El conveni permet que els agents de circulació intervinguin i col·laborin amb la Policia en la prevenció dels delictes, en diverses prestacions de serveis als ciutadans, i en la recepció de denúncies d'accidents sense ferits. A canvi, el ministeri posa a disposició dels agents el personal i les dependències per tal que puguin formar-se en aquests àmbits. Els protocols a seguir en el cas de les denúncies s'establiran en un segon conveni que signarà el Interior amb els comuns, on també es detallaran les actuacions a seguir en funció de les especificitats de cada parròquia, com és el cas de les que tenen més activitat d'oci nocturn o més problemàtiques pel fet de disposar d'escoles de secundària.

El conveni permet que els agents de circulació intervinguin i col·laborin amb la Policia en la prevenció dels delictes, en diverses prestacions de serveis als ciutadans, i en la recepció de denúncies d'accidents sense ferits. A canvi, el ministeri posa a disposició dels agents el personal i les dependències per tal que puguin formar-se en aquests àmbits. Els protocols a seguir en el cas de les denúncies s'establiran en un segon conveni que signarà el Interior amb els comuns, on també es detallaran les actuacions a seguir en funció de les especificitats de cada parròquia, com és el cas de les que tenen més activitat d'oci nocturn o més problemàtiques pel fet de disposar d'escoles de secundària.

El ministre d'Interior, Víctor Naudi, ha explicat que amb la signatura d'aquest conveni es formalitza la col·laboració que ja existia entre la Policia i els agents de circulació, donant-li un marc jurídic, millorant el sistema, i fent-lo extensiu a la formació. El ministre també ha afegit que és una forma d'optimitzar recursos i de permetre que la tasca dels policies es complementi amb la dels agents de circulació, que són més coneixedors dels llocs i dels ciutadans de cada parròquia. El conveni permetrà que els agents de circulació puguin intervenir i cursar les denúncies d'accidents sense ferits, conflictes entre veïns, així com aldarulls i baralles. Podran intervenir sense fer ús de la força, actuant de mediadors i per calmar els implicats, com a persones jurades que són.
En els propers mesos està previst que se signin els convenis específics amb cada parròquia. Aquest segon document regularà problemàtiques concretes de cada territori, tenint en compte que algunes parròquies tenen centres escolars de secundària, unes altres tenen estacions d'esquí i més activitat nocturna, com és el cas del Pas de la Casa, Soldeu o Arinsal, i en d'altres, com ara Canillo, varia molt l'afluència de gent en funció dels mesos de turisme.

El membre socialdemòcrata de la minoria al comú d'Escaldes, Francesc Casals, va amenaçar de dimitir si les qüestions que es tracten en la reunió mensual de cònsols no es debaten prèviament al consell de comú. L'ultimàtum va arribar quan al ple que es va fer ahir s'havia d'aprovar el document que van consensuar els cònsols per millorar la situació econòmica de les administracions parroquials. "Aquest tema ja s'ha discutit i s'ha explicat amb anterioritat", comentava Casals. Les crítiques del conseller arriben quan el cap de Govern, Jaume Bartumeu, parlava de regular les reunions que fan els cònsols i després que els membres socialdemòcrates de la Massana manifestessin en consell de comú que no eren informats degudament de les reunions mensuals.

Casals argumentava que les trobades de cònsols havien guanyat molt pes i que no tenen en compte l'opinió de l'oposició. "Fa dies que sé que aquestes reunions han adquirit més importància que el consell de comú. Fins i tot se celebren amb més freqüència", explicava. Va qualificar la situació "d'inadmissible" i que si es repeteix tornarà la medalla. "La decisió del comú pesa poc o gens". De la seva banda, el cònsol major, Antoni Martí, va assegurar que no era cert i que per a ell "són més importants el consells" de la corporació que no pas les reunions amb els seus homòlegs de la resta de parròquies. Tot i reconèixer que "es podria haver discutit el text abans al consell de comú i després en la reunió de cònsols", el mandatari defensava el document que va consensuar amb la resta de dirigents comunals. També va afegir-hi que té en compte el punt de vista de l'oposició.

