El segell que vol impartir Koldo a la selecció s'ha començat a notar en l'estrena. L'equip ha estat més atrevit a nivell ofensiu sense oblidar la disciplina al darrere, però tot i així no ha pogut evitar la derrota davant Rússia. Una pèrdua de Marcio en el centre del camp ha propiciat el primer gol rus, abans del quart d'hora de joc. Arshavin ha realitzat una passada en profunditat a Pogrebnyak que el davanter de l'Stutgart no ha desaprofitat superant José Antonio per ras.

Abans Andorra havia aconseguit dur el perill a la porteria defensada per Akinfeev amb una centrada de Marc Pujol que Sebas Gómez no ha pogut connectar de cap i una falta llunyana d'Ildefons Lima, aturada en dos temps pel porter visitant. L'estrella de l'Arsenal Arshavin ha estat un jugador molt perillós durant tot el partit, per la seva mobilitat i qualitat, i precisament una rematada seva en el segon pal al minut 28 rebutjada per José Antonio ha estat l'ocasió més clara de Rússia a banda del gol. Les intervencions del porter andorrà han evitat algun altre gol en el primer temps, on Moreno, amb un xut llunyà, ha tingut una tercera ocasió destacada per Andorra.

La represa no ha canviat excessivament el panorama, amb una Andorra disciplinada, que buscava sortir amb criteri i tenia en Sebas Gómez l'home que podia donar oxígen retenint la pilota a la punta. I una Rússia prudent conscient que ja manava en el marcador i també que és superior a Andorra. La intensitat del joc, però, ha anat baixant. El segon gol ha arribat al minut 62, també de Pogrebnyak però aquest cop de penal assenyalat per l'àrbitre assistent després d'una sortida de José Antonio. En els últims minuts l'equip ha estat afortunat perquè podria haver encaixat algun altre gol (al minut 90 Dzagoev ha enviat la pilota al pal), mentre que pels locals Iván Lorenzo ha fet intervenir Akinfeev amb una rematada de cap llunyana.

En aquesta ocasió, s'hi ha incorporat al grup de ponents el doctor en ciències Jean Bricmont, que juntament amb Castellví, oceanògrafa, l'astrofísica i moderadora de l'esdeveniment, Sylvie Vauclair, el físic Álvaro de Rújula i l'enginyera biogenètica Magda Marquet han respost alguns dels dubtes dels presents al Centre de Congressos d'Andorra la Vella. Castellví ha assenyalat que l'objectiu d'aquestes trobades era que "la gent que té dubtes que no estan lligats exactament a cap dels temes de les conferències" els pogués formular als ponents, i així ha estat. "Quan hem tingut preguntes que s'han pogut contestar, s'han contestat i quan no, hem dit que no érem les persones adequades per respondre", ha explicat. L'oceanògrafa també ha indicat que d'aquestes reunions "surten moltes idees, que es poden desenvolupar o no" però que es poden "posar sobre la taula" i desenvolupar en futures xerrades de la Universitat d'Estiu o altres cicles de conferències.
En la trobada d'aquest divendres, els participants s'han interessat pel fenòmen del Niño, que, com ha explicat Castellví és un corrent constant, encara que "només surti als diaris quan produeix catàstrofes". També s'ha parlat de les conseqüències del vessament de petroli al Golf de Mèxic, una qüestió sobre la qual De Rújula ha dit que "és pitjor del que es coneix" i que "les bactèries que mengen metà s'estan posant les botes, però són verinoses i afecten al cervell dels peixos". Castellví ha afegit que "els peixos tenen una afectació menor del que es pensa" perquè poden decidir no posar-se dins del petroli, però les plantes i animals que viuen aferrats a la superfície subaquàtica de la plataforma continental no poden escapar-se i "la repoblació pot trigar desenes d'anys". Per la seva banda, Marquet ha respost què en pensa dels aliments transgènics. La científica andorrana considera que és bo investigar aquest camp perquè si la població mundial arriba als nou mil milions de persones al 2050, caldrà produir suficient aliment per nodrir tothom, però que "s'ha de controlar" perquè "quan es fa un canvi sempre hi ha una reacció". A més, Marquet s'ha mostrat a favor de modificar els aliments perquè siguin més proteics, però no fer "tomates més lluents". Les preguntes també han girat a l'entorn d'altres qüestions com ara el concepte de gravetat, els forats negres o la comprensió dels conceptes científics.

