Encara que no és clar del tot, l’escenari més probable és que Medina s’acabi desvinculant del tot de l’empresa, amb la qual tenia ara un lligam de relació de confiança que s’anava renovant cada sis mesos. Fonts properes a la corporació massanenca van assegurar que s’ha d’acabar d’aclarir si qui va ser un dels màxims impulsors del domini Vallnord i el seu primer director general continuarà mantenint algun lligam amb EMAP per continuar aportant d’alguna manera o altra el seu bagatge en el sector turístic i, més especialment, en el món de la neu.
Segons les fonts consultades, ja abans d’acabar el 2011, fins i tot abans de les eleccions, el llavors cònsol major Josep Maria Camp (amb el coneixement del conseller David Baró, avui màxim mandatari comunal) i Medina haurien acordat que aquest darrer deixaria la direcció general d’EMAP un cop s’acabés la temporada d’hivern. Les dues parts hi haurien estat d’acord després d’uns darrers mesos de força tensió i l’acumulació del desgast de molts anys al capdavant de l’estació massanenca, malgrat que els darrers exercicis qui durant temps va ser el número 2 de Medina, l’exesquiador olímpic espanyol Martí Rafel, havia agafat el comandament de moltes àrees de pes com a màxim responsable de Vallnord.
Malgrat que el pacte era deixar la direcció general entre l’abril vinent i el maig (en funció de quan estiguin del tot tancats els comptes), formalment Medina, segons les fonts, hauria posat el càrrec a disposició en el primer consell d’administració que es va celebrar en aquest mandat. Els responsables polítics de la majoria comunal representats en l’esmentat òrgan de direcció d’EMAP haurien ratificat la voluntat que el director general de la societat gestora de Pal i Arinsal es mantingués al capdavant de l’empresa fins a final de temporada, tal com havia acordat l’anterior majoria comunal amb el gestor. Ara el que queda saber és si hi ha marge en la situació actual d’EMAP perquè la societat i Medina trobin punts en comú (o no) per continuar mantenint algun tipus d’aliança.

BALIELLES RECONEIX QUE VALLNORD TÉ UN DEUTE DE 3 MILIONS

El representant del comú a EMAP, el conseller Sergi Balielles, va respondre ahir a les declaracions del conseller de la minoria comunal, Jordi Serra, que criticava la comercialització de Vallnord i li atribuïa un dèficit de 2 milions. “Vallnord té un deute acumulat de 3 milions, però no ve d’aquest any”, va explicar Balielles, que va indicar que després que les dues estacions que formen el domini es separessin es va haver de fer front a unes partides deficitàries i ara “hi ha un deute per amortitzar”. En aquest sentit, va explicar que segons els repartiment que hi ha de la societat entre els comuns de la Massana i Ordino, dels tres milions totals, dos corresponen a la Massana i el milió restant a Ordino.
Amb tot, va remarcar que tant des del comú com des del consell d’administració d’EMAP s’ha pres consciència de la situació i s’està treballant per fer-hi front a través d’un pla de xoc, que com ja s’havia fet públic preveu estalviar uns 800.000 euros a l’estació. A més, va remarcar que la direcció “té la plena confiança del consell d’administració”, encara que va afegir que amb els canvis que hi ha hagut al comú es podran aportar “noves idees i maneres de fer”.
Pel que fa a cobrir les despeses derivades de la promoció econòmica que fa Vallnord, Balielles va indicar que en principi s’ha de fer amb els diners derivats de la venda de forfets, però que enguany els ingressos han disminuït i per tant “pots trobar-te amb dèficit”. Amb tot, va re-conèixer que si finalment es produeix aquesta situació no descarten estudiar la qüestió per si cal modificar el sistema de cara a exercicis futurs. Amb tot, va recordar que aquesta temporada ha estat especialment complicada perquè l’inici es va retardar i es van perdre els dies del pont de la Puríssima.

