Avui se celebra el Dia internacional de la música, i per commemorar-ho el Comú d’Ordino ha organitzat un concert que anirà a càrrec de la coral Sant George’s i que es farà aquest vespre a partir de les nou.

La setmana de l’esperat debat d’orientació política a la Casa de la Vall ja va tocant a la seva fi. Molts el definien com el moment clau d’aquesta legislatura. No obstant això, la incertesa continua sent la nota predominant. Tot i que ja han passat força hores de la conclusió de la sessió parlamentària al Consell General, continuem sense entendre la incapacitat de la classe política per segellar un autèntic pacte d’Estat.

I és que no volíem arribar el dia en què s’esgotessin els arguments per explicar l’inexplicable, però desgraciadament sembla que aquest dia s’apropa. Ahir era el dia en què les formacions polítiques van fer un primer balanç de tot el que va succeir al Consell dijous i divendres. Per part del PS, el seu primer secretari, Ferran Goya, va recordar que la proposta de resolució d’ApC de fer un front comú Govern-Consell “no era una proposta per aprovar-la en cinc minuts”, a banda de lamentar el “sistema d’escalada” seguit per Andorra pel Canvi en aquesta negociació. És a dir, el seguiment de la política de mai sentir-se satisfet i sempre exigir més i més i fins a l’infinit. El polític socialdemòcrata també va assegurar que el que va fer Nomen va ser “anar buscant on trencar el consens” de manera contínua, a part de “convidar la gent a participar en una taula on ja hi ha una orientació des del principi”, fent referència a les exigències que van frustrar la negociació del front comú en els termes plantejats per la plataforma. De la seva banda, des de la plataforma, el conseller Òscar Encuentra va criticar l’actitud de la consellera socialdemòcrata Bibiana Rossa –que havia manifestat a la conclusió del debat que ApC els va presentar una proposta de tot o res sense possibilitat de negociar– i va deixar ben clara la consciència compartida des d’Andorra pel Canvi: “El Grup Socialdemòcrata va dinamitar tota possibilitat d’entesa”.

Conclusió: estem en el mateix lloc de sempre, crítiques a dojo per a tots els costats i absència de mea culpa. Res canvia. Tot i el fracàs de l’enèsim intent d’acord entre PS i ApC al Consell General, ¿hem de confiar que encara pot fructificar un pacte d’Estat? Lamentablement, l’esperança és mínima. Si en seu parlamentària –que és la màxima expressió del diàleg polític– hi ha una incapacitat crònica per arribar a una entesa, ¿a quina estrella ens podem encomanar per confiar en l’èxit d’una acord per altres vies? Avui, els ponts d’unió entre PS i ApC estan esfondrats i només un malabarista seria capaç de caminar en aquesta frontissa. Creure en un acord actualment sembla més proper a un somni que a la realitat. Pactin o pleguin veles, però no allarguin més l’agonia.

El primer secretari del PS, Ferran Goya, no va amagar ahir el seu descontentament amb la manera com ApC va voler collar divendres els socialdemòcrates amb la seva proposta de resolució per al front comú, un document que, tal com va recordar, presentava clàusules significatives –les que, precisament, cridaven a consensuar entre els diferents agents– impossibles d’acceptar pel grup parlamentari amb majoria relativa a la Casa de la Vall.

“No era una proposta per aprovar-la en cinc minuts”, va resumir, lamentant com el “sistema d’escalada” seguit per ApC en aquesta negociació –és a dir, la inclusió de noves línies d’actuació un cop assolit l’assentiment per tractar conjuntament les inicials– va detonar en la no-acceptació de la proposta de la plataforma. Tot i això, el cap de l’Executiu, Jaume Bartumeu, iniciarà demà els treballs per reunir Govern, Consell General, comuns i sindicats amb la clara oferta d’un pacte d’Estat per superar la crisi.