CRÍTIQUES AL DOCUMENT

La minoria es va abstenir en el punt d'aprovació del text sobre la millora del sistema de finançament dels comuns. "Aquesta política de preus públics es podien haver aplicat fa anys, quan l'economia anava millor", remarcava Casals. A part, va dir que només amb l'establert en el document no redreçarà les finances comunals i que parla de generalitats perquè la realitat econòmica de cada comú és diferent.

El conseller socialdemòcrata també troba a faltar autocrítica per part dels dirigents comunals. Martí va assegurar estar content del document i que si de retruc també se solucionen els problemes que tenen altres parròquies estarà "satisfet com a andorrà". Martí va defensar que les activitats que no siguin estrictament socials augmentin de preu. "Si no és així, el comú en paga un percentatge molt alt. És una qüestió de justícia social perquè ara paga tothom i només se'n beneficien uns quants", manifestava.

També va aprofitar aquest debat per reivindicar que el Consell General ha d'aprovar una llei que reguli el funcionament intern dels comuns. Una normativa que substitueixin els reglaments que regulen la manera de funcionar de les administracions locals.

El PS i la reunió de cònsols

El programa electoral del Partit Socialdemòcrata als comicis del 2007 defensava en un punt la "mancomunitat de serveis", i considerava que per aquest objectiu "la reunió de cònsols és el marc propici per engegar i gestionar" aquesta unió dels serveis de les diferents parròquies. El programa del PS apostava perquè l'homogeneïtzació de serveis que es pot assolir a través de la reunió de cònsols és bàsica per al "principi d'igualtat" per a tots els ciutadans, "siguin de la parròquia que siguin". Es destacava, a més, que mancomunar el serveis significa "un menor cost per al poble".

La sessió de consell de Comú d'Escaldes-Engordany que es va celebrar ahir va estar marcada per la polèmica pel document que van signar els cònsols a la darrera reunió que van mantenir.

En aquesta trobada es van acordar diverses mesures per poder reduir el dèficit, entre les quals destaca augmentar els preus públics dels serveis no socials de la corporació.

Francesc Casals, el conseller socialdemòcrata de l'oposició al Comú escaldenc, va afirmar que trobava inadmissible que el cònsol major escaldenc, Antoni Martí, hagués signat aquest document sense parlar-ne amb el consell de Comú.

Casals va dir de manera contundent que “no em sembla admissible i, si es torna a donar la situació, si se'ns segueix menystenint, abandonaré el càrrec per dignitat".

El conseller del PS de l'oposició va afegir que, "si no he de fer res, deixo el càrrec. No en tinc gens, de ganes. Crec que la meva actitud ha estat positiva i, en contrapartida, rebo la marginació total". També va assenyalar que "no hi som per tractar mesures que afecten altres parròquies".

El cònsol major, Antoni Martí, va afirmar que "a la reunió de cònsols hi ha hagut membres destacats del Partit Socialdemòcrata amb plantejaments diferents als del senyor Casals".

L'activitat i el caràcter legal de les reunions de cònsols han estat posades a debat darrerament a l'esfera política del país, també dins del mateix PS. Ahir, aquestes divergències van fer un pas més, després que el conseller de l'oposició d'Escaldes i integrant del PS, Francesc Casals, critiqués durament les actuacions i acords formalitzats en la darrera reunió entre els set cònsols, celebrada l'1 de juny passat. Concretament, el conseller de l'oposició va enfocar el seu atac als sis punts del document acordat pels mandataris comunals per tal de reduir despeses, amb mesures com disminuir el percentatge d'algunes subvencions o deixar de contractar personal. Aquest document va passar ahir per sessió de Comú i va rebre la crítica directa de Casals. "Em sembla un document inútil, perquè jo no puc decidir per les altres parròquies", va manifestar Casals.