Les operacions amb imports inferiors a trenta euros quedaran exemptes de comissió. Els representants de les entitats han valorat la possibilitat de canviar “després del ressò social” que ha tingut la mesura entre la població en general i en sectors específics com són el comerç i la restauració, o els professionals sanitaris en particular. El director general de l’Associació de Bancs (ABA), Antoni Armengol, va posar en relleu que una estimació indica que els pagaments amb terminal punt de venda (TPV) inferior a trenta euros poden significar, fins i tot, un setanta per cent del global.
Diferents sectors s’havien posat en contacte amb l’ABA per tal de mostrar el malestar derivat per la mesura. Per exemple, els professionals sanitaris (metges o fisioterapeutes) van destacar que com les consultes s’abonen a un preu tancat i marcat per la CASS la comissió del 0,5% l’havia d’assumir el prestador de serveis íntegrament. La Seguretat Social, recentment, havia baixat entre un cinc i un deu per cent el preu de les consultes sanitàries.

Mesura progressiva
L’anul·lació de les comissions en operacions de poca quantia tindrà lloc de forma progressiva i no serà igual per a totes les entitats. Segons Antoni Armengol “calculem, però, que en un mes tots els bancs ja hauran implementat el sistema”. El calendari posa la data límit en l’1 de maig. L’aplicació depèn d’un sistema informàtic que haurà de discriminar totes les vendes del TPV segons el valor superior o inferior a trenta euros per aplicar o no la comissió del 0,5%. Representants del departament informàtic de les cinc entitats també es van reunir per tractar sobre com s’haurà de fer la implementació a nivell de software per deixar exemptes les operacions de menys de trenta euros. Això significa que cada entitat ho farà a un ritme diferent depenent de la implementació informàtica, però amb el compromís de respectar el termini màxim d’un mes.
Armengol va insistir que el sector financer ha estat “sensible” a les reclamacions que s’han fet arribar després que es fes pública la taxació de les operacions amb TPV. El directiu de l’Associació de Bancs va recordar que “s’ha de tenir en compte que quan algú paga un cafè amb targeta de crèdit aquest tràmit té un cost, com la trucada telefònica, el paper o el manteniment de la màquina i la gent hauria de valorar que no és gratis”. Armengol va comentar que la xifra de trenta euros s’ha establert perquè engloba bona part de les operacions. També perquè “per exemple les consultes mèdiques es troben per sota d’aquesta quantitat”. Les entitats financeres comunicaran pròximament als clients la decisió. El cobrament havia començat a principi d’aquesta setmana.

ALGUNS COMERÇOS HAVIEN LIMITAT LES TARGETES EN PAGAMENTS DE POCA QUANTIA

Un cop es va fer públic que es passava a pagar una comissió del 0,5% en les operacions amb targetes nacionals s’ha estat produint un degoteig de comerços i establiments que han canviat la política respecte al pagament amb TPV. Una sèrie de negocis han optat per restringir el pagament amb diner de plàstic quan es tracta de vendes de poc import. Es pressuposa que un cop es comuniqui que es fa marxa enrere en la comissió per a les operacions amb menys de trenta euros la política d’aquests establiments torni a la situació anterior.
El Govern també es va mostrar crític amb la mesura i els socialdemòcrates van anunciar una proposició de llei que obligava a congelar les comissions bancàries. El PS, a més, pretén que es pugui aplicar de forma retroactiva per eliminar la comissió del 0,5%. L’enrenou ha posat damunt la taula la necessitat d’establir, a través d’una llei, la regulació del dret a la competència. El text hauria d’evitar que dins d’un sector els integrants decideixin, a l’uníson i de forma pactada, fixar uns canvis de preu en la mateixa línia que el consumidor no pugui evitar.

Poc abans de les 17.30 hores d'aquest divendres s'ha produït un accident amb quatre vehicles implicats a l'avinguda Consell d'Europa, més amunt del pont de París en direcció a Escaldes- Engordany. Dos d'ells circulaven en sentit ascendent pel carril més proper a la vorera, mentre un altre circulava pel carril central també en sentit de pujada cap a la Dama de Gel. Segons les informacions de la Policia, un dels cotxes del carril de la dreta ha volgut canviar al del mig i ha topat amb el vehicles que hi circulava. Aquest, a causa de l'impacte i en intentar evitar la col·lisió s'ha tombat xocant amb un quart turisme que baixava des d'Escaldes, quedant pràcticament encastat sobre la part davantera del mateix. Tot i que la topada ha estat aparatosa i els bombers han hagut de retirar de la via el vehicle bolcat, el conductor d'aquest turisme ha estat atès per una ambulància del SUM en el lloc dels fets i la conductora del vehicle que ha volgut canviar de carril ha estat traslladada a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell amb un atac de nervis. Com ha confirmat el cap de guàrdia de l'hospital, cap dels dos ha patit ferides greus.

