Una de les interpretaciopns afecta el terme “nació”, contingut al preàmbul del text, del qual afirma que no té cap efecte jurídic, a la vegada que fa constar explícitament l’afirmació de la “unitat indisoluble d’Espanya”.
Un altre dels asspectes principals de la retallada és el referit a la llengua catalana, a la qual treu la definició de “preferent” en les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics al Principat. Tot i reconèixer que es tracta de la llengua oficial de Catalunya, hi afegeix que “també ho és el castellà, llengua oficial de l’Estat espanyol·, però respecta el dret dels ciutadans a relacionar-se “per escrit en català” amb els  òrgans constitucionals i jurisdiccions d’àmbit estatal.
Un altre dels efectes de la sentència és que buida de les principals atribucions el Consell de Justícia de Catalunya, en suprimir l’article que el reconeixia com a òrgan de govern del poder judicial en la comunitat, de forma “desconcertada” del Consell General del Poder Judicial i també la competència exclusiva del raonador del ciutadà sobre afers que afectin la Generalitat.

Efectes i reaccions
A falta de clarificacions, la sentència pot implicar la modificació d’algunes de les 48 lleis aprovades pel Parlament de Catalunya que desenvolupaven el text i diversos articles dels estatuts de la Comunitat Valenciana i Andalusia, idèntics al del català i no recorreguts pel Partit Popular.
Mentre el PSOE i la vicepresidenta del govern, María Teresa Fernández de la Vega, afirmaven que la resolució reforça el model autonòmic català i suposa una derrota del recurs del Partit Popular (PP) el portaveu adjunt del partit al Congrés d’aquest grup, Bermúdez de Castro, assegurava que “alguna raó” tenia el recurs presentat.
A Catalunya, el president de la Generalitat, José Montilla, es va mostrar “indignat” i va anunciar la convocatòria d’una manifes-tació ciutadana de rebuig a la sentència, a més de ratifica que “Catalunya és una nació”. Convergència i Unió (CiU) va suspendre tots els actes previstos per ahir i avui. En els propers dies, el govern tripartit i CiU celebraran reunions per unificar les mesures de protesta.

LA IMMOBILIÀRIA SACRESA SUSPÈN DE PAGAMENTS

El grup Sacresa, la principal immobiliària de Catalunya, va presentar ahir concurs de creditors (equivalent a l’antiga suspensió de pagaments) amb un deute de 1.800 milions d’euros amb quinze entitats financeres. El conglomerat empresarial, controlat per la família Sanahuja, havia comunicat el mes de març passat al jutjat mercantil on ahir va presentar el concurs la situació d’insolvència, i ahir es va veure obligada a prendre la mesura en fracassar la proposta de refinançamet que havia presentat a la banca. El d’ahir és el tercer concurs de creditors més important per volum de capital de la història espanyola, només superat pel de dues immobililiàries més: Martinsa-Fadesa (amb un deute de 5.200 milions d’euros) i Promocions Hàbitat, que havia acumulat deutes per 2.300 milions.

L'ADVOCAT DE MILLET DEIXA LA DEFENSA EN EL 'CAS PALAU'

Pau Molins, fins ara advocat de Fèlix Millet en els dos processos sobre el suposat saqueig del Palau de la Música, va anunciar ahir que havia abandonat la defensa del client “per motius personals”. Tant en el cas principal com en el de l’hotel Palau el substituirà Mireia Astor, del bufet d’advocats Piqué i Vidal, mentre el soci de Molins, Jordi Pina, es mantindrà com a defensor de Jordi Montull i la filla, Gemma. Aquesta es va negar a declarar ahir davant la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya, i no va respondre a cap de les preguntes que li va formular el president de la comissió, Pere Vigo, i els diversos diputats. Sí que ho va fer un altre dels imputats, l’exsecretari de la Fundació, Ramon Bergós, qui va revelar que el pacte entre Millet i Àngel Colom per eixugar el deute del PI es va redactar quatre anys després de fer-se efectiu. De la seva banda, la regidora de Ciutat Vella Itziar González va denunciar, en la declaració al jutjat, pressions d’alts càrrecs de l’ajuntament de Barcelona perquè no posés obstacles al projecte de l’hotel del Palau.

És un més dels retrets que alguns dels empresaris canillencs fan als gestors del domini. I?és cert. El maquinari ha donat problemes. Ho han admès fonts de la societat que gestiona comercialment les estacions de Soldeu-el Tarter i, també, del Pas de la Casa i Grau Roig. Però seguidament, les fonts consultades, s’han demanat:?“però caldrà veure per què no ha anat prou bé aquest sistema?” I aquí és on rau la diferència.
Els hotelers canillencs -com tots els que tenen vincles amb Grandvalira- disposen de dos sistemes a l’hora de poder vendre forfets. D’una banda, poden disposar d’un estoc. El passatge degudament imprès. Ja preparat. En tenen un grapat i al final de la temporada els uns i el altres passen comptes. Tants de prestats, tants de venuts, tant per liquidar. L’altra fórmula és molt més còmoda. Està més d’acord amb els temps actuals. Una màquina expedeix els forfets a mesura que es necessiten, a mesura que es demanen. És una màquina no pas fabricada per Grandvalira. Ni a petició d’aquest. Hi ha una part que depèn de l’eina en qüestió. Però el maquinari “també demana un seguit de requisits, com per exemple estar connectada a un ordinador amb una determinada capacitat, memòria”. Vaja, un seguit de prestacions. I?sí, és cert que de vegades les màquines expenedores de forfets no rutllen com haurien de rutllar. Però la pregunta que es fan els reponsables de Grandvalira és si els hotelers compleixen els requisits que es demanen. Si expedeixen els forfets amb prou amor.

