És un dibuixant camaleònic. Costa d’identificar perquè d’una obra a una altra sempre hi ha evolució. I?molt oposada. D’ell en diuen que és un dels millors dibuixants de còmic perquè sempre aposta pel camí més difícil. Va debutar als anys 60 i entre les seves creacions més famoses hi ha Tequila Bang!, Cuentos de un futuro imperfecto, El Prisionero de las Estrellas o Clarke & Kubrick. Es va convertir en un dibuixant d’historietes  amb imatges de molta acció i vida pròpia. “Des de petit m’agradava dibuixar. D’on va sorgir aquesta dèria per dibuixar escenes d’acció? Si vas a veure una pel·lícula de pirates, dibuixes pirates. Si en veus una de l’oest, doncs l’oest. Dibuixava coses que havia vist”, va reconèixer Alfonso Font. El dibuixant barceloní dóna vida pròpia als seus dibuixos i d’aquesta manera aconsegueix el seu objectiu principal. “Quan expliques una història la vols fer creïble. Vull cuidar els meus personatges. Sempre s’intenta cuidar l’ambientació i t’adones que arribes a fer-ho”, va indicar.
Quan Alfonso Font és qüestionat per la seva primera creació, és a dir, Black Max, intenta pensar en aquella etapa tan endarrerida en el temps. “Era molt jove! Mira, en aquella època començava a sortir amb la que després seria la meva dona. Una agència em va encarregar fer un personatge de la primera Guerra Mundial per a una editorial i a mi els temes de guerra no m’agradaven gens. Després comences a crear i tot tira endavant. Això sí, vaig patir molt per aconseguir maquetes d’avions d’aquella època”, va recordar.
La crisi és aliena a Alfonso Font. Té una filla de 38 anys que també ha agafat la dèria del seu pare per dibuixar, tot i que és educadora social. “Si pateixo la crisi? En el meu cas, i encendré totes les espelmes que hi ha al món, de moment no la noto, al nostre gremi hi ha molts companys que sí, però jo no.” La sort de ser el millor?

El Messi dels còmics
És un dels millors i més complets autors que mai ha donat el còmic espanyol. Alfonso Font va néixer a Barcelona i va debutar als anys 60. A París va passar una bona època i allà es va formar com a dibuixant molt polivalent, ja que abordava sense problemes qualsevol tema. Destaca per ser tot un mestre de les escenes d’acció i de dotar de vida pròpia als seus personatges. El millor entre molts.

Dissabte passat, a Guernica, 28 organitzacions socials, sindicals i polítiques que agrupaven tota l’esquerra abertzale, entre els quals ex-membres de la il.legalitzada Batasuna (el braç polític d’ETA), van signar un manifest demanant a ETA una aturada del foc permanent, unilateral i verificable.

Aquest pas, tot i no condemnar la violència i negar-se a parlar de terrorisme, resulta un pas necessari per crear un escenari d’esperança, de pau i solucions democràtiques.

Hi ha qui observa en aquests passos la possibilitat de donar opció de nou a que aquests es puguin presentar de nou a les eleccions, doncs la Llei de partits de l’Estat espanyol prohibeix a l’entorn d’aquests partits el seu accés, dificultant així al seu finançament estatal.

Amb tot, és sens dubte un pas esperançador que se suma a la Declaració de Brusel.les feta el 26 de març per organismes i personalitats internacionals, com la Fundació Nelson Mandela, els premis Nobels Desmond Tutu o John Hume, en la que reclamaven una aturada del foc permanent, supervisat internacionalment que anés més enllà d’un simple comunicat.

ETA ha respost afirmativament a aquestes declaracions i ha afirmat comprometre’s però amb condicions. Així que esperança sí, però està clar que no es pot confiar en un grup terrorista, doncs aquesta mateixa setmana s’ha procedit a la detenció de persones i a la confiscació de més armament.

Guernica, la ciutat on s’han aplegat les organitzacions per a fer aquesta declaració, és el lloc més emblemàtic per mostrar els sofriments que comporta un escenari de guerra o terrorisme on les víctimes són totes les persones que conviuen en aquests territoris.

