Contactanos

Destacado

Empreses

Prensa Andorra

DESTAQUEM

Què és ?

Secció Luxe

Andorraning » Portada » Destacat

◄ Mostrant de 12361 a 12380 ►

Creen un consorci per difondre els espais de memòria històrica de les comarques de muntanya

| 07/11/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 3 | 0 comentaris |

(3 vots) |

Concretament, l’entitat s’ocuparà de gestionar i difondre els diferents espais de memòria històrica de l’Alt Pirineu, com són el Parc dels búnquers de Martinet, la Presó-museu de Sort i el futur centre Pirineus en guerra de la Pobla de Segur, entre d’altres.
El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, va signar aquest divendres el conveni amb els ajuntaments i institucions implicades en el marc de les jornades Conèixer la línia de defensa dels Pirineu, que s’estan duent a terme a Montellà i Martinet. Saura va assegurar que els espais que dignifica el memorial democràtic, a més de recuperar la identitat dels pobles, “suposen una dinamització turística i econòmica del territori”.

La divisió sindical marca una nova jornada de mobilitzacions a França

| 07/11/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 6 | 0 comentaris |

(6 vots) |

En la primera xifra disponible, facilitada pel ministeri de l’Interior, es va registrar l’assistència de 142.000 manifestants a tot el país, davant els 198.000 dels que informava en l’última manifestació, el 28 d’octubre. Aquesta era la vuitena jornada de protestes en els últims dos mesos i hi estaven convocades un total de 241 manifestacions.

8.500 nous afiliats a la CGT
El secretari general del principal sindicat francès, la Confederació General de Treballadors (CGT), Bernard Thibault, va assegurar en una entrevista publicada pel diari L’Humanité que el sindicat compta amb 8.500 nous afiliats des que van començar les protestes, fa dos mesos. També va reconèixer, però, que la mobilització no assoliria els nivells de fa unes setmanes, quan un milió de persones va sortir a manifestar-se a tot França. “Puc dir-li que en qualsevol cas avui [dissabte per al lector] hi haurà centenars de milers de persones al carrer”, va apuntar.
Malgrat això, Thibault va assegurar que la CGT anirà “fins al final” amb la protesta contra la reforma de les pensions, encara que es trenqui el consens entre les diferents unions de treballadors. “Aquesta jornada de manifestacions representa un nou moment fort. N’hi haurà d’altres. Sempre ho hem dit: la CGT anirà fins al final”, va declarar. “El moviment social entra en una nova seqüència que no pot ser la de la renúncia”, hi va afegir.
Des d’un altre sindicat, la Confederació Francesa Democràtica del Treball (CFDT), van reconèixer amb més franquesa que la protesta i la paralització del país que havien aconseguit fins ara ja s’està diluint. “Si digués que avui obligarem el president a retrocedir, ningú no em creuria. Dirien que estic somiant”, va afirmar el secretari general de la CFDT, François Chereque.

El dilema dels sindicats
De tota manera, les organitzacions de treballadors tenen davant seu un important dilema després de les onze jornades de protesta celebrades fins al moment: continuar l’enfrontament directe o bé negociar. Així, mentre alguns aposten per mantenir les mobilitzacions i seguir pressionant Sarkozy, d’altres creuen que la millor opció és acostar posicions amb l’executiu i intentar pactar reformes en altres sectors del mercat laboral, com ara la inserció dels joves.
El gruix dels sindicats han acordat una nova jornada de protesta entre el 22 i el 26 de novembre, tot i que encara no s’ha precisat la data exacta.

EL CONSELLER DE SARKOZY DEMANA LA WEB 'MEDIAPART'

