L'ambaixada de França ha celebrat aquest dimecres la festa nacional francesa, que commemorar la Revolució del 1789, amb una recepció en què hi han estat presents els principals actors polítics i socials. En l'acte festiu, en què han estat presents els principals actors polítics i socials del país, Berçot, que s'estrenava a Andorra en un 14 de juliol, ha afirmat que té per missió "estar al costat del Principat perquè París sigui el millor aliat i el suport a l'accés d'Andorra a la Unió Europea i també en les instàncies internacionals". El diplomàtic també ha volgut destacar la tasca que es vol fer en matèria de cooperació cultural. En el seu discurs, una part del qual ha fet en català, Berçot ha parlat de la importància que té per França "recòrrer als vostres costats, al costat del Principat amic, el camí que ha de conduir a l'encaix amb l'esfera europea". Respecte del l'apartat cultural, ha indicat que "l'acció cultural és un component essencial" del vincle entre França i el Principat i ha agraït a les institucions andorranes que hagin "percebut l'enriquiment cultural únic que propicia al Principat aquesta dualitat cultural". Dins d'aquest àmbit l'ambaixador ha destacat l'ensenyament de l'idioma francès i ha dit que s'esforçarà perquè augmenti el nombre d'estudiants que gaudeixen d'estudis superiors a França.

La nòmina d'assistents l'encapçalava el cap de Govern, Jaume Bartumeu, que ha destacat les bones relacions que hi ha entre Andorra i França, i que també exemplificarà la visita del president francès i copríncep Nicolas Sarkozy, el 29 de juliol.  

El ministre d'Economia, Pere López, ha explicat que aquestes línies mestres que es volen treballar conjuntament amb ApC es presentaran entre mitjans i finals de setembre i que les indicacions principals del document de directrius són la contenció de la despesa i la priorització d'objectius.

Pere López ha indicat que el document de directrius va dirigit als departaments i a les societats parapúbliques per tal que apliquin mesures d'austeritat, contenció de la despesa i priorització, així com la revisió dels objectius i dels projectes pressupostaris. Per tant, els departaments estan treballant activament per fer una nova fixació d'objectius pressupostaris. Fins que el Govern no conegui la situació de cada departament en aquests termes, no s'iniciarà el treball per elaborar les línies mestres del que ha de ser el pressupost de l'any vinent. Així mateix, ha explicat que ja s'ha posat en coneixement del grup parlamentari d'ApC l'aprovació d'aquest document, i que s'ha fixat una reunió la setmana vinent.

La delegació de la capital està encapçalada per la cònsol major, Rosa Ferrer, que ha viatjat acompanyada de la la seva cap de Gabinet, Meritxell Perez. Alguns dels temes que es tractaran durant aquestes sessions són la incorporació de noves ciutats a l'organització, com Puerto Príncipe o Caracas, o l'ampliació dels estatuts que regeixen la Unión de Ciudades Capitales Iberoamericanas. La de Santo Domingo és la primera Assemblea en què Andorra la Vella hi assisteix com a membre nat, després de la seva integració a l'UCCI al 2008.

La cerimònia de benvinguda té lloc aquest mateix dimecres tot i que els treballs propis de l'assemblea s'iniciaran aquest dijous amb l’aprovació de l'acta de la XIII Assemblea Plenària, la presentació de l'informe dels vicepresidents, de l'informe de gestió de la Secretaria General, de l'informe econòmic del director general i la presentació de les propostes d'organització, d'objectius generals, l'avançament de programació, l'elecció de càrrecs directius per al bienni 2010-2012 i l'aprovació de la Declaració De Santo Domingo.
Les propostes d'organització passen, entre altres, per aprovar la inclusió de Puerto Príncipe i l'alcaldia metropolitana de Caracas com a ciutats associades a la Unión de Ciudades Capitales Iberoamericanas. D'altra banda, l'assemblea també debatrà la possibilitat de modificar els estatuts de l'associació per adequar-los als canvis i les noves incorporacions dels darrers anys. D'aquesta manera, es vol ampliar els membres del comitè executiu per mantenir el mateix nombre representatiu dels membres nats i associats que formen l'assemblea plenària.

