Què li diu la gent que l’estima d’això de ficar-se en política?

El que més m’ha dit és inconscient i potser té raó, encara no hem dit res i ja hi ha gent tirant-nos pedres.

Que ho diu pels comentaris a la web del Diari?
Sí, evidentment, però no em fan cap por, ja sabia que això podia passar. Estic preparat per a les crítiques.

Ja ho diuen que Internet el car­rega el dimoni.
És que és molt fàcil això de criticar o atacar des de l’anonimat. Nosaltres feia molt de temps que ens reuníem i xerràvem a l’entorn d’una taula en un restaurant, ar­reglant el país, i ara hem decidit fer un partit polític.

Per la proximitat amb l’afer del sou dels cònsols algú pot pensar que vostès són la branca política d’AD800.
Veiem amb simpatia moviments així, ja era hora que la gent s’expressés lliurement. Ho aplaudim, però no som AD800, nosaltres pensem que les solucions les hem de trobar per la via política, no en un grup d’opinió.  

Es defineixen com a social-liberals.
Ens hem de definir d’entrada perquè creiem que podem ocupar un espai que no és ni de DA ni del PS.  

L’objectiu deu ser presentar-se a les eleccions generals d’aquí a tres anys.
L’objectiu és aquest però primer hem de preparar-nos i aprendre.

I què pensen fer fins aleshores?
Preparar-nos i opinar. Opinarem de tot el que calgui.

Doncs opini. Es veu que estan d’acord que els residents puguin votar a les comunals.
És que no pot ser que hi hagi la percepció que hi ha molta gent a Andorra que només ha de pagar, treballar i callar. Vot a les comunals per a la gent amb 5 o 10 anys de residència.

La nacionalitat?
Als 15 anys. No és lògic que ens queixem de manca d’integració si després no hi posem els mecanismes correctes.

IRPF?
Evidentment, els que més tenen han de pagar més, una fiscalitat més justa. Però tingui paciència que ja opinarem de tot.

Se’l veu determinat.
Som conscients que tot és molt complicat però, què havíem de fer? Quedar-nos al sofà de casa protestant i no fer res? Fa massa temps que no hi ha bones notícies, hem de treballar perquè tornin.

Jo me’l vaig mirant i la seva cara em sona molt.
És possible, sempre m’ha agradat molt involucrar-me en iniciatives culturals. He ballat amb l’Esbart Santa Anna i amb l’Esbart dansaire d’Andorra la Vella.

L’atur va pujar una dècima al febrer respecte al gener tant a l’Eurozona com a la Unió Europea, i es va situar en el 10,8% en els països de la moneda única, en el 10,2% als Vint-i-set i en més del doble –en el 23,6%– a Espanya, el país amb les pitjors dades del bloc comunitari, segons va informar ahir l’oficina d’estadística Eurostat.
Segons el ministeri de Treball i Seguretat Social, Espanya va registrar 112.269 nous aturats al febrer, un 2,44% més respecte al gener, situant el total de persones sense feina en 4.712.098. Tot i això, segons l’última Enquesta de Població Activa (EPA) de final del gener, el nombre de desocupats a Espanya ha sobrepassat la barrera històrica dels cinc milions (en xifrar-se en 5.273.600), que situa l’índex d’atur en el 22,85%. D’aquesta manera, el percentatge publicat per Eurostat és fins i tot un punt superior al de l’EPA.
El portaveu comunitari d’Assumptes Econòmics i Monetaris, Amadeu Altafaj, va destacar que es tracta de les majors xifres d’atur a l’Eurozona des del juny del 1997 i a la UE des del 1999, dades “que preocupen Brussel·les”.

La pitjor part
En total, la UE va arribar el febrer a la xifra dels 24,5 milions de persones en atur (17,1 milions dels quals als països de la moneda única) i un de cada cinc aturats a la UE és espanyol. La pitjor part se la continuen emportant els joves. A Espanya hi ha més joves menors de 25 buscant feina que treballant (50,5%).
En termes absoluts, al conjunt de la UE l’atur s’ha incrementat en 167.000 persones als Vint-i-set i en 162.000 a l’Eurozona en relació amb el gener. Tant a la Zona Euro com a la UE segueix la tendència d’un atur disparat a partir de final del 2008, coincidint amb el començament de la crisi financera internacional.
Espanya encapçala les dades de l’atur a la UE en el segon mes de l’any, seguida per Grècia (de la qual la darrera xifra registrada és el 21%) i de Portugal (15%). A l’altre extrem, els països on van tenir lloc els percentatges més baixos d’atur van ser Àustria (4,2%), Holanda (4,9%), Luxemburg (5,2%) i Alemanya (5,7%). En el darrer any, l’atur va caure a vuit estats membres, va pujar a divuit i es va mantenir estable en un (Romania), que per a Brussel·les demostra que la situació “és molt poc equiparable” entre països, tot i que la línia general sigui d’ascens de l’atur. Per gènere, la taxa d’atur a la Zona Euro ha pujat en els últims dotze mesos del 9,7% al 10,7% per als homes i d’un 10,3% a un 11% per a les dones.

