Format digital HD-alta definició. Una càmera HDW F-900 Cinealta de Sony. Aquesta màquina, segons els entesos, va oferir una vistosa saturació de brillantor i contrastos, sempre apropant-se a la imatge cremada –especialment les seqüències que es van desenvolupar a l’illa, on hi va haver una notable sobreexposició–. Així es va filmar Lucía y el Sexo de Julio Medem, i darrere de tot aquest entramat hi havia el director de fotografia, Kiko de la Rica. Ell, des del seu objectiu, ha treballat amb veritables cracs, com Álex de la Iglesia, Julio Medem, Icíar Bollaín o Karra Elejalde. En realitat, què fa un director de fotografia? “Al nord una veïna quan em veia em deia que si li arreglava la televisió, que no li funcionava... molta gent no sap el que fem. És un treball molt individual i té dos components, el tècnic i també l’artístic. En aquest últim gaudeixes i pots aportar. El que fem és ajudar a visualitzar la pel·lícula al director”, explica Kiko de la Rica. I?tan important és la imatge a les pel·lícules? “És una part important, però no ho és tot. El més rellevant és la història i els actors. És un ingredient més.”
Amb 45 anys ja fa temps que viu de les seves fotografies, però com va arribar a decidir-se per aquest món? “Un dels meus germans grans –som nou– tenia un laboratori de fotografia i em va semblar màgia. Ell pintava i jo l’acompanyava a fer fotografies. Sóc autodidacte i sempre he fet el mateix: viure i veure”. I fer clic, oi? El seu primer llargmetratge va ser Salto al vacío. Molt premonitori... “Ho vaig entregar tot. Va causar sensació. A partir d’aquest salt al buit [somriu] aquí estic. Aquesta professió és força ingrata, però amb això gaudeixo.” Un fotògraf està obligat a viure experiències, una darrere l’altra, i el seu record el porta fins a la pel·lícula de Torremolinos 73. “Candela Peña i Javier Cámara estaven fent una escena de llit i el plànol era molt subjectiu. Semblava que ell em donava a mi.” Coses dels rodatges...

APUNT BIOGRÀFIC

>> fet a ell mateix
Ha treballat com a director de fotografia a les pel·lícules  Los crímenes de Oxford (Álex de la Iglesia), Lucía y el Sexo (Julio Medem), La Comunidad (Álex de la Iglesia) o Torremolinos 73 (Pablo Berger). Va néixer a Bilbao fa 45 anys i resideix a Madrid. La seva afició prové del seu germà i de mica en mica es va fer un lloc en un món que considera “complicat i un circuit molt petit”. Ja ho diu... “Viure i veure.”

Ara que el fred comença a ser viu, els refredats sovintegen i les calderes de calefacció comencen a funcionar, s'han fet públiques les tres primeres auditories energètiques promogudes pel Govern, complint amb el seu programa de govern, consistent a realitzar una àmplia auditoria energètica d'abast nacional per tal de millorar la nostra eficiència energètica i reduir el consum d'energia de l'administració.

S'ha començat per una escola, el Col·legi La Peletera d'Escaldes-Engordany, un poliesportiu, el pavelló del Govern d'Andorra la Vella, i un edifici de servei públic, la caserna central de bombers de Santa Coloma.

tració.

El polític socialista espanyol Jesús Caldera va ser el número dos de José Luis Rodríguez Zapatero quan l'actual president del govern d'Espanya estava encara a l'oposició. Ja amb el PSOE al poder, va ser titular de la cartera de Treball i Afers Socials entre 2004 i 2008. Des de fa més de dos anys encapçala el projecte de la Fundación Ideas para el Progreso, el think tank del socialisme espanyol. Amb motiu del desè aniversari del PS, Caldera va visitar Andorra per impartir la conferència Ideas para un futuro progresista.

-Vostè parla d'un futur progressista, però el mapa polític d'Europa dibuixa un futur més aviat conservador…

-Els ciutadans es defineixen com a progressistes. Quan es pregunta a la gent com es considera, el 56% dels ciutadans europeus es declara progressista; una altra cosa és la representació política. Crec que el que ha passat és que alguns partits socialistes o socialdemòcrates han migrat cap a agendes més liberal conservadores, i això és el que no perdona l'electorat.