La designació de San Salvador com a Capital Iberoamericana de la Cultura 2011, així com la constitució del Comitè Sectorial de Gestió Integral del Risc, són altres temes que es debatran durant la cimera de Santo Domingo.

Pel que fa als eixos pels propers dos anys, la UCCI vol basar els seus objectius en la cohesió social, les politiques d'integració i innovació social; l'impuls de les accions per al desenvolupament econòmic, el compromís amb la sostenibilitat; l'ètica i la transparència en la gestió pública; la formació municipal; i la cooperació estratègica com a eina d'integració.

L'Art Camp, organitzat per la Comissió Nacional Andorrana per a la Unesco (CNAU), és una trobada d'artistes d'arreu del món, que passaran dotze dies al país, durant els quals podran inspirar-se en els paisatges andorrans per crear les seves obres i fer contactes comercials. Cal destacar la participació Francisco Sànchez, que representarà Andorra a la Biennal de Venècia, o l'escultor espanyol Joan Panisello. Jean Michel Armengol, secretari general de la CNAU, ha destacat que per primera vegada hi haurà fotografia, de la mà del francès Marc Harrold, i ha afegit que es comptarà amb representació portuguesa.

El Centre de Congressos d'Andorra la Vella acollirà l'acte inaugural de l'Art Camp 2010, el proper dilluns 19 de juliol. Aquest any ha estat un "èxit" pel que fa a les inscripcions, segons ha explicat Armengol. Per aquesta edició s'han rebut "el doble d'inscripcions" que el 2008. Per això la tria dels artistes andorrans "ha estat difícil", tal com ha apuntat el comissari de l'Art Camp, Faust Campamà, que ha afegit que els criteris per seleccionar els participants s'han centrat en elements com la "figuració" o la "contemporaneïtat", i també s'ha tingut en compte que hi hagués diverses edats entre els creadors locals escollits, com Arnau Pérez, a qui li espera un "futur brillant", segons Campamà, o altres "de més edat" com Alfons Valdés.

En la primera edició no hi va haver cap representant de Portugal i aquesta vegad es compta amb Bárbara Assis. Entre els 27 països representats hi ha Alemanya, Bèlgica, Austràlia, Costa Rica, les Illes Seychelles, Moçambic, Kuwait, Letònia o Haití. Durant la seva estada els artistes compaginaran diverses activitats lúdiques, com una visita a Caldea, amb tallers. El dia 21 de juliol s'inaugurarà una mostra a la galeria Ara Art, amb obres de petit format, que cada artista podrà portar i d'aquesta manera tindran l'oportunitat de vendre a Andorra. De la seva banda, la cap de serveis i promoció de Turisme d'Ordino, Maria de la O Soto, ha assenyalat que el que és interessant de l'Art Camp és l'apropament cultural entre els artistes, així com veure que diversos racons del país s'omplen de persones que treballen per elaborar obres d'art.
Art Camp culminarà amb tres col·leccions artístiques diferents, que passaran a ser dels organismes patrocinadors, és a dir, del Comú d'Ordino, de la Unesco i de la Societat Bomosa, així com amb una mostra que viatjarà a diversos indrets durant el 2011.

El Grup Internacional de la Pastoral Penitenciària de la Mediterrània Occidental, que vetlla per uns àmbits penitenciaris el més adequats possibles, està realitzant la seva primera trobada al Principat. Aquest dimecres els participants han visitat el Centre Penitenciari de la Comella i posteriorment han estat rebuts a Sindicatura.  Tot i així, Echtermeyer també ha afirmat que cal trobar solucions als problemes jurídics "per fer un servei a la dignitat humana".

