La primera intervenció es va produir aquest divendres al vespre quan els agents van decomissar, a l'interior de la duana de la Farga de Moles, 920 paquets de tabac de diverses marques, valorats en 2.354 euros. La mercaderia es trobava a l'interior d'un Mercedes Benz, conduït per P.S.K., de 38 anys, nacionalitat portuguesa i resident a Osca.

El segon decomís es va produir a les dotze del migdia del dissabte, també al recinte duaner. Els agents van localitzar 100 paquets de tabac de diverses marques i 200 purets marca Rossli, amagats al motor i a la roda de recanvi d'un Citroën Berlingo. El valor de la mercaderia ascendeix a 375 euros. El vehicle era conduït per R.M.G., de 74 anys, natural de Múrcia i resident a Sabadell. Una hora més tard, els agents van localitzar 758 paquets de tabac de diferents marques amagats en dos bosses d'esport que es trobaven a l'interior d'un Nissan Primera que circulava per una pista forestal pròxima a la frontera hispanoandorrana. El vehicle era conduït per P.D., de 48 anys, i veí de França. Finalment, l'últim decomís es va produir a les quatre de la tarda del mateix dissabte a l'interior del recinte duaner. Els agents van localitzar vint paquets de tabac de diverses marques a l'interior d'un Renault Megane, conduït per J.L.O.R., de 46 anys i veí de Barcelona. El valor de la mercaderia ascendeix a 55 euros.

Per tot plegat, els agents van aixecar les corresponents actes de decomís de contraban i la mercaderia va quedar a disposició de l'administrador de la duana de la Farga de Moles.

La primera detenció es va produir a la una de la matinada d'aquest diumenge quan els agents van observar dos homes que caminaven per la CG1 en direcció Sant Julià de Lòria, prop de la frontera del riu Runer. Davant l'actitud sospitosa dels dos homes, la Policia va fer un escorcoll de seguretat que va permetre detectar dos embolcalls de plàstic amb 1,8 grams de cocaïna a la butxaca dels pantalons d'un d'ells. Per aquest motiu, el jove de 19 anys i nacionalitat andorrana, va ser detingut i posat a disposició judicial. La segona detenció es va produir la mateixa matinada quan els agents van detectar un Opel Astra amb matrícula andorrana que estava mal estacionat a l'avinguda Sant Antoni de la Massana. En l'escorcoll, van trobar 2,1 grams i una cigarreta d'haixix, i 0,2 grams d'una pols blanquinosa que presumptament seria èxtasi. La droga estava en una caixa metàl·lica que un dels ocupants portava a la butxaca de la jaqueta. Per tot plegat, la Policia va detenir al jove de 19 anys, resident de nacionalitat portuguesa, que va ser posat a disposició judicial.

Ricardo Masegosa, director de Naturlàndia, ha fet públiques les xifres de facturació sobre les activitats que s'han dut a terme aquest estiu al parc temàtic de la Rabassa. La facturació del mes d'agost és un 19% més alta que el mateix mes de l'any passat, i el volum de negoci acumulat del 2010 és un 29% superior a l'any anterior, cosa que representa que ja s'ha superat en un 2% la facturació de tot l'any 2009. Masegosa ha explicat que aquestes xifres continuen la tendència alcista d'entre un 25% i un 30% més que l'any passat i que les dates que vénen, "pont del Pilar, la Mercè i la Puríssima ha d'acabar de consolidar".

Durant aquests vuit primers mesos del 2010 Naturlàndia porta facturats 1.641.600 euros, és a dir, un 29% més que durant els vuit primers mesos de l'any passat. El volum de negoci acumulat des del mes de gener fins l'agost del 2010 ja supera en un 2% la facturació de tot l'any 2009 el director de Naturlàndia a l'hora de passar balanç dels resultats de les activitats d'aquest estiu del parc temàtic de la Rabassa. "Els números comencen a ser estables i ronden entre el 25% i el 30% més que l'any passat", ha dit Masegosa, un percentatge que es proposa consolidar d'aquí a finals d'any "superant els 2.000.000 d'euros de volum de negoci". Masegosa s'ha mostrat orgullós de les xifres vista "la situació econòmica de crisi" que fa que el turista viatgi i gasti menys.

