Als socialdemòcrates, del que digui o proposi Eusebi Nomen, asseguren la majoria, ja no els sorprèn res. Per això la immensa majoria dels consellers generals del grup del PS desconfien del suposat govern d'unitat que exigeix ApC. Ho veuen com una maniobra dilatòria més. A micròfon obert, cap, o ningú, parla d'eleccions.

Però quan s'atura la gravadora són ben pocs els que creuen que l'anticipació electoral encara és evitable. Mentrestant, els reformistes, que juren i perjuren que les eleccions avançades no són bones però creuen que es faran, es mostren sorpresos que Nomen posi damunt la taula una proposta que, recorden, ells, CR, van ser els primers a fer i, segons ells també, ApC el primer a descartar. Però el líder de la plataforma, la dels tres consellers, ho té clar. Preveu unitat executiva. Abans o després de passar per les urnes.

POSICIONAMENTS

Sigui pel fons o per les formes, o per l'experiència viscuda, només un parell de conselleres socialdemòcrates -Rossa i Dolsa- aposten per la unitat. Amb molts matisos, és clar. La resta es creu ben poc els postulats d'Eusebi Nomen. Cadascú hi diu la seva. No hi ha una coincidència molt explícita més enllà de la desconfiança. Que uns i altres, en la fila del PS, expressen a la seva manera. I amb prudència. Tenen clara l'estructura de partit. I el fet que la decisió final sortirà de les trobades que mantinguin els òrgans rectors de la formació. Jordi Font i Cadena confien més a arribar a acords amb CR. I Armengol i Blasi parlen, més aviat, de “marejar la perdiu”. Mentrestant, Mariona González és rotunda: “Per aprimar l'Estat i fer política neoliberal”, a ella, que no la busquin.

A l'altre cantó de l'hemicicle, la majoria dels consellers de CR es mostren sorpresos. “Perplexitat” era la paraula que més repetien. Així, tots consideren que en realitat el govern d'unitat és una proposta sortida de les files reformistes, “que ara Andorra pel Canvi recicla com si fos seva”, segons les paraules del conseller Joan Torres. El líder reformista, Joan Gabriel, va demanar-se “quina credibilitat té el Govern” per repetir l'intent avortat de govern d'unitat que hi va haver l'any passat. Així mateix, va advertir que exigirà als socialdemòcrates garanties sobre “si realment es tracta que ens posem a treballar tots junts o mirarem a veure qui troba més arguments per dir que no”. Gabriel va lamentar que Bartumeu “hagi trobat més important marxar a Nova York que quedar-se per arreglar el país”. Nomen també va denunciar-ho.

Molts ressalten que, si la van proposar, no s'hi poden oposar de cap manera. És el cas de parlamentaris com Roser Bastida, Daniel Armengol o Olga Adellach. En canvi, alguns expressen algunes reserves, i es demanen si és el moment oportú per plantejar una solució com aquesta. En tot cas, la gran majoria dels reformistes va coincidir que Bartumeu és el responsable de fer la proposta, i li van demanar que en concretés el calendari i les condicions.

El discurs d'ApC, la força que ha deixat la proposta sobre la taula, va estar més enfocat a defensar el possible govern d'unitat entre totes les forces. Així, tant el president del grup, Eusebi Nomen, com el conseller Josep Maria Bringué van coincidir que “la pregunta no és si hi haurà o no govern d'unitat, la pregunta és si el fem ara o després de les eleccions”. El líder d'ApC entén que la concentració de les forces de l'arc parlamentari és “inevitable” per afrontar la situació econòmica de l'Estat.

L'aforament de la vela del Prat Gran per veure el torneig de justes medievals d'aquest proper diumenge a les sis de la tarda és de 950 persones. A l'Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria disposaven de 500 entrades per repartir de forma gratuïta a les persones que volien assistir-hi. Les altres 450 entrades es distribuïen a través dels participants i col·laboradors de la Vila Medieval. Aquest divendres al migdia, des del comú han informat que s'han exhaurit les entrades que es donaven des de l'Oficina de Turisme. Tot i això, les persones que s'han quedat sense i s'adrecen al punt d'informació turística són inscrites en una llista, a l'espera del retorn de les entrades que no hagin esgotat els col·laboradors i participants.

La mesura de repartir prèviament les entrades per assistir al torneig de justes es va prendre per evitar cues i problemes en el moment d'accedir al recinte de la vela del Prat Gran el mateix diumenge.