El Grup Internacional de la Pastoral Penitenciària de la Mediterrània Occidental, que vetlla per uns àmbits penitenciaris el més adequats possibles des del context dels valors catòlics, està realitzant la seva primera trobada al Principat. Aquest dimecres els participants han visitat el Centre Penitenciari de la Comella i posteriorment han estat rebuts a Sindicatura.  Tot i així, Echtermeyer també ha afirmat que cal trobar solucions als problemes jurídics "per fer un servei a la dignitat humana". També ha remarcat que la situació a Europa varia molt entre els diferents estats, i que, per exemple, Ucraïna, que "té molts problemes", podria aprendre dels països petits. No obstant això, Echtermeyer ha constatat que a Andorra "el consum de la droga és un problema" mentre que al seu país, Alemanya, "no es porta a ningú a la presó" per aquest motiu. I ha afegit que aquestes qüestions s'han de reflexionar des d'un punt de vista religiós, però també jurídic i social "per fer un servei a la dignitat humana". En aquest sentit, l'ICCPPC aposta per la reeducació dels presos, per exemple, mitjançant treballs per la comunitat.

L'ICCPPC és una organització no governamental que, com a entitat de caràcter consultiu especial, envia representants a les Nacions Unides per exposar aquells problemes que detecten en els centres penitenciaris. Així mateix, acompanyen moralment als presoners. Aquest dimarts va començar la visita dels representants del grup de la Mediterrània Occidental, amb la presència de sacerdots portuguesos i espanyols i per part de la Diòcesi d'Urgell, del vicari general, Joan Pujol; i el delegat diocesà de la Pastoral Penitenciària i arxiprest de les Valls, Ramon Sàrries. Els participants han compaginat les reunions de treball i la trobada amb la direcció del Centre Penitenciari i amb el síndic general amb una visita turística a Meritxell.

Akko per als israelians. Akka per a turcs i àrabs. Sant Joan d’Acre per als antics croats, que en van fer la seva seu principal. De pròspera ciutat portuària, enclavament comercial de l’antiguitat, va passar a ser una de les principals fortificacions dels croats a Terra Santa, protegida per la temible Orde del Temple. Fins al 1291, quan els cavallers van ser derrotats –i massacrats– per les tropes del soldà d’Egipte, al capdavant d’un gegantí exèrcit al qual s’havien afegit turcs i mamelucs.
Ressonàncies històriques d’una de les ciutats més antigues del món –es data la seva fundació cap al 1500 aC– que avui en dia regalimen de les pedres de la muralla, intrigues polítiques que encara murmuren en la foscor de les enormes cambres –visitables– de la fortificació. Un viatge, un recorregut, que està bé per fer-lo amb la imaginació estimulada per les novel·les de cavalleries, de Tirant lo Blanc a l’extensa producció de l’alemany Peter Berling al voltant de la recerca del mític Sant Grial.
La muralla –de la qual ha sobreviscut una part important– ja no compleix la mateixa funció defensiva que aleshores, tot i que aquest racó del Mediterrani segueixi sent un lloc convuls al llarg dels segles. El baluard és ara un mirador, un punt de trobada, passeig i contemplació: el mar batent directament contra la pedra, que s’enfonsa perpendicular en l’aigua.
Les fortificacions guarden algunes sorpreses. Fins i tot per als mateixos habitants: no va ser fins al 1994 que es va descobrir el túnel construït pels templers al segle XII, un passadís excavat en la roca natural que permetia la fugida cap al port en cas d’atac a la fortalesa. No va estar obert al públic fins al 1999.
La ciutat, inclosa al llistat de llocs d’interès cultural per la Unesco, preserva l’estil de vida bulliciós d’un port pesquer, un indret alhora tocat pel turisme i que manté un mode de vida tradicional, com ho fan palesos el moll ple de xarxes que s’assequen al sol i barques amb els cascos regirats després de l’última capa de pintura. I els mercats, basars i botiguetes que proliferen per qualsevol racó.

RECOMANEM

>> El bullici dels mercats. La ciutat està solcada per l’oferta colorista de les parades dels omnipresents mercats. Dolços, quincalla, fruites i verdures, roba. Un univers per a vista i olfacte.

Juan Carlos Navarro, el jugador de bàsquet del Barça co-negut com la Bomba va estar a Andorra gràcies a l’organització del Campus Nike 2010. Vuit joves dels més de 200 participants en les estades de bàsquet l’entrevisten per al Diari Obert.