-Sembla que l'electorat confia més en la dreta per sortir de la crisi econòmica.

-Aquesta és una crisi de sistema, no una crisi de cicle. I la crisi, sense cap dubte, representa la caiguda d'uns valors, que són de dretes. A la crisi hi hem arribat per l'individualisme excessiu, per l'afany de lucre desmesurat, per l'especulació i per l'ús indiscriminat dels recursos naturals. Els ciutadans estem units per un contracte social i necessitem empatia, solidaritat… Tots aquests valors estan a la base de la societat i cal desenvolupar-los políticament. Sense aquests valors i sense innovació no hi ha sortida a aquesta situació.

-La sortida de l'anterior crisi sistèmica la va liderar la dreta ¿què li passa a l'esquerra que no acaba de trobar la manera?

-Als Estats Units, la sortida de la crisi l'està liderant una administració clarament progressista com la de Barack Obama. Quant a la crisi dels anys 70 del segle XX… home, a partir dels anys 80 a Europa hi va haver de tot. És més, els grans països europeus, amb l'excepció del Regne Unit, estaven governats per forces progressistes.

-Però molts dels governs d'esquerres europeus van acabar aplicant les receptes de la dreta…

-El que passa és que hi ha hagut una ofensiva tremenda, provinent fonamentalment dels països anglosaxons, basada en un individualisme que em sembla èticament inadequat i políticament desastrós: Ha provocat la crisi més greu dels últims 80 anys. Quan un creu que els ciutadans només actuen pel seu propi interès, que les persones són mers agents econòmics i que la política és un destorb per al desenvolupament de l'interès individual es generen unes activitats de risc al sector financer per maximitzar els beneficis que s'han acabat traslladant a l'economia real. Els teòrics d'aquest model, com Hayek o Friedman, i els que l'han aplicat, com Reagan o Thatcher…

-Menys Thatcher, la resta estan tots morts…

-Sí, però les conseqüències del que van fer les patim ara. Durant 19 anys Alan Greenspan va aplicar a la Reserva Federal dels Estats Units les teories més ultraliberals, més libertarian, que hom es pugui imaginar: apartant els poders públics de la regulació. Se'ls ha d'acomiadar, no només perquè les societats són ara més desiguals que abans, sinó perquè tot plegat ha estat un desastre. És per això que la sortida d'aquesta situació es basa en valors progressistes. Cal modernitzat el discurs, és clar, i insistir en què cal més eficiència en la gestió dels recursos, més austeritat i reformes… i que tot això es pot fer garantint la protecció social. I això, només quells que tenen una orientació socialdemòcrata estan en disposició de fer-ho.

-¿Espera una segona onada de resposta a la crisi liderada per l'esquerra?

-Ja veurem què passa, perquè tot té les seves fases. Però de moment, ¿què han fet els governs, siguin de dretes o d'esquerres, per sortir de la crisi? Utilitzar polítiques keynesianes, polítiques de redistribució i d'estímul. Una altra cosa és el nom que li vulguin donar.

-¿En quin sentit ha d'anar la reforma del sistema financer?

-En aquest sentit, el sistema espanyol ha estat pràcticament modèlic. No vull ni pensar què hauria passat si, a més de l'estacionalitat de l'economia i del 20% d'atur produït per la bombolla immobiliària, haguéssim tingut una caiguda del sector financer. Per això la Unió Europea està copiant el nostre model quant als fons de garantia. A nivell internacional és factible un acord per establir una taxa sobre les transaccions financeres; una taxa necessària no tant per l'aspecte recaptatori, sinó per aconseguir que el sistema financer es comprometi amb l'economia real: per dirigir l'estalvi a inversions reals i no a inversions especulatives. El sector financer ha d'estar al servei de l'economia real i no al revés.

-¿S'ha calmat la batalla dels think tanks de l'esquerra contra els paradisos fiscals?