Claude Guéant, secretari general de l’Elisi i conseller del president francès, Nicolas Sarkozy, es querellarà contra la web Mediapart, que el va acusar de coordinar una presumpta xarxa d’espionatge per vigilar periodistes centrats en assumptes sensibles per a la direcció de l’Estat. Segons van informar els mitjans gals, també presentarà una denúncia per difamació el cap de la Direcció Central d’Informació (DCRI), Bernard Squarcini, esquitxat també per l’escàndol.
“Hi ha límits per a tot”, va dir Guéant en declaracions recollides per Le Monde, en les quals va precisar que és la primera vegada en la seva vida que posa una denúncia, i va afegir que cursarà la querella la pròxima setmana. Squarcini, de la seva banda, va denunciar que s’intenti crear “desestabilització” en un moment en què “l’amenaça terrorista és més forta que mai”.
Així mateix, el director de Mediapart, Edwy Plenel, va indicar a l’emissora France Info que la seva publicació manté que Gueánt és qui coordina la presumpta cèl·lula d’espionatge a periodistes. A més, va matisar que la denúncia del secretari de l’Elisi és “un divertiment en comparació amb la gravetat de la situació”.
Mediapart va assenyalar l’home de confiança de Sarkozy com el responsable de la presumpta xarxa d’espionatge després que el setmanari Le canard enchainé informés sobre la creació al si de l’Elisi d’un grup destinat a obtenir informacions sobre periodistes. Aquesta cèl·lula seria responsable dels robatoris d’ordinadors i de material informàtic en diversos mitjans de comunicació.

Aires austríacs als carrers

| 07/11/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 8 | 0 comentaris |

(8 vots) |

L’objectiu principal del treball és assolir el consens necessari per restringir la circulació de vehicles a la zona però, a partir d’aquí es tracta de treballar perquè les vies siguin quelcom més que aparadors de mercaderia. En tot aquest procés, el ministeri de Turisme i Comerç també té alguna cosa a dir i ja ha començat a posar fil a l’agulla per contribuir a la causa. El responsable de la cartera, Claudi Benet, ha explicat que, de fet, ja s’han iniciat alguns contactes amb Àustria, “per l’experiència que tenen a fer música al carrer”, per intentar importar el model aquí. En una entrevista al programa El Matinari d’AD Ràdio, el responsable de la cartera va indicar que la idea és que també puguin intervenir en aquestes animacions estudiants de música del país i que no es limitarien a l’eix comercial, sinó que l’objectiu és “també fer-ho a parròquies altes”. “Seria buscar els quatre, cinc o sis caps de setmana més fluixos”, va afegir-hi, per dotar-los d’un major atractiu.
El ministre va lloar el projecte de la Cambra i la manera com s’està duent a terme per tal de convertir-lo en una realitat el màxim de consensuada. Més enllà de la qüestió dels talls de circulació, el Govern també entén que s’han de donar al·licients als visitants per fer més atractives les compres. Claudi Benet va recordar que aquest any ja han fet un primer pas amb les exposicions al carrer de vehicles Porsche i Ferrari i que, l’any que ve, es repetirà l’experiència però amb altres tipus de cotxes. Va destacar la important col·lecció de vehicles històrics de que disposa el país –va indicar que a les Valls es trobaria el segon vehicle més antic del món– i que la intenció és treure’ls al carrer “un o dos cops l’any” perquè “amb una bona promoció” pot acabar esdevenint una acció molt exitosa. D’idees per augmentar el nombre de visitants i el volum de compres no en falten. El ministre també va posar sobre la taula la importància de fer una regulació clara dels períodes de rebaixes no només perquè tot el procés sigui molt més seriós i no s’anunciïn liquidacions quan no toquen, sinó perquè promocionar a l’exterior els períodes de rebaixes al país pot acabar esdevenint un bon pol d’atracció. “Hem de ser creatius”, va emfatitzar el ministre. Ara cal convertir les idees en realitat.

Com es pot renunciar a ser multicultural?