Pel que fa a l'estiu, el director de Naturlàndia ha declarat que "el Tobotronc segueix sent el més important" pel que fa a l'oferta d'activitats, "però si la gent ve, puja i marxa no fem res. El que interessa és que la gent vingui al parc i tingui una estada llarga i que repeteixi", per tant, diversificar les activitats que el turista hi pot trobar. Malgrat això Masegosa ha explicat que la dependència del parc temàtic respecte del Tobotronc ha disminuït. "El seu pes específic s'ha reduït en un 10% durant aquest agost respecte la facturació total", ha declarat. L'explicació està en l'increment en un 43% de les activitats: el tubbing ha augmentat un 171%; el paint-ball un 150%, el tir amb arc un 72%; les activitats amb cavalls un 62% i les de motor i infantils un 29%. La facturació del mes d'agost ha estat de 520.470 euros, un 19% més que el mateix període de l'any passat.

Més públic local

Els reptes més immediats que es proposa Naturlàndia són el d'atraure més públic andorrà en les èpoques que disminueix l'activitat turística (entre dates de forta afluència); fomentar les activitats lúdico-educatives per a tota la família; potenciar l'esquí nòrdic com activitat familiar i escolar; i comercialitzar productes alternatius per a públics com la tercera edat, activitats per a empreses i corporacions. Masegosa no deixa de banda banda l'organització d'activitats conjuntes amb altres societats del sector turístic "per anar junts a tot arreu" o el procés d'inclusió de Naturlàndia a Ski Andorra, amb qui ja s'han mantingut dues reunions "amb bon resultat, però no és un tema d'avui per demà".

Masegosa ha explicat que hi haurà novetats amb vista a l'hivern, sobretot pel que fa a "alguna activitat complementària" a l'esquí nòrdic. També ha avançat que, a l'espera que s'acabi el procés d'ampliació de capital amb els nous accionistes, preveu que Naturlàndia pugui disposar del parc d'animals a l'hivern del 2011.

Els sectors que redueixen més assalariats són construcció (-15,2%) i comerç (-2,9). En l’anàlisi de l’evolució de la massa salarial per sectors, al de la construcció es produeix la major davallada, d’un 16,7% respecte el juny de 2009. El segueix en disminucions el sector de l'hoteleria amb el 4,2%. En canvi, altres sectors augmenten la seva massa salarial, com el sistema financer o els serveis.
La massa salarial també ha patit una disminució del 2,2% al mes de juny, mentre que el salari mitjà mensual ha augmentat un 1,1% i s'ha situat en 1.991 euros. El salari mitjà s’estabilitza en alguns sectors, particularment en el de hoteleria i turisme i agricultura i indústria. Creix particularment en el comerç i en el sistema financer. En canvi, es destaca una reducció de l'1,7% en el sector construcció i en administració, salut i educació.
D'altra banda, calculant la mitjana dels darrers dotze mesos per tal de treure l’efecte de l’estacionalitat de la dada, la mitjana d’assalariats és de 39.018 al juny 2010, un valor  que representa una variació de -106 assalariats respecte el mes de maig de 2010. En aquest sentit, des del Departament d'Estadística s'apunta que la tendència és d'una reducció del 3,2% anyal des del gener del 2009. El mes de març del 2007 es va obtenir el valor màxim històric amb 42.559 assalariats. A partir d’aquest mes es canvia la tendència a l’alça i es produeix un descens continu dels assalariats.
Finalment, en valors mitjans sobre dotze mesos, si es compara amb el mes de juny de l’any anterior, els sectors que perden més assalariats són construcció, hoteleria i turisme i comerç. El sector administració, salut i educació és l’únic en què el nombre d’assalariats augmenta. En aquest període, la massa salarial mitjana de dotze mesos davalla més als sectors de construcció i hoteleria i turisme. En canvi, augmenta particularment al sistema financer i a administració, salut i educació. Pel que fa al salari mitjà, s’observa que augmenta a tots els sectors a excepció de la construcció, i particularment en el sistema financer.