Goya va fer aquestes declaracions en el marc del comitè directiu del PS, l’últim abans de les vacances parlamentàries, on l’anàlisi del succeït dijous i divendres a la Casa de la Vall va ocupar un espai central. El representant socialdemòcrata va manifestar que el que va fer el líder d’ApC, Eusebi Nomen, va ser “anar buscant on trencar el consens” de manera contínua, a més de “convidar a la gent a participar en una taula on ja hi ha una orientació des del principi”, fent referència a les exigències que van frustrar la negociació del front comú en els termes plantejats per la plataforma.

L'ADMINISTRACIÓ COM A «PAPARRA» / El primer secretari del PS va situar l'enfocament que ApC volia donar a la funció pública amb la no substitució de cap treballador com a un dels que mostren més clarament les diferències entre Bartumeu i Nomen, ja que aquest últim continua veient els funcionaris, segons Goya, com «una paparra», tal com manifestava «quan no era polític».

El socialdemòcrata va recordar com, ja amb Ferran Mirapeix com a ministre, hi havia directrius de no incrementar el nombre de funcionaris, tal com així procura l'actual Govern, tot i que a banda d'aquest objectiu global «hi ha mesures de molta boquilla i poc resultat pràctic», com ara la ja esmentada retallada total dels relleus en càrrecs de vital importància. Goya va acusar Nomen de fer amb aquest tema «populisme barat».

EL PS «NO ESTÀ EN CAMPANYA» / Després de la situació viscuda aquesta setmana, que «no convida gaire a l'optimisme», Goya va reconèixer com «es veu complicat que tinguem una legislatura de quatre anys». Tot i això, va deixar ben clar que «el PS no està en campanya electoral», ja que les prioritats actuals passen per «no fer partidisme en una situació de crisi», tal com va afirmar Bartumeu al Consell fent al.lusió a l'economista francès Michel Camdessus. El fet és que sense Pressupost hi haurien anticipades sense cap més opció. Aquest serà el dilema de la tardor.

«Decepció» per la sortida de Poussier de l'executiva de la formació

Amb relació a la renúncia de Carolina Poussier com a membre de l'Executiva del partit, Goya va traslladar públicament que aquesta decisió ha comportat per a tots els representants del partit «una decepció». El primer secretari del PS va afirmar que divendres Bartumeu i Poussier van mantenir telefònicament «una conversa amistosa» en què es va tractar aquesta renúncia, després de la carta que la socialdemòcrata va enviar al cap de Govern i president del partit. Goya va reconèixer com, en un futur, «potser serà difícil tornar-la a integrar», tot i que «comptem amb ella a Ordino i on ella vulgui ». Poussier havia fet pública aquesta renúncia divendres davant de l'Agència de Notícies Andorrana, manifestant que s'havia sentit «poc escoltada» dins l'executiva. A més, la socialdemòcrata que des del setembre va assolir un càrrec a l'executiva del partit va criticar que dins aquesta representació «es barrejava la política amb qüestions professionals». El primer secretari del PS va donar així per tancat aquest episodi.

Els nivells de tensió entre el Partit Socialdemòcrata (PS) i Andorra pel Canvi (ApC) tornen a elevar-se. I més després de la darrera sessió del debat d'orientació política que va deixar clar que les postures entre els grups, més que aproximar-se, se situen més distants a mesura que avancen els dies.

El que De Villepin va denominar “moviment” es dirà finalment República Solidària (République Solidaire), que l’excap de govern de Chirac va presentar en societat amb un discurs en el qual va denunciar l’“acumulació” de càrrecs i de sous en la política.
Així, De Villepin va atacar en primer lloc els qui veuen en la política la forma d’acumular poder i diners. Això, després de diversos dies en què es revelessin excessos en aquests dos àmbits per part d’alts representants polítics relacionats d’una o altra manera amb Sarkozy. “Que tots els que al nostre país es rendeixen al fatalisme puguin deixar-se convèncer que una cosa nova sorgeix a França, una cosa que amb els mesos no deixarà de créixer”, va assegurar De Villepin davant els seguidors i els nombrosos mitjans de comunicació convocats.
En el to solemne de les grans ocasions que Villepin va donar a la seva intervenció, es va dirigir als “ciutadans reunits, de tots els orígens, de tota condició, per dir tan sols una cosa: volem viure junts, reconstruir una nació i encarnar una certa nova idea de França”. I hi va afegir:?“Si no prenem nota d’això, la impaciència es convertirà en còlera i la còlera en violència”.