(Jordi Serrato. 13 anys, la Seu d’Urgell). A la final de l’Eurolliga, com et vas sentir quan tot­hom et cridava MVP?
En aquell moment, molt content, és el màxim grau al qual aspira qualsevol jugador europeu, a banda d’ajudar el teu equip a guanyar l’Eurolliga. Després, però, cal continuar i va anar una mica malament.

(Pau Serena. 13 anys, Barcelona). I com et vas sentir en perdre la final de la lliga?
La veritat és que vam fer una temporada molt bona, però la darrera setmana vam tenir una aturada de 10 dies que crec que ha estat una de les claus per jugar malament. És clar que el títol més important és l’Eurolliga, però vam acabar una mica molestos per perdre i 3 a 0.

(Roger Rebordosa. 13 anys, Barcelona). D’on treus la motivació per fer un quart triple seguit?
Entreno molt el triple. És un tema de confiança. Els meus companys confien en mi i no tinc por a tirar.

(Àlex Miñambres. 13 anys, Vila-seca, Tarragona). Com valores la teva experiència  a l’NBA?
Explicar que vas estar a la millor lliga del món és molt important. Però és millor estar aquí, perquè estic amb la família i amics. Vaig estar amb un equip que no gua-nyava gaire i a mi m’agrada gua-nyar. Va ser una bona experiència personal, però dolenta a la pista o pel que fa al joc.

(Marta Aguilera. 14 anys, Ter­rassa, Barcelona). Què és el que més t’agrada del bàsquet?
M’ho passo bé, si no fos així no estaria jugant des dels vuit anys. El que més m’agrada és jugar per guanyar títols, i els partits importants em motiven bastant.

(Carla Jiménez. 15 anys, Barcelona). En un partit definitiu quan tires i falles, què penses?
Això és l’esport, entreno perquè això no passi, quan tiro la gent confia que puc fer bàsquet, i no tinc por.

(Laia Aycart. 15 anys, el Prat de Llobregat, Barcelona). Has pensat mai a deixar el bàsquet?
Sí, quan vaig començar al primer equip i els veterans no em tractaven gaire bé, perquè potser creien que els podia treure el lloc a la pista i es van comportar una mica malament. Aquests moments, en què no m’ho he passat bé jugant, han estat molt pocs. Ara sóc un jugador important. He tingut sort d’estar al Barça.

(Cristina Capdevila. 15 anys, Barcelona). Amb quin equip t’agradaria jugar fora del Barça?
És molt difícil respondre. He estat 15 anys jugant al Barça. De no estar al Barça m’hauria agradat jugar més anys a l’NBA.

Roger Rebordosa. Què tens pensat fer quan et retiris?
No ho sé, m’agradaria fer alguna cosa relacionada amb el bàsquet, potser d’entrenador. Espero, però, que em quedin molts anys si el físic aguanta.

Pau Serena. Amb quins jugadors del Barça et fas més?
Amb tothom hi ha molt bon feeling, però amb Victor Sala, Jordi Tries, Roger Grimau i en Ricky estem més junts.

Àlex Miñambres. Què et va semblar l’entrada de Ricky Rubio al Barça?
Va ser una bona notícia perquè a banda de ser un jugador molt jove i bo sap llegir molt bé el partit.

Carla Jiménez. Si no t’haguessis dedicat al bàsquet que hauries fet?
No ho sé, m’agrada el tennis, hi jugo quan puc. Hauria estudiat una mica més.

Marta Aguilera. De petit, et vas plantejar mai d’arribar tan lluny?
De petit, no. Als 15 o16, però et dones compte que hi pots arribar. He estat un noi estrany, potser, de petit només volia jugar a bàsquet i he canviat moltes coses per jugar a bàsquet, per exemple no he anat mai amb el col·legi de colònies, perquè un entrenament era molt important. La meva mentalitat era aquesta.

Laia aycart. Atac o defensa?
Atac, no sóc gaire bo defensant.

El càlcul electoral dels partits dilueix l'esperit unitari del 10-J». Amb aquest titular s'iniciava un extens article a l'edició d'ahir de El Periódico de Catalunya, en deixaven ben clar que, davant la imminència de les eleccions autonòmiques (que se celebraran la tardor vinent), els partits catalans mantenien amb relació a l'Estatut el discurs que, al seu entendre, els podia portar més rèdits electorals, "per més missatges que els enviï una part important de la ciutadania [per tal que consensuïn una resolució unitària]".

