Als anys 60, no s’hi devia guanyar gaire la vida fent cançoners tradicionals; ho va fer per romanticisme, potser?
Ho vaig fer més aviat per rebel·lia. Abans de venir al Pirineu vaig voltar per Europa i vaig viure uns anys a Suècia, on hi ha molta cura pel patrimoni musical. Allà pensava sovint que Catalunya devia ser un país molt trist, perquè no hi havia aquesta tradició, però com que això no m’ho acabava de creure, quan vaig arribar em vaig posar a cercar les arrels de la nostra cultura popular.

I va començar a prendre nota del que cantaven els padrins.
Vaig començar dues tasques alhora: la recuperació de l’acordió diatònic, que era força desconegut i hi havia unes poques persones, ja grans, que el tocaven; i, com que amb aquesta tasca m’anava trobant moltes cançons del repertori tradicional, també m’hi vaig posar seriosament, en aquest àmbit. I encara avui segueixo fent treballs de camp.

El país que es va trobar quan va tornar devia ser molt diferent del que havia conegut quan va estar a Suècia.
I tant! Vaig venir a parar aquí una mica per casualitat, i em va impactar tant trobar una societat de muntanya tan viva, a la seva manera, i alhora tan diferent del que havia conegut fins aleshores, que em vaig dir: Artur, la teva aventura està aquí.  

Algun cop he sentit a dir que la música tradicional catalana és un invent de quatre il·lustrats de ciutat. Hi està d’acord?
De cap manera. La nostra música té les arrels en els francs i en els musulmans del segle VIII. Els que diuen això potser parlen del Cançoner Popular de la Fundació Rabell, que es va fer des de l’Orfeó Català l’any 1921, gràcies a l’empenta de la Concepció Rabell, que va tenir la clarividència de veure que hi havia un gran tresor cultural que es podia perdre i va alenar aquesta obra tan vasta i important avui dia.

Quins trets ha trobat totalment específics de la tradició musical catalana?
Doncs, per exemple, la nostra música sempre ha estat monòdica, és a dir, no hi ha polifonia. Això és un signe clar de la influència de l’església en la nostra cultura. Agafes una cançó tradicional, l’escoltes atentament i t’adones que és cant gregorià traslladat al carrer. I després hi ha tota una tradició cromàtica a les comarques litorals que beu de les influències dels musulmans i de les músiques mediterrànies.

L’acordió diatònic, però, ho va capgirar tot.
L’acordió s’adapta amb molta  facilitat a totes les músiques,  però aquí, en canvi, vam adaptar la música a l’acordió. Va obrir una etapa nova, però va arraconar instruments que ens eren propis.

Això passarà si, com tot apunta, els 22 consellers del grup demòcrata fan cas de la valoració feta pel Govern del text. Des de l’executiu s’ha emès un criteri desfavorable, ja que s’entén que la integració social no s’ha de vincular amb la possibilitat de ser andorrà i s’estima més convenient posposar el debat sobre els requisits per accedir i vincular-ho a les futures negociacions del procés d’acostament del Principat a la Unió Europea.
El Butlletí del Consell General va publicar ahir l’opinió del gabinet que encapçala Toni Martí sobre la proposició de llei socialdemòcrata. Tot i que l’executiu assegura compartir “el neguit d’avançar cap a una major integració i cohesió de la societat andor­rana”, es considera “erro- ni” que es pretengui “vincular” aquest procés “amb l’accés a la nacionalitat”. Segons Govern ja es disposen de molts mecanismes perquè els residents participin de la vida al país, com ara “el sistema educatiu, (...) la creació de riquesa i oportunitats professionals per als seus habitants” o “la xarxa d’entitats esportives i socioculturals, la qualitat dels serveis púbics i el caràcter solidari del model de Seguretat Social”.