La nova acció respecta la filosofia del centre pel que fa a l'aplicació d'hàbits sostenibles. La mesura, a banda d'aplicar sistemes energètics renovables, permetrà minimitzar el transport privat dels treballadors, incrementant la possibilitat de desplaçaments a distàncies més llargues. La bicicleta es recarrega mentre es pedal i quan hi ha baixades activa un sistema de marxes que ajuden a carregar la bateria sense pedalar per estalviar la seva energia. BIBM patrocina les activitats del Centre Andorra Sostenible des de la seva creació, l'any 2003.

Sispony amaga, en la seva església, diamants de notable consideració. Algunes peces pràcticament úniques. Com el frontal de cuir que embolcalla l’altar. Que l’adorna de manera prou singular i diferenciada. Un treball acurat. De qualitat. I que només té una rèplica, una mena de germà bessó si se li vol dir així, a l’església de Sant Climent de Pal. També a la Massana. El de Sispony és d’època barroca. I que sigui de cuir, en el cas del Principat, és molt poc habitual. De fet, les obres d’art, els treballs decoratius de l’època moderna que han arribat als nostres dies i que havien servit per recobrir els altars són policromies muntades sobre un suport de fusta. Els frontals, com el de Sispony, eren peces decoratives que podien anar d’un lloc a l’altre. Una mena de murals, vaja. Que tant podien ser de fusta com de metall. O d’elements més flonjos, com el cuir del de Sant Joan. O paper. O roba. De manera habitual servien per decorar el davant de la mesa de l’altar. I era més estrany trobar-los als costats. O darrere.
El frontal de l’església de Sispony és, justament, un frontal. Format per nou peces de cuir cosides entre elles, els experts consideren que és d’una gran qualitat d’execució. La tècnica usada per elaborar-lo també és ben específica. Singular com el resultat en si, prou ben conservat malgrat el pas del temps i el desgast que es nota, això sí, que ha sofert. De fons completament daurat –i amb trets policromàtics verds i vermells–, l’ornamentació de la superfície, amb diferents repujats, representen motius vegetals, com ara flors i fruits, i animals. Hi predominen en aquest sentit ocells exòtics. I en l’espai central, un medalló que exhibeix un bisbe. Que podria tractar-se de sant Ermengol. Un clàssic de la iconografia andorrana. Un referent com ho és, en matèria de frontals, el de Sant Joan de Sispony.

El detall

L’actual església de Sant Joan de Sispony, del segle XVII (en concret del 1641), en va substituir una altra de romànica coneguda com a Sant Joan Vell.

Presideix des del març passat el Col·legi de Farmacèutics. Una de les principals demandes del col·lectiu professional és disposar d’una legislació moderna, que s’adapti a les necessitats actuals. Ara mateix tenen una normativa del 1977. Van iniciar el treball amb el ministeri de Salut i confien que la línia sigui continuista tot i el canvi de ministra.

Quin treball s’havia fet amb relació a la llei del medicament?
Ens vam reunir al maig o al juny i vam començar a parlar de reformar la llei del medicament perquè està obsoleta. Es tractava d’encarar una mica el camí cap on havíem d’anar. De fet, estàvem a les beceroles.

Com a col·legi han fet un treball previ sobre què és el que hauria d’incloure la llei?
No, perquè en principi el treball  l’havia de liderar el ministeri i nosaltres hi col·laboraríem, per millorar-lo entre tots.

