La cònsol major de la parròquia, Montserrat Gil, ha avançat al Diari que la instal·lació “no és cap giny mecànic” i que es basa en un “gran” circuit tancat  de cordes i tirolines. L’activitat, pensada principalment per a un públic familiar, “tot i que hi poden anar des de nens de quatre anys fins a avis de vuitanta”, assenyala Gil, s’instal·larà al camp base, prop del Tobotronc.
El comú lauredià té la intenció que l’atracció pugui entrar en funcionament l’estiu vinent, entre el juliol i l’agost, malgrat que no ho pot donar per segur encara. “Estem pendents que l’empresa subministradora hi doni el vistiplau i que ens confirmi que podrà ser per a l’estiu. Si no, estarà en marxa a l’hivern, perquè pensem que ens pot anar bé per ampliar l’oferta actual amb una activitat molt lúdica”, detalla la mandatària. Pel que fa a la inversió que suposarà la nova activitat, la cònsol major prefereix no entrar en concrecions perquè “encara estem avaluant el sistema financer” amb la companyia subministradora, establerta a Alemanya. “Utilitzarà el mateix sistema de seguretat que el Tobotronc, es podrà fer servir amb tota seguretat”, garanteix.
Paral·lelament, els gestors de l’ecoparc de la Rabassa estan organitzant un sistema de forfets per a l’estiu perquè pagant una entrada el visitant pugui fer diverses activitats. “Estem acabant de valorar exactament aquest sistema i com serà, i el presentarem en breu”, comenta Gil.

Concentració al camp base
La mandatària local també es va referir a la trobada que va mantenir la setmana passada amb el col·lectiu d’Amics de la Rabassa per conèixer el seu punt de vista sobre el futur de Naturlàndia i la proposta alternativa que fa el grup per gestionar el parc. “Nos­altres evidentment seguirem defensant el projecte inicial de Naturlàndia i és cert que ells no el veuen ni viable ni factible i que no volen ni cap giny mecànic ni un parc d’animals”, exposa. En declaracions a AD Ràdio, també  reconeix que tant el comú com l’ens ciutadà estan d’acord que cal concentrar les activitats més lúdiques al camp base i tota l’oferta de natura al pla de Conangle, amb les pistes d’esquí de fons com a principal atractiu. Precisament, sobre la manca de neu i les dificultats d’aquest hivern per poder obrir els espais –de fet, van començar a funcionar la setmana passada després de la darrera nevada–, els explotadors del parc d’activitats de la Rabassa han començat a “buscar solucions”. Una passaria per instal·lar canons de neu artificial. “Estem buscant aigua a més profunditat i en funció dels resultats que obtinguem ho valorarem i si cal començarem els treballs tècnics”, explica. Les dues possibilitats que s’estan estudiant són llogar les instal·lacions per innivar artificialment o bé comprar-les.

L'ESTRATÈGIA: AMPLIAR L'OFERTA PER ACONSEGUIR CAPITAL PRIVAT

La cònsol major de Sant Julià de Lòria confia que en el futur pugui entrar més capital privat a Naturlàndia, una societat que durant la legislatura passada va posar a la venda les accions, de les quals se’n van acabar col·locant el 60% per valor d’1,9 milions (van ser unes 300 empreses, particulars i institucions com els comuns, la Mútua Elèctrica i el sector bancari els que es van implicar en el projecte). El comú es va quedar amb les sobrants, que ascendien a 2 milions. Els títols de Camprabassa van sortir a la venda per 35 euros cadascun. Montserrat Gil considera que el pas previ per aconseguir una injecció econòmica passa per l’ampliació del ventall d’activitats: “Crec que l’oferta del camp de neu prioritzarà molt els inversors, si volen o no [participar en Naturlàndia]”. En aquest sentit, comenta que “és important que tinguem una oferta molt lúdica i l’ampliació de les activitats al camp de neu”, alhora que augura que “quan ho tinguem molt més consolidat penso que els inversors creuran molt més en Naturlàndia”.