la importància de l’obertura
Per l’executiu, la integració “no depèn tant de l’accés efectiu a la plenitud dels drets de participació política”, un àmbit que, es remarca al criteri, “està més vinculat a qüestions relatives a la identitat”, sinó que la seva clau rau “en l’efectiva possibilitat d’integrar-se en el teixit econòmic”. Per això, posen en relleu, s’ha engegat el procés d’obertura que, un cop s’aprovi la llei d’inversió estrangera, permetrà que els residents tinguin drets econòmics des del primer moment. La nova legislació significa, segons s’indica des del Govern, que “es desproveeix la nacionalitat de qualsevol contingut econòmic, deixant-la, com sempre hauria d’haver estat, com una qüestió política vinculada a la identitat nacional”.
El Govern admet ser conscient de l’opinió favorable “creixent entre la ciutadania”, per reduir els anys per a la naturalització. És per això, asseguren, que el debat no s’ha d’ajornar indefinidament, però sí “vincular-lo amb el procés d’aproximació a la UE”.

Decepció socialdemòcrata
El criteri desfavorable no ha significat “cap sorpresa” per la consellera socialdemòcrata. Mariona González, que va ser l’encarregada d’entrar a tràmit el text, qualifica “d’excuses de mal pagador” els arguments donats pel Govern. Al seu entendre, la negativa “fa que es vegi el problema de DA”, ja que “em consta que tenen gent”, entre els quals, diu, el mateix Toni Martí que “s’hi havia mostrat favorable en ocasions”, que acceptarien la reducció del termini. “Guanya la dreta més rància i recalcitrant de l’amalgama que hi ha dins del partit”, apunta.

PROPOSTES DE CANVIS A LA LLEI D'IMMIGRACIÓ

Els socialdemòcrates, com ja van avançar dijous, han presentat divuit esmenes al projecte de modificació de la Llei d’immigració, de la qual bàsicament critiquen que es redueixin de 183 a 90 els dies d’estada efectiva al país per aconseguir una residència passiva. Per tant, part de les esmenes reclamen que es mantinguin els 183 dies. Una altra de les demandes del PS és la d’eliminar de l’articulat del text la possibilitat que preveu el Govern que es pugui denegar un permís de residència a algú que pugui representar una “càrrega excessiva” per al sistema sanitari públic que “pugui posar en perill la seva viabilitat econòmica” o “hi pugui introduir desequilibris greus”. Des de l’oposició també es vol eliminar l’apartat de la llei que obliga els residents passius a invertir una part dels 400.000 euros exigits en participacions en el capital social o en els fons propis d’entitats residents al país.

El Partit Socialdemòcrata (PS) ha acabat responent negativament a l’oferiment del Govern de participació en el procés d’obertura econòmica. El president de la formació, Víctor Naudi, va justificar la posició socialdemòcrata argumentant que «el procés està força avançat», com demostra que ja s’ha tramès el projecte de llei d’inversió estrangera i que s’hagi contractat una empresa externa per a l’assessorament, i «per tant poca cosa hi podem fer». Pel que fa al convit a fer-ne un seguiment, Naudi va assegurar que «valorem positivament que es faci participar la societat civil», però «entenem que la nostra feina és política», i per tant el seguiment es farà «com ens pertoca, des de la responsabilitat del partit i del seu grup parlamentari».

El president socialdemòcrata va explicar que entenen que la invitació tenia dues parts, una a participar en el procés i una altra a fer-ne un seguiment, i que en la primera «ja està decidit» i «poca cosa hi podem fer». A més, des del punt de vista del PS hi havia dues maneres de procedir. Una era «amb els deures fets i la casa endreçada», és a dir, havent aprovat i en aplicació totes les lleis fiscals, els convenis de no doble imposició firmats, i tot un desenvolupament legislatiu que encara manca, com la llei de comerç i la classificació hotelera. La segona és l’escollida pel Govern, en què tota aquesta feina per garantir una «seguretat jurídica» s’haurà de fer a posteriori, i aquí «el nostre paper serà fer el seguiment», esmenant els textos que es consideri, i presentant proposicions de llei si el Govern no presenta els projectes corresponents.

Per la seva part, el cap de Govern, Toni Martí, va lamentar la resposta del PS, «que no suma». Així, va assegurar que «el que menys convé ara a Andorra són divisions», i va advertir que l’obertura econòmica «no és el projecte del Govern o de DA sinó que és un projecte de país», que està per sobre de la política i dels interessos personals.