Si aquesta ciutat ha esdevingut una referència internacional és a causa del quadre de Picasso, realitzat l’any 1937 i que es troba al Museu Reina Sofia de Madrid. Aquest quadre representa el sofriment que la guerra inflingeix als éssers humans. Transmet la mateixa sensació que la tercera simfonia de Henrick Góreki, que anomenada com a Simfonia de les lamentacions, canta en els seus tres actes, tres sofriments soferts en tres moments històrics diferents, al s. XV, en el 1919 i durant la Segona Guerra Mundial. En tot cas, i per tot el que hem viscut d’història i de vida personal, sabem que el sofriment i el dolor humà provocat pel mateix home és incomprensible i inhumà per definició. Pel que s’hauria d’evitar en qualsevol ocasió per més petita que sigui, per insignificant que ens pugui resultar.

Contador va proclamar ahir la seva innocència en una concor­reguda roda de premsa, en la qual va explicar que “aquest és un cas clar de contaminació alimentària i jo sóc la víctima. L’UCI ho va entendre perfectament i davant meu m’ho va assegurar”. El corredor aleshores de l’Astana –a l’estiu va fitxar pel Saxo Bank– va reconèixer estar “trist i decebut, però amb el cap ben alt. Quan m’ho van dir el 24 d’agost em va caure l’ànima als peus”.
Segons va assegurar el ciclista, “el problema rau en una mostra d’orina del 21 de juliol en què es troba una milionèsima part de clenbuterol, quantitat tan petita que és impossible que sigui subministrada. A més, pel que fa al rendiment no serveix per a res”. Contador hi va afegir que la carn que contenia la substància, provinent d’Espanya, va arribar a França mitjançant José Luis López Cerrón, organitzador de la Vuelta a Castella i Lleó, que li va entregar a Paco Olalla, cuiner de l’equip Astana, que la va preparar. “L’UCI entén perfectament què va passar, que és un cas de contaminació alimentària i que és incomparable a d’altres casos amb clenbuterol.” Qüestionat sobre si tem alguna mesura disciplinària, com ara que el desposseeixin del triomf al Tour, Contador va indicar que “no puc tolerar que em sancionin. No permetré que una cosa com aquesta ho tiri per terra tot. Tinc la meva vida solucionada, no necessito córrer més, però això no ho puc permetre”.
L’exciclista de l’Astana té al seu favor l’informe de l’expert en dopatge holandès Douwe de Boer, biòleg que va estudiar els nivells de clenbuterol trobats a l’orina a petició del corredor. De Boer va assegurar que la quantitat és tan “extremament baixa” que seria raonable preveure un escenari “d’ingesta accidental” per consum de carn. A més, l’expert va demanar que els laboratoris no informin de casos de clenbuterol   per quantitats tan baixes.

EZEQUIEL MOSQUERA I DAVID GARCÍA DONEN POSITIU A LA VUELTA

Al marge del cas Contador, la jornada negra per al ciclisme es va completar ahir amb l’anunci dels positius de la Vuelta a Espanya dels corredors del Xacobeo Ezequiel Mosquera i David García Dapena.  Segons l’UCI (Unió Ciclista Internacional), els ciclistes espanyols van donar positiu en un control antidopatge per hidroxietil el 16 de setembre passat i ara tenen dret a demanar la contraanàlisi. Mosquera, guanyador de l’etapa amb final a la Bola del Món, va acabar segon a la Vuelta darrere Vincenzo Nibali, mentre que García va ocupar l’onzena posició final.

Els vuit clubs del curs passat de la primera divisió –Don Pernil (actual Pidasa Santa Coloma), Matecosa Sant Julià, Lusitans La Posa, CE?Principat, Escale Santa Coloma, Borda l’Arena UE Engordany, Construccions Modernes Inter d’Escaldes i FC?Encamp– rebran un total de 260.000 euros, segons la Federació Andorrana de Futbol (FAF), per repartir. Per tant, cada club rebrà 32.500 euros que hauran de ser destinats per a la formació dels joves valors. El curs passat la UEFA va destinar un total de 166.700 euros, així que la diferència és substancial.
Els clubs reben una part dels beneficis de la Lliga de Campions com a solidaritat i l’ECA (Associació dels Clubs Europeus) va decidir augmentar el total dels 43 milions d’euros anteriors als 68 milions actuals. Els criteris de la distribució de la UEFA són que els calés han de ser repartits a parts iguals i només se’n poden beneficiar els que tinguin un programa júnior, és a dir, que tinguin base. La federació de cada país haurà de repartir aquesta ajuda als clubs beneficiaris. Els 260.000 euros es preveu que arribin a final d’any.
Segons fonts federatives, els beneficis de la Lliga de Campions i també els dels drets de televisió han suposat un augment en el total. Això sí, els clubs hauran de destinar aquests calés rebuts de la UEFA de solidaritat a la formació de joves valors i si no ho fan corren el perill de rebre una inspecció com ja va passar la temporada passada amb la visita de Pascal Torres, cap de programes de desenvolupament de la FIFA i cap de desenvolupament de les associacions nacionals de la UEFA. Els quatre clubs inspeccionats van superar la prova. Els clubs investigats van ser els primers classificats: el Matecosa Sant Julià, el Don Pernil Santa Coloma, el Seuwagen Principat i el Lusitans La Posa.

