El Govern ha licitat dos concursos que permetran millorar les barreres de seguretat i protecció de motocicletes a la xarxa de carreteres generals i secundàries del Principat.

Desembarca per quedar-se o només per ‘Stargate’?
Per quedar-me, la idea és que aquest projecte tingui un gran futur i que això sigui només el principi. A més, estic encantat a Andorra.

Sóna bé. Creixement, llocs de treball...
És la idea, ara en aquest joc treballarem unes 15 persones més o menys i amb el temps si tenim diversos projectes alhora, cadascun haurà de tenir el seu propi equip.  

Comptaran amb gent del país?
És clar que sí. Aquí hi ha molt talent.

I està segur que hi haurà més encàrrecs de jocs.
Completament. Mira, jo he treballat en algunes de les produccions més importants que s’han fet dar­­rerament com Avatar o Tintín, sé com funciona aquesta indústria. I mira, on sóc? Aquí. El projecte és molt bo.

Suposo que serà important començar bé amb ‘Stargate’.
La sèrie de TV té fans a tot el món, de fet em sembla que és la que ha tingut més temporades en pantalla en l’àmbit de la ciència- ficció. En teoria tenim entre mans un èxit. La idea és anar fent jocs com els capítols de la sèrie.

Escolti, ja posats, facin sortir Ordino a la trama.
Ben mirat, la o d’Ordino pot ser perfectament una porta astral. Potser la travesses i apareixes en un altre lloc.

Sap què hauria de fer?
Què?

Un videojoc que tracti sobre com sortir de la crisi.
Podria estar bé, seria un joc d’aventura, tal com estan les coses. Això segur.

Quants cops li diuen que té molta sort perquè es passa el dia jugant a la feina?
He perdut el compte, m’ho diuen constantment. I el cert és que treure endavant un joc representa molt d’esforç, es pot dir fins i tot que quan arribem als terminis d’acabament genera molta tensió.

Però no deu haver perdut la capacitat de jugar.
No del tot, però ara quan jugo ho faig buscant sempre detalls relatius amb la feina. Em passa fins i tot en la vida real.  

Com vol dir?
Doncs que si estic al carrer i veig una farola o la roda d’un cotxe, me les quedo mirant pensant en com les podríem representar en un joc. No puc parar de fer-ho. Em passo el dia disseccionant les coses.

Té fills?
No.

Quan en tingui, com els pensa introduir en els videojocs?
Sens dubte vull que juguin i m’encantaria que es dediquessin al mateix que jo, és molt maco. A part, sempre hi haurà gent que voldrà jugar.

Digui’m el joc de la seva vida.
Molt difícil contestar, però si n’he de dir un, el Metal Gear. Ara estic jugant al Witcher 2.

Però sí és el primer cop que la col·laboració es fa amb un ens museístic espanyol i de l’envergadura de l’Arqueològic, dirigit per l’andor­rà Xavier Llovera. “Una excel·lent oportunitat per a nosaltres”, assegura la directora del centre escaldenc, Imma Zamora.
Encara falta molt perquè l’exposició es materialitzi: les previsions són que s’inauguri a principi de l’any vinent. Però Llovera i els seus col·laboradors ja han fet una ullada a la col·lecció escaldenca i s’han interessat per algunes de les peces. Per començar, un joc de pinces per depilar-se les celles, datades al segle I d.C. i que formen part d’un joc amb un altre curiós instrument: una mena de cullereta de metall que feien servir els romans per netejar la cera de les orelles. Seguint amb els articles d’higiene, també va cridar l’atenció de Llovera i col·laboradors un estri per netejar-se les ungles, una mena d’espàtula curosament decorada –també del primer o segon segle de la nostra era– i que s’exhibeix a les vitrines del Museu del Perfum.
“De flascons antics ells ja en tenen molts, al MAC, així que em sembla que estaven més interessats per altres accessoris de tocador”, apunta Zamora. I també es van detenir en una mostra de sabó d’Alep que té molts números per acabar formant part de la mostra. Un parell de pastilles d’un sabó elaborat a la ciutat síria des de fa dos mil anys, a base d’oli d’oliva i llorer. A les vitrines escaldenques va arribar com una cessió de la família Rossell, de les Bons, que el va portar com a record d’un viatge. Va ser el primer sabó sòlid que es va fabricar –segons creuen els investigadors–, ja que fins aquell moment eren emulsions o líquids. Una tècnica que es va importar a Europa rran de les croades.
El recorregut, va explicar Xavier Llovera al Diari, es planteja com una exposició de format fàcil, apta per a tots els públics, que justament es projecta amb la finalitat de captar segments de població que romanen allunyades de les sales de l’Arqueològic.