Nova cita amb la justícia
Encara que net del cas Clearstream –sobre falses llistes amb noms de presumptes perceptors de comissions il·legals–, la justícia farà seure de nou a la banqueta el 2011 De Villepin, per un recurs en el qual l’excap de govern hi veu la mà de Sarkozy. Aquesta nova cita amb els tribunals serà un any abans dels comicis presidencials, als quals es creu que el mateix De Villepin concorrerà com a candidat.
Quant a aquest aspecte, el diari Le Monde va publicar ahir, basant-se en els resultats de diverses enquestes d’intenció de vot, que a qui més vots restaria un De Villepin candidat seria a Sarkozy. Amb tot, les consultes adjudiquen de moment tan sols un 7 per cent de vots a De Villepin.

FRANÇA I RÚSSIA ADVOQUEN PER REFORMAR EL SISTEMA FINANCER

Els presidents de Rússia, Dmitri Medvédev, i de França, Nicolas Sarkozy, van advocar ahir per la reforma del sistema financer internacional per fer front a les crisis i donar més pes a les nacions emergents. “Rússia i França ocuparan una actitud més activa en el grup dels Vint per defensar la reforma de les institucions financeres internacionals”, va dir Medvédev en una roda de premsa conjunta amb el seu homòleg durant el Fòrum Econòmic celebrat a Sant Petersburg.
Sarkozy, per la seva part, va indicar que els dirigents de Rússia, França i Alemanya han acordat celebrar amb més freqüència cimeres trilaterals per a “coordinar i defensar” les seves postures. Així, el mandatari va dir:?“La nostra estratègia en aquests assumptes és absolutament idèntica i, encara que dins de la mateixa podem tenir diferències, sempre arribem a compromisos i estem d’acord que cal treure lliçons de la crisi”.
En la seva intervenció en aquest fòrum de Sant Petersburg, conegut com el Davos rus, Sarkozy va exigir una reforma radical de les institucions financeres globals, com ara el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, creats a mitjan segle passat, quan els Estats Units eren “l’única superpotència”, va destacar.

Sarkozy aposta pel G20
El líder francès també va considerar el G20 com el mecanisme més adequat per reformar el sistema financer, en assenyalar que l’ONU té “massa membres”, mentre que el selecte grup del G8 “ignora els problemes dels països emergents i en desenvolupament”.

Invertir en polítiques que afavoreixin la igualtat entre sexes és invertir en favor del desenvolupament econòmic i social de la humanitat.

Aquesta és la tesi que va expressar ahir la presidenta de la Internacional Socialista de Dones, la italiana Pia Locatelli, durant la jornada de cloenda del consell que l'organització ha celebrat aquests dos dies al Centre de Congressos d'Andorra la Vella, una trobada que ha comptat amb la participació mitjançant dues ponències de la cònsol major de la capital, Rosa Ferrer, i la secretària d'Estat per a la Igualtat, Magda Mata.

"Països com els aràbics, on la dona té una escassa participació en la vida econòmica i social, són dels menys desenvolupats. A Itàlia, on hi ha una baixa presència del sexe femení en la vida laboral, l'economia també creix lentament", va explicar Locatelli per argumentar les seves paraules, a la vegada que citava els resultats d'un estudi, fet justament al país transalpí, que indiquen que per cada cent dones que treballen es creen catorze llocs de feina més. "Hi ha necessitat de més serveis i s'aconsegueix un cercle positiu que va en benefici del desenvolupament de l'Estat", va apuntar la dirigent de l'organisme.