El Partit Socialdemòcrata (PS) veu en els canvis d’opinió del Govern en relació a la comissió del 0,5% que els bancs cobraran pels pagaments fets amb targeta en terminals de punt de venda electrònics una «operació de maquillatge». Segons va defensar el president de la formació, Víctor Naudi, en dir que es vol regular la competència però veure inoportú tocar les comissions bancàries, o el que és el mateix, que «un dia diu que no s’hi pot fer res perquè és un mercat privat i l’altre dia diu que s’ha de regular la lliure competència», «pretenen justificar l’operació bancària i tapar la notícia de l’emissió de deute públic».

Segons Naudi, amb aquesta emissió de lletres, el Govern es «blega a les exigències» del sector bancari, doncs s’augmenta el tipus d’interès a satisfer i tampoc es diversifica les fonts de finançament del deute. Així, s’afavoreix al sector bancari.

El conseller general de la formació, Gerard Barcia, va anar més enllà i va comentar que «ja sabem la procedència del ministre Jordi Cinca [el portaveu de l'Executiu], i que segurament després del Govern haurà de tornar al banc», tal com va recollir l’ANA.

Amb tot, els socialdemòcrates confien poc amb un criteri favorable del Govern a la proposició que el grup parlamentari presidit per Jaume Bartumeu vol presentar durant la primera quinzena d’abril per congelar les comissions i evitar que els bancs puguin aplicar la del 0,5% als pagaments amb targeta. Doncs estan «acostumats a criteris en contra de tot el que proposa el PS», va manifestar Naudi, que defensa que la mesura anunciada pels bancs «no convé al comerç i a les petites i mitjanes empreses», que en l’actualitat «ja estan treballant amb pèrdues» com perquè s’hi hagin de sumar altres «gravàmens que compliquen el funcionament dels negocis». A més, hi ha un altre argument que porta als socialdemòcrates a rebutjar aquesta nova comissió, i és que «enlloc d’un missatge d’activació, renovació i dinamisme s’envia una imatge negativa, i anímicament ara no toca», i per tant «se la podrien haver estalviat perfectament». D’aquesta manera, es demostra que «governen per a certs lobbies, i ho fan en detriment dels altres».

"Preocupats i bocabadats per com s'està desenvolupant l'assumpte de les comissions bancàries." Així estan els socialdemòcrates davant de la decisió dels bancs de cobrar un 0,5% per l'ús de les targetes electròniques del país i un 0,30% més que  fins ara en el cas de les estrangeres. I també per la posició que manté respecte d'això el Govern, que "primer va dir que no hi podia fer res i ara manifesta que caldrà adoptar mesures per garantir la lliure competència".

El conseller general socialdemòcrata Gerard Barcia va assenyalar ahir que això demostra que es tracta d'un Govern "lligat als lobbies i als poders fàctics". "Vista la procedència professional del ministre de Finances, entenem els passos endavant i enrere que fa, i més si som conscients que probablement després del seu pas pel Govern el seu retorn serà al món de la banca", va afegir el polític canillenc. El president del PS, Víctor Naudi, va recordar que, com ha passat en altres àmbits, no hi ha cap actuació concreta del Govern, sinó que tan sols "hi ha una operació de maquillatge de cara als ciutadans afectats per dir que estan al seu costat".

Si fóssim d'unes altres generacions o convisquéssim habitualment amb gent gran a casa, toparíem amb eslògans i frases inusuals i contundents per a la majoria de nosaltres, dels nostres interessos i del nostre univers mental, del tipus: Una guerra hauria de venir!