El president del grup parlamentari, Eusebi Nomen, no ha volgut respondre les manifestacions d'Encuentra sobre la constatació, després de l'executiva de dijous, d'una "voluntat malintencionada" cap a la seva persona i que s'havia aprofitat l'afer per fer-lo caure políticament. Nomen s'ha limitat a agrair que Encuentra hagi fet efectiva la seva dimissió i que "les relacions amb Renovació Democràtica (RD) seguiran iguals", ja que "no hi ha hagut cap trencadissa" a l'interior de la plataforma política. "Donem per tancat aquest capítol que és de l'àmbit personal i porfessional del senyor Encuentra i que no té res a veure en l'àmbit polític", ha dit Nomen. I ha afegit que "entenc que està passant un moment molt dur i no tinc cap comentari a fer".
Amb aquest cop de porta polític a l'afer, el president del grup parlamentari hi ha inclòs la negativa a fer cap actuació judicial. Nomen ha dit que "correspon a d'altres institucions actuar de la forma que creguin convenient" ja que "els meus coneixements sobre dret penal no arriben a saber si hi ha delicte" com per elevar a instàncies judicials l'acta notarial de les converses de xat del ja exconseller general amb la menor. El líder d'ApC sí que ha desvetllat que el pare de la menor manifesta en l'acta notarial "les intencions de portar això fins on calgui". Eusebi Nomen ha explicat que va ser precisament el pare de la menor qui el va posar en coneixement que hi havia una còpia simple a la notaria adreçada a ell de les transcripcions del xat, i ha trobat del tot normal l'actuació del pare comunicant l'afer tant a la direcció de l'escola com a ell com a president de grup parlamentari "ja que com a reconegut Encuentra, el seu comportament no és el que s'espera d'un educador i polític".

Escó per a Ensenyat

Carles Ensenyat, el número 4 de la llista nacional d'Andora pel Canvi i promotor d'Units pel Progrés d'Encamp, ocuparà l'escó parlamentari que deixa Òscar Encuentra i, tal com ha avançat Nomen, molt probablement assumirà totes les tasques que fins ara feia el polític escaldenc, entre elles la negociació de les lleis sindicals. Ensenyat, però, no prendrà possessió del seu càrrec fins el dia 22 de setembre, data en què hi ha la primera sessió plenària del Consel General. Mentrestant, Jordi Torres Puig, de Coalició Reformista, formarà part nominalment d'ApC perquè no perdin la condició de grup parlamentari fins la incorporació al grup d'Ensenyat, cinc dies després del jurament.

La ministra de Salut, Cristina Rodríguez, ha explicat que tot i que ja hi ha una relació entre els dos països en atenció sanitària, i entre 4.000 i 5.000 pacients andorrans es visiten a Catalunya, l'acord dóna força jurídica per a l'intercanvi de professionals i pacients, i introdueix las dimensiones normals d'exigència de qualitat que ha d'haver en aquest àmbit.
Cristina Rodríguez ha assegurat que l'acord, formalitzat aquest divendres amb la consellera de Salut de la Generalitat, Marina Geli, és l'evolució normal de la cooperació transfronterera que mantenen Catalunya i Andorra, i que servirà per definir aspectes com què és una cartera de serveis, o l'intercanvi d'historials mèdics.
Segons Rodríguez, "per a l'usuari aquesta firma implica més seguretat i respectar els estàndards de qualitat internacional", i ha recordat que "a Andorra s'atenen actes sanitaris de primer nivell però altres més complexos, como trasplantaments o algunes especialitats, s'atenen fora". Andorra, ha afegit, treballa "tant amb els nostres centres de referència de Catalunya com de França, perquè sempre s'ha mantingut una relació de veïns". Marina Geli ha recordat que unes 2.000 persones de l'Alt Urgell que treballen a Andorra es beneficiaran d'aquest acord perquè implica, entre altres coses, que centres dels dos costats de la frontera compartiran en un futur les seves històries clíniques i que a partir d'octubre podran tenir accés a la targeta sanitària europea que ara no tenen perquè Andorra no pertany a la Unió Europea. La consellera catalana ha remarcat que actualment els veïns de l'Alt Urgell ja acudeixen a Andorra per rebre assistència psiquiàtrica, per tractaments de diàlisi i diagnòstic a partir de la imatge.
En l'àmbit de les urgències, amb aquest conveni s'acorda activar els dispositius d'emergència de Catalunya o Andorra, segons la proximitat del servei a atendre, per no duplicar els recursos, i per això està previst elaborar un mapa d'emergències conjunt. L'acord, que conclou dos anys de treballs previs, permetrà establir un marc de cooperació entre els dos sistemes de salut, tant en l'àmbit de la salut pública com en el de la planificació i la gestió de serveis, i entre els dispositius de les respectives xarxes sanitàries assistencials de responsabilitat pública. Aquest acord, que es renovarà cada dos anys, també defineix el marc que permetrà que les autoritats de Salut puguin garantir un seguiment dels projectes compartits i de cooperació i la seva evolució futura.
Des del punt de vista assistencial, l'acord Andorra-Alt Urgell/Pirineus, permetrà garantir la complementarietat dels serveis, donar suport a les institucions sanitàries i als professionals de la zona. Marina Geli ha assenyalat que es potenciarà la donació de sang a Andorra i més endavant, i ja fora del conveni, serà possible que el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, que s'ha convertit en un dels més grans d'Europa, sigui també el d'Andorra per a que les dones que pareixin i vulguin donar el cordó umbilical puguin fer-ho.