I també en un increment de les persones que se’n beneficien. Segons la informació recollida a l’Observatori Social d’Andorra, el lloc web que gestiona el Centre de Recerca Sociològica (CRES) i que periòdicament publica dades sobre la realitat social del país, un 14,9% de la població (més d’1 de cada 6 persones) va percebre el 2011 algun tipus de prestació de tipus social i el Govern va destinar 17,3 milions d’euros a cobrir aquesta despesa. La mateixa estadística indica que el total de beneficiaris va ascendir a 11.673 persones i que vivien en un total de 4.370 llars. L’import mitjà anual de l’ajut econòmic que va rebre cadascun d’aquests nuclis familiars va ser de 3.961 euros.
Els 17,3 milions d’euros de despesa inclouen el cost de les diferents prestacions que abona el Govern. Això vol dir que no tan sols s’inclouen les que gestiona el que és pròpiament l’assistència social per a les persones amb major risc d’exclusió. També s’engloben les beques a estudiants, la prestació per atur involuntari o les diferents ajudes que atorga el departament d’Habitatge, així com tot el cost derivat d’ajudes relacionades amb les pensions de jubilació: les pensions de solidaritat, els complements no contributius per a aquelles prestacions de vellesa que no arriben al 50% del salari mínim o el finançament de les pensions no contributives que el Govern va passar a assumir amb l’entrada en vigor, l’octubre del 2009, de la nova Llei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS).

El doble de despesa
Les dades recollides constaten l’increment importantíssim que ha experimentat la despesa social de l’administració central entre els anys 2009 i 2011 (d’un 115%). El gran salt es va produir entre els exercicis 2009 i 2010. El 2009 el Govern va dedicar 8,03 milions d’euros a sufragar la política d’ajut social. Llavors, el nombre de beneficiaris era de 10.390 (o el 12,4% de la població, calculat partint del cens de llavors, és a dir, uns 85.000 habitants). Un any després, l’executiu tancava els comptes havent dedicat el doble a la despesa social: 16,2 milions d’euros. Els beneficiaris van créixer en unes 800 persones (fins a 11.206). Com s’explica? El salt coincideix amb l’aprovació de noves prestacions. Per exemple, l’any 2009 es van aprovar les pensions de solidaritat per a la gent gran, el complement que abona el Govern per evitar situacions d’exclusió social entre els padrins (els garanteix una pensió de 925 euros) i que el 2011 ja s’ha endut el 13% del pressupost global dedicat a la política d’ajut (és a dir, uns 2,2 milions d’euros). També s’havien d’assumir les pensions no contributives que fins aleshores havia pagat la CASS. I entrava en vigor la prestació d’atur involuntari per pal·liar els efectes de la creixent destrucció de llocs de treball. Tanmateix, en aquest dar­rer període també s’han aprovat les prestacions per ajudar les víctimes de violència de gènere.
L’augment de la despesa social va continuar el 2011. La partida dedicada (17,3 milions d’euros)  va ser un 6,8% superior a la del 2010. El nombre de persones beneficiàries va créixer en mig miler. S’ha de tenir en compte que aquestes dades no inclouen la despesa de les administracions comunals ni d’ONG com Càritas.

1,87 MILIONS DEDICATS A BEQUES

L’estadística publicada per l’Observatori Social del CRES explicita la despesa dedicada als ajuts a l’estudi. En total, el Govern va dedicar l’any passat 1,87 milions d’euros a beques, incloses les d’ensenyament superior. Les que suposen un import més elevat són les del departament d’Educació. El 2011 l’import va ascendir a 1,19 milions aproximadament, repartits en 1.423 ajuts d’una mitjana de 836 euros anuals. Un 4,1% de la població va tenir suport econòmic pels estudis. Les beques per ajudar les famílies a pagar el menjador escolar es van endur gairebé el 70% de l’import total dedicat a ajuts a l’estudi. En segon lloc es van situar les beques per pagar el material (amb un 19% de la despesa) i més lluny les del transport (10%) i les de manutenció i residència (un 3%).
Les beques d’ensenyament superior van sumar un import de 682.579 euros. En total van ser 179 ajuts amb una mitjana de 3.813 euros anuals per a cada beneficiari.

Amb aquesta combinació, l’equip dirigit per Michael Broad finalitza el curs en penúltima posició i és més equip de promoció d’honor que de divisió d’honor. Tot i així, la resolució definitiva es coneixerà al juny. Així ho va admetre el president del club, Thomas Ginesta. “El Foix ha perdut i serem, al final, penúltims, per tant, fins al congrés no se sabrà en quina categoria estarem. És clar que ara comencen les hores de treball de despatx i farem una reunió de junta la setmana vinent després de festes de Setmana Santa per prendre moltes decisions”. Sobre la continuïtat de Michael Broad es va mostrar força clar. “No sabem res encara. La setmana vinent prendrem la decisió. Ell no ha dit adéu als jugadors, sinó que els ha donat les gràcies per aquesta temporada”, va indicar Thomas Ginesta.
Del balanç de temporada també va ser força crític amb tots. “Ha faltat motivació i és cert que és difícil començar una temporada amb un ascens que no s’ha pogut assolir per problemes externs a nosaltres i després sense jugar cap partit amistós. Ha estat un cúmul de coses, però aprendrem dels errors i creiem que no es pot començar la temporada abaixant els braços des de bon inici”, va sentenciar el màxim mandatari del VPC.