| 07/11/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 8 | 0 comentaris |

(5 vots) |

I només hi ha una llengua –l’alemany- i una història, la judeo-cristiana, més o menys és el que els mèdia diuen que ha dit aquesta senyora...
També tenim un senyor, al costat nostre, el president de França, com el d’Itàlia, el Sr. Berlusconi que exerceixen –tots tres– un vergonyós populisme. Al costat, una crispació general, per la crisi econòmica, i no ho oblidem, per la crisi de valors humans i de tot tipus, també humanístics i transcendents. Els estrangers, al carrer! Fins ara, ens anaven bé, que treballessin, el que nosaltres no volíem fer, amb papers o sense, aquesta és l’excusa, avui!
Però ara ja no la parlen o la parlen malament la meva llengua (l’alemany...) i, doncs, al carrer, entre d’altres condicions. Els qui vulguin venir i instal·lar-se que aprenguin de nosaltres, els sols depositaris de la veritat històrica i autèntica, els que hem estat, al centre d’Europa, uns països sense identitat, abans del segle XIX.
Ben entès que no cauré en l’estupidesa, almenys en la seva deficient –i també populista– explicació de la famosa “alianza de civilizaciones” del màgic i inexistent Rodríguez Zapatero. Ni menys en la demagògia de les anomenades “fúries” ultradretanes. D’altra part, avui què vol dir aquesta expressió de dretes-esquerres?
Diuen que la cultura integra. Penso que sí que hauria d’integrar. Però la cultura sense poder polític, rien de rien. És el mateix –a nivell contrari..!– sense política la màfia no existiria.
Andorra és al meu modest entendre, un cas extraordinari de multiculturalitat. Per què no n’aprenen de nosaltres, els “de fora”, que nosaltres petits, com rovells de rovellons podem ser un exemple multicultural? No agrada a ningú: ni als catalans, ni als espanyols ni als francesos. Com és possible que Andorra ens pugui ensenyar alguna cosa. Si Andorra existeix és gràcies a nosaltres. Què s’han cregut aquests del Nord?
Em preocupa molt –al llindar dels anys 70 de la meva vida, amb un cap més lúcid que mai– que els carnestoltes que ens manen i els qui ens volen manar..., ai!, no siguin honestos, modestos, humils, i no sàpiguen integrar, realment.
Tan difícil és ser normal? Vull dir, ser conseqüent amb i en amb un mateix. A veure, Sra. Merkel, Srs. Berlusconi i Sarkozy: qui són vostès? El qui més i els qui menys tenen arrels (Sarkozy, claríssim), de fora del que en diuen fronteres europees. Orígens gitanos, àrabs, jueus.... Ai! Qui es consideri lliure que llanci la primera pedra, diuen els funambulistes radicals!
Jo, per exemple, el meu pare venia de Lleida, d’Alpicat. La mare, de tota la vida d’Escàs.
Ai! I els Cierco, i els Bartumeu, i els Reig, i els Beal, i els Martí, i els Ferrer, i els Rodríguez, i els González, i els Baró, i els Sangrà, i els Forné, i els Pintat, i els Calvó i els Dolsa, també. I els Garrallà i els Lòpez. I els Gabriel, i els Riberaygua, i també, només mancaria, els Nomen, i tots els de fora que ens serveixen, sobretot portuguesos. No és un exemple multicultural el meu i nostre inesborrable país?

Catalans al nirvana

| 07/11/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 4 | 0 comentaris |

(3 vots) |

Ara, intentant obrir-me pas entre la gernació que ocupa els carrers de Venerés, posem per cas, m’he adonat que allò és la suma del dia de Tot Sants, d’uns quants Nadals i de moltes setmanes santes gironines. Les empentes, el soroll, els llums, les paradetes, les capelles, els colors i les presses que coneixia, multiplicades per mil. Acabat el monsó, aquella gent celebra la festa del dussehra –que, si no vaig errat, és una advocació al creixement, a la nova vida– i que escampa pels carrers petites capelles o escenaris ens els que es representen escenes del Ramayana, que no us explicaré per no embolicar més la troca.
Abans de tornar a casa, visitàrem el Nepal. Em va sorprendre trobar a la majoria de poblets, als solars de les ciutats, a qualsevol cantonada, improvisats gronxadors construïts amb quatre canyes de bambú, un parell de travessers de fusta i unes cordes. La mainada s’hi esbargia alegrement, elevant-se amb traça cap al cel. Em digueren que aquells senzills aparells eren la gran atracció de les seves festes i que els instal·lava el govern per tal de permetre que, si més no una vegada a l’any, els nens poguessin sentir la sensació de sortir de la terra, d’entrar uns instants al nirvana, per deixar de tocar de peus a terra.
Nosaltres, occidentals i descreguts, no n’hauríem pas tingut prou amb un senzill gronxador, ni potser amb una sínia o unes voladores. Per acostar-nos al nostre petit nirvana ens calgué una màquina voladora que sobrevolà els cims nevats de l’Himàlaia, i ens permetia fer una mena d’escalada virtual entre els núvols que enterbolien el matí. A l’aparell que ens gronxava hi anàvem dinou passatgers, tots amb la màquina de retratar a punt, amb el nas enganxat a les finestres rodones i la mirada esmolada. Dels dinou, vés per on, sis érem catalans.