UNA DE LES SET ARTS DE 'KAMASUTRA' HINDÚ

Al marge de les peces històriques, també sembla que l’audiovisual que projecta el museu escaldenc s’imbricarà en el muntatge expositiu que preparen els responsables del MAC. Un documental que, tot i que breu, fa una interessant i curiosa repassada a la història dels perfums, un viatge d’Orient a Occident, des de les civilitzacions xinesa i nipona, on les fragàncies eren tan presents a la literatura eròtica, tant com al Kamasutra hindú, que identifica la de perfumar-se com una de les set arts.
El muntatge recorda també “la saviesa perfumista” dels perses i exposa moltes anècdotes relacionades amb personatges històrics: des de  Cleòpatra, que es perfumava la boca per deixar un regust molt marcat després de fer un petó al Calígula que va regir un imperi on es deixaven anar coloms perfumats en el transcurs dels banquets. O Maria Antonieta, que abans de fugir del París revolucionat va passar-se per casa del seu perfumista personal.
Aquesta col·laboració entre el museu escaldenc i el MAC és un pas endavant en els lligams entre ambdues institucions: des d’Escaldes han demanat en certes ocasions assessorament expert.

Rajoy va citar al Palau de la Moncloa la ministra de Sanitat, Ana Mato, i el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, per “definir el programa nacional de reformes” i “determinar les mesures per aconseguir una major racionalització, eliminació de duplicitats i eficiència en la gestió dels grans serveis públics que s’endegaran aquest mes”, va informar el ministeri de la Presidència en un comunicat.
A més, el mandatari es va reunir amb al seu equip econòmic per definir els continguts del programa d’estabilitat 2012-2015 i el programa de reformes per aquest any, que es presentaran en breu a la Comissió Europea. A aquesta reunió hi van acudir la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i el d’Economia i Competitivitat, Luis de Guindos.

Reduir el dèficit al 3% del pib
El programa d’estabilitat estableix “el ferm compromís” de reduir el dèficit públic al 3% del PIB el 2013. El pla introdueix un quadre macroeconòmic que reflecteix que “la major estabilitat pressupostària i les reformes estructurals dirigides al creixement suposaran un canvi en la tendència recessiva i de destrucció d’ocupació actual”, segons el govern.  
En la reunió de Rajoy amb els seus ministres també es va decidir l’acceleració de la venda de les entitats financeres amb participació majoritària del sector públic i “avançar decididament en el procés de consolidació del sector”. Igualment, es van estudiar mesures per posar a la disposició dels sectors productius un major volum de crèdit que redueixi l’actual contracció financera que viu l’economia del país.
Segons l’executiu, totes aquestes decisions suposen l’adopció d’un calendari de reformes estructurals per a les pròximes setmanes, que també inclouran diverses privatitzacions i reformes en diferents àmbits, orientades tant a la racionalització dels costos com a la millora de la competitivitat.

EL PSOE CREU QUE L'AJUSTAMENT ÉS INSOSTENIBLE

La sotssecretària general del PSOE, Elena Valenciano, va advertir que el sistema sanitari i educatiu “no suportarien un ajustament de 10.000 milions”. En declaracions als periodistes al Congrés dels Diputats, Valenciano va assenyalar que aquest estalvi, que hauria d’anomena-se retallada, “posa en qüestió la sanitat i l’educació tal com les coneixem”, a l’hora que l’anunci provoca “molt desassossec i desconfiança dins i fora d’Espanya”. La número dos del PSOE va demanar “serietat” al govern, que va fer l’anunci després del “cor de contradiccions” que, en la seva opinió, van protagonitzar l’executiu i el PP. Valenciano va assenyalar que el govern i els populars “s’equivoquen” si pensen que d’aquesta forma, o amb declaracions del govern a l’estranger, recuperaran la “credibilitat perduda en pocs mesos”.