La ministra de Salut, Cristina Rodríguez, ha explicat que tot i que ja hi ha una relació entre els dos països en atenció sanitària, i entre 4.000 i 5.000 pacients andorrans es visiten a Catalunya, l'acord dóna força jurídica per a l'intercanvi de professionals i pacients, i introdueix las dimensiones normals d'exigència de qualitat que ha d'haver en aquest àmbit.
Cristina Rodríguez ha assegurat que l'acord, formalitzat aquest divendres amb la consellera de Salut de la Generalitat, Marina Geli, és l'evolució normal de la cooperació transfronterera que mantenen Catalunya i Andorra, i que servirà per definir aspectes com què és una cartera de serveis, o l'intercanvi d'historials mèdics.
Segons Rodríguez, "per a l'usuari aquesta firma implica més seguretat i respectar els estàndards de qualitat internacional", i ha recordat que "a Andorra s'atenen actes sanitaris de primer nivell però altres més complexos, como trasplantaments o algunes especialitats, s'atenen fora". Andorra, ha afegit, treballa "tant amb els nostres centres de referència de Catalunya com de França, perquè sempre s'ha mantingut una relació de veïns". Marina Geli ha recordat que unes 2.000 persones de l'Alt Urgell que treballen a Andorra es beneficiaran d'aquest acord perquè implica, entre altres coses, que centres dels dos costats de la frontera compartiran en un futur les seves històries clíniques i que a partir d'octubre podran tenir accés a la targeta sanitària europea que ara no tenen perquè Andorra no pertany a la Unió Europea. La consellera catalana ha remarcat que actualment els veïns de l'Alt Urgell ja acudeixen a Andorra per rebre assistència psiquiàtrica, per tractaments de diàlisi i diagnòstic a partir de la imatge.
En l'àmbit de les urgències, amb aquest conveni s'acorda activar els dispositius d'emergència de Catalunya o Andorra, segons la proximitat del servei a atendre, per no duplicar els recursos, i per això està previst elaborar un mapa d'emergències conjunt. L'acord, que conclou dos anys de treballs previs, permetrà establir un marc de cooperació entre els dos sistemes de salut, tant en l'àmbit de la salut pública com en el de la planificació i la gestió de serveis, i entre els dispositius de les respectives xarxes sanitàries assistencials de responsabilitat pública. Aquest acord, que es renovarà cada dos anys, també defineix el marc que permetrà que les autoritats de Salut puguin garantir un seguiment dels projectes compartits i de cooperació i la seva evolució futura.
Des del punt de vista assistencial, l'acord Andorra-Alt Urgell/Pirineus, permetrà garantir la complementarietat dels serveis, donar suport a les institucions sanitàries i als professionals de la zona. Marina Geli ha assenyalat que es potenciarà la donació de sang a Andorra i més endavant, i ja fora del conveni, serà possible que el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, que s'ha convertit en un dels més grans d'Europa, sigui també el d'Andorra per a que les dones que pareixin i vulguin donar el cordó umbilical puguin fer-ho.

El decomís es va produir quan els agents inspeccionaven un Mercedes CLS amb matrícula espanyola i van localitzar 19.755 euros a l'interior d'una bossa propietat del conductor. El conductor, S.M.G., va continuar el viatge amb mil euros en concepte de mínim de supervivència i la resta dels diners van quedar a disposició de la Comissió de Prevenció del Blanqueig i Infraccions Monetàries del Banc d'Espanya. Els agents van aixecar acta per la comissió d'una infracció a la normativa sobre blanqueig de capitals.