Pluja de sentiments als meus 71 anys

| 07/11/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 5 | 0 comentaris |

(4 vots) |

Les dues ninetes dels meus ulls, Meritxell i AINA amb la parròquia de Canillo que n’és el rostre, em fan estar encara dempeus. Si he tingut èxits i encerts, en dono gràcies a Déu. De la col·lecció inacabable de desencerts i de fracassos, n’he procurat aprendre per obrir nous camins. No em voldria enganyar quan dic que he estat coherent amb la meva fe i que no he abaixat el llistó de l’exigència. Si més no, així voldria que fos. Setanta-un anys! Fan una bona llarga ascensió. M’aturo a contemplar el paisatge. Sols albiro els amics que el camí m’ha fet do. M’ho confiaven els capellans de Galícia durant el congrés Mundial de Santuaris: “El Camino nos hace solidarios.” Estimo els companys de camí. Sento que ells m’estimen. No vaig sol. I si el se-nyor Bisbe en fes cas, el relleu d’AINA es troba assegurat. No he volgut altre regal–als 71 anys, hom ja ho té tot, si tens un plat a taula– que el joc de la sinceritat. Vaig aprendre’l a les vesprades a la canyauca amb els monitors del campament del M. I. Consell General. Vaig jugar-lo també amb els amics del Grup del Dijous. Parlo de l’estiu del 1967. Tothom podia preguntar-te el que desitjava. Un podia triar entre el silenci o dir la veritat. En el meu aniversari, 43 anys després, el jugo de bell nou amb els amics, que m’han preguntat.
–“Què mou la teva vida?”
–Sant Pau em dóna la resposta: “El meu viure és Crist.”
–“Com es menja?”
–“Odio la mentida i la hipocresia. Jesús és la veritat. La mentida la utilitzen els covards i els orgullosos. La veritat és combregar amb la realitat tal com és i explicar-la tal com és. M’he guiat més per l’espiritualitat que per la moral. ‘Rebeu l’Esperit Sant’, em va dir el bisbe Ramon Iglesias el dia de la meva ordenació sacerdotal, l’any 1963. Amb l’espiritualitat cerco resposta a les qüestions existencials: la de la mort, la del dol d’una persona estimada, la de l’amor, la de l’enuig, la de la banalitat quotidiana...”
–“S’han complert els teus somnis?”
–“No he estat persona de somnis. Sóc del 1939, de la postguerra d’Espanya. La postguerra és més dolorosa que la mateixa guerra. Com els meus pares, somniava només a treballar, treballar, treballar. El camí del treball m’ha ofert amics amb qui compartir passions, il·lusions,sentiments, tristeses, alegries, compromisos... i avui tenim 35 anys d’AINA.”
–“L’Església no ha frenat la teva llibertat?”
–“Jesús va dir: ‘La Veritat us farà lliures.’ ‘Els homes no són, si no són lliures’, va escriure Salvador Espriu. Llibertat per a mi és compromís i fidelitat. Un poble petit d’alta muntanya m’ha fet fàcil seguir les petjades de Jesús, home lliure.”
–“T’ha mancat una família?”
– “Sí! I molt. La droga del treball ha apaivagat la set de família. L’escriure amb tanta fidelitat ha estat la teràpia per a la meva soledat. He compartit 13 anys amb la mare i 40 amb el pare i 17 amb la senyora Lola, la rectoria de Canillo. Des del cel continuen ajudant-me. Què hi ha de més important per a una persona que el suport de la família en els moments bons i dolents, al llarg de la vida? També sento que hi ha una gran família que m’estima. La veu d’Antoni Pol me n’és penyora: ‘Ara, que l’he clixat, entenc el perquè de tot plegat, perquè ha fet AINA, perquè té flors i daines i el perquè ha buscat aigua en la immensitat del desert d’avui...’”
Tinc una família. Acompanyo un ainista de 8 anys a urgències. S’ha donat un cop al cap al pal de la porteria. El metge de guàrdia demana per saber el grau de consciència al ferit: “Qui és aquest senyor que t’acompanya?” Amb un reflex llebrer respon: “L’avi de les colònies!” He somrigut amb el metge.
Aquella nit, tot vetllant el nen per consell del metge, vaig escriure com a pregària a la meva Confident, els deu manaments de l’avi. Per manca d’espai els resumeixo en dos: 1) els avis defensarem amb tossuderia tot el que hem construïtamb 19 o 35 anys i 2) els avis encoratjarem els fills i els néts a continuar l’obra feta amb esforç, sentit comú, andorranitat i, sobretot, amb estimació.

