Durant tot el matí d'ahir, es van celebrar els actes del cinquè aniversari del menjador social Casa Calones. Amb el lema fem barris'hi van realitzar van servir per promoure la participació i revitalitzar el barri antic de la capital. La cònsol d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, va destacar justament «la cohesió social» que representa una festa d'aquestes característiques, i va recordar que «feia almenys 30 anys que el barri antic no vivia actes semblants».

Tal com recollia ahir l'ANA, Ferrer va destacar que feia 30 anys que el barri antic de la capital no vivia una festa com aquella i va recordar que, quan ella era petita, assistia a les que es feien en aquell mateix lloc. La ubicació de la festa a l'entorn del Casal Calones i la celebració del seu cinquè aniversari, «amb l'empenta dels treballadors que ho porten i del voluntariat que s'hi ha abocat», van ser clau segons Ferrer per «tornar a ensumar festa i participació al barri antic».

Del mateix autor, l’editorial andorrana ja havia publicat un altre títol el 1996, Un matí a Tidewater. L’editora ha explicat que el llibre de memòries és on Styron “recrea la seva depressió” en un moment donat de la seva vida. Ara s’està “revisant la traducció però encara no es pot avançar quina serà la data de publicació de l’obra, que es titularà La foscor visible”, hi ha afegit Vilana, que codirigeix Límits amb  Enric Zabala. Recentment, el projecte editorial ha rebut una subvenció del Govern de 2.160 euros.
Styron és conegut pel llibre de memòries que ara traduirà Límits i on recrea la seva depressió, que el va dur a tenir idees de suïcidi, però sobretot també és popular per la seva faceta com a novel·lista. En aquest sentit, gaudeixen de popularitat tres dels seus títols: Lie Down in Darkness, del 1951, escrit quan tenia 25 anys; l’obra amb la qual va guanyar el premi Pulitzer, The Confessions of Nat Turner, del 1967, història narrada per Nat Turner, el líder d’una revolta d’esclaus que va tenir lloc a Virgínia el 1831 –d’on Styron és originari–, i Sophie’s Choice, del 1979, on tracta el tema de l’Holocaust i que va ser portada al cinema amb l’actriu Meryl Streep com a protagonista.

Un clàssic sobre la depressió
Durant l’estiu del 1985 a William Styron el van deixar desbordat un insomni constant i una sensació pertorbadora de malestar, els primers senyals d’una profunda depressió en la qual quedaria sumida la seva vida i que el deixaria ben a prop del suïcidi. En aquest text, el novel·lista descriu l’horrible descens cap a la desesperació i transporta el lector en un viatge pel regne de la bogeria. Després de la seva publicació, l’obra va encapçalar de forma instantània les llistes dels llibres més venuts.
Actualment aquestes memòries estan considerades com un clàssic i una influència important en la consideració de la malaltia i els que la pateixen. L’objectiu de l’escriptor és fer comprendre al lector l’angoixa d’una ment desesperada fins a la mort.
Styron va caure en una depressió el 1985 després d’haver obtingut el Prix Mondial Cino Del Luca. El llibre de memòries va veure la llum cinc anys més tard. Entre les últimes obres que havia escrit n’hi havia una de teatre, In the Clap Shack (1973), i una col·lecció d’assajos, This Quiet Dust (1982).
La seva primera novel·la, Lie Down in Darkness, va aparèixer el 1951, obtenint un gran èxit de crítica i emportant-se el Rome Prize i l’American Academy of Arts and Letters. Va passar una llarga temporada a París i va participar en la fundació de la Paris Review el 1953, al costat d’altres autors com per exemple Romian Gary, George Plimpton, James Baldwin, Peter Matthiessen o Irwin Shaw, entre d’altres.