‘Clínic’ magistral amb l’oval
Van ser uns primers 40 minuts del millor rugbi de la temporada. Un inici amb molta velocitat en les transicions i un assaig d’Adam Hinds al minut 3 per començar a tastar el que podria ser l’últim clínic de Michael Broad a la banqueta del VPC. Un nou assaig de Marc Abelló va situar un 14 a 0 de bon inici. El Mazères, sense cap al·licient, no va mostrar gaire resistència i el VPC va jugar a plaer amb un joc força atractiu. Dos assajos més abans del descans van deixar un 24 a 6 i el segon temps va ser més relaxat. Els de Broad van fer la feina en els primers 40 minuts i després van sentenciar amb un últim assaig de Josep Magallón força espectacular. Tot­hom la va tocar.

ELS 'ISARDS' SUB-17 REALITZEN UNA ESTADA AMB ESPANYA I PORTUGAL

Del 30 de març al 3 d’abril els isards sub-17 es troben a Tarazona, província de Saragossa, en una estada amb Espanya i Portugal. La delegació encapçalada per David Barajas està formada per 40 persones entre jugadors, àrbitres i educadors. Aquesta iniciativa de la Federació Andorrana de Rugbi (FAR) pretén que els jugadors agafin experiència i també s’enfrontin a rivals amb cert nivell. Els primers dies es van realitzar diversos entrenaments amb tècnics de la FIRA-AER i xerrades tècniques. A partir d’avui, les seleccions d’Andor­ra, Portugal i Espanya juguen amistosos.

Si el VPC Andorra hagués jugat durant tota la temporada com ho ha fet en les tres últimes jornades de la competició, la situació seria molt diferent. D’això es lamenten tant la directiva i el cos tècnic com els mateixos jugadors, que veuen que hauran de mantenir-se a l’expectativa per saber si seran equip d’Honor la propera temporada o cauran a Promoció d’Honor.

Tal com està la classificació, qualsevol errada pot significar perdre les opcions de guanyar la Lliga. Els equips ho saben i en la lluita pel títol els dos partits que s’hi disputaven van concloure amb empat, així que el lideratge continua sent cosa de tres.

La plaça del Poble de la capital es va omplir ahir al matí de centenars de persones  per celebrar el Diumenge de Rams amb la tradicional benedicció de les palmes i palmons, així com dels rams d’olivera i llorer.

La talla de la verge n’és una. I fa ben pocs mesos que torna a lluir tot el seu esplendor després d’una intervenció de restauració que li va fer recuperar una bona part del color original. No és que la talla estigués molt malmesa. Simplement, és, la Pietat, una de les marededéus més venerades al temple parroquial de la capital. I això es tradueix en molts ciris. I en molt fum que va anar ennegrint una imatge que avui torna a ser daurada gairebé com el primer dia pel que fa a la vestimenta que llueix la verge. O el parrac que cobreix les parts íntimes de Crist, que mostra amb prou claredat els regalims de sang productes de la corona d’espina i del cop de llança dels soldats jueus. I dels claus que el van fixar a la creu.
La frontalitat de la figura respon, evidentment, al fet que va ser creada per formar part d’un retaule. D’un segon pis, per ser encara més exactes. Això volia dir que havia de ser observada des de sota i cara a cara. La Pietat no va ser tallada per exhibir-se com una simple imatge. Formava part del conjunt del 1617 que va ser desmuntat el 1962. I repartit per diversos indrets de l’església. La verge sosté el seu fill mort després de ser clavat a la creu. La marededéu agafa Crist pel clatell amb la seva mà dreta i, amb l’esquerra, en sosté el mateix braç del Fill. Bona part del cos del difunt queda a la falda de la verge, mentre que el braç dret i les cames resten penjant. Des del punt de vista de la creació tècnica, es tracta d’una talla de fusta de pi policromada a l’oli quant a les carnacions i amb els vestits daurats amb pa d’or fi bru-nyit. Un tresor del vell retaule que té vida pròpia.