Certament només és una exclamació, un lament, però sobta. Sobta per la seva simplicitat i alhora per la seva contundència. En un embolcall pervers, amaga penes i misèries que la majoria de nosaltres no coneixem i no
voldríem conèixer, que sabem que hi són però que, en realitat, preferim ignorar.

Qui ens diu això pretén inculcar-nos que si una guerra arribava sabríem tornar a valorar que cada dia mengem i que mengem més d'un àpat; que cada dia ens movem ni que sigui en transport públic; que cada dia tenim un sostre (tan humil com es vulgui, però el tenim) per aixoplugar-nos; que cada dia -malgrat la rutina- ens disposem a anar a treballar,… Però, ¿i si la guerra ja fos aquí? De les èpoques electorals, sovint rememoro una imatge de les companyes i companys de partit més experimentats: els comentaris i l'exercici d'humilitat que es desprenia d'aquells que feien el porta a porta. No succeïa totes les nits ni tampoc en totes les cases, però, més sovint del que podíem preveure, certificàvem i ens adonàvem que al país hi havia famílies que vivien en condicions ben precàries.

Però com que eren realitats que trencaven la nostra suposada imatge de país pròsper no cabien en el nostre món mediàtic. Pertanyien a un submón que feia nosa, i no se'n parlava ni obertament ni amb claredat. L'atur, els lloguers impagats, la demanda d'ajudes o una alimentació més que austera… existien igual que ara, amb la diferència que no eren realitats del domini públic.

Des de la cosa pública, cap gestor il·lusionat a tirar endavant un mandat o una legislatura no s'imaginava solucionant menjadors socials, buscant d'oferir feines i recursos per a persones en situació de risc. I ara és el que convé fer. Ha anant retornant la persona al centre de la política. Ni que sigui a causa de la crisi, estem redimensionant l'efectivitat i l'essència de la política.

Els primers a parlar de prestacions per desocupació, de posar pisos d'acollida per a dones maltractades, de restringir les pràctiques abusives i gairebé pornogràfiques dels bancs andorrans en contra de la classe mitjana
i baixa d'aquest país…, els primers, reiteradament van rebre bufetades en clau de resultats electorals. No n'aprendrem mai. Acabem matant el missatger.

Ens molesta que ens diguin o que ens recordin el que ja sabíem però que mai no hauríem volgut saber. El missatge i la realitat, però, són tossuts i retornen, malgrat ens pesi.

Gràcies al porta a porta, candidats i candidates de qualsevol força política i tendència ideològica han pogut -si han volgut- adonar-se que des de fa anys al país també hi ha pobresa. Pobresa andorrana. No només pobresa vinguda amb el pobre immigrant.

La classe política ha pogut resoldre sense resoldre-ho, esquivar la desfeta sense proposar-s'ho, la pèrdua de milers de feines de professionals del país que no eren andorrans. Han tornat al seu país d'origen per esdevenir mà d'obra encara més barata o directament aturats.
Ens hem oblidat que vivim en comunitat, encadenats pel present i pel futur. I que, cada mes, quan alguns centenars d'aquests professionals han perdut i perden la feina, tots perdem, amb elles i amb ells, vida als barris, cotització a la seguretat social, consum en petites i grans botigues, pagaments del lloguer o de la hipoteca… I els que ens quedem acabem assumint les lletres d'aquell cotxe, d'aquella rentadora o d'aquella hipoteca…, que s'han deixat de pagar.

Per mi, la lliçó se l'haurien d'aplicar, amb un ampli ventall d'impostos directes, els banquers, els batlles, els polítics d'alt estànding i els agents immobiliaris. Cadascú, òbviament, pot completar aquesta tràgica llista amb les professions que més li desplaguin.

L'excap de Govern Marc Forné, per exemple, la completa amb els funcionaris. Els quals -si no canvien molt més les coses- som els únics que podríem esdevenir polítics. ¿Per les nostres capacitats? No precisament. Segons ell, pels nostres sous.

Altre cop plou sobre mullat. Es llança una acusació malintencionada i es resol el problema. Com sempre ha fet el prohom d'en Marc Forné. El mateix que va engreixar de més funcionaris dels estrictament necessaris l'administració central de l'època, i no pas valorant capacitats ni frenant els sous. Si eren dels seus, els sous eren bons sous.