-El que cal és certa regulació. El paradís fiscal tradicional no desenvolupa una economia diversificada i això és negatiu perquè el dia que les condicions específiques desapareguin aquella economia desapareix. I no seré jo qui acusi Andorra de res, perquè hi ha molts paradisos fiscals no reconeguts com a tals, però sí crec que està a l'interès de tots arribar a una regulació raonable, amb uns nivells impositius raonables. Andorra no té perquè veure's afectada: aquí s'hi poden dipositar capitals, però hi ha d'haver un nivell d'informació adequat entre les administracions fiscals.

-¿Hi ha hagut un discurs de doble moral amb els paradisos?

-Sens dubte, per això dic que no cal parlar tant d'Andorra com d'altres jurisdiccions que no han portat mai l'etiqueta de paradís fiscal. Un ciutadà australià es va dedicar a crear empreses fictícies a diverses jurisdiccions buscant el millor tractament fiscal i resulta que el millor tracte el va trobar dins dels Estats Units i de la Gran Bretanya. Per això des de la Fundació hem elaborat un informe, coordinat per Joe Stiglitz, en què proposem una regulació transparent del sector financer i una taxa molt petita que gravi els moviments financers. Si això s'ordena bé, el resultat serà satisfacotir per a tots.

«La primera víctima de la guerra és la veritat» és una frase del 1918 dita per un senador dels Estats Units i que va ampliar Julian Assange en unes declaracions: «Els atacs contra la veritat s'han registrat abans, durant i es continuen registrant després de l'acabament oficial de la guerra». Assange és fundador de Wikileaks (http://www.wikileaks.org/), una organització sense ànim de lucre dels mitjans de comunicació, que dóna informació mitjançant materials originals que transcendeixen les institucions que els havien produït i que fins la data els tenien classificats com a privats. Així, combinant les tecnologies i els principis del periodisme i l'ètica, realitzen a través d'internet un periodisme d'investigació alliberat de les plataformes de comunicació que vehiculen la informació que rebem diàriament. Si una wiki és un lloc web que pot ser editat des dels navegadors pels usuaris que la consulten (com la famosa enciclopèdia wikipedia), de forma que un usuari d'un wiki pot crear, modificar, esborrar o enllaçar el contingut d'una pàgina web de forma interactiva, fàcil i ràpida. Leaks vol dir fuites, és a dir, que té com a contingut informes delicats de governs i altres organitzacions públiques i privades, preservant l'anonimat de les seves fonts.

Així, aquesta organització, creada al 2006, va difondre a l'abril passat 77.000 documents de la guerra de l'Afganistan. Aquest diumenge han publicat la major fuga de classificats de la història, quasi 400.000 documents referents a la guerra de l'Iraq durant els cinc anys d'ocupació, que estan disponibles de forma senzilla i àgil a través d'internet. Quelcom de similar ja va succeir al 1971 quan es van difondre els papers del Pentagon, un total de 14.000 pàgines sobre la guerra del Vietnam. Llavors el Govern nord-americà va portar els protagonistes als tribunals i, al final, va perdre.

De la guerra de l'Iraq ja en coneixíem les xifres, 109.000 morts dels quals un 66% eren civils. També hem tingut presents les imatges colpidores, dia sí i dia també, en tots els telenotícies des del 2003. Però ara disposem de tots els informes plens de detalls escabrosos, sovint redactats pels mateixos soldats, des d'execucions a tortures de tota mena passant per la mort d'innocents. De totes maneres, potser sí que ara la veritat estarà més protegida, però com en tota guerra sempre hi ha més morts civils que militars, i més a caps d'ells ningú els reviurà.

Mentre el ministeri de l’Interior va comptabilitzar 560.000 manifestants al conjunt del país, la CGT va parlar de deu milions de persones. “Cada manifestant d’avui val per deu d’altres dies”, va afirmar Didier, un militant de la CGT que va constatar que el nombre de participants en la nova jornada de protesta era molt inferior.
“El text ha estat aprovat pels parlamentaris i la gent comença a estar una mica cansada. Però els que som aquí seguirem endavant”, va assegurar aquest treballador del sector de l’ensenyament que acudia per sisena vegada a una manifestació a la capital contra una reforma de les pensions que suposa un retard de dos anys de l’edat de jubilació. Motivat per continuar amb la protesta, Didier va afirmar que “cal mostrar al govern que encara es manté la resistència i que no ens rendim”.