REMODELANT LA CENTRAL DE RESERVES

Grandvalira considera que una de les eines que segur que donarà millor satisfacció als hotelers de Canillo que solen ser més crítics és la important millora que experimentarà la central de reserves. Es va posar en marxa fa sis anys i no s’hi ha fet cap mena de treball d’adequació. Ara, la societat ha encarregat una central que es desenvoluparà i es gestionarà en exclusiva per a les necessitats de Grandvalira.

Va començar al campus i ara fa visites com a exprofessional del futbol. Imagino que moltíssims rècords...
El Siscu el conec molt perquè va ser el meu primer entrenador i ell va considerar que podia jugar en tot un FC Barcelona, i el Joan Martínez Vilaseca va ser durant tres anys el meu entrenador en les etapes de formació a Can Barça. Tinc molt bona relació amb els dos i bons records quan els veig.

Què els diria als participants del Campus?
Que gaudeixin. Que s’ho passin bé. Si s’ho prenen com una obligació no aniran enlloc. A mi m’hauria agradat participar en una gespa tan cuidada com aquesta.

Un cop retirat, què fa Albert Celades?
Una mica de tot. Tenim un projecte d’una empresa que dóna servei financer a esportistes a Madrid, on estic vivint.

I no vol ser entrenador?
De moment m’acabo de retirar i el temps dirà si seré entrenador. Això sí, no tinc el cuquet de ser tècnic, tot i així, el futbol és la meva passió i la meva vida. De moment per a mi

Es pot considerar afortunat després d’haver jugat amb els dos millors equips del món?
Em considero un privilegiat per haver jugat amb els millors jugadors, i a més he fet el que m’ha agradat sempre, és a dir, jugar a futbol. El millor de tot per a mi és la quantitat de gent que he conegut.

Un excompany seu està triomfant a la banqueta del Barça. Com ho està veient?
Pep està fent una feina realment increïble. Aquesta lliga era molt difícil de guanyar i s’ha d’elogiar. La base són els de la casa.

La intenció del Govern d’eliminar l’accés directe del batxillerat professional a la Universitat va culminar en una manifestació d’estudiants contraris a la decisió. Després l’executiu va rectificar i va resoldre que tots els alumnes matriculats en els estudis podrien accedir igual a la Universitat d’Andorra (UdA) però que els estudiants que iniciessin la formació el proper curs (el 2010/2011) ja no tindrien aquesta possibilitat. I ahir la titular d’Educació va confirmar que, en compliment a la resolució aprovada pel Consell General a iniciativa del grup parlamentari de Coalició Reformista (CR), a partir del 2013 els alumnes d’FP que ho desitgin podran continuar estudis d’ensenyament superior al Principat però superant una prova adaptada a la seva formació i coneixements. Això sí, va indicar que “en principi és una prova específica per a la nostra Universitat”.
Susanna Vela va assegurar que tots els canvis “s’han fet amb una voluntat clara de millorar la qualitat de la formació professional i de valorar-la com a tal, com a formació professional”. I hi va afegir que durant tot aquest any s’ha “s’ha fet molta feina” al respecte. Va recordar que el Govern ha aprovat el decret per regularitzar el batxillerat professional (una feina que havia quedat pendent de l’anterior legislatura) i que també s’està treballant amb els països veïns perquè reconeguin les titulacions d’Andorra i facilitar, d’aquesta manera, la mobilitat d’estudiants que vulguin continuar la formació o treballar a l’estranger. La feina està més avançada amb França que no pas amb Espanya, però. I?és que “és més senzill començar a treballar amb França perquè les equivalències les podem acordar en comissió mixta i, per tant, podem avançar amb més rapidesa”. Amb Espanya, en canvi, “és més complicat perquè la comissió mixta no té aquestes competències i, per tant, serà un treball més llarg. Suposo que igualment amb garanties d’èxit però serà una mica més llarg”, va manifestar.

Novetats
Quant al curs que ve, Susanna Vela va anunciar que hi haurà batxillerat professional d’estètica i cosmètica. El curs que acaba de finalitzar no es va poder organitzar la formació perquè no hi havien alumnes suficients però sí que serà una realitat a partir del setembre. Al batxillerat professional accedeixen els alumnes que han superat els dos primers cursos d’FP i han obtingut el Diploma d’Ensenyament Professional (DEP). Ara mateix hi ha batxillerat professional de secretariat multilingüe, de xarxes i sistemes informàtics i d’animació socioeducativa.