Però van començar a parlar sobre què caldria regular?
La llei ha de regular la importació, la dispensació, la distribució i el bon ús del medicament. A partir del moment que estigui tot ben regulat nosaltres ja en tenim prou. En concret no demanem res, a part que sigui coherent. I que serveixi per a la situació i la sanitat actual.

I també l’obertura de farmàcies?
També. Tot el que impliqui el medicament i la farmàcia.

Creu que hi ha un excés de farmàcies?
Les que hi ha ara ja hi seran per sempre, no tancaran. I sobre el futur, tot això ja s’anirà parlant.

Una de les particularitats d’Andorra és que l’ofici de farmacèutic també té un vessant, diguem, turístic.
És clar, per això tampoc no es pot dir que n’hi ha moltes. S’ha de mirar la quantitat de turistes que entren, no és la particularitat de la gent del país, sinó que és la particularitat de la gent que entra, de les segones residències.
I amb aquest descens de turistes s’ha percebut un descens del negoci?
Jo crec que sí, que tot va lligat. Com menys turistes, menys negoci, en tots els àmbits. Fins i tot les farmàcies de barri tenen menys facturació per la mateixa raó. La crisi afecta la gent de fora i després la d’aquí.

En què es nota?
Es nota en la parafàrmacia. Els medicaments la gent no deixa de comprar-los però pel que fa a parafarmàcia sí que es nota una davallada. Si la gent es pot estar de comprar una crema, ho fa.

Encara tenen problemes de desabastiment?
Hi ha productes amb els quals hi ha problemes, però són els mateixos aquí que a Espanya. Ja és una qüestió de caire més general i també volem una llei seriosa per poder lluitar perquè tot funcioni millor.

Es va pactar una solució per dispensar un fàrmac amb el mateix principi actiu si la farmàcia no disposava de la marca de la recepta. Funciona?
Funciona bé. Sempre es busca alguna alternativa perquè el pacient no es quedi sense medicament. I el pacient ho accepta i si no es truca al metge i entre tots ho solucionem.

Hi ha més conscienciació per fomentar l’ús de genèrics? I el col·legi què en pensa, se n’ha de potenciar l’ús?
Sí que hi ha augment. I si es regula bé [l’ús], sí, però si es fa d’una manera aleatòria i sense sentit, no. També ho hauria de reflectir la llei del medicament.

Ja han fet el procés per adaptar-se a la nova llei de col·legis professionals?
Els estatuts estan en tràmit. En principi suposo que no pot trigar gaire que ens els aprovin perquè siguem col·legi oficial.

I fixaran que hi ha d’haver un col·legiat a cada farmàcia?
Aquesta obligació ja hi és. I això es compleix.

El col·lectiu es va queixar de la càrrega impositiva sobre els fàrmacs quan va entrar en vigor l’ISI. Els beneficia el marc impositiu que es projecta?
Pel que hem vist de la nova regulació, en parafarmàcia serà l’IVA normal i després el del medicament serà l’IVA reduït. Si es manté seria més beneficiós. De fet, el medicament és un producte de primera necessitat, com ho són els aliments.

Perjudica a tot el col·lectiu que s’asseguri que en alguna farmàcia es ven EPO?
Ens agradaria que la professió i el sector quedessin nets perquè tampoc no sabem si algú ho ha fet, és una cosa que encara no s’ha aclarit.

La pressió de la gran majoria de seguidors locals, entre les 15.000 persones que van omplir el pavelló de gom a gom, no va ser suficient per assolir el somni d’un títol, que es va fer possible dissabte, amb l’ajustadíssima victòria sobre Sèrbia en la semifinal.
Els nord-americans, tot i no portar les màximes figures de  l’NBA, van demostrar que havien conjuntat un equip potent, tant com per superar tots els adversaris sense gaires problemes.
En la final d’ahir, una vegada més, la figura va ser Kevin Durant, amb 28 punts anotats, no tants com els 38 de la jornada anterior davant de Lituània, però amb una actuació que el va ratificar com el jugador més destacat del torneig.
Els turcs es van quedar amb la sensació agredolça que el tòpic adjudica als perdedors d’una gran final, entre la decepció per haver-se quedat a un sol pas de la glòria, però amb la satisfacció de la medalla de plata i d’haver aconseguit la millor classificació de la història en un Mundial de bàsquet.