Algú diu que tenim el país que ens mereixem. Discrepo: tenim el país que alguns van dissenyar de forma irreal i faraònica.

"Preocupats i bocabadats per com s'està desenvolupant l'assumpte de les comissions bancàries." Així estan els socialdemòcrates davant de la decisió dels bancs de cobrar un 0,5% per l'ús de les targetes electròniques del país i un 0,30% més que fins ara en el cas de les estrangeres.

I també per la posició que manté respecte d'això el Govern, que "primer va dir que no hi podia fer res i ara manifesta que caldrà adoptar mesures per garantir la lliure competència".

El conseller general socialdemòcrata Gerard Barcia va assenyalar ahir que això demostra que es tracta d'un Govern "lligat als lobbies i als poders fàctics". "Vista la procedència professional del ministre de Finances, entenem els passos endavant i enrere que fa, i més si som conscients que probablement després del seu pas pel Govern el seu retorn serà al món de la banca", va afegir el polític canillenc.

El grup parlamentari socialdemòcrata té previst, tal com ja va anunciar fa uns quants dies el seu president, Jaume Bartumeu, entrar una proposició de llei, en la primera quinzena del mes vinent, per congelar les comissions bancàries. El text tindrà com a objectiu congelar "de manera immediata i amb caràcter retroactiu" aquestes comissions, igual com es va fer al seu dia amb els preus dels arrendaments.

El president del PS, Víctor Naudi, va recordar que, com ha passat en altres àmbits, no hi ha cap actuació concreta del Govern, sinó que tan sols "hi ha una operació de maquillatge de cara als ciutadans afectats per dir que estan al seu costat". En aquest sentit, Naudi va indicar que, contràriament al que s'està dient des de l'executiu, no s'està diversificant i reestructurant el deute "perquè l'última emissió de lletres del tresor la subscriuen els bancs". "Estem pitjor perquè el tipus d'interès és ara més gran amb la renegociació que es va fer amb els bancs", va afegir el president del PS.

El president del Partit Socialdemòcrata (PS), Víctor Naudi, i el membre de l'executiva i exministre Gerard Barcia va acusar ahir el Govern d'estar "sotmès, lligat i hipotecat" als poders fàctics que al seu entendre representen els bancs, i va lamentar que "la procedència professional del ministre de Finances" li impedeixi "enfrontar- se a aquests lobbies". Els dos dirigents del PS van insistir en la necessitat d'adoptar mesures per acordar la congelació dels bancs d'aplicar una comissió del 0,5% sobre les operacions amb targeta de crèdit emeses al Principat.

Barcia va informar també que la comissió a les targetes estrangeres s'ha incrementat un 0,30%. El conseller general va assegurar que durant la primera quinzena d'aquest mes d'abril la formació presentarà una proposició de llei per congelar l'aplicació de les comissions bancàries. No obstant això, Barcia va afirmar que "no és que tinguem massa esperances" que la proposta prosperi. Però va donar a entendre que serà interessant llegir el criteri que el Govern necessàriament haurà d'emetre.

Barcia i Naudi van insistir que la mesura, "com a mínim és inoportuna" i hi va afegir que "estem preocupats, amoïnats i bocabadats". I que el "més urgent en aquest moment és aturar l'abús" que consideren que són les comissions. El conseller general va afirmar que fomentar iniciatives legislatives per congelar l'aplicació de les comissions "no és més intervencionista que la contenció dels lloguers. Tenim un Govern que és molt valent amb el ciutadà de carrer, però quan han de tocar els poders fàctics que els van ajudar a muntar el partit, totes les excuses del món són vàlides". Barcia va considerar que serien del tot compatibles un marc normatiu que possibilités congelar les comissions bancàries amb una regulació legislativa per garantir la lliure competència.

Naudi, però, va recordar, en referència amb la proposta feta pel ministre Jordi Cinca, que "no hi ha res de
concretat" i això els porta a pensar que les manifestacions del titular de Finances "és una operació de maquillatge de cara als ciutadans afectats". El president socialdemòcrata va lamentar que els actuals mandataris governamentals "es dobleguen a les exigències del sector bancari".