S'ENTREGUEN ELS DIPLOMES ALS 44 ALUMNES QUE HAN ACABAT ENGUANY LA FORMACIÓ

La sala d’actes del centre de Formació Professional d’Aixovall va acollir ahir al vespre l’entrega de diplomes als 44 alumnes que han finalitzat enguany alguna de les branques del Diploma d’Ensenyament Professional (DEP) i del batxillerat professional, el curs que segueix al DEP i que és el previ a la Universitat. En total s’han graduat 26 alumnes del DEP i 18 de batxillerat professional. Els alumnes del DEP són de quatre branques (secretariat multilingüe, microinformàtica i xarxes, professions sanitàries i socials i estètica, cosmètica i perfumeria) i els de batxillerat professional, de tres (secretariat multilingüe, xarxes i sistemes informàtics i animació socioeducativa).
Els estudiants van ser els grans protagonistes de la vetllada, van presentar l’acte, van projectar vídeos i fotografies i també van entregar regals als seus tutors. La sala d’actes del centre d’FP estava plena a vessar ja que familiars i amics acompanyaven els estudiants. A banda de la ministra d’Educació també va assistir a l’acte el director del departament de FP, David Gálvez.

Cadascú utilitza les seves armes per arribar a l’objectiu: guanyar. I si no s’adapta a les característiques del rival per atacar precisament els seus punts dèbils. En aquesta tessitura es troba el Pidasa FC Santa Coloma, que s’enfrontarà aquesta tarda al Birkir­kara FC (19 hores) posant èmfasi en el joc directe per anar amb un bon resultat a Malta.

Les fortes precipitacions van provocar els despreniments aquest diumenge i van obligar a tallar la carretera RN-20 a Ax-les-Thermes, a l'Arieja. Després del treball dels operaris durant tota la nit s'ha pogut netejar del tot la calçada i les comunicacions s'han restablert. La carretera s'ha reobert a les cinc de la matinada.

Bartumeu ha assegurat que no té coneixement que els bancs del país hagin notat un descens de fons espanyols després de la signatura de l'acord, que ha ajudat Andorra a sortir de la llista de paradisos fiscals. Bartumeu ha recordat que l'aplicació del conveni serà a partir de gener de l'any vinent i va afirmar que les quantitats de diners intervingudes a la duana són "poc significatives. L'hipotètic evasor no és el que agafen amb 10.000 euros en metal·lic a la frontera", ha indicat.

El cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha reiterat davant una seixantena de socis del Círculo els avenços que ha fet Andorra en matèria fiscal en els darrers mesos, així com els passos que encara queden per fer i en els quals s'està treballant. El cap de Govern ha explicat que els convenis d'intercanvi d'informació fiscal portaran a "un nou model de fer banca" i reforçar la imatge d'Andorra per atraure inversió estrangera no especulativa. Bartumeu ha fet aquest repàs de l'actualitat en el decurs del dinar-col·loqui on hi han participat representants dels sectors financer, econòmic, empresarial i civil de Catalunya, així com el copríncep episcopal, Joan Enric Vives.

El treball fins i tot parla d'una espècie endèmica del país; es tracta d'un cargol que té el nom científic d'Hygromia Gofasi. La guia també conté una clau dicotòmica que permet identificar els exemplars a partir de les seves característiques morfològiques i que classifica fins a 133 espècies. Els autors de la guia són Vicent Borredà, Alberto Martínez-Ortí i Jordi Nicolau.

La guia mostra prop de 200 fotografies, algunes de les quals estan fetes microscopi, sobre aquests animals en un llibre de 296 pàgines. Es divideix en tres blocs, el primer dels quals és una introducció sobre les característiques generals del paisatge del Principat i dels mol·luscs. La segona part compta amb la descripció de 86 espècies que viuen al Principat; i la tercera és una clau dicotòmica que permet identificar els exemplars, fins a 133 espècies. Un dels autors, Vicent Borredà, ha explicat que aquesta diferència en el número d'espècies es deu a que en l'índex dicotòmic s'hi han inclòs "cites antigues, amb noms canviats", però que segurament hi deuen haver unes 100 espècies al país.

Borredà ha fet incís en què a Andorra no només hi ha gasteròpodes (cargols i llimacs), sinó també bivalbs, com ara cloïsses i pegellides d'aigua dolça en els llacs d'alta muntanya. Els més comuns al país són les caragolines i els cargols bovers i els factors que asseguren una població més gran i diversa de mol·luscs són l'aigua i el carbonat càlcic (és a dir, les zones de roca calcària). Tot i així, es poden trobar espècies adaptades a la sequedat, com ara els cargols rupícoles. De l'Hygromia Gofasi, descrit per primer cop el 1992, que és una espècie endèmica del Principat, de grandària mitjana i color groguenc. El professor no ha volgut revelar on viu exactament l'Hygromia Gofasi, i ha demanat que si algú n'agafa un, que agafi només closques buides, però mai exemplars vius.