Les seves crítiques van pujar de to amb relació al fet que el cònsol d'Escaldes, Antoni Martí, avalés aquest document sense abans haver-ne parlat amb els integrants de la corporació, "el debat ha de ser primer aquí, perquè quan vas [amb relació al cònsol] a aquestes reunions també m'estàs representant a mi», va exposar Casals. Davant l'atac, Martí va defensar la importància d'aquestes reunions de cònsols i va parlar de la necessitat de "defensar els interessos d'Andorra" i d'unificar les actuacions comunals, "no podem tenir set maneres diferents de funcionar", va opinar Martí.

Casals, però, va mantenir el seu to ofensiu durant la sessió, i va amenaçar amb la seva dimissió. "La meva única finestra per actuar és el Consell de Comú, si torna a passar una situació similar, aquí no hi faig res, no m'hi quedo" va anunciar Casals, que va concloure que "per fer la pantomima, no vinc". Per tot, Casals va votar en contra de l'aprovació del document, mentre que l'altra cara de l'oposició, Jordi Tudó, va preferir abstenir-se.

UNA OPOSICIÓ DIVIDIDA

Aquest document, que exposa propostes d'actualització i millora del sistema de finançament comunal, ha anat passant per les sessions de Comú de les parròquies i s'ha anat aprovant, amb el vot a favor o no de l'oposició. En el cas de les oposicions amb participació del PS, la resposta ha estat dividida. En el cas d'Ordino, el conseller de l'oposició, Albert Pujal, va votar favorablement aquest document. L'oposició del PS de la Massana va decidir abstenir-se. Finalment, ahir Casals va votar-hi en contra. Per la seva part, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, va exposar ahir en una entrevista a aquest rotatiu que «cal fer una llei que substitueixi el reglament del comuns i en aquesta llei veure quin paper pot tenir la reunió de cònsols, que no és cap institució i no pot ser més que una associació".

Amb divergències o no, avui se celebra una nova reunió de cònsols a Canillo. Caldrà veure si s'aposta de nou per signar acords genèrics, així com si llavors Casals compleix l'amenaça de dimitir.

Es tracta d’una obra contemporània que barreja el drama i la comèdia, projecte de la jove companyia teatral Komoi. Protagonitzada pels actors Héctor Mas i Cristina Noguer, la representació tindrà lloc el dilluns 8 de novembre, en el marc de la temporada que du a terme l’ENA al teatre massanenc. Aquesta obra substitueix en el cartell del Teatre de les Fontetes a Etiòpia, que finalment no es representarà. Nus té l’estructura d’una obra d’un sol acte, però està dividida en tres situacions escèniques: un espai, sis personatges i tres històries. L’obra transcorre en unes golfes, en què tenen lloc tres situacions diverses però marcades per la reiterada aparició de dos personatges, ell i ella. Aquestes tres històries parlen sobre la relació de parella, que en tots tres casos és confusa i turbulenta. L’ambigüitat juga un paper principal en l’obra, ideada de manera que la primera parella s’entrellaça amb la segona i la segona amb la tercera.

La companyia teatral Komoi està formada per l’actriu Cristina Noguer i els actors Guillem Gefaell i Héctor Mas. La companyia va néixer a les aules del Col·legi del Teatre de Barcelona, on van compartir aprenentatge des de l’any 2003 fins al 2006.
El primer projecte important que van dur a terme va ser la posada en escena de l’obra Follia d’amor, de l’autor nord-americà Sam Shepard, de la mà del director i actor Raimon Molins.

La propaganda destrueix la idea d'igualtat, justifica la jerarquia entre ciutadans, subordina l'opinió pública

Potser em vaig precipitar quan -l'estiu de l'any passat- vaig diagnosticar com un greu error de càsting el fitxatge del cap de llista d'ApC com a think tank unipersonal. Pensava que l'ànim sincer dels promotors de la plataforma era, ni més ni menys, el que havia llegit al seu programa electoral, a saber: “Tota la nostra actuació estarà guiada per la voluntat d'assolir un pacte d'Estat, de manera que tots junts puguem treure Andorra del forat en què està” o “buscarem el consens amb els partits que es puguin trobar en un extrem o altre del Consell General”; deduïa que per aconseguir aquests objectius calia un líder amb una capacitat política que superés amb escreix el limitat horitzó d'un professor de comptabilitat, per molt intangibles que fossin les partides que calia comptabilitzar.