Martí va assegurar que «continuarem amb obstinació» enviant «missatges d’unió», tot afegint que la seva formació «demostra que té una política oberta a la participació ciutadana i també demostrem que volem l’aportació d’altres partits».

ALLOTJAMENTS RURALS / D’altra banda, el grup parlamentari socialdemòcrata, mitjançant 11 esmenes a la modificació de la Llei d’allotjaments turístics, vol que els clients dels allotjaments rurals puguin diferenciar entre els construïts abans del 1945 i els de construcció més recent. A més, també proposa que aquest tipus d’allotjaments tingui l’obligació d’oferir un servei d’esmorzar, tot plegat per potenciar la qualitat d’aquesta nova categoria. Per la seva part, el grup demòcrata ha presentat sis esmenes, i un dels objectius és reduir de 5 a 2 els anys que els hotelers han de conservar els documents d’identitat dels clients.

CRITERI DESFAVORABLE DEL GOVERN / El termini per a la presentació del criteri del Govern a la proposició de llei de la nacionalitat s’acabava ahir. Encara que no es va publicar al Butlletí del Consell General, EL PERIÒDIC va poder esbrinar que aquest és desfavorable. Les desavinences internes a Demòcrates per Andorra haurien dut a aquest criteri de rebuig a la proposició presentada pel grup parlamentari socialdemòcrata amb l’objectiu de rebaixar a 15 els anys -actualment el termini és de 20 anys- per accedir ala nacionalitat andorrana per naturalització.

Malgrat això, la intenció de DA seria de plantejar aquesta modificació de la Llei de la nacionalitat més endavant.

Com es va quedar cec?
Va ser arran d’un accident manipulant dinamita, per fer una feina de manera altruista que em van demanar. Va explotar i em va destrossar la cara, vaig quedar cec i amb problemes d’oïda. Només cal dir que des d’un punt de vista clínic a Andorra era un cas poc habitual, poc vist.

En quin moment es va adonar que no hi veia?
En despertar del quiròfan, després de deu hores d’operació. Em diuen que duc els ulls embenats i que he d’anar a la Barraquer, a Barcelona, però a mesura que passen els dies em vaig adonant que no hi ha solució i que em quedaré cec. No vaig trigar gaire a  assumir la realitat.

I com ho va afrontar?
La situació és tan complicada, és un problema tan gros, que el primer que decideixo és no agreujar-lo més. I ho faig senzill i fàcil. Em dic que he de lluitar amb el que hi ha i que si tinc un 90 per cent de menyscabament, utilit-zaré l’altre 10 per cent per continuar lluitant a la vida.

No es va ensorrar ni un sol moment?
En aquests 29 anys de ceguera he tingut moments de felicitat, de satisfacció, d’alegria i també mo-ments dolents, és clar. Però no he caigut mai en la depressió ni en la lamentació.

Deu ser d’una pasta molt dura vostè!
No sé si sóc valent o irresponsable, però amb una dona i una filla de 3 anys el que calia era mirar endavant. No em podia permetre defallir. Però no puc obviar que el meu entorn familiar i d’amistat ha estat clau per tal de poder aguantar i seguir.

I com viu la invidència?
Vaig estar tres mesos fent una estada amb l’ONCE i allà hi vaig descobrir l’escultura, a través de diversos tallers que s’hi organitzaven. I ara dedico gairebé tot el meu temps a l’art, a crear.

Recorda coses d’abans de l’accident?
Sí. Tinc sort de tenir molta memòria visual i, a diferència de la majoria de cecs, recordo en colors. De fet a la meva filla, que ara té 32 anys, li poso la cara a l’època de quan era un bebè.

Que curiós. Ha desenvolupat altres sentits que no tenia abans?
El que he aguditzat al màxim són els sis que sí que tenim, més que crear-ne un setè. Hi ha moments en què perceps les coses. A vegades, pressento els obstacles abans de topar-hi.

I Andorra com és per a un cec?
No està gaire preparada, aquesta és la veritat. Les voreres són d’una gran ajuda i a Andorra la Vella les han eliminat. La gent tampoc ens té gaire presents i n’hi ha, per exemple, que obren les finestres de plantes baixes i hi piquem amb el cap.