Locatelli va voler dedicar unes paraules d'elogi cap a Rosa Ferrer, a qui va qualificar d'"una dona forta i dinàmica, un exemple, un model", i de la qual va aplaudir "el coratge" de deixar el Consell General per presentar-se a les eleccions comunals. D'altra banda, també va avançar que la Internacional Socialista defensarà davant de les Nacions Unides la necessitat d'organitzar una nova conferència mundial sobre les dones, que seria la cinquena edició. "La darrera va ser fa quinze anys i ara cal fer-ne una altre perquè han aparegut molts reptes nous, com ara la immigració, el canvi climàtic, la crisi o la pandèmia de la sida que hem d'afrontar i penso que les dones també podem ser creadores de polítiques", va argumentar la presidenta de l'entitat.

Per part seva, la secretària general de la Internacional Socialista, Marlène Hass, va llançar una recomanació directa cap el Partit Socialdemòcrata. "Necessitem que s'estableixin quotes a la formació a l'hora de fer les les llistes i garantir que un 40% dels membres seran dones", va explicar, tot recordant que al Consell General "hi ha més parlamentàries de dretes que d'esquerres", un fet que va qualificar de "poc positiu" ja que, al seu entendre, "no són les polítiques conservadores les que més protegeixen el sexe femení". Tot i això, va recordar que una de les fites que persegueix l'organització és que, en un futur, "no facin falta aquests tipus de mesures".

La cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, va intervenir ahir davant de les dones de la Internacional Socialista –que entre dijous i divendres es va reunir al Centre de Congressos de la capital– per abordar la transversalitat del gènere en els pressupostos de les administracions locals, i va assenyalar dades com ara que la diferència salarial entre homes i dones al sector privat se situa al 27%, mentre que en el sector públic en l’àmbit nacional es redueix al 18,2%.

Tot i això, els nivells més exemplars se situen a la capital, tal com va recordar, ja que a Andorra la Vella la diferència és únicament del 8% i es concreta en fets com ara que dels 36 departaments que conformen aquesta administració, 12 estan integrats exclusivament per dones, la mateixa xifra que per als homes.

Aquestes dades, amb què Ferrer va argumentar, entre altres aspectes, com a la capital “la política retributiva es fixa en funció del lloc de treball i no de la persona que l’ocupa”, la cònsol es va mostrar preocupada per fets com ara que “les dones funcionàries cobren un 8% menys de salari que els homes” per “raons històriques en què l’home s’havia incorporat tradicionalment al lloc de treball abans que les dones i per la tipologia de treball que desenvolupen”. D’altra banda, va resumir que “els socialistes i socialdemòcrates destinem més recursos en educació, sanitat i polítiques socials” i que “cal avançar més en la política pressupostària i aconseguir la transversalitat de gènere als pressupostos públics”.

A la roda de premsa posterior a la jornada, la presidenta de la SIW, Pia Locatelli, i la secretària general de la SIW, Marlène Haas, van exalçar el paper de Ferrer i van tornar a situar-la –tal com Haas havia fet en els seus dos anteriors viatges a Andorra– com “un model per a altres dones” en matèria de promoció de la igualtat. Locatelli també va valorar positivament la mesura anunciada per la secretària d’Estat de Polítiques d’Igualtat i Benestar, Magda Mata, referent al segell de qualitat per a les empreses que promoguin la igualtat, remarcant com això va en una bona línia, ja que “la dona no necessita protecció, sinó promoció″, tal com aquesta iniciativa possibilitaria.

QUOTA PER A L'IGUALTAT / Haas va recomanar al PS, d'altra banda, que «caldria una quota del 40% de presència de la dona» per tal de millorar en matèria d'igualtat, ja que en el context actual cal, segons ella, incidir davant d'aquesta problemàtica. La secretària general de la Internacional Socialista de Dones va coincidir així amb Locatelli, que va recordar com «la meta final és que no calguin quotes» per assegurar la igualtat. A la resolució final, però, la Internacional Socialista de Dones va demanar que les formacions membres instaurin la quota mínima del 30%, tant en la directiva del partit com a les llistes electorals, fixant metes per arribar a la representació del 50/50.