Quan, en les negociacions amb el Grup Parlamentari Socialdemòcrata, vaig veure la interpretació que feien des d'ApC del consens, vaig deduir -potser també amb precipitació - que era un exemple del que diuen en psicologia efecte de fals consens, en virtut del qual moltes persones -inconscientment- tendeixen a sobreestimar el grau d'acord que els altres tenen amb ells; aquestes persones són proclius a pressuposar que les seves pròpies opinions, creences, costums i preferències són compartides per la majoria de la gent.

Amb el pas del temps he pogut comprovar la insinceritat de les intencions expressades en el preàmbul del seu programa electoral. A més, malgrat les importants desercions en el grup promotor de la plataforma i les tímides veus dissidents d'alguns militants de RD i S21, el seu omnipotent nucli dur sembla conforme en l'estratègia de bloqueig adoptada pels tres consellers d'ApC. Ni consens, ni efecte de fals consens.

Cal, doncs, revisar la tesi de l'error i esbrinar les vertaderes intencions del grup fundador, més enllà de les seves declaracions. Aquestes intencions anaven, potser, per la via que va explorar el profètic periodista americà Walter Lippmann, que deia que «en una democràcia amb un funcionament adient, hi ha diferents classes de ciutadans; en primer lloc, els que analitzen, prenen decisions, executen, controlen i dirigeixen els processos: l'elit; només una reduïda elit pot entendre quins són els interessos comuns, que és el que ens convé a tots»; després només calia -amb les tècniques més adients de propaganda - «fabricar el consens per tal de produir en la població l'acceptació de quelcom que inicialment no era desitjat». LA PROPAGANDA destrueix la idea d'igualtat, justifica la jerarquia entre els ciutadans, crea consens, subordina i controla l'opinió pública, que és el pitjor perill al qual s'enfronten les corporacions. I és que, tal com deia Gilles Châtelet: «La matèria primera consensual és essencialment putrescible i es transforma en la unanimitat populista de les majories silencioses». Així, l'objectiu de la reduïda elit andorrana dels fundadors d'ApC no hauria estat més que el de crear unes sigles en dos mesos, disfressar l'autoritarisme patriarcal d'antany amb una estratègia de propaganda sobre expectatives de consens i després… no fer res més. Calia, això si, una mena de comte de Gloucester, com el vassall del rei Lear, per liderar el projecte. Precisament, aquesta primavera, l'editorial El rey Lear ha publicat, en castellà, l'assaig d'Oscar Wilde El crític com a artista, en el qual l'autor irlandès demostrava, per a uns, el seu enginy i refinament i, per a d'altres, la seva frivolitat, cinisme i pedanteria. L'assaig té dues parts: La importància de no fer res i la La importància de discutir-ho tot. Si alguns polítics tenen com a llibre de capçalera El príncep, de Maquiavel, és prou versemblant que els dos breviaris d'Oscar Wilde constitueixin el manual pràctic del líder d'ApC.

En els llibrets podem llegir els diàlegs entre Gilbert i el crèdul Ernest, amb perles com ara les tesis de Gilbert que reprodueixo: "No hi ha país tan necessitat de persones inútils com el nostre", "Per no fer res existeixen els elegits. Il·limitada i absoluta és la visió del que seu tranquil. lament i observa", "És molt més difícil parlar d'una cosa que fer-la", "Creiem en els credos no perquè siguin racionals, sinó perquè es repeteixen", "No deixaré de parlar-te només perquè no m'estigui escoltant. M'agrada escoltar-me a mi mateix. És un dels meus majors plaers. Sovint mantinc llargues converses amb mi mateix, i sóc tan intel·ligent que, de vegades, no entenc ni una paraula del que dic".