La campanya de controls d'alcoholèmia duta a terme per la Policia els caps de setmana d'aquest estiu, concretament de l'1 de juliol al 29 d'agost, han donat com a resultat 17 positius, 5 que han comportat una sanció administrativa, i els 12 restants, la detenció del conductor. En total, els agents han efectuat 1.121 controls, de manera que la taxa de positius se situa a l'1,51%, una xifra similar a la registrada en anteriors campanyes.

En els dotze controls que han implicat detenció, els conductors superaven la taxa de 0'81 gr/l. Concretament, set dels detinguts presentaven una taxa entre 0,81 gr/l i 1,20 gr/l; i els altres cinc se situaven entre 1,21 gr/l i 1,60 gr/l. Tots els detinguts han estat homes, onze residents i un no resident. Pel que fa a les franges d'edat, tres d'ells tenen entre 18 i 25 anys; cinc se situen en la franja que va dels 26 als 40 anys; i els quatre restants tenen més de 40 anys. La Policia també ha informat que sis dels controls positius s'han realitzat en la franja horària que va de les sis del matí a les nou de la nit, i els altres onze en la que va de les nou de la nit a les sis del matí.
D'altra banda, la Policia ha fet públic que a més dels controls i detencions de la campanya de controls d'alcoholèmia, en aquest mateix període s'han realitzat 14 detencions més relacionades amb la conducció sota l'efecte de l'alcohol. Les detencions s'han produït en el marc d'altres operacions. Concretament, tres dels positius s'han descobert per infraccions al codi de la circulació, un durant un control de documentació, set en el marc d'accidents amb danys materials, i tres en accidents amb ferits.

Dels catorze detinguts, set presentaven una taxa d'entre 0,81 gr/l i 1,20 gr/l; dos se situaven entre 1,21 gr/l i 1,60 gr/l; dos més registraven una taxa entre 1,61 gr/l i 2,00 gr/l; i els tres restants superaven els 2,01 gr/l. Pel que fa a les franges d'edat d'aquests conductors (12 homes i 2 dones, 13 residents i 1 no resident al Principat), quatre dels detinguts tenen entre 18 i 25 anys, quatre més entre 26 i 40 anys, i els sis restants tenen més de 40 anys.

Tot i trobar-se a les Ries Baixes i molt a prop de Sanxenxo, Vilagarcía de Arousa és una gran desconeguda. Per a la majoria dels turistes que s’apropen a la zona el lloc triat sol ser Sanxenxo i no s’adonen del que és perden a només 30 minuts de camí. Diuen que Vilagarcía és la vuitena ciutat més gran de Galícia. El millor de tot és que té una extensa platja, moltes zones per passejar i un port esportiu molt espectacular. La zona més bonica de Vilagarcía la trobem en una indret central i per a vianants que és conegut com la Baldosa. I per què? Es veu que abans el terra era de rajola i és la zona on tothom va a prendre vins o tapes amb els amics.
A l’estiu pots gaudir de la tranquil·litat de la platja de la Conxa –no arriba encara a la de Sant Sebastià, però ho intenta–. Aquesta no és l’única platja interessant ja que podreu trobar Areas Gordas, la Lanzada o las Sinas. Un poble molt bonic que a més té la particularitat de conjugar dos centres antics, la mateixa Vilagarcía i Santiago del Carril. Aquest nucli urbà té la característica de tenir molta activitat marinera i industrial. Al nord, la vigilància l’exerceixen les platges de Compostel·la i Bamio –des d’aquí hi ha unes vistes espectaculars– i al sud hi ha Cambados. Com a llocs d’interès històric hi ha l’església parroquial d’Arealonga, que es va crear tot just on es va començar a construir la ciutat i també el mirador de Lobeira on hi ha el Castellum Lupiarie, encara queden algunes restes, poques, però encara en queden. Les rodalies de Vilagarcía estan decorades per bonics pazos, com el de Golpelleira –va ser residència d’un il·lustre polític, López Ballesteros–. És clar que Vilagarcía està històricament unida al mar, amb el port de Carril, amb els carrers genuïns d’aspecte pescador, però també és famosa pel seu prestigiós vi, l’Albariño, la ceràmica i també la marroquineria.
El millor de tot, sense cap mena de dubte, són els habitants de Vilagarcía, que tenen una màxima amabilitat i són extremament hospitalaris. A banda és clar, de les marisqueries... tota una delícia per al paladar.