A la resolució, la Internacional Socialista de Dones demana a les administracions estatals, regionals i locals que incideixin en l'àmbit de l'educació per superar els estereotips sexistes, que s'intervingui en la formació i la promoció de la dona i que es facin inversions en serveis socials adequats i accessibles com les escoles bressol i l'atenció a persones dependents, entre d'altres.

Aquesta declaració d’Strauss-Kahn, afegida a les declaracions de la UE, d’Angela Merkel i Nicolas Sarkozy el dia anterior, en el mateix sentit, i a la bona resposta a la subhasta de deute públic, van semblar eficaces en la recuperació de la confiança dels mercats, com a mínim de la borsa espa­nyola. Ahir, el principal índex del parquet de Madrid, l’IBEX-35, pujava el 2,22 per cent, fins tornar a fregar els 10.000 punts, impulsat per la cotització dels dos principals bancs, que el dia anterior van rebre la millor qualificació entre totes les entitats europees.
La recuperació és més significativa si es compara amb la resta de les principals borses europees, que es van moure entre el guany del 0,11 per cent de París i la pèrdua en la mateixa mínima proporció del DAX de Frankfurt.
Pel que fa a la reforma del mercat laboral a l’Estat veí del sud, el president Rodríguez Zapatero va manifestar que el tràmit parlamentari haurà de ser molt ràpid, i per això es va mostrar a favor que el Parlament continuï treballant el juliol, i l’agost, si fos necessari. Mariano Rajoy, líder de l’oposició, va continuar amb les crítiques a la reforma, però sempre deixant la porta oberta a facilitar-ne la tramitació, i a participar amb l’aportació d’esmenes al text, abans de demanar que s’accelerin els treballs per a la reforma del sistema de pensions, també mitjançant un tràmit al legislatiu, i no per decret.

Europa i els Estats Units
Pel que fa al resultat de les proves de solvència efectuades als bancs, Zapatero va dir que el Banc d’Espanya el farà públic quan s’acabi la reordenació (els processos de fusions d’entitats), mentre que al conjunt de la UE es decidirà la data en la reunió de ministres de Finances del juliol.
La Comissió Europea, de la seva banda, va anunciar la represa del debat sobre la creació d’un impost ecològic a escala europea, una iniciativa encallada des de fa vint anys.
Als Estats Units, la Casa Blanca anunciava que el president, Barack Obama, ha enviat una carta als dirigents dels països que participaran en les trobades del G-8 i del G-20, a final de mes a Toronto, on afirma que la màxima prioritat ha de ser “salvaguardar i enfortir la recuperació econòmica” i que, a més de les mesures de reactivació que continuarà aplicant a l’interior del país, reconeix “la importància de marcar un rumb fiscal ferm a mitjà termini” i, respecte de la reforma financera, avança que farà costat a les propostes per establir requisits més estrictes de capital i liquiditat, i una supervisió més ferma dels mercats.

'CAS MILLET': L'AJUNTAMENT REBIA L'IBI DE L'HOTEL PALAU DEL NOU PROPIETARI

Segons unes factures esmentades per l’agència Efe, l’ajuntament de Barcelona va cobrar, com a mínim des del 2008, l’impost sobre els solars on s’havia de construir l’hotel Palau de l’empresa Olivia Hoteles, propietària a la qual els havia venut Félix Millet en nom de la fundació. Les noves dades situen l’epicentre de les suposades irregularitats d’aquesta operació en la corporació de la capital catalana, que ja va anul·lar la modificació del pla que permetia la construcció de l’edifici, i ha creat una comissió d’investigació que intentarà establir, a porta tancada, si el govern municipal coneixia la venda al promotor privat, cosa que nega el regidor d’urbanisme, Ramon García Bragado, al qual també ha citat a declarar la jutgessa instructora. Mentre, els dos principals acusats, Fèlix Millet i Jordi Montull, van ser traslladats ahir de la presó Model de Barcelona a la de Brians 2, on ja van estar detinguts provisionalment    l’exalcalde de Santa Coloma i els exdirectius de CDC suposadament implicats en el cas Pretòria.