El lectorat va néixer de manera oficial el 1993 amb la signatura d’un conveni de col·laboració entre el Govern d’Andorra i la Universitat, tot i que el projecte arrencava dos anys abans gràcies a la proposta que va presentar al Govern d’Andorra, Rudolf Bares, propietari de l’empresa Promocions mèdiques Andorranes, s.l. (PRO.MED.AND) i el conveni es va signar el 6 d’octubre de 1993. Després de gairebé vint anys de col·laboració amb l’empresa PRO.MED.AND, el Govern ha renovat el conveni de col·laboració amb Thomas Bares, fill de Rudolf Bares.

Actualment, el lectorat compta amb una base molt important d’estudiants de diferents universitats de Praga, de docents interessats en la llengua catalana i la cultura andorrana i està obert també, a totes aquelles persones (encara que no siguin universitàries) que hi estiguin interessades. S’ofereixen cursos de llengua catalana I, II i III, classes de conversa, seminaris de literatura i de traducció català – txec – català, així com un gran nombre d’activitats culturals que permeten als estudiants fer una immersió en llengua catalana i al mateix temps aprendre coses del país i la seva cultura. El curs passat, 2009-2010, el lectorat de català de Praga va comptabilitzar uns 150 estudiants.

Avui s’estrena Come Reza Ama la darrera película d’en Javier Bardem i la Júlia Roberts, a qui diumenge passat van atorgar el Premi Donostia del Festival de San Sebastià per la seva trajectòria cinematogràfica. És ja una de les consagrades estrelles clàssiques del nostre cine, actriu a qui per exemple el director de cine, David Trueba, declara com a patrimoni de la humanitat perquè el seu somriure d’aquesta dona és per fer-li un monument.

La pel.lícula està basada en un llibre que tot just he començat. Aquest està estructurat en 109 capítols, fent referència a les 108+1 granadures (objectes petits amb un forat al centre per a poder fer amb ells collars, braçalets…) que conformen un japam m?l?, objecte que els hinduistes i els budistes utilitzen per mantenir-se concentrats durant les seves meditacions religioses, i que en la Edat Mitja durant les croades va arribar a Europa per a convertir-se en els rosaris del crisitianisme.

Avui dia, però, de rosaris se’n veuen ben pocs. Bàsicament un els pots trobar en àmbits de culte. Res més lluny que aquest dimarts a la tarda, acompanyant l’àvia a l’església d’Escaldes, una dotzena de dones resaven els misteris del Sant Rosari. El curiós és que fora de l’àmbit religiós també n’hi ha de rosaris, però d’una altra manera… Així ho reflexa la locució verbal “Acabar com el rosari de l’Aurora” que és quan un fet acaba malament, en fracàs, fent referència bàsicament quan els assistents abandonen tumultuosament i descomposts una reunió per falta d’acord.

Aquesta seria la millor expressió per a definir el panorama polític d’aquests dies. Amb la proposta paral.lela d’aquesta setmana d’ApC per, o bé fer un govern d’unitat o bé anar eleccions anticipades, tornem de nou al mateix escenari plantejat l’any anterior.

No s’han aportat solucions noves. Es tracta d’una proposta en el que tot continua igual, tot i que ha estat sempre present en boca d’uns i altres, no s’ha acabat concretant cap acord.

Encara que sembli mentida sóc optimista per naturalesa, compto amb un pacte entre les diferents formacions polítiques, tenim elements nous sobre l’escenari, un pressupost ben treballat, un nou conseller amb ganes i molta història familiar a l’esquena, però sobretot tenim un any ple de declaracions i demostracions de les actituds de cadascuna de les formacions polítiques.

Així, la situació política actual no té perquè tenir un final com el del rosari de l’aurora. Ara més que mai, amb la vista posada en les negociacions d’Estat i el debat del pressupost, el rosari, el japa m?l?, ha d’estar present entre els nostres representats i dirigents.