RAJOY ESTÉN LA LLUITA ANTIFRAU A LA SEGURETAT SOCIAL I A LES PRSTACIONS PER DESOCUPACIÓ

El president espanyol, Mariano Rajoy, va avançar ahir que té previst ampliar el seu pla de lluita contra el frau fiscal a la Seguretat Social i el cobrament de la prestació per desocupació, en el marc de les mesures que seran abordades per l’executiu o tramitades al Congrés  els propers mesos. “Intentarem que tothom compleixi les seves obligacions i qui no ho faci tindrà la sanció que a qualsevol persona normal i a qualsevol demòcrata li sembla raonable”, va dir Rajoy, sense oferir detalls de com desenvoluparà aquesta iniciativa.
Així mateix, el mandatari també va defensar i justificar les reformes impulsades fins ara pel seu govern, que ahir complia 102 dies. Entre altres coses, el president espanyol va destacar que la retallada de 27.000 milions d’euros en el pressupost per al 2012, aprovat divendres, era necessària pel “dèficit excessiu” heretat de l’executiu de Rodríguez Zapatero. Al mateix temps, va criticar que el seu antecessor no fes més reformes. “Hem fet més reformes nosaltres en tres mesos que les que es van fer en set anys”, va assegurar. Rajoy va reconèixer que els pressupostos són “durs i dolorosos”, però també va voler matisar que, a l’hora de retallar, han intentat ser “justos i equitatius”.

S’arrossegava un deute important, no hi havia diners per tornar a sortir a la segona divisió del bàsquet espanyol i es va haver de renunciar a gairebé tot. El segon equip, a la tercera catalana, es convertia llavors en el referent, i des de la temporada 1997-1998 l’entitat va començar un camí que l’ha tornat on estava. Tres ascensos consecutius fins a Copa Catalunya i tres més, a EBA, LEB plata i el dar­rer, a LEB or. Alternats per decepcions com ara la fase d’ascens perduda a Alella, quan s’aspirava a EBA, en un dar­rer minut i mig fatídic, o el play-off que es va escapar l’any passat, amb un darrer partit a Mallorca i els dos tirs lliures fallats en el darrer segon a la localitat balear d’Inca.
Pel camí una nombrosa nòmina de tècnics, jugadors i directius que han anat posant de la seva part. Un d’ells, l’actual capità, Dani Marín, ja disposava de minuts en l’equip de tercera catalana, amb jugadors que ara són peces importants de la directiva. Com el president, Gorka Aixàs. I mentre l’Andorra provava de guanyar categories treballava per mantenir la tasca amb la base i eixugar el deute, que va quedar en no res i només ha tornat a aparèixer per les exigències de l’actual etapa. Ara al club es pensa a treballar amb encert per sortir airós d’una mena de segona oportunitat que ha buscat amb entusiasme. “És un plaer haver engrescat tanta gent en uns moments amb molt i molt pessimisme”, va manifestar ahir Aixàs. La lògica diu que a LEB or caldrà més pressupost, i Aixàs té molt clar que els recursos han d’arribar des de diverses vies i que el projecte ha d’implicar tot­hom. “Pot passar qualsevol cosa, ho sabem. Ara toca mullar-se perquè si aquest no és un projecte de país, no té viabilitat. Què hem de fer, un any més a plata?”, va reflexionar. “Abans de parlar amb Govern hem de fer altres coses, hem de ser capaços que el privat també s’impliqui. Som conscients que el Govern seguirà retallant i que ho té difícil. Més que mai necessitem tothom.” La temporada acaba en tres setmanes i el treball fet a la pista tindrà continuïtat als despatxos. “Tenim un producte rendible i si no va cap amunt el nostre projecte no té cap sentit”, va resoldre el president d’un River que ja és de LEB?or.

ENTREVISTA AMB DANI MARÍN, CAPITÀ DEL RIVER ANDORRA

Deu n’hi do quin trajecte.
He passat per totes les categories i em fa molta il·lusió haver-ho viscut. A tercera catalana jugàvem en pistes descobertes.