Després de la campanya informativa i de denúncia que van engegar el març passat per donar a conèixer a la població el mal estat en què es trobava la zona (van repartir uns 3.000 tríptics entre totes les llars de la parròquia), ara tornen a la càrrega. Un dels vocals de la secció jove del grup polític, Josep Maria Marot, va lamentar ahir que la part destinada a les activitats esportives estigui “de la mateixa manera”. És a dir, amb el paviment de les pistes de futbol i bàsquet absolutament deteriorat, les xarxes de les porteries i les cistelles fetes malbé, les reixes de seguretat trencades i l’àrea dels vestidors totalment malmesa, “sense estar en condicions mínimes de manteniment”.
És per això que el col·lectiu insisteix que amb “una inversió mínima” tots els espais es podrien condicionar i posar-los en ordre per als usuaris. I més especialment tenint en compte, va recordar Marot, que amb l’arribada del bon temps el volum de veïns de la parròquia que s’hi apropa per practicar esport i també de clubs esportius juvenils s’incrementa. Ja en el seu dia van xifrar en uns 100.000 euros com a màxim els diners que podria destinar la corporació local a millorar l’àrea pública i posar-la en condicions.

El macrocomplex que no arriba
De la seva banda, des del comú   encampadà sempre han argumentat que no hi faran una inversió forta perquè a Prada de Moles s’hi ha projectat un macrocomplex esportiu. No obstant això, la iniciativa urbanística, tal com es va anunciar a mitjan legislatura, ha quedat aparcada atenent la situació econòmica i també l’estat de les arques comunals (la caiguda dels ingressos arran la crisi ha estat constant). En diferents ocasions el cònsol menor de la par­ròquia, Gabriel Dalleres, ha declarat que que “allà no hi volem invertir gaires diners perquè sabem que no serà de llarga durada. El que anem fent són petits manteniments”.
Amb tot, i malgrat les crítiques, des d’UP també reconeixen que no tot és negatiu. Des que es va fer la denúncia pública, la corporació local hi ha actuat en cert sentit: s’han retirat les deixalles (hi havia munts de runa, bidons buits de residus i plens de rovell i residus mediambientals) que hi havia acumulades i també s’ha tancat el local que antigament albergava l’edifici de serveis. La instal·lació està actualment en condicions insalubres, amb les parets plenes de grafits i els vidres trencats i completament deixada. “Tot allò ho van arreglar, perquè almenys han retirat les deixalles. També han tancat amb uns taulons el local; d’aquesta manera hi han limitat l’accés”, va celebrar el representant dels joves. “Està una mica més ordenat”, va reconèixer Marot.
De fet, una de les queixes més dures que van fer durant la campanya des d’Units per al Progrés va ser precisament el fet que aquests espais estaven oberts als més petits i que hi podien prendre mal perquè la zona era “insegura”. I més tenint en compte que sovint hi acudeixen nens a jugar i a practicar esport.

QUEIXES PERQUÈ S'HAN COL·LOCAT BARRERES  I PARQUÍMETRES EN TERRENYS SENS PAVIMENT

D’altra banda, des de la secció jove del partit polític també han evidenciat que el comú ha instal·lat recentment sistemes de pagament en dos pàrquings de la parròquia que necessiten una millora, segons va detallar Marot. L’un és el terreny que està situat just al costat de l’Hostal Rosaleda i on fins ara s’hi podia estacionar de manera gratuïta. La corporació hi ha col·locat parquímetres. L’altre és a l’esplanada que hi ha enfront de la gasolinera Ecler, on s’han col·locat barreres i el mateix sistema de cobrament que en la resta de pàrquings comunals. “Nosaltres no ens queixem que allò es faci de pagament. El que denunciem és que no s’ha enquitranat res i són dos terrenys de terra plens de solcs; la gent, sobretot a l’hivern i amb gel o pluja, pot relliscar i caure”, va incidir Marot.
El col·lectiu ja ha fet arribar la queixa al comú a través dels consellers de l’oposició i també al conseller de Serveis. “Ens ha dit que no hi ha plans de millorar-ho ara; i almenys demanem que es condicioni.”