Visita de la Sagrada Família

| 07/11/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 5 | 0 comentaris |

(4 vots) |

El gran temple acollirà una minoria de la multitud immensa que d’una manera o una altra participarà en la celebració; també un petit grup d’andorrans que hauran estat molt matiners i que esperem que vulguin dir com millor els vingui el nostre afecte respectuós al Papa. Alguns potser el veuran de lluny, certament més lluny del que voldrien, però en tindran goig, bo i pensant que més lluny els queda Roma.
Els meus records d’adolescent i de jove prevere em fan entranyable el lloc i l’esdeveniment. Són els records del silenci i l’acolliment espiritual d’aquella cripta que semblava feta, només, per a la pregària i per a suport arquitectònic de la façana del Naixement. Un rector amb la senzillesa sàvia dels sants, les plàcides i reposades explicacions del venerable arquitecte amic que havia treballat amb Gaudí, el pica i repica dels quatre treballadors i artistes que anaven dient discretament i amb esforç el misteri secret d’una gran esperança. Els martells i els cisells no ofegaven la veu dels mestres i dels infants de la propera escola parroquial que ara no sabria ubicar ni en el meu pensament. Avui no he anat a Barcelona, ni conec la grandiositat i la llum de la majestuosa nau. Un dia, si Déu vol, i sense aglomeracions ni presses, faré la visita i em reconciliaré amb la meva pròpia consciència i amb els amics entranyables que han demostrat tenir més fe i més esperança.
M’he quedat a Andorra. He aprofitat una engruna de temps per llegir el que vaig escriure en aquest mateix mitjà en ocasió de la visita de Joan Pau II a Barcelona en aquell dia-nit d’aiguats i de tragèdia. He sentit una altra vegada el ridícul i un bon punt de vergonya, perquè vaig tenir la gosadia de convidar el Papa a trencar el protocol i fer un escapada a Andorra, als plans d’Engolasters... Ho havia escrit abans que el Papa vingués a Barcelona, abans dels aiguats i abans de les llàgrimes i el dol. Un dia, a casa seva, el Papa em va perdonar quan encara parlava amb el panteix de l’atemptat de la plaça de Sant Pere. Aquell dia vaig començar a estimar-lo més que mai en la propera feblesa del seu patiment i en la grandesa humil del seu ministeri. Avui estimo també molt més el Papa Benet que visita Barcelona i prego amb tot el cor perquè, també a Barcelona, el fruit espiritual depassi tots els càlculs i tots els comentaris i esdevingui una sorpresa fins i tot per a aquells que s’ho puguin mirar de més lluny.
“Avui ens visita la Sagrada Família.” Això ens ho deia el pare i al mateix temps prenia la cadira que li serviria d’agenollador per a fer la pregària quan ens visitava la capelleta de la Sagrada Família una vegada al mes. La pregària d’arribada i la pregària de comiat. Les recordo encara vagament i sempre demanaven el mateix: la pau de la família, la pau del món, la pau de l’Església. Amb l’alegria i l’honor de la visita del Papa, ens visitarà també la Sagrada Família de Natzaret amb la gràcia del seu exemple i de la seva companyia. Som tots ben diferents, gràcies a Déu. També ho són les pedres del temple i són molt més que un munt o un pedregar. L’amor pot fer el miracle. Ho sabia Gaudí i el seu geni ens ho recorda. El Papa ens confirmarà en la mateixa fe, en la mateixa esperança i en el mateix compromís.

