Nombrosa participació andorrana la que hi va haver al Grand Prix de Força Real, que es va disputar ahir als voltants de la localitat de Millars, al Llenguadoc-Rosselló. Aquesta prova, que va néixer el 1932, és emblemàtica per aquestes dates. El millor dels nacionals va ser David Fernández, que va acabar en la tretzena posició.

Suposo que no em dirà que no li agraden els gossos.
No li ho diré. És que si no t’agrada això... vas malament.

Va començar...
A Alaska. Allí vaig començar a treballar i d’allí em vaig dur el meu primer equip de gossos. Vaig arribar a fer una època temporada a Formigal i a Valle Nevado, a Xile.

I com comença un a ficar-se en aquest món?
Doncs miri, comences amb un husky. I després passes a tenir-ne dos, quatre, vuit...

Com multipliqui gaire...
He arribat a tenir fins a cent deu gossos!

Mare de déu! Entenc que ja no els té ara.
Ara em moc entre seixanta i setanta. Ja n’hi ha prou.

És una bona xifra, sí. Ja no en deu comprar més.
Per treballar ja no en compro. Me’ls crio jo. La línia que tinc ara, per mi és la millor. I així la puc anar continuant.

I què diferencia el que per a vostè és la millor línia de la que ho seria per a un altre professional del sector?
Això és una cosa molt personal. Cadascú fa la seva. El millor gos del món potser no serveix per treballar. L’ideal és tenir la teva pròpia línia.

I suposo que molta compenetració amb els animals.
Sé el que pensa el gos i els gossos saben què penso jo.

I quin rol li adjudiquen?
Jo sóc el cap del ramat.

Però deu tenir algun animal com a preferit.
No ho hauria de ser... però sí. Però miri, ara mateix, el que jo triaria és el que està donant més problemes. Està sent una mica agressiu i tot. I?en això no podem tenir gossos conflictius.

L’entenc. Però no acaba fart de gossos?
Home, miri, ara que s’acaba la temporada el que més desitjo és estar un mes sense veure els gossos.

I anar-se’n de vacances a la platja.
La platja no m’agrada. A la muntanya sempre.

No n’ha tingut prou, doncs.
Me’n vaig a fer un trekking al Nepal.

Ja m’ho han dit que això dels gossos dóna!
Em surt més barat estar-me un mes al Nepal que a casa meva!

No serà tant!
I tant que sí! A més a més, cap negoci amb animals no dóna diners. Vius bé, però no és un bon negoci. En les bones temporades vius bé i en les dolentes, sobrevius.

L’avantatge dels de Mourinho respecte al Barça es redueix ara a quatre punts i encara els esperen cites difícils al Vicente Calderón, el Camp Nou i San Mamés.
En un partit d’infart, molt intens i ple d’alternatives, els blancs van topar una vegada rere l’altra amb el pal i amb un Guaita excepcional, especialment als últims quinze minuts. El València també va tenir les seves opcions per guanyar: va estavellar dos xuts als pals de Casillas i una providencial actuació del porter madridista va impedir la victòria visitant en l’últim segon. Tot i patir fins al final, els d’Unai Emery van poder esgarrapar un punt que els manté en el tercer lloc de la classificació.

Victòria de l'Athletic
D’altra banda, l’Athletic de Bilbao va derrotar per la mínima el Sevilla en un dels millors partits de la temporada dels de Bielsa. Llorente va marcar l’únic gol a l’inici de la segona part, però els locals podrien haver ampliat l’avantatge en estavellar dues pilotes al pal.
Mentrestant, el Llevant continua mantenint viu el somni europeu després de derrotar l’Atlètic de Madrid (2-0), amb gols de Valdo i Koné en els deu primers minuts de joc. Finalment, el Mallorca i el Granada van signar un empat sense gols a l’Iberostar Estadi, un resultat que impedeix als dos equips allunyar-se de la zona de descens.

PINTO REVELA A TRAVÉS DE TWITTER QUE ABIDAL SERÀ INTERVINGUT DEMÀ

Una sèrie de missatges al Twitter personal del porter José Manuel Pinto van revelar que el defensa francès de l’FC Barcelona Eric Abidal serà sotmès demà a un trasplantament de fetge, informació que no va confirmar el club. Després de l’abast que van tenir els comentaris –així com les fotografies d’un dinar de la plantilla blaugrana celebrat ahir a casa d’Abidal–, Pinto va decidir esborrar-los.