Pedro Salmerón (Granada, 1945) poc imaginava, de jove, que l’emblemàtic monument que presideix la ciutat on va néixer i on es refugiava de tant en tant per dibuixar acabaria sent la seva particular oficina. “Ja ho sé, que no és el mateix que treballar a qualsevol altre indret. Canvia totalment la sensació del pas del temps, en un lloc on l’atracció és contínua.”
Salmerón va passar fa pocs dies per Andorra per participar en unes jornades sobre patrimoni. No era la primera vegada que trepitjava les Valls. “No és que el conegui gaire [el país], però sí que havia vingut quan era adolescent, perquè tenia uns oncles emigrants a Barcelona.” Part de la família, explica, va sortir-se’n treballant a Catalunya. “I, com que tots érem molt viatgers, a més de conèixer aquella Barcelona de la dècada del 1960, també vam fer recorreguts meravellosos pel Pirineu i Andorra. Que ha canviat moltíssim.”
Salmerón passa el seu dia a dia laboral a l’ombra de l’Alhambra des de fa un parell de dècades. Entrar a treballar en un indret emblemàtic com aquest fa sentir “respecte i cert temor”. Des del punt de vista intel·lectual. Des de l’emocional, “és una passada, hi estic enganxat”. Lligat a la laboriositat que exigeix tocar cada pedra, perquè “l’Alhambra és immensa, però de vegades actuem sobre coses petites, que no per petites deixen de ser importants”.
És un privilegiat i ho reconeix. També perquè gaudeix diàriament d’allò que va qualificar Bill Clinton com “el millor capvespre del món”. Tot i que, matisa, no és des de l’Alhambra, sinó des d’un mirador a l’Albaicín.
També sap que el destí l’ha afavorit per conèixer cada racó del monument. No és que tingui llocs secrets, diu, però sí que li agrada “agafar de la mà els éssers estimats” i guiar-los per recorreguts poc habituals, com ara el sistema hidràulic de los albercones, el cementiri dels nassarites o de passeig per les cobertes de la catedral.

Apunt biogràfic

Des del 1990. L’arquitecte, restaurador i paisatgista es va formar a l’escola superior d’arquitectura de Madrid. La vida professional l’encamina al món de la restauració i arriba a monuments com la Capella Reial de Granada. I en pocs passos, el 1990, es veu treballant a l’Alhambra. La seva tasca li ha estat reconeguda amb guardons com ara el Premi Andalusia de Patrimoni Andrés de Vandelvira (1999).

El Govern preveu reduir la quota d'autoritzacions d'extracomunitaris que optin a un lloc de treball temporal a les estacions d'esquí l'hivern vinent. Aquest posicionament anirà a favor de les places que es destinaran a persones que provinguin de la Unió Europea, sobretot de països altament afectats per la desocupació com ara Espanya.

En una primera trobada mantinguda la setmana passada entre els responsables del ministeri d'Interior, Víctor Naudi i Bruno Bartolomé, i els representants dels camps de neu del país es van posar de manifest les necessitats pel que fa a recursos humans per fer front a la pròxima campanya de neu. Uns requeriments en termes de servei que segons va explicar el director general de Vallnord, Martí Rafel, a aquest rotatiu, s'alinearan amb els de l'any passat. I és que en cap cas les estacions retallaran cap servei dirigit al consumidor de neu i, per tant, la xifra de treballadors serà la mateixa que la de la temporada anterior.

Una de les qüestions que també van transcendir de la trobada a Interior va ser l'esforç que tant l'executiu com les estacions preveuen fer amb la recol·locació de persones que es troben a l'atur. A partir de diverses sessions  informatives en què participaran els caps de recursos humans dels dominis esquiables es vetllarà per encaixar els perfils de persones del país sense feina als llocs de treball que s'han de cobrir.

SINCRONITZACIÓ

En plena sintonia amb els altres responsables dels camps de neu i amb el Govern, Rafel va valorar la facilitat burocràtica que suposa incorporar una persona del país respecte dels aspirants que resideixin més enllà de les fronteres andorranes. “No t'has de preocupar pels tràmits d'immigració o l'allotjament”, va afirmar. De fet, la pauta marcada és concertar els serveis en funció de la proximitat del domicili del sol·licitant. Primer la parròquia, després el país i seguidament Espanya i altres.