UNA INFANTESA DIFÍCIL I PRIMERS PASSOS CONTROVERTITS EN LA LITERATURA AMERICANAN

William Styron es va fer gran a Virgínia, molt a prop del lloc on va produir-se la revolta d’esclaus de Nat Turner, que més tard seria la base d’una de les seves novel·les més conegudes i polèmiques. Encara que els seus avis paterns havien estat propietaris d’esclaus, la seva mare, procedent del nord dels Estats Units, i el seu pare, del sud però liberal, li van donar una perspectiva de les relacions racials poc usual a la seva generació. La infantesa de Styron va ser difícil, el seu pare, enginyer naval, patia depressió, i la seva mare va morir de càncer abans de complir els 40.
Després dels seus estudis es va enrolar a la marina tot just quan s’estava acabant la Segona Guerra Mundial. Tot i que va assolir el grau de tinent, no va arribar mai a combatre, ja que el Japó es va rendir quan el seu vaixell acabava de salpar de San Francisco.
El 1947 va ingressar a la Universitat de Duke, on el 1947 es va graduar en literatura anglesa. Va ser també en aquesta època quan va publicar la seva primera obra, un relat amb evidents influències de William Faulkner, en una antologia de relats d’estudiants.
La seva obra sobre els esclaus The Confessions of Nat Turner va aixecar polèmica perquè crítics afroamericans van considerar que el personatge protagonista que havia construït l’escriptor responia a un estereotip racista.

Poc més d’un centenar d’hectàrees de bosc van resultar cremades, i encara es mantenia un reforç de personal i un helicòpter, per si revifaven les flames.
El foc, iniciat en una fleca de Camarasa (la Noguera), va obligar a tallar totalment al trànsit 20 quilòmetres de la carretera comarcal C-13, i a desviar el trànsit per la C-12 bona part del dia.
A Portugal, efectius de Protecció Civil lluitaven contra cinc incendis forestals, que es mantenien actius als districtes de Castelo Branco, Braga, Vula Real, Viseu i Porto. El que concentrava més efectius era el de la localitat de Covilha (Castelo Branco), amb 192 professionals, 52 vehicles i 11 unitats aèries.
A França, les autoritats investiguen si el foc a la Clape, el “pulmó verd” de la ciutat de Narbona, va ser provocat deliberadament, com sospiten veïns de la ciutat. El sinistre es va donar per extingit divendres i, segons La Dépêche, un bomber va resultar ferit a l’ull i va haver de ser hospitalitzat.

Rússia i Califòrnia
La plaga més estesa de focs forestals continuava patint-la Rússia, on s’havien declarat prop de 800 incendis en les darreres 24 hores, gairebé la meitat continuaven actius i uns 200 amenaçaven la regió de Moscou. La superfície calcinada superava els 400.000 quilòmetres quadrats, una extensió equivalent a la del conjunt d’Espanya. Prop d’una trentena de persones havien mort, i poblacions senceres havien quedat totalment arrasades. Un portaveu del ministeri per a les Situacions d’Emergència assegurava que, tanmateix, la situació estava controlada amb la participació de més de 238.000 persones en la lluita contra les flames, la majoria de l’exèrcit, amb 25.000 vehicles i 16 avions. El president Medvédev i el primer ministre Putin van anunciar ajuts immediats als damnificats, i nous habitatges per als ocupants de les més de 1.273 cases destruïdes pel foc.
Al comtat de Los Angeles, un sinistre forestal havia arrasat fins a última hora d’ahir més de 4.000 hectàrees, i el governador Schwarzenegger anunciava que s’havien desallotjat 300 cases i 2.000 immobles més estaven amenaçats. Avions 747, amb una capacitat de 70.000 litres per viatge, descarregaven sobre les flames que s’apropaven a les línies elèctriques que subministren a tot el sud de Califòrnia.