Resolució

| 07/11/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 27 | 0 comentaris |

(6 vots) |

Molt lentament, i a empentes i rodolons, la investigació judicial per mirar d’aclarir les responsabilitats en el succés va avançant. És ben cert, la instrucció està sent complexa i plena de decisions molt controvertides. Tant, que abans fins i tot que es dictin autes de processament, algunes de les parts ja ha acudit per partida doble al Tribunal Constitucional (TC). Es qüestionen els interrogatoris i es dubta de la imparcialitat del màxim responsable de l’informe pericial encarregat per la Batllia. De fet, va ser la conclusió d’aquest estudi, que tots els implicats esperaven amb molt d’interès, el que va iniciar tot el debat. Ara mateix, hi ha sobre la taula de la batlle instructora diverses demandes per practicar proves encaminades a contradir el que diu l’informe oficial. És el dret a la defensa de les parts, és ben clar. Però tot això fa que el procés s’alenteixi encara més i les obres restin aturades. És ben evident que cal aclarir sense cap mena de dubte quina part de responsabilitat ha d’assumir cadascun dels intervinents en el cas, i que tots han de poder dir-hi la seva. Això sí, sense buscar dilacions indegudes i forçant retards injustificats amb estratègies legals. Perquè si és necessari que s’aclareixi tot el que va passar, també toca que l’obra es pugui acabar d’una vegada. Perquè no hi pot haver una infraestructura de la importància del túnel dels Dos Valires aturada sense data. I perquè un cop aquest nou equipament entri en funcionament i ho faci amb tota normalitat i sense ensurts serà el moment que molts podran començar a girar full. Els que hi hagin treballat o hi treballen podran dedicar-se a una altra cosa. I els familiars, sense oblidar, potser podran refer-se una mica després d’un accident laboral que ha de servir per a una altra cosa: que el sector de la construcció i l’administració pública prengui consciència i adopti, si cal, els canvis necessaris en matèria de seguretat i de concessions i adjudicacions.

La direcció del PLA lamenta la divisió

| 06/11/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 35 | 0 comentaris |

(4 vots) |

Pujal advoca per "evitar que hi pugui haver més d'una llista enfrontada al PS a cada parròquia" "Malauradament hem arribat a primers del mes de novembre, en vista a unes eleccions generals més que probables, per la primavera vinent, i encara persisteix aquesta indecisió que només afegeix divisió en les [...]

Demanen nous estudis per mirar d'aclarir el sinistre al túnel del Dos Valires

| 06/11/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 27 | 0 comentaris |

(6 vots) |

El procés judicial avança lentament i després de fer-se el peritatge judicial, la batlle instructura del cas ha imputat sis persones d'RMD Kwiform Ibérica -l'empresa encarregada de l'estructura que havia de soportar el pes de la construcció-. tres de l'UTE Dragados, Dragasa i Treballs Públics Armengol i dos més de la direcció facultativa de Fernández Casado i Suport. L'informe pericial ha estat determinant a l'hora de fer aquestes imputacions i, per això, la defensa d'RMD ha demanat aquesta setmana dos nous estudis perquè consideren que l'informe pericial no reflecteix la realitat. D'una banda, un estudi geotèrmic del terreny on hi ha col·lacada la bastida; i de l'altra un nou aixecament topogràfic per contrastar que el porexpan col·locat -que havia de servir d'alleujament en el moment del formigonatge- era menor del que reflecteix el plànol sobre el qual es va basar el peritatge. Al mateix temps, encara està pendent de resolució el recurs d'empara presentat per RMD davant del Tribunal Constitucional sobre com es van fer els interrogatoris, així com la recusació presentada també davant de l'Alt Tribunal de l'enginyer Michel Virlogeux que va liderar l'informe pericial on s'assenyala l'estructura de subjecció del vial com la principal causant del sinistre.

RMD ha demanat l'elaboració de dos nous informes a la batlle instructora del cas de l'esfondrament de l'estructura que havia d'unir la carretera general 2 amb el pont que accedeix a la boca nord del túnel dels Dos Valires. El primer d'ells és el d'elaborar un estudi geotèrmic en el lloc on hi ha les sabates que suportaven l'estructura. Aquesta demanda es fa, segons fonts coneixedores del cas, perquè els enginyers d'RMD creuen que el terreny és heterogeni i que hi hauria diferència de densitat en pocs metres de distància. Aquest estudi determinaria si la densitat del terreny allà on està assentada l'estructura podia aguantar tot el pes de la construcció.