Recomanem

>> La Festa de l’Aigua. Aquesta festa se celebra el 16 d’agost (Sant Roc) i tot­hom es llança a l’aigua i després els bombers mullen la multitud a la plaça. Sentit de l’humor no els falta.

Estic sorprès d’algunes reaccions d’aquests darrers dies en relació a l’arribada de la Vuelta ciclista espanyola a Andorra. Només hi havia dues possibilitats ofertes per l’organització per poder ser final d’etapa en aquesta edició: el dia 7 o el dia 8 de setembre. En aquestes circumstàncies, haver escollit la data del 8 de setembre, Meritxell, perquè la cursa ciclista la Vuelta torni a Andorra en el seu 75è aniversari ha estat, al nostre entendre, encertat.

Triant com a dia d’arribada el 8 de setembre, festiu nacional i amb el comerç tancat, s’aconseguia oferir a la població andorrana i als nostres visitants un espectacle de talla internacional per animar la jornada. És important que es pensi també en el gaudir de la població d’Andorra en un dia festiu. Tarragona-Andorra és una de les etapes més llargues de tota la Vuelta, amb hora prevista d’arribada a Pal cap a les 17.40 h. Entre una cosa i altra, els participants arribaran als hotels d’Andorra cap a les vuit del vespre. Poc temps haurien disposat per fer compres si s’hagués triat el dia 7. I l’endemà, el 8, ho haurien trobat tot tancat.

Doncs bé, havent assumit responsablement que a Andorra li convenia tornar a acollir una etapa de la Vuelta, el Govern ha volgut afavorir el comerç i l’hostaleria. Pensem que aquesta etapa permetrà ocupar cap a uns 1.500 llits la nit del dia 8 de setembre. Andorra Turisme ha difós la màxima informació per fer d’aquest esdeveniment un atractiu turístic important, i s’han preparat altres actes per complementar-lo.

El dimecres 8 –el dia de Meritxell– s’ha establert l’accés gratuït al telecabina de la Massana per tal que residents i visitants puguin assistir al final d’etapa. El mateix dia, a partir de les 17 h, se celebrarà una festa per a tots els públics a l’aparcament del Parc Central de la capital, amb simuladors de bicicleta, zona de jocs i inflables. A les 19 h tindrà lloc un musical ambientat en la pel.lícula Lope.

El dijous 9 s’ha acordat amb l’organització de la Vuelta que es pugui visitar de molt a prop els ciclistes i els equips durant el matí previ a la sortida de les 13.15 h. Fent l’arribada el 8 i sortint el 9, amb tot obert, els membres de l’organització d’aquest esdeveniment esportiu, els centenars de periodistes que el cobreixen i els visitants en general gaudiran de temps suficient per adquirir productes del comerç andor- rà. Em causa perplexitat veure com l’actuació del Govern, amb una clara voluntat d’aprofitar aquest esdeveniment per reforçar la imatge d’An- dorra a Espanya –un país veí del qual ens arriba bona part de la nostra clientela–, és discutida i tergiversada.

¿Com pot ser que els mateixos que no perdien ocasió de manifestar el seu escepticisme sobre la promoció turística del país mantinguin ara una actitud bel.ligerant davant la vinguda de la Vuelta? ¿Què no haurien dit si, atenent a la seva equivocada argumentació que el dia de Meritxell no es podia fer l’arribada de l’etapa, ens haguéssim trobat sense la Vuelta? Ara arriba la Vuelta, però per poques hores i per poc calaix –argumenten alguns.

AIXÍ, DONCS,
¿en què quedem? ¿És o no important que hi hagi actes de ressò internacional que permetin situar Andorra al mapa turístic de referència dels nostres veïns? Jo crec que sí, i que és així en qualsevol circumstància. Ni que el comerç només pogués oferir tot el matí del dia 9 de setembre a la gent que viatja amb la Vuelta per fer les seves compres, això ja era molt aprofitable. Entre el 0% i el 25%, no hi ha color.

Però els pessimistes, els destructors, els disposats a fer estelles de tot, no s’estan de raons. Estic convençut que, com jo, molts comerços aplaudiran la decisió del Govern de convertir una vegada més Andorra en el principal centre d’atenció dels nostres veïns del sud.

Malgrat tot, els fets són tossuts: el pas de la Vuelta per Andorra serà molt i molt positiu per al comerç, per a l’activitat hotelera i per a la promoció turística exterior d’Andorra, i això, en aquests moments, és el més important.