Recurs al constitucional
Les xifres confirmaven que el nombre de manifestants a París era inferior que en altres convocatòries, però el sindicalista va considerar que cal convèncer els francesos que la guerra no està perduda. “Encara queda un recurs davant del Constitucional i, a més, no és la primera vegada que una llei és derogada”, va assenyalar Didier.
Per primera vegada els sindicats apel·laven a protestar contra el retard de la jubilació a França, després que la llei acabés el seu tràmit parlamentari amb la votació i aprovació del text el dimecres, a l’Assemblea Nacional. Els líders sindicals ja havien advertit que comptarien amb un menor nombre de manifestants, però ho van atribuir al cansament de la gent i a les vacances, encara que van esgrimir les enquestes per mostrar que l’opinió pública continua oposada a la reforma. En aquest sentit, un sondeig aparegut ahir a Le Parisien revela que dos de cada tres francesos està a favor de les manifestacions.
Ahir també va ser menor l’aportació dels grups d’estudiants, que havien estat un pilar important de les mobilitzacions en les últimes convocatòries, ja que els alumnes dels instituts i universitats estan de vacances.

FRANÇA CONSIDERA QUE EL MISSATGE AMB AMENACES DE BIN LADEN ÉS AUTÈNTIC

El govern francès considera que el missatge del líder d’al-Qaida, Osama bin Laden, que dimecres va llançar amenaces contra el país gal, és autèntic, i que confirma l’amenaça terrorista sobre França. El ministeri d’Afers Estrangers va declarar sobre el missatge que la seva autenticitat “pot considerar-se confirmada a vista de les primeres verificacions”, segons un dels seus portaveus, Bernard Valéro.
En la seva declaració, el portaveu d’Exteriors va afegir-hi que el missatge “no fa més que confirmar la realitat de l’amenaça terrorista contra la qual les autoritats franceses han pres i continuen prenent les mesures apropiades per garantir la seguretat del territori i dels ciutadans”.
Al missatge d’al-Qaida, que va ser difós per la cadena de televisió Al-Yazira, Bin Laden va assegurar que el segrest dels francesos treballadors del grup nuclear Areva al nord de Níger, és la resposta als atacs de França a la “nació musulmana”.

ELS SINDICATS, CONTRA ELS PLANS D'AUSTERITAT DE LA UE

Els sindicats europeus van manifestar ahir el seu rebuig general als plans aplicats fins ara a la UE per superar la crisi econòmica, així com a l’enduriment de les sancions per als països que incompleixin les regles de disciplina fiscal, una mesura que ahir van debatre els líders comunitaris. En la cimera social celebrada a Brussel·les poc abans de la reunió de caps d’estat i de govern, la Confederació Europea de Sindicats (CES) es va posicionar en contra de la Comissió Europea (CE), del Consell d’Europa i de la patronal de la UE quant a les vies per tornar al creixement econòmic. Els sindicats mostraran aquest rebuig a les polítiques d’austeritat empreses als estats membres a través de noves mobilitzacions, convocades a diversos països, entre els quals França i Espanya, per a mitjan del mes de desembre.

Durant tot el dia, van passar per l’estrada de testimonis nombrosos metges, tant del país com de l’estranger, i les diferències d’opinió van ser importants.
Així, al matí van declarar pèrits proposats des de l’acusació, entre els quals va destacar un doctor francès, autor d’un informe sobre les proves fetes a les quatre dones. El facultatiu va apuntar que no eren actes “corrents” en una consulta pneumològica i que, vistes les històries clíniques “no estaven justificades”. A preguntes de l’advocat defensor, sí va admetre que la formació de l’acusat com a metge internista “podia fer entendre aquestes pràctiques” tot i avisar que “continuava sorprès”.
També va testificar un psiquiatre que havia avaluat l’imputat per explicar que no havia detectat “cap anomalia ni trastorn” i va avisar que això “no confirma ni exclou” que pogués ser un agressor sexual. Sí va advertir, però, que, en cas de ser culpable “pot tornar a repetir”. Un altre especialista en la matèria va comparèixer per comentar els trastorns que els suposats abusos haurien provocat en dues de les víctimes. El matí el va tancar un especialista en medicina interna que va assegurar que “no fem gaires tactes vaginals” i que fer-ho amb la pacient a quatre grapes –com van explicar les dones– “no és la posició més habitual”.