LA PARTICIPACIÓ en els  diàlegs d'Ernest es limita a objeccions com ara: "Tracta vostè el món com si estigués dins una bola de cristall". He de prevenir el lector que mai no se m'ha passat pel cap la perversitat de comparar dos M. I. consellers generals amb el bo d'Ernest, ni al seu cap de files amb Gilbert, ja que aquest (Gilbert) almenys tenia un elevat esperit autocrític, que li permetia tenir dubtes: "Quan la gent està d'acord amb mi, tinc el sentiment que dec estar equivocat”. O ara jo també m'equivoco?

John Kenneth Galbraith deia que per tal de conservar els seus privilegis i per obstaculitzar la recerca de més igualtat, la gent satisfeta, les classes benestants i acomodades, hostils a la intervenció de l'Estat i als serveis públics, volen un Estat sense recursos, un Estat que no faci res. Són aquestes les intencions dels patrocinadors d'ApC? En tot cas, ho semblen.

Fa escassament una setmana, de visita a Barcelona, no em sabia avenir de la deixadesa en què vaig trobar la ciutat; d'alguns indrets, fins i tot, me'n va sobtar la brutícia. Un rètol penjat a la paret d'una caseta d'obres amb la inscripció "por favor no vomiten dentro de la caseta, los trabajadores lo agredeceremos" em va deixar aclaparada.

Ho vaig comentar amb un company -barceloní convençut- que em va confirmar l'incivisme constant dels turistes, però també, sovint, dels propis residents. Reconeixia que si bé la campanya de recollida de les tifes dels gossos i àdhuc el control repressiu dels propietaris incívics havia donat bons resultats, en canvi la lluita pel que fa al tema de xiclets, burilles, mocadors de paper, gots de plàstic, llaunes i deixalles similars no tenia el mateix resultat.

Es queixava que tot i la bona voluntat de l'Ajuntament en la col·locació de papereres i contenidors, aquests estan sempre plens i la rapidesa dels serveis municipals en la recollida es troba superada per la rapidesa amb què s'omplen i amb què es va llençant pels racons (o no) allò que fa nosa a les mans. També em va confessar sentir-se avergonyit de l'endemà de les festes, quan, en alguns indrets, els vòmits s'escampen pel mig de la voravia i els treballadors de la neteja procuren dignificar l'espai a cops de mànega.

Va acabar sorprenent-me amb una qüestió que no havia detectat, però que, un cop feta la reflexió , sí que tenia part de raó: es tracta de la indumentària dels vianants, que en molts casos és més pròpia del camí de la platja al xiringuito que de la zona de despatxos de l'Eixample. Em va dir que després de moltes queixes similars a les que comentava, semblava que l'Ajuntament ja estava treballant en una campanya severa contra l'incivisme, i la premsa catalana del cap de setmana així ho corrobora.

És una llàstima que, un cop més, les mesures repressives i coercitives resultin ser les úniques eficaces quan, com diu una rajola al meu poble d'estiueig "la netedat és senyal de civilització".

El text, que demà es publicarà al BOPA, implementa tot un seguit de mesures formatives i ocupacionals, complementàries i coordinades entre sí, per reforçar les competències i les habilitats dels assalariats, fent èmfasi en els grups més vulnerables i amb risc d'exclusió del mercat laboral.

Els programes que desenvoluparan aquestes polítiques seran aprovats per decret i tindran un màxim de tres anys de durada. Les empreses que col·laborin tindran subvencion, per exemple, per contractar treballadors provinents de sectors amb molta desocupació, o treballadors que s'han de formar en un sector que no els és propi. També es fixa un règim sancionador per prevenir fraus. Es crearà una Comissio de Valoració encarregada d'instruir les sol·licituds i serà el ministeri qui resolgui aquestes peticions. Està previst que els agents socials participin en el disseny dels programes, la valoració de les sol·licituds formulades i la proposta de resolució d'aquestes.