També en l'edició d'ahir, però en aquest cas del diari El País, podíem llegir una anàlisi prou interessant sobre les particulars relacions a Espanya entre el poder central i les comunitats autònomes, en el qual es posava en evidència que "els líders autonòmics han assumit com a manera habitual de fer política l'oposició activa vers el Govern central". En també prou eloqüent: "La rendibilitat política juga contra l'interès del ciutadà". Un dels testimonis més clars, entre els recollits pel periodista, era el de l'exministre Jordi Sevilla, quan manifestava que s'està perdent la idea de l'interès general, o que els dirigents de l'Estat -en tots els àmbits- no actuen en el seu paper institucional, sinó en el de líders polítics. Hauríem de reflexionar sobre si s'estan produint situacions similars electoralistes, el poder de les baronies locals, alguns conats d'oposició sistemàtica Comú-Govern, són situacions que certament estan arribant i que els ciutadans constaten i no entenen.

De vegades pot semblar que aquestes situacions són provocades per tal d'eludir l'interès ciutadà sobre responsabilitats pròpies. En altres ocasions, la irresponsabilitat encara arriba molt més lluny, quan allò que es vol fer és destruir, i destruir a qualsevol preu, sense aportar res de positiu o fent propostes impossibles, fruit de l'interès particular o de la ciència infusa. Mentrestant, l'interès general queda molt lluny.

Davant de la possibilitat d’estar entre els favorits per a la propera Pilota d’Or, un guardó que el situaria com el millor jugador del món i per al qual també es postula Xavi Hernández, el jugador manxec va afirmar que “són coses que jo no decideixo, en què intervenen altres persones. No perdo ni un segon a pensar que puc guanyar”. La rua dels jugadors amb el trofeu de dilluns, que es va tancar amb un acte al riu Manzanares, va aplegar uns 500.000 aficionats, segons va estimar ahir la delegada del govern espanyol a Madrid, Amparo Valcarce. També s’ha calculat que unes 7.368.000 espectadors van seguir la festa en els programes televisius de les cadenes veïnes. Davant de les mostres d’estima que han rebut, Andrés Iniesta va afirmar que “fer feliços milions de persones que segueixen i pateixen amb la selecció espanyola no té preu”, i va afegir que “és difícil esplicar el que sento. Només puc dir que sóc molt feliç jugant a futbol, fent el meu treball i després de marcar un gol tan important. He tingut la sort d’estar en aquest moment de la història del futbol i d’aconseguir moltes coses. Ara, a gaudir del títol i de les vancances”. Iniesta va comparar el gol de la final amb el que va marcar al camp del Chelsea a la Champions.
Durant la festa de celebració, Carles Puyol i Gerard Piqué van posar a Cesc Fàbregas la samar­reta del Barça. Sobre la possibilitat de compartir vestidor amb l’actual jugador de l’Arsenal, Ini­esta va afirmar que “anem a veure què passa. Si ve estarem encantats. El club faria un gran salt de qualitat, aportaria per continuar en el més alt en totes les competicions”. El de Fuentealbilla va destacar que “el Barça es pot sentir orgullós de tenir tants jugadors en la selecció campiona del món, i nosaltres, de formar part de la base del Barça”, i que això fa que Espanya i l’FC Barcelona tinguin “moltes semblances”, tot i que ha assegurat que la selecció té “alternatives en el joc i altres recursos”. També va desitjar que els jugadors culers fossin reconeguts en tots els camps “més enllà de rivalitats. A tot espectador li agrada l’equip que juga bé i no va en contra de ser d’un equip o un altre”. Un dels instants més emotius va ser la dedicatòria a Jarque. “Va ser el millor moment per fer un homenatge a un gran amic i una gran persona”.