Malgrat aquestes projeccions optimistes, l’entitat mantindrà els tipus d’interès en l’1 per cent durant un temps prolongat.
El president del BCE, Jean-Claude Trichet, va anunciar ahir que l’ens monetari ha revisat notablement a l’alça les seves previsions de creixement per a 2010 a l’eurozona fins una mitjana de l’1,6 per cent, davant l’1 per cent que havia pronosticat el juny passat. Paral·lelament, l’entitat preveu ara una reactivació mitjana del producte interior brut el 2011 de l’1,4 per cent, en comparació amb l’1,2 per cent calculat fa tres mesos.
Trichet va dir que aquesta revisió a l’alça respon al fet que el creixement de la zona euro en el segon trimestre de l’any i en els mesos d’estiu ha estat força millor del previst inicialment. El BCE, malgrat tot, espera que la reactivació econòmica es moderarà la segona meitat de l’any a causa de la caiguda d’alguns indicadors de tendència, i als riscos pel debilitament dels Estats Units. Per al 2011, augura un augment mitjà dels preus de l’1,7 per cent, també una dècima més que en les projeccions divulgades fa tres mesos.

Nivell “adequat” dels tipus
El consell de govern del BCE va decidir, d’altra banda, mantenir els tipus d’interès per als països de l’euro en l’1 per cent, complint així amb les expectatives que els mercats financers tenien al respecte. Trichet va destacar que els tipus d’interès es troben actualment en un nivell “adequat”, per la qual cosa els deixarà en aquest baix històric durant un període de temps prolongat.
El Riksbank, el Banc Central de Suècia, va apujar la seva taxa en 25 punts bàsics, fins al 0,75 per cent, després de revisar a l’alça les seves projeccions de creixement per a aquest any fins al 4,1 per cent, davant el 3,8 per cent pronosticat anteriorment. Pel que fa als Estats Units, els tipus se situen actualment entre el 0 i el 0,25 per cent, i al Japó en el 0,1 per cent.

Crida a la cautela
Malgrat que el BCE observa una notable millora en l’economia de l’euro, Trichet va apel·lar de nou a la cautela i la prudència, ja que “ens trobem –va dir–, en un entorn incert” i la situació als mercats financers encara no s’ha normalitzat. Per això, el banc europeu va decidir prolongar les seves mesures extraordinàries per facilitar als bancs tota la liquiditat que necessitin fins a mitjan gener de 2011.
D’aquesta manera, el BCE prestarà a les entitats financeres tot l’efectiu que necessitin en la subhasta setmanal, que és la seva operació de refinançament principal. En les subhastes amb un mes de venciment serà “tot el temps que sigui necessari” i, almenys, fins al 18 de gener de 2011, va afirmar el president de l’ens monetari.
El Banc Central Europeu també oferirà als bancs liquiditat il·limitada durant tres mesos, l’octubre, novembre i desembre vinents, a un tipus d’interès que serà fixat a la mitjana de la taxa rectora durant el període de vida d’aquestes tres operacions a tres mesos. Trichet va posar èmfasi en el fet que es tracta d’“una decisió purament tècnica”, i que aquest no és un senyal de les seves decisions futures respecte dels tipus d’interès.
Tot i que el BCE no ha establert una taxa fixa per a aquestes operacions a tres mesos, com no pujarà els tipus d’interès durant un període de temps força llarg, a la pràctica la taxa serà de l’1 per cent.

LA UE TINDRÀ UN NOU SISTEMA DE SUPERVISIÓ FINANCERA

La Unió Europea va finalitzar ahir la negociació dels últims esculls que faltaven per tancar el pacte sobre el conjunt de reformes destinat a posar en marxa un nou sistema de supervisió financera que eviti els excessos que van originar la crisi el 2008. Representants de la presidència de torn belga, la Comissió Europea i l’Eurocambra van donar el vistiplau a la creació de tres noves autoritats europees de vigilància dels bancs, a les companyies d’assegurances i als mercats.
Les tres delegacions ja van avançar en les negociacions durant una reunió que van fer dimarts, i ahir van tornar sobre el tema amb l’objectiu de donar l’aprovació final en la sessió plenària que se celebrarà a finals de mes, perquè pugui entrar en vigor 1’any que ve.
Aquest acord suposa que a partir de l’1 de gener es posarà en marxa un sistema integrat de supervisió a la UE. Tal com va destacar l’eurodiputat socialista Antolín Sánchez Presedo, això suposarà “prevenir riscos sistèmics i enfortir la solvència i la seguretat de les institucions financeres”.