LA REFORMA DEL COMUNAL, EN ESPERA

Tothom espera la reforma de l’Estadi Comunal, però tot té un procés lent i més quan hi ha tantes bandes implicades. En aquests moments la pilota del cas és sobre la teulada del comú d’Andorra la Vella. Segons, el conseller d’Esports, Josep Vila, tot depèn de la signatura del contracte de lloguer del propietari. “Ens vam reunir al març amb el propietari i vam arribar a un acord verbal. Per tant, ara només falta redactar el contracte i després signar-lo. Quan ho hàgim fet nosaltres ja haurem complert una part del tracte i deixarem de tenir la pilota sobre la nostre teulada”, va indicar Josep Vila, que va avançar que el contracte tindrà una durada de 20 anys –encara li queda un any i mig de durada– i després de la signatura d’aquest contracte les tres bandes implicades, és a dir, la federació, el comú i el Govern, s’hauran de reunir per tancar l’acord per a la reforma de l’Estadi Comunal. L’espera promet, encara, ser llarga.

Les retallades afecten gairebé tots els ministeris i, per primera vegada des de la reinstauració de la monarquia, la casa reial veurà reduïda en un 5,2 per cent l’assignació per a l’any vinent. La despesa en política d’habitatge es rebaixarà en un 19%, i en poc més del 8% les partides destinades a sanitat i educació. Fins i tot la subvenció de l’atur (en l’1,6 per cent) i el foment de l’ocupació (en el 5,5 per cent) es veuran afectats.
Salgado va afirmar, tanmateix, que aquesta austeritat permetrà la recuperació econòmica de l’Estat veí. El portaveu del Partit Popular, Cristóbal Montoro, va dir que són els “pitjors” de la democràcia i va anunciar que demanaran el retorn al govern.

Aspectes socials i deute
La vicepresidenta segona va destacar que el 52 per cent de la inversió pressupostada està destinada a despesa social. En aquest sentit, va anunciar que l’any vinent l’Estat aportarà més de 3.400 milions al fons de reserva de la Seguretat Social, i que les pensions mínimes per a un jubilat amb cònjuge seran com a mínim de 10.255 euros anuals, mentre que les màximes es limitaran a 2.466,20 euros mensuals.
La reforma del sistema de pensions és un dels aspectes que el govern vol negociar en una imminent represa del diàleg amb els sindicats, juntament amb la reforma del model econòmic. Ahir, la vicepresidenta primera, Fernández de la Vega, i el secretari d’UGT, Cándido Méndez, van coincidir en una cadena de ràdio i van mostrar la disposició a emprendre les converses, però també les discrepàncies.
Salgado va anunciar previsions governamentals sobre la taxa d’atur per a l’any vinent, que acabaria en el 19,3 per cent, en lloc del 18,9 per cent anunciat recentment. D’altra banda, el 8,7 per cent dels pressupostos s’haurà de destinar al finançament del deute públic i el Tresor emetrà 192.000 milions més de deute, tot i que ahir l’agència Moody’s en rebaixava la qualificació, de la triple A majúscula fins a l’Aa1 estable.

FRANÇA PREVEU ELIMINAR 31.000 FUNCIONARIS EL 2011

Els pressupostos generals presentats pel ministre François Baroin i aprovats pel govern francès preveuen la supressió de 31.000 llocs de treball a l’administració, entre d’altres retallades, que afecten la gran majoria dels ministeris i les administracions locals, per a les quals es preveu una congelació de les dotacions estatals per tres anys. L’Associació de les Regions ja ha anunciat que presentarà un recurs “davant les jurisdiccions competents”.
Segons l’anàlisi que ahir publicava La Dépêche, les famílies es veuran molt afectades per l’austeritat pressupostària, amb una disminució que el rotatiu quantifica en 4.000 milions d’euros. L’oposició no s’ha estat de criticar el projecte. La secretària general del Partit Socialista, Martine Aubry, afirma que porten “austeritat sobretot per a les classes mitjanes i no els qui  tenen veritablement diners”, i Jean-Michel Baylet, del Partit Radical d’Esquerra (PRG) diu que les mesures fiscals “són globalment injustes i contraproduents en matèria ambiental”.