WEBB AFIRMA QUE A LA FINAL VA PASSAR ELS SEUS PITJORS MOMENTS

L’àrbitre que va dirigir la final del Mundial, l’anglès  Howard Webb, va assegurar al diari britànic The Sun que durant el partit a Johannesburg va passar “les dues pitjors hores de la meva vida”. L’àrbitre va ser molt criticat pel costat espanyol, per la permissivitat davant del joc dur dels holandesos i també per Sneijder, que va considerar que hauria d’haver expulsat Puyol per una entrada a Robben. “Em trobo físicament i emocionalment esgotat. Tot i que la FIFA ha estat un gran suport per a mi, i no només en la final del torneig, també en els altres partits”.
De la seva banda, el president de la Federació Internacional, Joseph Blatter, va afirmar que la final del Mundial “va ser una tasca molt dura per al trio arbitral, no se’ls va ajudar gaire”.

RAÚL I GUTI NO ESTARAN A L'INICI DELS ENTRENAMENTS

Raúl González i José María Gutiérrez Guti, no s’hauran d’incorporar al començament de la pretemporada del Reial Madrid, perquè puguin definir el seu futur, segon informa el diari Marca. Els dos jugadors, que han passat tota la vida esportiva en el club blanc, tindran nou dies més de vacances i no hauran d’iniciar dijous la preparació sota les ordres del nou entrenador, el portuguès José Mourinho. En aquest període s’espera que puguin valorar les ofertes que tinguin per a sortir de l’equip. Entres les propostes que han aparegut per Raúl hi ha les dels Red Bulls de Nova York, Los Angeles Galaxy o Schalke 04; i el Galatasaray, Besiktas o Olympiakos, per a Guti.

S’ha fet un primer balanç de visites i es calcula que al llarg de tot aquest temps han desfilat per la mostra més de 6.000 visitants, entre escolars i adults, però encara no s’ha acabat de fer el recompte definitiu, va dir Ubach, consultat pel Diari.
Els últims dies s’ha estat desmantellant tota la instal·lació, de manera que “pràcticament tot el material exposat ja està fora”. Romandran en aquest espai, en canvi, els frescos romànics de Santa Coloma, comprats pel Govern a Alemanya el 2007. “Els frescos es queden a la sala –va destacar Ubach–, hem construït una paret flotant que ens permet que segueixin sent visibles però que no interfereixin en les exposicions d’altres estils que es faran”. En qualsevol cas, la construcció d’aquesta paret flotant,  mitjançant la qual les peces quedaran aïllades, “ens permetrà guanyar, per la part posterior, alguns metres lineals més d’exposició”. Aquesta és la solució que s’ha trobat a les reformes que s’havien previst a l’antiga caserna del Govern per tal de fer un espai on es quedessin els frescos en exposició permanent mentre no es disposi d’un centre museístic nacional. Aquesta idea era de l’anterior Govern liberal i el nou equip socialdemòcrata la mantenia, però la negativa de l’oposició a aprovar un crèdit extraordinari per fer les obres a l’espai han fet necessari adoptar una sortida alternativa. “Ha estat la solució més econòmica”, va subratllar Ubach.

Dos mesos de feina
Ara la sala està sent sotmesa a diverses reformes perquè adquireixi novament l’aspecte que tenia abans d’aquesta exposició. S’han de repintar les parets fins a quatre vegades, s’ha de restablir tot el sistema d’il·luminació de l’espai i, en definitiva, s’ha d’enllestir “la posada a punt” de tot l’espai novament.
Quant a la conservació, les mesures de seguretat han funcionat de forma òptima, de manera que ara no serà necessari fer cap restauració de peces. “Les més susceptibles de rebre un impacte eren les de l’edat del bronze, però les mesures de seguretat que es van aplicar en traslladar-les des de Patrimoni Cultural han ajudat  que no hi pogués haver cap mena de contaminació que afectés el metall”, va explicar Ubach. La sala, a més, disposa de condicions tècniques molt avançades que controlaven la temperatura cada cinc minuts i les zones fràgils de la sala eren revisades cada quatre dies.

