I?Ladislau Baró, després que Estanislau Sangrà s’aventurés a dir que “esperem que no hi hagi represàlies” per als quatre consellers que formen part de la gestora del nou partit, va ser el més clar: “Col·laboració amb CR, sí. Submissió, no. Diàleg sí, però tutela tampoc.” Tots els intervinents en la presentació del nou partit –poc abans de la mitja nit es van tancar les portes a la premsa– van recordar que el naixement del PRA no feia res més que complir un mandat de CR, que era vertebrar un partit obert però més estructurat que superés les “urgències electorals” amb què va néixer la coalició.
L’acte
L’acte fundacional va acollir unes 120 persones en un hotel d’Escaldes. La majoria dels components de Nou Centre de totes les parròquies hi eren presents. De liberals i exliberals no se’n va deixar veure cap ni de la Massana, ni de Sant Julià, ni d’Ordino, més propers a les tesis de Joan Gabriel. La gestora que formalment impulsa la creació del PRA està constituïda, a banda dels esmentats Sangrà i Baró, per Gilbert Saboya, Sílvia Calvó, Mònica Bonell, Jordi Torres Arauz, Joan Torres, Jaume Serra i Celine Mandicó.
Baró va recordar que “hem trobat més entrebancs dels que ens agradaria”, segons ell a causa “d’ambicions, personalismes i malentesos”. Tot i així, va assegurar que no havia de ser motiu de preocupació, ja que “seguirem treballant per unir i no per separar, però no a qualsevol preu”. El mateix Gilbert Saboya va admetre que es treballaria de manera immediata per reforçar els ponts de diàleg amb CR, i va demanar que no hi hagués “el més mínim dubte que donem ple suport al grup parlamentari reformista”.
Baró va posar en relleu que Coalició Reformista havia de “ser un primer pas”, i que l’estructura de partit que es buscava a l’assemblea d’ahir a la nit no era, ni de bon tros, anacrònica. “Ha de ser un espai millor definit, obert i competitiu.” Sense trencar el diàleg amb CR. Però amb l’advertiment constant que això no significa, de cap manera, submissió.
Sangrà també va expressar la voluntat que hi hagi “un diàleg franc amb CR”, i va ressaltar que la vocació del PRA era, precisament, un constant suport als membres de la coalició electoral, però sempre amb l’objectiu de construir l’alternança política. Una alternança els valors de la qual es va encarregar de definir Sílvia Calvó, tot apel·lant a “l’empenta” i a “la cultura de l’esforç”.
Com a centre de les crítiques, el Govern. Baró, que justament abandonava un Consell General amb força debat, va ressaltar que l’executiu s’havia quedat “sense idees i sense programa”, i va acusar Bartumeu d’haver aplicat “quatre dogmes del catecisme socialista a una societat que és liberal i centrista”. Com a exemple, es va referir a la polèmica pel decret d’horaris comercials.
UNA BARREJA DE DIVERSOS ORÍGENS I GENERACIONS
Entre el centenar llarg d’assistents hi havia homes i dones de diverses generacions i de diferents orígens polítics, encara que tots força afins. I una llarga llista d’excàrrecs o càrrecs en l’actualitat. Des de l’excap de Govern Marc Forné fins a exministres com Pere Cervós, Xavier Montané, Meritxell Mateu, Mireia Maestre, Josep Casal, Enric Casadevall (avui cònsol de Canillo); exsecretaris d’Estat com Montserrat Alonso, Jaume Domènech o Maria Pubill; l’exsíndic Jordi Farràs; exconsellers generals com Josep Duró, Simó Duró, Enric Tarrado, Guillem Valdés, Climent Palmitjavila o Lurdes Font; càrrecs o excàrrecs comunals com per exemple Carles Torralba, Josep Antoni López, Antoni Duedra, Raquel Puigcernal, Daniel Mandicó, Jaume Calvó o Dolors Cabot; exambaixadors com Jaume Gaytan, Francesc Bonet i Vicenç Mateu i persones d’àmbits més tècnics o empresarials com Joan Nadal, Jordi Alcobé, Xavier Palacios, Esteve Vidal o David Solana.