Què és el pitjor que ha viscut en aquests anys?
Sens dubte la mort d’Alfredo Alquézar. Va ser un moment dur per a tots perquè a nivell tècnic i personal ell ens va aportar molt. En l’àmbit esportiu la fase d’ascens perduda a Alella, vaig plorar molt. També l’any passat, per això part de l’ascens és per a gent com Zamora, Matalí o Ros.

I el millor?
Tots els ascensos, tots molt especials. Però potser el que més el de LEB plata, per l’ambient. Va ser a casa i era quan es notava que la gent s’estava enganxant a l’equip, que començava a il·lusionar.

La clau d’aquest any ha estat el grup?
És clar que hem estat una pinya, hem anat tots a l’una i això s’ha notat a la pista.

Ha tingut pocs minuts però un rol important com a capità.
Ho tenia assumit malgrat que sempre vols jugar més. El problema és que cada any es fa més difícil.

I com veu el futur?
Són moments difícils per la crisi i com està el país però aquest club arrossega gent i això no ho pots parar. Serà difícil però sé que la directiva farà el possible perquè l’equip miri endavant.

La presidenta de l’associació, Cristina Fernandes, considera que en “l’actual conjuntura econòmica”, el pagament per a l’exercici 2011 (el que s’està cobrant ara), que multiplica per set el que van haver de fer front l’any passat per concepte d’impost municipal sobre immobles (IMI), és “inassumible” per a la majoria dels residents afectats per la mesura del govern lusità. “Hi ha molta gent que pensava marxar del país perquè pràcticament no guanya per al dia a dia i ara té un nou motiu per fer-ho”, explica Fernandes, que lamenta que el Govern no hagi fet prou perquè Andorra deixi de ser considerat per Portugal un paradís fiscal.
Els afectats per l’augment de l’IMI, que per a l’exercici del 2012 (hi hauran de fer front l’any vinent) hauran de pagar el 7,5% del valor cadastral de les seves propietats, són “la majoria” dels gairebé 11.000 residents portuguesos. Segons explica el conseller d’aquesta comunitat, José Manuel da Silva, “aquí tothom té algun immoble a Portugal, ja sigui un pis o una caseta a la platja de la qual eren propietaris quan van venir o que han adquirit un cop residien al país”. Da Silva ja s’ha posat en contacte amb les autoritats portugueses per fer-los arribar la preocupació de la comunitat i intentar redreçar la situació.        

Indignació amb el govern lusITÀ
La indignació és el sentiment generalitzat entre els residents lusitans afectats per una mesura que per un habitatge de 200.000 euros obliga a pagar al seu propietari 10.000 euros anuals d’impostos. Cristina Fernandes considera “molt trist” que el govern del seu país d’origen, afectat per greus problemes econòmics, “sempre vulgui recuperar-se a costa dels emigrants”, i que hagi creat un “impost específic per a nosaltres”.  
Per José Manuel da Silva, la pujada de la taxa arriba en el pitjor moment, “quan la crisi ens ataca per tots costats”, i recorda que si ja “és prou difícil sortir del teu país per intentar guanyar-te la vida, ara encara ens ho posen més complicat”. El conseller insisteix  que “sempre paguen els mateixos” i es mostra “molt preocupat” per la situació en què es trobaran “molts compatriotes”.

EL NOMENAMENT DEL CÒNSOL HONORARI, ÚLTIM PAS PER A L'OBERTURA DE L'OFICINA

La comunitat portuguesa lamenta la situació “d’abandonament” en què es troba des del tancament de l’ambaixada i el consolat de Portugal el gener passat i espera l’obertura al més aviat possible de l’oficina consular. Ara s’està en espera de la publicació al Diari de la República de la signatura del conveni entre els governs lusità i andorrà, i del nomenament de la persona que ocuparà el càrrec de cònsol honorari en representació de l’executiu portuguès. El conseller José Manuel da Silva, que recorda que l’espai físic i el mobiliari de l’oficina consular ja estan preparats, igual que les dues persones que treballaran atenent els residents portuguesos, espera que el nomenament es faci al més aviat possible, ja que “ara no poden fer cap gestió ni demanar cap autorització”. La previsió de Da Silva és que aquest tràmit es resolgui durant el mes d’abril.

Un nou partit polític, Iniciativa Ciutadana (IC), es va donar a conèixer ahir. El projecte neix en constatar un grup de ciutadans de “la necessitat d’un nou plantejament de la política d’Andorra”, tal com explica el seu president, Guillem Pons.