A partir de l’1 de desembre els diners que no s’hagin retirat de l’oficina central de BPA, on estan dipositats, passaran a mans de la Batllia. Els administradors judicials, l’advocat Raül González i l’economista Jordi Alcobé, van recordar que a partir d’aquella data la justícia intentarà comunicar amb les persones beneficiàries per les vies ordinàries. Això vol dir que en el cas de les persones estrangeres, un bon nombre per tractar-se de la matèria de què es tracta, s’hauran de fer comissions rogatòries, per la qual cosa la justícia del país de destinació serà coneixedor de les dades de persones que han tingut diners dipositats al Principat. Amb la liquidació del compte Òmnibus –del qual es van perdre més de 23 milions respecte dels que hi havia d’haver– es tanca la via civil del cas Valora. La fallida de la societat, però, no es podrà declarar fins que es resolgui del tot l’afer. I la via penal va per llarg. Encara es troba en una fase molt incipient més de tres anys i mig després d’iniciar-se.
González i Alcobé van fer un repàs ahir al cas, després que es fes pública una providència del batlle encarregat de l’afer, Jordi París, en què ordena formalment la liquidació de les carteres, que es farà seguint la fórmula triada pels liquidadors i avalada pels tribunals (criteri de tresoreria pel mètode dinàmic, que és considerat el que més s’ajusta a la realitat), es pot fer efectiva després que els clients de Valora que havien interposat un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC) desistissin. Dels 39.222.499 euros que resten al compte, 35,8 milions procedeixen de la venda dels valors, 1,5 milions més restaven en la tresoreria de la gestora i 1,8 han estat producte dels interessos generats, a un tipus superior al preu del mercat. Amb anterioritat ja s’havia liquidat un milió més.
A partir d’avui, els clients que ho vulguin ja poden concertar cita amb els liquidadors (al telèfon 81 00 91) per tal que aquests els expliquin el seu estat de comptes i certifiquin que són els beneficiaris. Amb l’ordre de pagament que els serà facilitada podran acudir al banc. Hi ha 330 persones que han de rebre diners. La pèrdua mínima respecte de la inversió realitzada és del 10%, segons van recordar Alcobé i González. Els dos administradors van explicar ahir que les pèrdues havien estat “conseqüència de la manca de cura dels gestors”, que, en canvi, disposaven d’una cartera “molt ben diversificada”. Com a mínim una vintena de clients es van veure afectats per la falsificació documental.

QUARANTA CLIENTS ES QUEDEN A ZERO

Valora tenia uns 370 clients actius en el moment en què va ser intervinguda per l’INAF. D’aquests, una quarantena no rebran ni un euro. N’hi ha, fins i tot, que després dels recalculaments dels liquidadors judicials han acabat en saldo negatiu. Però aquests diners no se’ls reclamaran i s’han redistribuït entre tots els clients amb saldo positiu. En canvi, sí que es reclamen diners a nou exclients de la societat que van rebre diners que no els tocava. En global es reclamen 575.000 euros. De moment, cap de les reclamacions no han sorgit efecte. Dels que no veuran ni un sol euro, el cas més greu és el d’un client que tenia invertits més de tres milions. Gairebé tots els diners eren en líquid. I se li van mostrar posicions falsificades.

Molts pares i cantaires han manifestat que no pensen continuar en un projecte que no lideri Metayer i alguns han assenyalat que són majoria els nens que no tenen interès per seguir als Petits Cantors si al capdavant no troben la directora acomiadada. El cor està integrat normalment per 35 nens i alguns cantaires opinen que dels 35, cap no continuarà a la formació nacional.
Segons fonts consultades, el nou cor tindria la intenció de fer avui el primer assaig general a l’hotel Guillem d’Encamp, justament a la mateixa hora en què començarà el curs per als Petits Cantors, a l’església de Santa Eulàlia. Aquest serà el moment en què es podrà conèixer l’abast real de desercions d’una crisi que va arrencar dilluns amb el comunicat oficial d’acomiadament, la protesta de cantaires, excantaries i familiars a Casa de la Vall i la tempesta política que l’ha seguit amb la contundent declaració del síndic general, Josep Dallerès.