David Villa té raó, però també la té José Mourinho. Els dos coneixen la realitat i l’exposen. Amb quatre jornades de lliga un està per davant de l’altre. I això que el que va primer encara és un equip en estat de construcció i el que el segueix és el vigent campió de lliga. El davanter asturià del Barça veu una gran distància entre els uns i els altres. “La diferència actual entre el Reial Madrid i l’FC Barcelona és òbvia i aquesta radica en el que han aconseguit els dos equips els últims dos anys”, va reconèixer el Guaje, que va confessar no estar preocupat d’anar per darrere del conjunt blanc en la classificació. “El dèficit que tenim ara amb el València i el Reial Madrid no em preocupa perquè encara queden molts punts i molta feina per fer. Quan quedin quatre jornades potser es podria analitzar, però ara mateix no és preocupant”, va indicar.
L’exdavanter del València es va mostrar molt ambiciós de cara a aquesta temporada que acaba de començar. “No puc decidir-me per un títol, ja que al Barça s’ha d’anar per a totes. Pot succeir que arribi un equip com l’Inter i es defensi molt bé i l’objectiu no es pugui assolir”, va afegir. El golejador i el número 7 del Barça també va descriure les sensacions de marcar contra l’equip de la seva vida. “Va ser una pena marcar davant de l’equip de la meva vida i que em va donar a conèixer com a futbolista. Intento ser professional i demostrar-ho al camp. Tenia ganes de marcar perquè a la primera part ja n’havia tingut ocasions”, va sentenciar.

Mourinho, amb coartada
Busca coartada, tot i vestir de líder. José Mourinho ho té molt clar. “Som un equip a la recerca d’identitat. Una de les coses més importants per trobar-la és saber guanyar i necessito temps per aconseguir-la. Si hi ha algú que ho faci millor, jo no sóc capaç de fer-ho en tan poc temps”, va comentar l’entrenador portuguès. I va afegir que “no busco títols, ni prestigi. Només intento fer les coses bé i deixar els altres feliços. El meu estatus i passat em donen una gran tranquil·litat”. Sigui com sigui, uns de fets (FC Barcelona) i els altres encara per fer (Reial Madrid).

EL VILA-REAL SUMA LA TERCERA VICTÒRIA SEGUIDA I JA ÉS TERCER

En ratxa. El Vila-real va sumar la tercera victòria consecutiva en imposar-se al Deportivo de la Corunya –un equip que només tenia empats–. El nou submarí groc va vèncer gràcies a un gol del pitxitxi, el brasiler Nilmar. El gol va arribar al minut 33 i els grocs van saber aguantar aquesta diferència en el marcador. El Deportivo de Miguel Ángel Lotina no acaba d’arrencar i està a la part baixa de la classificació amb només tres punts. De la seva banda, el Màlaga de Jesualdo Ferreira va vèncer per 0 a 2 el Getafe, amb gols del veneçolà Rondón i un d’Apoño, de penal. En l’últim partit de la jornada el Sevilla va empatar al Sánchez Pizjuán contra el Racing de Santander (1-1) i el Madrid es manté líder.

Pel que fa a la participació de les més de 200 manifestacions de protesta que van tenir lloc a les principals localitats de l’Estat veí,  els càlculs van ser tan distants entre les fonts sindicals que havien fet la convocatòria i els cossos de seguretat com ja és habitual en aquests casos.
Mentre que per als organitzadors es va arribar a igualar, i fins i tot a superar, la xifra anterior, de gairebé tres milions de persones en total, les fonts policíaques deien que la participació havia estat “sensiblement inferior”, i la situaven en 997.000.
A les grans empreses del sector públic i el privat, els treballadors que van seguir l’aturada s’havien reduït entre 1,8 i 7 punts percentuals respecte del 7 de setembre. A Tolosa, les xifres donades per La Dépêche eren de 120.000 manifestants ahir, segons els sindicats, i 25.000 per a la policia (en la convocatòria anterior es van calcular, respectivament, 110.000 i 32.000).

Incidència
La incidència més gran sobre la ciutadania es va advertir en els aeroports, amb un 40 per cent dels vols anul·lats en general, fins a la meitat a l’aeroport de París-Orly, on en el precedent immediat les suspensions van afectar només una quarta part.
Les dificultats en el trànsit aeri es van traslladar també als estats veïns, especialment a Espanya, on les suspensions van ser de 228, 71 de les quals a l’aeroport de Barcelona, i no tan sols de viatges amb destinació o arribada des de França, sinó també a d’altres ciutats europees on s’ha d’ar­ribar creuant l’espai aeri francès.
La incidència sobre el trànsit ferroviari va ser menor; van circular la meitat dels trens de gran velocitat (TGV), però el trànsit internacional va ser gairebé normal. Set combois van resultar afectats en territori espanyol.
Després de la jornada d’ahir, les posicions oposades dels sindicats i del Govern sobre la reforma del sistema de pensions continuaven  en el mateix grau de convenciment. El president Sarkozy i el gabinet Fillon continuaven assegurant que no hi haurà marxa enrere en el projecte, mentre que els sindicats mantenien en principi les convocatòries de dues noves mobilitzacions massives per al mes vinent.
Tanmateix, les organitzacions sindicals han previst una reunió avui per decidir la forma més adient de mantenir les mesures de pressió, segons informa La Dépêche du Midi.