Però la degradació de la imatge de diversos membres del gabinet, i fins i tot les dimissions, s’acceleren. Les dues primeres dimissions, acceptades dilluns a l’Elisi, van ser les dels secretaris d’Estat per a la Cooperació i la Francofonia, Alain Joyandet i Christian Blanc.
A Joyandet, un íntim col·laborador del president des de feia molts anys, els mitjans el van acusar de llogar per 116.500 euros un avió privat per viatjar a una conferència internacional a la Martinica, i li van detectar indicis d’obtenir il·legalment un permís de construcció per ampliar una casa al golf de Saint Tropez.
En el cas de Blanc, l’acusació periodística és la d’haver adquirit amb diner públic diverses partides de cigars, que fuma amb delectació, per un import de 12.000 euros.

Woerth, Yade i més
El setge al titular de Treball, Eric Woerth, fins ara home fort de l’executiu i responsable de projectes tan importants com el retard de l’edat de jubilació s’estreny més i més. A les revelacions sobre la relació personal, i de la dona amb l’hereva de la indústria L’Oréal, Liliane Bettencourt, s’hi afegirien les sospites de finançament il·legal de la coalició que dóna suport al govern i al president, l’UMP.
Segons publicava ahir La Dépêche du Midi, els escàndols esquitxen alguns membres més del gabinet Fillon. La titular d’Esports, Rama Yade, hauria pagat una xifra astronòmica per l’allotjament a un hotel d’Àfrica del Sud, que mai no va arribar a fer servir, durant el Mundial de futbol. Altres companys de l’equip governamental, Christian Estrosi i Fadela Amara, haurien fet servir per a habitatges de la família locals de luxe teòricament oficials. El rotatiu apuntava la possibilitat que les dimissions continuïn o, en tot cas, que els assenyalats siguin rellevats en la propera remodelació ministerial.

Itàlia
A Itàlia, Aldo Brancher, ministre sense cartera encarregat de l’execució del Federalisme pel primer ministre, Silvio Berlusconi, feia poc més de dues setmanes va dimitir irrevocablement, després d’haver intentat acollir-se a la llei que impedeix jutjar alts càrrecs de l’administració, per evitar un judici a Milà per blanqueig de diner i apropiació indeguda. Finalment Brancher va rebutjar obtenir la immunitat i va fer pública la renúncia a les dependències del mateix jutjat on ahir compareixia en una vista sobre el cas.

LA COMISSIÓ DEL 'CAS PALAU' REP MILLET I MONTULL I CITA CASTELLS, PUIG I MACIAS

La comissió parlamentària del cas Palau ha citat per avui l’expresident de la Fundació Fèlix Millet i el seu directe col·laborador, Jordi Montull, tot i que ja van manifestar que no respondran a cap pregunta dels diputats, actitud que va mantenir ahir l’exsecretària de Millet, Elisabet Barberà. La comissió va aprovar les citacions al conseller de la Generalitat Antoni Castells, a petició pròpia, i els exconsellers d’Obres Públiques de la Generalitat Felip Puig i Pere Macias, de Convergència (CDC), per decisió de la majoria de grups, tot i l’oposició dels representants del Partit Socialista (PSC). Ahir també van comparèixer Antoni Vives, exdirector de la fundació Trias Fargas, i els president i director de la CAtDem, fundació successora de la Trias. Els tres van defensar la legalitat dels convenis entre les entitats i el compliment de les finalitats culturals pactades, sense aportar proves de les despeses concretes efectuades. De la seva banda, el tinent d’alcalde i l’exgerent d’urbanisme de l’ajuntament de Barcelona, Ramon Garcia Bragado i Ramon Massaguer, van presentar un recurs al jutjat contra les imputacions atribuïdes en el cas de la tramitació de l’hotel del Palau de la Música.