El detall

La verge feia part del retaule que havia ocupat l’absis principal de l’església de Sant Esteve, on ara s’hi troba el també destacat retaule de Sant Joan.

On ho trobaràs?

A Andorra la Vella. Es troba a l’absis lateral dret de capçalera de l’església de Sant Esteve, en ple centre històric de la capital. Està ubicada sobre una base de marbre.

De les catorze persones que divendres van passar a disposició judicial, es va decretar presó per a dos dels detinguts per atribució de diversos fets delictius: desordre públic, danys, lesions i per ser portadors d’elements incendiaris. Per un altre, s’ha decretat presó per desordre públic, “ja que tenia nombrosos antecedents”.
Un total de 79 persones van ser detingudes a Catalunya el dia 29 en els aldarulls registrats en diferents ciutats en manifestacions alternatives en contra de la reforma laboral, segons van informar ahir fonts dels mossos d’esquadra. D’aquestes detencions, van quedar sense efecte 38, romanen en custòdia policial 27 persones i 14 han passat a disposició judicial. D’aquestes 14 persones, 10 van ser posades en llibertat amb càrrecs, una altra va ser posada en llibertat sense càrrecs i tres més han ingressat a la presó.
Precisament, durant el matí d’ahir uns 150 familiars i amics de dos dels detinguts, que són estudiants de física, es van concentrar davant la Ciutat de la Justícia per reclamar la seva llibertat en entendre que els càrrecs que se’ls imputen no “se sostenen”.
Un portaveu de la plataforma unitària de la universitat pública va afirmar que aquestes dues persones van ser detingudes el migdia del dia 29 al barri de Sants –abans dels violents incidents del centre de la ciutat de la tarda– quan participaven en una marxa de protesta. Segons la seva opinió, es tracta de “dos caps de turc”, perquè “són persones normals, amb una activa vida universitària, que formen part de la junta de la facultat de físiques i del consell d’estudis, així com del club de robòtica”.
D’altra banda, el diputat d’ICV Jaume Bosch va assegurar ahir que cada vegada que hi ha un conflicte, “els operatius del conseller Felip Puig són un desastre”, amb referència a l’actuació dels mossos d’esquadra en finalizar la manifestació. Per això Bosch va demanar la compareixença al Parlament del conseller.

EL PSC REFUSA EUROVEGAS SI NO FA UN CANVI DE 180 GRAUS

El portaveu del PSC, Jaume Collboni, va anunciar ahir que el seu partit refusarà que Catalunya aculli el macrocomplex d’oci i joc Eurovegas, a no ser que el projecte faci un canvi de 180 graus respecte a la proposta que es coneix fins ara. “El que no podem permetre és que un projecte empresarial demani per als seus negocis una zona franca on no arribin les lleis socials ni mediambientals. Si aquestes modificacions [legals] són substancials, ens tindran enfront”, va advertir Collboni. Així doncs, aquesta és la “línia roja” que el PSC no acceptarà que traspassi Eurovegas, l’emplaçament del qual a Barcelona va defensar ahir a Las Vegas una delegació de la Generalitat de Catalunya, encapçalada pel conseller Lluís Recoder.