ACORD PELS SERVEIS MÍNIMS DEL TRANSPORT A ESPANYA ENTRE EL GOVERN I ELS SINDICATS

El ministeri de Foment i els dos sindicats majoritaris espanyols van aconseguir tancar, pels volts de dos quarts de cinc de la matinada d’ahir, un acord total sobre els serveis mínims que cal respectar durant la vaga general de dijous vinent.
El ministre, José Blanco, va dir que aquest acord és un fet “històric”, que té lloc per primera vegada a l’Estat veí.
El pacte global consisteix a mantenir el 30% dels trens de rodalies en hora punta i gairebé el 20% dels AVE, a més del 10% dels vols interiors, la meitat dels previstos entre la Península Ibèrica, les illes Canàries i Balears, Ceuta i Melilla, el 40% dels intercontinentals i el 20% des dels nou principals aeroports a l’espai econòmica europeu i les ciutats de Frankfurt, Zuric i Milà.
La patronal de la gran empresa (CEOE) considerava “positiu” el fet que s’hagués arribat a un acord, però del tot “insuficients” els serveis mínims aprovats, segons el comunicat que va fer públic ahir.
Blanco instava els governs autonòmics a mantenir als ter­ritoris respectius l’acord general, però el Govern de la comunitat de Madrid va aprovar unilateralment un decret que situa els serveis mínims en un 50% en hora punta i un 20% la resta del dia.

Els cònsols de les parròquies concernides van lamentar ahir la decisió de denegar els 42,5 milions d’euros –arran dels vots negatius de Coalició Reformista i d’Andorra pel Canvi– per dur a terme el vial, una obra històricament reclamada per donar un respir al trànsit de la zona. Els cònsols implicats, però, avaluen de manera diferent el cop que suposa la supressió del projecte.
Per una banda, des de la Massana, Josep Maria Camp, considera que és “una llàstima” que finalment el vial no pugui veure la llum, almenys a curt termini. Confia que “quan s’aclareixi el pressupost” de la pròxima legislatura, l’obra pugui tirar endavant. I de tota la situació, de fet, culpa l’executiu i només l’executiu: “No admeto les excuses del pressupost. No és culpa del nostre grup parlamentari, és del Govern. CR té tot el meu suport i està fent una bona gestió de la política.” En aquest sentit, Camp considera que el gabinet de Jaume Bartumeu “té marge per jugar” i destinar una partida per a l’obra, perquè, argumenta “es tracta de marcar prioritats”.

La decisió “toca els nassos”
D’una altra manera va encaixar el cònsol ordinenc la notícia. Ventura Espot va recordar que la infraestructura “és altament volguda a Ordino” i, des d’aquest sentit, el fet que es voti en contra d’un crèdit extraordinari “toca els nassos”. No obstant això, també enfoca la qüestió des del vessant de país i entén que “s’ha de ser conscient per on entren els turistes”. És per això que, va assenyalar, “he d’entendre” que si no es pot dur a terme la desviació de la Massana perquè primer s’ha d’acabar la macroobra de Sant Julià, els diners “estan ben invertits”.
Paral·lelament, la posició del conseller general d’ApC Josep Maria Bringué en la votació no l’ha encaixada bé el conseller independent d’Ordino, Gilbert Blasi, amb qui va compartir cartell a les comunals. “Al programa electoral es va comprometre a fer els possibles perquè la desviació fos una realitat, i si això és fer el possible...”, va afirmar.

ELS PERMISOS DEL GERIÀTRIC DE LA CORTINADA, EN SUSPENS

Malgrat que el comú d’Ordino preveia inicialment analitzar ahir la qüestió del geriàtric de la Cortinada i avaluar una possible suspensió dels permisos –els promotors han anat endar­rerint el projecte al·legant problemes de finançament–, la decisió va quedar en suspens. La junta de govern va ajornar el debat per una qüestió de calendari i espera fer-ho la setmana que ve. No obstant això, Espot va assegurar tenir la sensació que haurà de donar la raó “als que deien que aquest projecte no es faria”.  
El mandatari va admetre que la promotora “em va demanar fer una altra cosa” en el lloc previst per al geriàtric. També va recordar que el conveni amb el Govern que garanteix un vial d’accés no seria vàlid si no s’hi construeix un edifici d’interès social, i no va negar que l’interès real de Proimmon S. L. fos aixecar-hi una promoció d’habitatges. Espot va dir que “tot i que he d’escoltar totes les propostes que m’arriben no penso ni mullar-me ni implicar-me com ho he fet amb el geriàtric”.