Responsables provisionals
D’acord amb un comunicat del consorci dels Petits Cantors, la nova línia de la formació arrenca aquest divendres amb una direcció a tres bandes. Jordi Sánchez, de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA); Jordi Barceló, director de l’escola de música del comú de la Massana; i Óscar Sánchez, director adjunt de la Coral Rocafort, s’encarregaran de mantenir el funcionament del cor en espera que s’esculli qui prendrà de forma definitiva el relleu de Metayer. El primer assaig del curs, avui, serà decisiu per conèixer les possibilitats de la continuïtat d’aquest projecte coral que va començar fa pràcticament vint anys a Encamp i que ha estat un referent nacional.

ELS PARES DIUEN QUE EL CONSORCI DIU "MENTIDES" I VELA LAMENTA QUE NO L'ESCOLTIN

La reunió del consorci amb el pares dels Petits Cantors dimecres a la nit al poliesportiu d’Encamp es va celebrar en un ambient crispat i de tensió que no va permetre que acabés. Les posicions del consorci i els pares semblen, ara per ara, irreconciliables. La trobada va finalitzar amb desplegament de pancartes i crits a favor de Catherine Metayer. Jacint Costa, un dels pares presents a la reunió, va reclamar una inspecció de l’acomiadament i va dir que les explicacions exposades fins ara “fan riure”. També va assenyalar que, si hi havia irregularitats en la gestió del cor, el gerent “n’hauria d’estar al corrent perquè hi és des de fa quatre anys”. Mar Velázquez, una altra mare de cantaire, va dir que en la reunió s’havien començat a dir “mentides” i va augurar que “l’absoluta majoria” dels nens no voldrien continuar al cor. De la seva banda, la ministra de Cultura, Susanna Vela, va dir que la reunió no s’havia pogut celebrar perquè els pares “no han deixat explicar-nos i crec que han estat injustos”. Va lamentar la sortida de cantaires i els va convidar a “seguir en un nou projecte engrescador”.

ELS PASSOS FINS ARRIBAR A UNA DESTITUTIÓ CONTROVERTIDA

El 4 de setembre se celebra un concert privat en què participen un grup reduït de cantaires sense la presència de Metayer i sota la direcció del pianista. Aquest dia el pianista cobra 500 euros per l’actuació i es queda 50 euros pels seus honoraris. Els 450 euros restants els dóna a Metayer i aquesta els diposita a la caixa comptable dels Petits Cantors. El dia 6, Metayer dóna els diners a la secretària del cor, Cristina Amorín. No es fa cap ingrés perquè el gerent, Pep Farràs, està de vacances i els diners es queden a la caixa forta. Aquest torna el dia 17, moment en el qual se li lliuren els diners. Aquesta seria la versió d’Amorín i Farràs, segons fonts consultades.
El consorci es reuneix el dia 24 i decideix l’acomiadament de la directora. Una carta i un annex n’apuntarien els motius: no haver comunicat l’actuació privada, haver-se quedat els 500 euros i haver fet ús dels nens en benefici propi. Metayer nega les acusacions. Contesta que la comunicació del concert s’havia fet de forma oral al gerent i davant de testimonis. A més, en una segona ocasió l’hi recorda. El consorci li envia una nova carta dient-li que s’havia decidit que aquestes comunicacions havien de ser per escrit. Metayer es defensa dient que ningú no li ha donat còpia de les actes del consorci ni tampoc se li havia explicat aquesta novetat. A banda, al·lega que durant 20 anys ho havia fet oralment. Acte seguit se li demanaria la dimissió. Metayer s’hi hauria negat. El consorci decideix, aleshores, acomiadar-la sense consens.

EL MOSSÈN TAMBÉ HI ESTÀ EN CONTRA

El mossèn titular de l’església de Santa Eulàlia, Xavier Esplandiu, membre del consorci del Cor Nacional dels Petits Cantors es va mostrar ahir, en declaracions al Diari, contrari a la sortida de Catherine Metayer de la direcció del conjunt. “No estic d’acord amb el procediment i tampoc amb l’acomiadament de Catherine Metayer”, va afirmar Esplandiu, sense voler afegir cap més declaració en aquest sentit. Així mateix, tampoc no va voler aventurar quines possibilitats de continuïtat tindrà el cor després d’aquesta crisi. “Jo no m’he mogut d’aquí i no en sé res”, es va limitar a dir.

Les negociacions en curs sobre els acords en matèria d’intercanvi d’informació fiscal amb Itàlia i la Gran Bretanya han centrat aquest dijous les reunions del ministre d’Afers Exteriors i Relacions Institucionals, Xavier Espot, amb set ambaixadors acreditats a Andorra.