Lituània, tercera
També va obtenir el millor registre del seu palmarès la selecció de Lituània, que mai abans no havia pujat al podi en un Mundial d’aquest esport. Sèrbia, que havia eliminat Espanya als quarts de final, semblava imposar-se en els primers minuts, ja que havia tingut fins a nou punts d’avantatge, però a partir del segon quart va començar a cedir davant de l’eficàcia dels lituans, que ja havien capgirat àmpliament el marcador al descans (38-48).
La figura lituana va ser Keliza, amb un compte personal de 33 punts, mentre que els serbis semblaven acusar el cansament acumulat en l’esforç inútil d’una semifinal que havien perdut en l’últim segon a mans dels turcs, i un cert nivell de decepció desinhibidora.
A la segona part no va semblar en cap moment que el partit, i el bronze, poguessin canviar de mans per una remuntada del quintet que anava perdent, i que ho va acabar fent per 11 punts (88-99).
A la fi del Mundial, el campió va ser el gran favorit d’entrada, però d’altres aspirants que semblava que tenien grans ocpcions, inclosa l’Espanya que havia guanyat l’anterior edició, es van quedar pel camí, en benefici de les dues seleccions que van enriquir les respectives històries parti­culars.

LA SELECCIÓ ESPANYOLA S'ACOMIADA AMB DERROTA

La selecció espanyola va acabar el campionat oferint una nova decepció, en perdre el partit per al cinquè lloc amb l’Argentina (81-86). Una derrota que era molt més àmplia al començament del tercer quart, quan l’equip americà tenia un avantatge de 25 punts (34-59) i el grup de seguidors a les graderies cridava “Scariolo dimissió”, amb referència a l’actual seleccionador dels excampions del món. En tres minuts, però, el quintet espanyol va tenir una reacció fulgurant, i amb un parcial de 2 a 26 va arribar a la fi del període només amb tres punts de desavantatge (62-65), sobretot gràcies a l’encert anotador de Rudy Fernández, que fins al minut 17 no havia aconseguit el primer triple, després de fallar-ne 8 de seguits. En els deu minuts finals es va mantenir la igualtat, fins al 80 a 80, quan només en quedaven dos, però els avantatges al marcador van ser sempre argentins.

El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, va presidir les sessions celebrades a la ciutat que dóna nom  a l’acord d’elevar també l’índex de solvència Tier 1 en més del doble, fins al 4 per cent, i el Tier total del 4 al 6 per cent,
L’acord de Basilea III, que serà sotmès a l’aprovació del grup de països del G-20 en la reunió del novembre vinent a Corea del Sud, preveu l’aplicació a partir del 2013, i que es completin les reserves de conservació entre l’inici del 2016 i el del 2019.