La complicació d'aquest estudi, però, rau en què s'han de fer uns sondatges en el lloc on estan ubicades les sabates que aguanten l'estructura, cosa que implicaria procedir a un desenrunament de la zona. En aquest cas existiria el temor per part de la batlle, segons les mateixes fonts, que fent aquesta operació es puguin perdre proves, unes proves necessàries en el cas que el Tribunal Constitucional acceptés la recusació de Virlogeux com a pèrit presentada per la defensa d'RMD i s'hagués de tornar a fer el peritatge judicial. Aquest temor, però, seria solventable en cas que els treballs de sondatge es fessin seguint un protocol d'actuació marcat per la batlle i en presència de totes les parts implicades.

Els enginyers d'RMD consideren necessari l'estudi geotèrmic perquè el sòl i el subsòl on s'estava construint té diferents densitats en funció de la seva situació. La responsabilitat de saber les característiques del terreny on es va ubicar l'estructura que havia d'aguantar el pes del formigonatge és, segons les mateixes fonts, de la unió temporal d'empreses (UTE) Dragados, Dargasa i Treballs Públics Armengol.

Aixecament topogràfic
El segon dels informes demanats per la defensa d'RMD és un aixecament topogràfic perquè els pèrits d'RMD haurien constatat que l'informe del peritatge judicial, liderat per Michel Virlogeux, s'hauria fet en base a un plànol que no correspondria a la realitat. L'informe no explica que s'hauria col·locat menys porexpan per alleugerir el pes a l'hora de fer el formigonatge, cosa que, segons les fonts, es veu en el plànol que es va utilitzar a l'hora de fer el peritatge judicial.

Però en realitat, la defensa d'RMD demana el nou aixecament topogràfic perquè en el moment de l'accident encara hi hauria menys porexpan col·locat que el que reconeix el plànol utilitzat. Aquesta nova dada permetria saber si realment es garantia el coeficient de seguretat necessari a l'hora d'abocar el formigó, i si el porexpan col·locat era suficient per evitar que un cop formigonat l'estructura fos rígida i pesada.

CR proposarà que es fraccioni el pagament de taxes i tributs

| 06/11/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 37 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Els reformistes també suggereixen donar impuls a la residència passiva El grup parlamentari Reformista proposarà que el Govern permeti fraccionar els pagaments de tributs i taxes, com a mesura de reactivació econòmica. Així queda palès a les esmenes que el grup liderat per Joan Gabriel ha tramès ja a [...]

El BP s’exigeix la victòria a Jaén contra el penúltim

| 06/11/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 31 | 0 comentaris |

(5 vots) |

“El rival, tot i el que diu la classificació, és complicat, molt ben treballat tàcticament i ha jugat ja contra els equips de la part alta a casa amb marcadors ajustats. Per això hem d’anar per feina, sortir agressius com a Melilla i no mirar la classificació,” va analitzar Riba.
El Fuconsa Jaén ocupa la penúltima plaça, amb 4 punts, tots ells sumats a casa. El BP, en canvi, ha viscut la primera setmana com a equip de play-off i no vol sortir-ne després d’encadenar tres triomfs consecutius. “Els propers dies, amb tres partits, marcaran on podem estar lluitant, si del quart al vuitè o més amunt”, va reconèixer Riba.
El tècnic andorrà tindrà la baixa per al partit d’avui de Jona, sancionat, mentre que Carlinhos ha viatjat a Jaén un cop recuperat de la seva lesió i tindrà minuts “si tot va bé”, segons Riba.

El segon recital dins del cicle d’orgue explora les capacitats més líriques de l’instrument

| 06/11/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 31 | 0 comentaris |

(7 vots) |

Aquesta tarda (18 hores) a la seu habitual del festival, l’església de la Massana.
L’organista interpretarà un repertori basat en obres de Johannes de Lublin, Arcangelo Corelli, Johann Sebastian Bach, Georg Böhm i Antonio Vivaldi. Una selecció de peces tractades a la manera italiana, és a dir, en què es fa palès el color del Mediterrani a través del ritme i amb una harmonia clara, molt lírica, molt influïda per les tècniques vocals aplicades a l’instrument.