La biatleta andorrana ha disputat la Copa del Món, amb deu proves des del novembre fins al març, amb regularitat. Finalment ha aconseguit la 49a posició en la clas­­sificació general en un any que tanca amb satisfacció tot i que és conscient que té marge de millora. Els objectius per a les diferents proves se centraven a estar al voltant del lloc trenta, una fita que no ha pogut assolir en molts dels compromisos. Els millors resultats han estat en la modalitat d’esprint, baixant de les trenta primeres classificades en tres ocasions –26, 27 i 29 a Oberhof (Alemanya), Hochfilzen (Àustria) i Antholz (Itàlia)–. A la classificació general d’esprint ha assolit el 33è lloc, mentre que a la resta ha estat lluny de les trenta primeres. A la general individual ha aconseguit la 52a posició mentre que a la general de persecució ha estat 66a.
“En línies generals estic bastant contenta i satisfeta de la temporada, però sempre es poden millorar coses”, va indicar Soulié, que malgrat arribar en condicions òptimes no va assolir les pres­tacions que desitjava en el Campionats del Món, a Ruhpolding (Alemanya). Un 33è lloc en esprint va ser la millor plaça i va quedar molt per sota de l’esperat a la prova individual, on l’any anterior havia aconseguit també una 33a posició. “De forma anava millor que el mes anterior, em trobava prou bé, però vaig cometre algunes errades que es paguen”, va explicar sobre una part final de la temporada que la deixa amb un regust agredolç, també perquè en la darrera prova de la Copa del Món, a Rússia, no va aconseguir cap resultat per una bronquitis que va arribar en mal moment –es va haver de retirar en esprint i ja no va participar en les altres curses–. “Em trobava força bé però em vaig posar malalta i es pot dir que vaig fer el viatge per a res”, va lamentar.
Finalitzat el curs competitiu, Soulié, que està a punt de complir 25 anys, confia a poder continuar en el futur amb el treball que ha fet enguany integrada en la disciplina de l’equip francès. Amb l’homòloga gal·la hi ha una col·laboració molt estreta que és indispensable per mantenir la biatleta andorrana en el màxim nivell en una disciplina en què al país no hi ha tradició, i per tant no té infraestructura tècnica per desenvolupar plans específics. De fet, aquesta situació no és gens nova per a ella, ja que Soulié s’ha format a França en l’àmbit esportiu competint per a aquest país des de l’any 2004 fins al 2009, quan es decideix a representar Andorra. Per a la temporada vinent espera poder seguir un calendari similar, participant en el circuit de la Copa del Món amb la regularitat que ho ha fet aquesta temporada. Creu que el fet d’enfrontar-se amb les millors del biatló és la manera de mirar més amunt i aconseguir resultats més satisfactoris. “Haig de millorar en les dues parts d’aquesta disciplina. No he estat perfecta ni en el tir ni en l’esquí. Ara és el moment d’analitzar de quina manera s’ha competit, cada any es fa balanç i toca canviar coses per buscar el millor rendiment”, va explicar l’andorrana, que té el quarter general a la localitat francesa de Villard de Lans, a prop de Grenoble. Aquest mes Soulié aparca el treball i es pren unes vacances, però, el maig vinent ja té previst iniciar la preparació física amb un volum important de treball per començar a agafar els esquís més endavant. Si no hi ha canvis, a final d’any començarà una nova temporada per intentar progressar entre l’elit.

COL·LABORACIÓ

França, aliat de la FAE

La col·laboració que manté la Federació Andorrana d’Esquí amb l’homòloga francesa s’estén a l’esquí alpí, el surf de neu i el biat­ló. El suport tècnic i d’infraestructures que té Soulié, amb més o menys diferències, també ajuda el surfista Lluís Marín, que cada vegada més col·labora amb els francesos per millorar al circuit mundial, o Mireia Gutiérrez, que comparteix preparació amb esquiadores gal·les.

En una entrevista a Europa Press, la presidenta del partit, Alícia Sánchez-Camacho, va avançar ahir que ja s’ha posat en contacte amb el ministeri i que aquesta setmana començarà a treballar al costat del govern en un nou model de finançament, anticipant-se així a l’executiu català, que encara no ha plantejat la seva proposta.
“Establirem unes relacions de col·laboració, de diàleg i negociació per tractar un model de finançament i un model fiscal just i equilibrat per a Catalunya, entre el que paga i el que rep, però també que garanteixi la sostenibilitat financera i la cohesió”, va explicar Sánchez-Camacho. Sense detallar les condicions de la seva proposta, la líder del PP català va assegurar que és una obligació del seu partit treballar perquè, a més de sortir de la crisi, Catalunya millori el seu finançament.
De la seva banda, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va advertir que els pressupostos de l’Estat per al 2012 resten “almenys” 1.800 milions d’ingressos a la Generalitat, per la qual cosa la retallada afectarà també l’educació i sanitat catalanes. En una entrevista a La Vanguardia, Mas-Colell admet que la situació econòmica actual és “molt difícil”, i va subratllar que, malgrat que els pressupostos són sòlids respecte a les despeses, pot haver-hi una caiguda de 1.650 milions en la recaptació per l’IVA i l’IRPF.

Noves mesures per al 2013
Davant aquesta situació, Mas-Colell considera que “pujar l’IVA i tocar pensions, funcionaris i atur” podrien ser mesures per a l’any vinent. “Tinc l’esperança, no puc dir la confiança, que el 2013 serà millor”, indica el conseller, que reconeix que “la gran batalla” serà “arribar al dèficit zero”.

URKULLU DEMANA A RAJOY MÉS IMPLICACIÓ A EUSKADI

El líder del PNB, Iñigo Urkullu, va demanar ahir al president espanyol, Mariano Rajoy, que “es mogui” i “no es quedi enrere en les polítiques que aprofundeixin en el camí a la pau i la normalització”, en el “nou temps” que viu Euskadi sense el terrorisme d’ETA. Urkullu va fer aquestes declaracions durant la celebració del Dia de la pàtria basca a Bilbao, davant centenars de seguidors que van omplir la plaça Nova, en el 80è aniversari de la commemoració.
En la seva apel·lació a Rajoy, el president del PNB li va demanar que “miri a Euskadi” i “no digui que res ha canviat, perquè no és veritat. No s’escudi. No dilati. No paralitzi”. També va demanar a Rajoy que “no s’estanqui en l’excepcionalitat del passat”, i va assegurar que les normes jurídiques vigents “ofereixen marge per a l’acció”. Per Urkullu, “és possible” tant l’acostament de presos, com la “participació política plena” –amb referència a l’esquerra abertzale– i el “diàleg resolutiu davant el cessament definitiu de l’acció armada”.