Nou testimonis de la defensa
A la tarda va ser el torn dels testimonis demanats per la defensa. Fins a nou facultatius –entre els quals tres expresidents del Col·legi, un exdirector del SAAS i d’altres doctors provinents de centres catalans de prestigi com el Trias i Pujol de Badalona o la ciutat sanitària de la Vall d’Hebrón– van assegurar que en les seves respectives especialitats (pneumologia, capçalera, traumatologia o rehabilitació entre d’altres) aquestes pràctiques eren habituals i fins i tot necessàries emmarcades dins del que ha de ser una atenció integral al pacient al qual s’ha de veure “com un tot” i no limitar-se a l’especialitat”. En aquest sentit, un d’ells, oftalmòleg de professió, va arribar a assegurar que “jo també puc fer tactes vaginals però no ho faig perquè si no estaria també a la banqueta”, per afirmar després que “ens hem tornat més prudents”.
Des de la defensa se’ls va plantejar què farien en cas de trobar-se amb pacients que presentessin símptomes similars als de les víctimes quan van acudir a la consulta del pneumòleg processat i si entenien que, davant el seu estat, era lògica la realització de proves com tactes vaginals o rectals. La resposta va ser que era necessari finalitzar primer “l’exploració física” abans de recórrer a “proves complementàries”, com ara una ecografia –opció defensada dimecres per l’excompany de consulta de l’acusat i el metge de capçalera d’algunes de les víctimes. Sí que van reconèixer, però, que la posició emprada per fer els exàmens, en particular el tacte vaginal, no era pas “la més habitual”, tot i ser factible en segons quins casos.

MÉS TENSIONS ENTRE L'ADVOCAT DEFENSOR I EL TRIBUNAL

Si dimecres la tensió entre el president del tribunal, Enric Anglada, i l’advocat de la defensa ja va ser elevada, especialment arran de l’intent de presentar com a prova la investigació feta a les denunciants per una agència de detectius de Barcelona, ahir la fricció va continuar. El lletrat no va amagar l’enuig per algunes de les preguntes que el magistrat feia als declarants i tot va esclatar amb el darrer d’ells, un psiquiatre barceloní.
Anglada va argumentar que, tot i ser presentat com a testimoni, l’home feia “valoracions tècniques” més pròpies d’un pèrit i que “no coneix personalment l’acusat”. Per això, va mostrar-se partidari de fer-lo declarar la jornada d’avui, la darrera del judici, com a pèrit. La defensa no ho va considerar oportú i va continuar les preguntes, tot i que Anglada va advertir que “no servirà de gaire”. Al final, el psiquiatre va explicar que “un metge de capçalera pot induir a un pacient a pensar que l’exploració és correcta o no. El malalt s’ho empassa tot”.

Els botiguers creuen que restringir el trànsit a l’eix Meritxell-Carlemany és una condició necessària però no suficient per dinamitzar el comerç. Així mateix, la majoria indica que cal impulsar l’animació als carrers amb activitats complementàries.

Les estadístiques serveixen per estudiar-les i tenir-les en compte. Les de l’Óbila són curioses. És el cuer de la categoria, amb cap victòria, però alguns dels seus jugadors estan entre els més destacats de la LEB Plata. Tenint aquests aspectes en compte, el BC River Andorra rep demà (21.00 hores) els castellans, amb l’oportunitat de mantenir la seva condició d’invicte i continuar fent el ple de triomfs, que ja es convertiria en el cinquè del curs.

Jornada important per al BP perquè se li presenten diversos reptes. Dissabte s’enfrontarà a l’UMA Antequera al poliesportiu d’Andorra (18.30 hores), i amb un triomf es podria situar per primera vegada en posicions de play-off d’ascens.