L’ultimàtum va arribar quan al ple que es va fer ahir s’havia d’aprovar el document que van consensuar els cònsols per millorar la situació econòmica de les administracions parroquials. “Aquest tema ja s’ha discutit i s’ha explicat amb anterioritat”, comentava Casals. Les crítiques del conseller arriben quan el cap de Govern, Jaume Bartumeu, parlava de regular les reunions que fan els cònsols i després que els membres socialdemòcrates de la Massana manifestessin en consell de comú que no eren informats degudament de les reunions mensuals.
Casals argumentava que les trobades de cònsols havien gua-nyat molt pes i que no tenen en compte l’opinió de l’oposició. “Fa dies que sé que aquestes reunions han adquirit més importància que el consell de comú. Fins i tot se celebren amb més freqüència”, explicava. Va qualificar la situació “d’inadmissible” i que si es repeteix tornarà la medalla. “La decisió del comú pesa poc o gens”. De la seva banda, el cònsol major, Antoni Martí, va assegurar que no era cert i que per a ell “són més importants el consells” de la corporació que no pas les reunions amb els seus homòlegs de la resta de parròquies. Tot i reconèixer que “es podria haver discutit el text abans al consell de comú i després en la reunió de cònsols”, el mandatari defensava el document que va consensuar amb la resta de dirigents comunals. També va afegir-hi que té en compte el punt de vista de l’oposició.

Crítiques al document
La minoria es va abstenir en el punt d’aprovació del text sobre la millora del sistema de finançament dels comuns. “Aquesta política de preus públics es podien haver aplicat fa anys, quan l’economia anava millor”, remarcava Casals. A part, va dir que només amb l’establert en el document no redreçarà les finances comunals i que parla de generalitats perquè la realitat econòmica de cada comú és diferent.
El conseller socialdemòcrata també troba a faltar autocrítica per part dels dirigents comunals. Martí va assegurar estar content del document i que si de retruc també se solucionen els problemes que tenen altres parròquies estarà “satisfet com a andorrà”. Martí va defensar que les activitats que no siguin estrictament socials augmentin de preu. “Si no és així, el comú en paga un percentatge molt alt. És una qüestió de justícia social perquè ara paga tothom i només se’n beneficien uns quants”, manifestava.
També va aprofitar aquest debat per reivindicar que el Consell General ha d’aprovar una llei que reguli el funcionament intern dels comuns. Una normativa que substitueixin els reglaments que regulen la manera de funcionar de les administracions locals.

EL PS I LA REUNIÓ DE CÒNSOLS

El programa electoral del Partit Socialdemòcrata als comicis del 2007 defensava en un punt la “mancomunitat de serveis”, i considerava que per aquest objectiu “la reunió de cònsols és el marc propici per engegar i gestionar” aquesta unió dels serveis de les diferents parròquies. El programa del PS apostava perquè l’homogeneïtzació de serveis que es pot assolir a través de la reunió de cònsols és bàsica per al “principi d’igualtat” per a tots els ciutadans, “siguin de la parròquia que siguin”. Es destacava, a més, que mancomunar el serveis significa “un menor cost per al poble”.

ES DECLARA EN ESTAT DE RUINA L'HOTEL PLA PER DEMOLIR-LO

El consell de comú va aprovar la declaració d’estat de ruïna de l’hotel Pla per començar “immediatament” els treballs de demolició forçosa. La corporació ha hagut d’arribar a aquest extrem per divergències que han sorgit entre els propietaris de l’edifici i que impossibilitaven que s’enderroqués l’immoble de forma immediata. El cònsol major va dir que li “sap greu” haver aprovat aquest punt, ja que s’havia negociat amb la propietat per fer els tràmits de forma urgent.?Les discrepàncies ho han impossibilitat. D’aquesta manera, el comú ordenarà els treballs de demolició que hauran d’anar a càrrec dels propietaris sota la tutela del comú. Els treballs començaran abans que s’acabin les vacances. La corporació considera urgents aquestes obres per la feblesa de l’estructura i pel perill que suposa per als vianants. Els treballs es portaran a terme juntament amb els ministeris d’Ordenament Territorial i el de Cultura, que ja van realitzar informes favorables a atorgar la llicència d’enderroc. Els darrers mesos hi ha hagut alteracions a la façana que han provocat el risc de caiguda d’elements.