Les iniciatives figuren en una proposta d’acord que el grup reformista formalitzarà avui mateix al Consell. “Volem aportar solucions i no pas més pals a les rodes”, va dir el líder reformista, Joan Gabriel, després de la trobada. Entre les mesures de reactivació econòmica que es plantegen hi ha elevar fins a sis milions d’euros, sense límit d’unitats immobiliàries, la suma de diners que els estrangers puguin invertir en la compra d’habitatges. A la pràctica s’acosta a liberalitzar el mercat immobiliari per als forans.
De mesures n’hi ha que són d’aplicació directa (com la voluntat de no augmentar ni un euro la despesa de funcionament a l’administració “des d’ara fins a final de l’exercici 2011”) i d’altres que, com la que vol exercir d’“activador del mercat immobiliari”, necessitaria modificacions legislatives o reglamentàries. Gabriel va explicar que les mesures recollides en la proposta d’acord han sortit del treball del grup parlamentari i de diversos debats interns de la formació. I?també de la reunió d’ahir. Fruit d’aquesta trobada, per exemple, es va incloure al document la proposta de “posar en marxa campanyes informatives continuades i focalitzades, destinades a captar diversos tipus de client, amb ofertes de productes turístics i comercials diversificats”.

Alternativa
Gabriel va assegurar que més enllà de la necessitat real d’aportar solucions a les dificultats per les quals passa actualment el país, amb el conjunt de mesures proposades CR pretén evidenciar “la vocació d’alternativa de Govern” sense haver de participar “en aquest escenari teatral” en què, al seu parer, s’hauria convertit la negociació gairebé perenne entre el PS i ApC. El cap dels reformistes va tornar a denunciar “la incapacitat total de gestionar” de l’executiu socialdemòcrata “per més bona fe que hi posi”. I hi va afegir que “no és un problema de voluntat, sinó d’eficiència”. L’elaboració de la proposta d’acord va ocupar bona part de la reunió d’ahir d’un CR que s’ha reactivat des que la setmana passada diversos càrrecs electes de l’òrbita reformista van adquirir el compromís de fer més costat al grup parlamentari fins al final de la legislatura. També es va valorar tímidament la possibilitat d’haver de tornar a decidir sobre la conveniència d’un executiu unitari. Gabriel va assegurar que “no ens creiem les propostes. Ja n’hi ha prou de perdre el temps”. No obstant això, i després de criticar que el cap de Govern, Jaume Bartumeu, hagi prioritzat l’ONU a la solució interna, va assegurar que si hi ha una possibilitat d’entesa “per nosaltres no quedarà”.

EL PS AVALUARÀ LA PETICIÓ D'ApC EN COMITÈ DIRECTIU

La direcció del Partit Socialdemòcrata (PS) va acordar ahir la convocatòria d’un comitè directiu extraordinari per al primer cap de setmana d’octubre per avaluar la situació política. En aquesta trobada es pretén “que cadascú s’expressi” sobre la proposta d’ApC de formalitzar un govern d’unitat i, així, el cap de Govern i president de la formació, Jaume Bartumeu, pugui extreure’n conclusions. En l’esmentat comitè directiu també s’haurien d’avaluar les línies mestres del pressupost i tractar en global la situació política que es pot haver d’afrontar. El primer secretari del PS, Ferran Goya, va recordar ahir, en relació amb l’oferta-exigència d’executiu de concentració, que al seu dia “hi va haver una persona que es va aixecar de la taula”.

El fiscal ha demanat entre 7 anys i 30 mesos de presó per a cinc joves per robatori amb arma, furts amb força, extorsió en grau de temptativa, introducció i possessió de marihuana destinada a la venda, i delictes de receptació d’objectes robats.

El començament de temporada de l’FC Andorra és esperançador. La fita és ambiciosa i el grau d’implicació alt, així que els resultats estan arribant i l’equip mostra seguretat en totes les línies, encara que això tot just acaba de començar i el marge de progressió encara és gran. El proper moviment per fer un pas més cap a la meta final serà diumenge al camp de l’Artesa de Segre.