Investiguen les causes d’un sinistre aeri que causa 68 morts a Cuba

| 06/11/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 23 | 0 comentaris |

(1 vots) |

Durant tota la nit, serveis d’emergències, autoritats locals i veïns de la zona van participar en les tasques de rescat, a les quals es va afegir un equip d’experts en criminalística per determinar les causes del sinistre.
Tanmateix, fins ahir les autoritats de l’illa encara no havien aportat cap indici o dada sobre els motius pels quals es va estavellar l’avió ATR-72 de la companyia Aerocaribbean. Es tracta d’un aparell de dos motors turbohèlix per a viatges regionals i trajectes de curta distància. Tampoc no van precisar amb exactitud el nombre d’efectius que treballaven a la zona.
A prop d’aquest lloc, veïns del poblat de Guasimal van explicar que la tarda de dijous van veure com l’aeronau volava molt baix i feia maniobres brusques abans d’estavellar-se en un paratge rural amb molta vegetació. Hermes López, un xofer militar, va declarar que a primeres hores de la nit va ser necessari treballar amb equips especials per facilitar l’accés fins a les restes de l’avió, que pel que sembla va explotar en xocar contra el terra. Un helicòpter va sobrevolar la zona en un parell d’ocasions i van arribar fins al lloc camions refrigerats, una vintena d’efectius militars, un camió cisterna i vehicles de Creu Roja, entre d’altres.

Víctimes d’onze nacionalitats
En aquesta tragèdia aèria, una de les més greus ocorregudes aquest any, van morir quaranta ciutadans cubans i 28 estrangers de deu nacionalitats diferents:?l’Argentina (9), Mèxic (7), Holanda (2), Alemanya (2), Àustria (2), França (1), Itàlia (1), Japó (1), Veneçuela (1) i Espanya (1). Els cossos de les 68 víctimes seran traslladats a l’Institut Nacional de Medecina Legal, a l’Havana, per a la seva identificació per part d’experts, segons van informar mitjans oficials de l’illa.
D’altra banda, Cuba va començar a rebre els primers condols internacionals per l’accident, entre elles els del president espa-nyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que va enviar un telegrama de condol al president Raúl Castro. L’única víctima espanyola del sinistre és Manuel González Asensio, de 51 anys, que estava de vacances a l’illa i que, segons va informar la família, s’havia desplaçat fins a Santiago de Cuba per visitar un santuari.

TORNA A TERRA PER PROBLEMES MECÀNICS UN 747 DE QANTAS

Un altre avió de l’aerolínia australiana Qantas, en aquest cas un Boeing 747, va haver de tornar ahir a terra al poc d’haver-se enlairat de Singapur per un problema mecànic, després que dimecres un Airbus A380 de la mateixa companyia fes un aterratge forçós en fallar un motor al mateix país. Segons la cadena de televisió ChannelNewAsia, el vol QF6 que es dirigia a Sydney (Austràlia) va tenir un problema amb el motor número 1. L’aparell, amb 412 passatgers a bord i una tripulació de 16 persones, va canviar el rumb i va aterrar a l’aeroport de Singapur sense cap problema.
La vigília, el vol QF32 de Qantas, que cobria la mateixa ruta, va efectuar un aterratge d’emergència en registrar un problema en un dels seus motors, el primer d’importància que pateix l’A380, l’avió de passatgers més gran del mercat, i que vola des de fa tres anys. El constructor Airbus va sol·licitar ahir a tots els operadors de l’A380 amb motors Rolls Royce que realitzin inspeccions per garantir la continuïtat de la seguretat de les operacions de la flota.

21 MORTS EN ESTAVELLAR-SE UN VOL XÀRTER AL SUD DEL PAQUISTAN

Els 21 ocupants d’un petit avió xàrter –vint paquistanesos i un italià–, van morir ahir quan l’aparell es va estavellar per una fallada tècnica a la ciutat meridional paquistanesa de Karachi, segons la petroliera que havia noliejat la nau.
Els fets van passar a primera hora del matí a la zona de Pehelwan Goth, poc després de l’enlairament. L’avió, de l’aerolínia paquistanesa JS Air, havia estat contractat per l’empresa italiana ENI per transportar alguns treballadors a Bith Shah, una zona d’explotació situada a la província de Sindh, al sud-est del país. Concretament, a l’aparell hi viatjaven 17 empleats de la firma, dos guardes de seguretat i tres tripulants.
Les causes de l’accident apunten a una avaria en un dels motors, segons es desprén de l’últim contacte de l’avió amb la torre de control.