Després s’haurà de destriar el gra de la palla, és evident. Però el que és clar és que el ciberespai ha esdevingut un mode alternatiu per conèixer qui pot acabar sent una primera i única cita desastrosa, un amant esporàdic o un dels amors de la teva vida. Ho saben bé tres parelles que han explicat la seva història al Diari. Internet va ser qui els va presentar amb tres fórmules totalment diferents, la majoria d’ells ni tan sols buscaven el que van trobar. Però el final va ser el mateix per a tots sis: l’enamorament.
“Agafo el tren i me la jugo.” Això és el que va decidir l’Eleonora. I se la va jugar molt. Però li va tocar el primer premi. Fa nou anys vivia a Veneçuela i va entrar en un portal de contactes sense cap intenció seriosa. Volia fer el mateix que havia fet un sociòleg a la pàgina d’un diari. Posar un anunci prou cridaner perquè centenars d’homes es fixessin en ell –una cosa similar a “noia jove, intel·ligent, sexi, morbosa”–. Amb les respostes va escriure el llibre que va caure a les mans de l’Eleonora. I ella va decidir seguir l’exemple, per divertir-se. Va crear un perfil amb la seva foto i les paraules clau per convertir-se en un pol d’atracció. Definitivament va comprovar que no era complicat aixecar l’interès dels homes a Internet. Però el que va començar com una broma va provocar que conegués el Juan, que vivia a Andorra, a milers de quilòmetres de distància, i que havia creat un perfil al mateix portal. Ell sí, amb intencions més serioses. “Sóc de poc sortir i aquí a Andorra el cercle de relacions socials pot arribar a ser curtet. Un conegut s’havia ficat a la mateixa pàgina i vaig pensar que per provar no perdia res”, explica. Un parell de mesos després –i de dese­nes d’hores de converses–, l’Eleonora feia un viatge només d’anada. “Hi ha moments que s’ha de seguir el cor”, assevera. Quan es van trobar a l’aeroport de Barcelona ja s’havien vist moltes vegades –fotos, webcam– i va ser “normalíssim”. Això sí, estaven enamorats però era el primer cop que es podien tocar. Això també va funcionar des del principi. “De vegades li demano que em faci un petó com el que em va fer de camí a Andorra”, explica rient l’Eleonora.
I no hi ha un risc major de decepció? “Quan fa tres mesos que parles a diari amb una persona ja veus per on surt”, diu el Juan. La seva dona –es van casar a Veneçuela el 2005, després de dos anys de relació– respon amb la pròpia experiència. La seva anterior parella era un conegut de tota la vida. I això no va ser cap garantia. Al contrari, remarca.

Un xat
La Cristina i el Miguel Ángel es van conèixer en un xat. Era l’inici del furor de connectar-se per poder parlar amb qualsevol a l’altra punta del món. Internet havia trencat les barreres de l’espai. Cap d’ells dos buscava una relació sentimental.  Tenien vint-i-pocs anys. La Cristina matisa les diferències amb els portals de contactes que van començar a proliferar després. “Servia per parlar amb moltes persones, era molt obert, ara ja són pàgines especialitzades per a això [els contactes]”, afirma. Però, de fet, ells no vivien tan lluny. Un a Tarragona, l’altre a Barcelona. “El primer cop que vam parlar [pel xat] ni tan sols ens vam donar els mails”, explica el Miguel Ángel. Al cap d’una setmana es van trobar un altre cop en el mateix punt del ciberespai. I llavors sí que es van donar els telèfons. Corria l’estiu de l’any 1999 i finalment van decidir veure’s. El Miguel Ángel li havia enviat una foto però la Cristina no tenia els mitjans per fer-ho –llavors calia un escàner, era un altre època–. Ell anava el que es diu a cegues. Però la primera impressió va ser més que positiva. La Cristina assegura que allò en cap cas va ser una primera cita amb intencions romàntiques. “No teníem cap mena de malícia. Hem quedat i anem a conèixer-nos, era una cosa supernatural”, afirma. De fet, ja havien fet altres amics a la xarxa. No era res extraordinari.
Però es van fer parella. I el 2001 van venir a Andorra per treballar una temporada d’hivern i per assajar la convivència. La temporada d’hivern es va transformar en feina estable i la convivència va funcionar. Es van casar i han format una família: tenen dos fills, de 5 anys i 7 mesos.

Un bloc
A l’Emilio i l’Esther els va unir un bloc. Concretament el comentari que l’Emilio va fer al de l’Esther. Ell vivia a Andorra, ella a Barcelona. De comentaris a blocs van passar a xerrar a través del Messenger (el xat de Hotmail). “Mai li donava el meu Messenger a cap de les persones que feia comentaris al meu bloc però va ser impulsiu, de vegades fas coses i no saps el perquè”, recorda l’Esther. Al principi van cultivar una simple i pura amistat, com la que tenen amb d’altres persones que també han conegut a la xarxa. Es van tirar mesos així. Fins que van decidir veure’s en directe. L’Emilio reconeix que “a mi ja em començava a agradar per les respostes que em donava”. I quan la va veure va constatar que “era millor que a la pantalla”. I els amics es van fer parella. “Jo no tenia cap intenció de buscar company ni de tenir-lo per Internet. Ens vam conèixer per Internet com podia haver estat en un bar”, diu l’Esther. Això sí, quan per fi van estar cara a cara tenien molt camí recorregut perquè “abans de veure’ns ja sabíem com pensàvem o com actuàvem”. Aquella primera vegada van triar el Teatreneu de Barcelona per veure’s. Un lloc que estarà per sempre més lligat a la seva relació. Temps després l’Emilio va pujar a l’escenari, conxorxat amb els actors, per demanar-li la mà. Es van casar l’any passat i viuen a la Seu d’Urgell.
Els sis coincideixen que a Internet, com al carrer, et pots trobar persones de tota mena. I trobar l’amor és tan complicat com a fora de la pantalla de l’ordinador. Ells van tenir fortuna sense buscar-ne. Milions de persones ho intenten a diari en portals especialitzats i potser mai acaben tenint aquesta sort. Vaja, això és la vida real.