UE i Espanya
La Comissió Europea, de la seva banda, publicarà avui noves previsions sobre l’economia de la Unió Europea i de la zona de l’euro que, segons fonts de l’executiu comunitari, confirmarien la recuperació en el conjunt del continent.
Les noves projeccions, a un any vista, complementen les publicades cada primavera i cada tardor, amb dades sobre l’evolució del producte interior brut (PIB) i l’increment dels preus al consum de les grans economies que representen el 80 per cent del PIB de la UE (Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia, Espanya, Holanda i Polònia).
La base de les bones perspectives són les previsions del creixement alemany, situades en el 3,4 per cent per a aquest any, quatre dècimes més de les anunciades pel mateix Govern del país. En les darreres estimacions, del maig passat, la Comissió Europea situava el creixement de la Unió Europea en l’1 per cent aquest any i l’1,7 l’any que ve.
A Espanya, el Congrés debatrà a partir de demà les mesures de reducció dels ajuts a l’habitatge, per abaixar el dèficit, després de la moció presentada pel Partit Popular, perquè es limiti l’abast d’aquestes retallades, en especial les que afecten el pla estatal de l’habitatge i la rehabilitació.
Al Regne Unit, per avui està previst l’inici de la reunió de la Confederació Sindical (TUC) a Manchester, amb la petició prèvia del president del sindicat del transport, Rob Crow, a una “resistència coordinada” en un front comú contra les retallades pressupostàries. Un estudi del sindicat general GMT xifra en 150.000 els llocs de treball perduts per les mesures de l’executiu.

CONFERÈNCIA MUNDIAL SOBRE L'ATUR A OSLO

El Fons Monetari (FMI) i l’Organització del Treball (OIT) han programat una conferència internacional a Oslo, que comença avui, amb el títol genèric Els reptes del creixement, l’ocupació i la cohesió social. El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, és un dels convidats, i intentarà defensar l’eficàcia de la reforma laboral. Els dos organismes internacionals constaten el gran augment de l’atur, encapçalat en termes absoluts pels Estats Units, amb 7,5 milions, i en proporció per Espanya, gairebé amb un 10 per cent més. A la reunió assistiran, a més dels directors de l’FMI i l’OIT, els primers ministres de Grècia i Noruega i la presidenta de Líbia. A França, el ministre de Treball, Eric Woerth, va anunciar, de la seva banda, que el Govern sancionarà les empreses que paguin més els homes que les dones per feines equivalents.

“Estem molt satisfets i ja hem començat a pensar en l’any vinent”, assegura l’empresari massanenc, que ha volgut posar en relleu el fet que “molts dels nous paradistes ens han assegurat que tornaran”. Això fa que Corominas es mostri optimista i parli de “perspectives que es pugui créixer encara més”.
El dirigent de l’Aptae va explicar que “dissabte va ser més fluix”, però va remarcar que “el matí d’avui [ahir per al lector] hi ha hagut molta gent a la fira”. D’altra banda, el president de l’entitat va apuntar que també hi ha satisfacció dels vuit restaurants participants, que oferien al seu menú plats elaborats amb diferents varietats de bolets. “Estan força contents. Tant els dos migdies com la nit de dissabte van treballar molt bé”, va assegurar Corominas.
La tercera Fira mercat del bolet també ha deixat bones sensacions al comú de la Massana, que col·laborava en l’esdeveniment. El conseller de Turisme, David Baró, va apuntar que “la cita és molt interessant i ha fet que hi hagi molta gent pels carrers d’Arinsal, i ens consta que els restaurants han tingut molts clients”. Segons va manifestar Baró, una iniciativa com aquesta, “plenament consolidada”, és un punt de suport més en l’objectiu que persegueix la corporació local “per desestacionalitzar l’oferta turística de la par­ròquia”. El conseller de Turisme considera especialment positiu que la idea “surti del sector privat”.

COMENÇA L'ENDERROC DE L'EDIFICI DEL PRAT DEL COLAT

Les obres d’enderroc de l’edifici del Prat del Colat s’iniciaran avui amb l’objectiu de demolir l’actual espai  per construir-ne un de nou que acollirà una zona de bar i restaurant, una àrea de serveis, un espai infantil i lavabos públics amb dutxes per als bikers. Des del comú, s’espera que l’espai estigui fet en quatre mesos i, després, haurà de ser l’empresa que s’emporti l’explotació qui n’adeqüi l’interior.
D’altra banda, el comú massanenc obre des d’avui el termini d’inscripcions per a les diferents activitats esportives, culturals i artístiques previstes per a aquest curs.