AIGUATS CATASTRÒFICS AL PAKISTAN I L'AFGANISTAN

Més de 800 cadàvers han estat recuperats i milers de persones es donen per desaparegudes al Pakistan, a conseqüència de les “pitjors inundacions de la història” al país, després de quatre dies d’intenses pluges monzòniques. Al veí Afganistan es van produir també desenes de víctimes mortals pels aiguats, amb un mínim de 64, segons el balanç oficial que feia públic ahir al vespre Asadullah Ebadi, portaveu del centre de catàstrofes del govern del país. A la província pakistanesa de Khiber Pakhtunkhwa, un portaveu de l’autoritat de gestió de desastres, Yasir Hayat, explicava que gairebé un milió de persones es van veure afectades pels aiguats, que van provocar el desbordament dels rius Kabul i Swat, i van arrossegar la gran majoria dels ponts de la zona. L’exèrcit treballa per rescatar els supervivents amb 150 vaixells i 390 helicòpters, i n’ha aconseguit recuperar uns 15.000. A l’Afganistan s’havien rescatat dos milers de supervivents amb el suport de les forces militars internacionals (ISAF).

En xifres absolutes, els desocupats eren 32.800 més que a la fi del trimestre anterior, tot i que s’havien creat 82.700 llocs de treball, i el nombre total d’afectats per l’atur se situava en més de 4,6 milions.
A França, la taxa va augmentar d’una dècima al juny respecte del maig, i va passar del 9,9 al 10 per cent, que és la mitjana al conjunt dels països de la zona euro, gairebé la meitat exactament de l’espanyola, que està compensada per la davallada de desocupats a Alemanya, en set dècimes, fins al  7 per cent.
Al conjunt de la Unió Europea també es va mantenir invariable, en el 9,6 per cent, segons les dades que ahir va fer públiques a Brussel·les l’oficina d’estadística Eurostat, que xifra el total d’aturats en 23,06 milions.
Juntament amb Alemanya, la desocupació va baixar també a Àustria, que marca el mínim de desocupats amb el 3,9 per cent, i a Malta, del 7,2 al 7 per cent.
Els índexs més baixos corresponen a l’esmentada Àustria, Holanda (4,4 per cent) i Luxemburg (5,3). A més d’Espanya, els índexs més elevats eren els de Letònia (també amb el 20 per cent) i Estònia (19).

Zapatero promet canvis
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va comparèixer ahir davant la premsa després del consell de ministres per fer balanç de l’evolució econòmica durant el primer semestre de l’any, i la va qualificar com a “inassumible”, tot i matisar que s’ha creat ocupació nova, i anunciar que, després de la reforma laboral, hi haurà aviat altres canvis polítics, amb atenció preferent a la reinserció al mercat laboral dels desocupats.
De la seva banda, el secretari d’Estat d’Economia, José Manuel Campa, va assegurar que l’executiu manté la previsió que la taxa d’atur torni a baixar del 20 per cent a final d’any, i se situï al 19,6.
Zapatero va anunciar que defensarà “on calgui” la reforma laboral aprovada inicialment en comissió al Congrés dels Diputats, i va assegurar que la nova normativa “evitarà acomiadaments.
També va afirmar que el conjunt de l’economia segueix el bon camí i “només cal complir, complir i complir amb les reformes”, tot i les crítiques frontals del conjunt de partits de l’oposició i dels sindicats.

EL DÈFICIT FRANCES SUPERIOR AL 3% EL 2013

El dèficit de França es mantindrà el 2013 per sobre del límit del 3% del PIB autoritzat per la Unió Europea, tot i que el govern gal va assegurar que mantindrà, costi el que costi, la promesa de conduir el dèficit públic des del 8% del PIB d’aquest any, un rècord, fins al 3% el 2013.
Així es desprèn de l’informe del Fons Monetari Internacional (FMI), publicat en el marc de les consultes anuals de l’organització, que conclou que el dèficit de França refluiria bé, fins al 6,1% del PIB, l’any que ve, gràcies a les mesures d’austeritat anunciades per l’Elisi. Per contra, però, es reduirà lentament més endavant, i s’establiria al 3,9% del PIB a final del 2013 i al 3,2% al 2014.
D’altra banda, l’FMI va alertar de “greus” desafiaments econòmics a Espanya, i va considerar “decisiu” actuar amb rapidesa en les reformes, al mateix temps que va qualificar de “potencialment optimistes” les projeccions macroeconòmiques de l’executiu de Zapatero. L’ens també opina que Espanya té un mercat d’ocupació disfuncional, un gran dèficit fiscal i un alt endeutament públic i privat.