EL NEGOCI DEL 'DATING'

Que Google ens faciliti un bon grapat de resultats per a la recerca busco parella constata que aquest és un àmbit que té audiència. Si bé sota l’apariència busco parella es pot trobar de tot, també sexe sense compromís, el que s’ha fet evident els darrers anys és que cada cop hi ha més usuaris que busquen relacions amoroses a la xarxa i, per tant, hi ha tot un negoci al darrere. “En aquest sector no hi ha crisi, entre cometes.” Ho diu Miguel Mangas, director de màrqueting on-line de Meetic Espanya, portal líder en l’àmbit del dating (o recerca de parella a través d’Internet). I es remet a les xifres. Només a Espanya hi ha uns 9 milions de perfils, assevera (no disposen de dades d’Andor­ra). I la xifra d’usuaris creix malgrat que qui vulgui usar el servei ha de rascar-se la butxaca. La subscripció d’un mes costa 35 euros. Qui vulgui mantenir-se actiu durant més temps pot beneficiar-se de preus més assequibles per primar la fidelitat: tres mesos per 54 euros o sis per 77. Això no obstant, i segons les dades facilitades, al país veí del sud l’any passat el portal va registrar cada dia una mitjana de 2.500 nous usuaris.
Les perspectives de futur no són pas d’estancament, almenys immediat. “Són esperançadores”, remarca el directiu del portal. I com s’explica aquest èxit? És falta de temps, vivim en una societat cada cop més acostumada a tenir-ho tot fàcilment, a l’abast del ratolí? El sector ho atribueix a “nous hàbits i noves formes de vida”. I Internet facilita aquell primer pas que, de vegades, costa tant fer, remarca Mangas. I, a més, afegeix, vivim en una societat on hi ha cada cop més solters o singles, en el llenguatge del màrqueting. Beneïts singles que van en augment i que, a més, consumeixen i en quantitats destacables també noves tecnologies i Internet, diuen els estudis. Així que hi ha mercat. Però com qualsevol negoci, aquest també ha de presentar resultats: l’empresa assegura que a diari es creen 42 noves parelles i que no solen ser flor d’un dia (o una nit). “Un 85% continua un any després”, remarca el directiu. A més, asseguren, el 75% dels usuaris aconsegueixen la primera cita en menys d’un mes.
Meetic va néixer a França fa onze anys. Ara forma part del grup IAC, que té una cinquantena de marques dedicades a oferir serveis per Internet, entre les quals hi ha un altre dels portals més populars de dating, Match.com. L’any 2010 el grup Meetic va facturar 186 milions d’euros. Ara està present en 18 països i parla en 13 idiomes, facilitant també els contactes transfronterers.
L’empresa vetlla per “la seguretat” i “la qualitat” per evitar que algú usi l’anonimat que pot facilitar Internet amb fins negatius. Es tracta de garantir experiències agradables i és una de les qüestions que expliquen per què és un servei de pagament. “Es valida que els perfils i les fotografies compleixen les normes del lloc web”, sosté Mangas.     També es garanteix que hi pugui haver una oferta més o menys paritària per a homes i dones (hi ha un 52% d’usuaris i un 48% d’usuàries) i l’edat mitjana s’acosta als 32 anys. S’ha trencat la percepció que aquesta fórmula d’aconseguir cites sigui més pròpia de gent a partir dels 40.

Un sector que evoluciona
Hi ha també veus reticents a aquesta fórmula. Al final pot convertir-se en alguna cosa similar a buscar el producte que més ens interessa. De fet, el del dating és un sector en evolució. Meetic ha posat en marxa el sistema affinity, que directament facilita als usuaris llistats de contactes amb els quals presumiblement s’ha de tenir més coses en comú.
El sector sap com cridar l’atenció i vendre il·lusió. Meetic s’apunta fins i tot intervencions cridaneres: el portal va aconseguir que una parella de divorciats es retrobés i reenamorés. Jugades del destí en diuen.