UN CATÀLEG DE 700 PÀGINES I MOLTA POLSEGUERA COM A LLEGAT

La mostra que es va inaugurar ara fa més d’un any es va presentar com un dels projectes expositius més ambiciós que ha acollit la Sala d’Exposicions del Govern pel que fa a l’exhibició de les principals peces del patrimoni cultural nacional en un sentit ampli i global. De fet, el resum abraçava des de l’era abans de Crist fins als tallers de la Massana d’art actual. Així doncs, una odissea. Viatge per la història de 12.000 anys a través de l’exhibició d’objectes diversos, peces d’arts plàstiques, ja siguin dibuixos, retaules o olis. Coronaven la mostra les maquetes per al museu nacional del concurs internacional que s’havia convocat amb els millors arquitectes del món.
Aquesta part va explotar pels aires en suprimir-se aquest concurs per part del nou Govern. Les maquetes de Frank Gehry, que formaven part d’aquesta secció final de l’exposició, van haver de desaparèixer del muntatge. El catàleg que recull la reflexió sobre el material exposat és un volum de 700 pàgines que també va patir un retard considerable.

La ministra espanyola, de visita sobtada al país asiàtic, va rebre també de Petraeus una felicitació pel comportament dels efectius de l’Estat veí al país i per la victòria de la selecció espanyola al Mundial de futbol. Chacón va dir que “no som a l’Afganistan per quedar-nos-hi”, durant la visita inaugural a la nova base espanyola de Qala e Naw. Actualment Espanya té desplaçats al país asiàtic 1.330 efectius, que augmentaran al setembre fins a 1.531.
De la seva banda, el ministre d’Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, anunciava que també visitarà Kabul els pròxims dies, abans de la conferència internacional que tindrà lloc a la ciutat la setmana vinent i on s’aprovarà el pla de traspàs a les autoritats locals. Tanmateix, segons l’edició digital d’El País, els efectius espanyols no seran els primers a retirar-se i no començaran a fer-ho en tot el 2011.

La violència continua
La violència continua a l’Afganistan, en l’any en el qual les forces internacionals han patit el nombre més gran de baixes des de l’inici de les operacions. La matinada d’ahir, un soldat de l’exèrcit afganès va disparar a la conflictiva província d’Helmand contra efectius de l’ISAF, va matar tres soldats britànics i en va ferir quatre més, abans d’aconseguir fugir.
El segon cap militar internacional, el britànic Nick Parker, va admetre que tot apunta a “una esquerda greu de confiança entre els aliats”, en referència amb una possible infiltració de talibans a les forces afganeses. A la mateixa província d’Helmand, sis civils van resultar morts a causa de l’explosió d’una bomba al pas del vehicle en el qual viatjaven i que, segons l’ISAF, anava davant d’una patrulla dels deus efectius. El president afganès Hamid Karzai, de la seva banda, anunciava que demanarà a l’ONU que retiri els noms d’uns cinquanta extalibans de la llista de terroristes per avançar en la reconciliació del país, segons el The Washington Post.
L’ONG Human Rights Watch, advertia Karzai del risc per a les llibertats de les dones que suposen els acords amb els talibans, i recorda que aquests envien a la nit cartes en les quals amenacen de mort les dones si van a treballar o a l’escola.

AL-SABAH REIVINDICA ELS ATEMTPS D'UGANDA

L’organització radical islàmica de Somàlia al-Sabah, vinculada a al-Qaida, va reivindicar ahir finalment l’autoria dels atemptats que van causar 74 morts i desenes de ferits a Kampala la nit de diumenge. El portaveu de l’organització, Ali Mohamud Rage, Ali Dhere, va manifestar en roda de premsa a Mogadiscio que “havíem advertit seriosament els ugandesos que si no deixaven de massacrar la nostra gent a Mogadiscio els cor­respondríem de la mateixa manera, però els seus dirigents mercenaris els van dir que les amenaces d’al-Shabab només eren declaracions”. Rage va assegurar que mantenia les amenaces de nous atacs a Uganda, i a Burundi, els dos únics països africans que defensen el govern de Somàlia en la guerra civil. Els atemptats a Kampala són els primers de l’organització fora del seu país. L’inspector general de la policia ugandesa , Kale Kayihura, informava que van trobar un tercer cinturó amb explosius, preparat per a un tercer atemptat, i que els dos de diumenge van ser comesos per suïcides, les restes dels quals van quedar escampades al lloc dels fets. També va anunciar una detenció.