De fet, la construcció de la instal·lació s’aturarà enguany, un cop es completi la tercera fase, amb l’acabament de l’edifici de serveis, les graderies de l’estadi de futbol per aforar unes 500 persones, i la zona d’atletisme, situada sota la grada i que la integren, segons el projecte, una recta de 118 metres i 6 carrers i una zona destinada als salts. Les estretors pressupostàries han portat el Govern a no tirar endavant aquesta legislatura la darrera fase del CTEO, que incloïa la construcció d’un pavelló multifuncional per a la pràctica de bàsquet, handbol, futbol sala i hoquei patins, diverses sales polivalents per a esports de combat i tennis de taula, i l’aparcament, amb una setantena de places soterrades, segons va explicar fa 2 anys a les entitats l’anterior secretari d’Estat d’Esports, Manel Blasi. A més, el pavelló multifuncional permetia instal·lar una pista per al tennis, esport que gaudia també de dos espais coberts i climatitzats.
L’actual secretari d’Estat, Jordi Cerqueda, va confirmar al Diari que “enguany acabarem l’edifici de serveis, que està molt avançat ja, i licitarem aviat la fase de la pista coberta d’atletisme, que inclou també les graderies de l’estadi de futbol. De moment no farem res més”. El Govern ha previst en el pressupost una partida d’1,2 milions d’euros per escometre aquestes actuacions i enllestir l’edifici de serveis, nucli fonamental d’una instal·lació ideada per ser una referència per a l’esport del país i també per rebre esportistes i equips de fora.  
Sobre la continuïtat de l’obra fins a completar el centre de tecnificació, Cerqueda va assenyalar que “els pavellons i les pistes cobertes de tennis, entre d’altres, ara mateix no tenim una data per poder dir quan ho farem. Aquesta legislatura no s’acabarà”. Qüestionat sobre la problemàtica que se li plantejarà a la Federació de Tennis per la manca de pistes, el secretari d’Estat va comentar que “malauradament no està previst tirar endavant la construcció de les pistes i em sap molt de greu. Entenc perfectament el neguit de la federació. Sé que tenen unes necessitats, però nosaltres ara per ara no ho podem arreglar”.
La Federació de Futbol és la que està fent ús actualment del centre, amb la disputa al camp verd de partits de la lliga i d’entrenaments de diversos equips. El VPC Andorra de rugbi també l’ha utilitzat per a la seva preparació durant algunes jornades.

EL CASAL DE L'ESPORT NO ES TRASLLADARÀ A ORDINO NI AL FUTUR ESTADI NACIONAL

El Casal de l’Esport mantindrà la seva ubicació actual amb els barracons prefabricats al Poliesportiu d’Andorra. Així ho ha confirmat Jordi Cerqueda, tot assegurant que “la seva localització és perfecta i ara mateix no està previst tocar res de com està”. El secretari d’Estat, això sí, va reconèixer que “les condicions de treball són complicades per a les federacions per les instal·lacions en si mateixes. Molt de fred a l’hivern, calor a l’estiu, espais molt reduïts...”
De tota manera, Esports no es planteja traslladar el Casal a cap altre lloc, tot i que havia sonat el Centre de Tecnificació d’Ordino o el futur estadi nacional. “A Ordino estaria fantàsticament bé. L’entorn és ideal, al costat d’una instal·lació esportiva, però està una miqueta lluny i ara mateix no hi ha cap previsió de trasllat.” La mateixa resposta va donar Cerqueda quan se li va plantejar la possibilitat de buscar una ubicació amb millors condicions aprofitant les obres del futur estadi nacional al Camp del Consell. El Casal de l’Esport, segons dades de la secretaria d’Estat, acull el 85% de les entitats esportives que reben subvenció del Govern.

El cònsol major, Jordi Mas, va apuntar ahir que són diverses les opcions que s’han posat damunt la taula i ara es volen estudiar acuradament per, sense pressa però també sense que passi d’aquest any, poder prendre una decisió. El mandatari va voler enviar un missatge de tranquil·litat als usuaris. Si finalment es tira endavant aquesta idea, això no suposarà en cap cas una pujada de tarifes ni un empitjorament del que s’ofereix des del centre.
“Únicament volem buscar posicions per reduir les despeses, però de cap manera es modificarà ni el servei ni el cost”, va assegurar Mas, que va admetre que una de les fórmules amb les quals es treballa passaria per posar a concurs la gestió perquè l’assumís una entitat privada. Malgrat això, la decisió no es prendrà a la lleugera. “Són idees que estaven al programa i estem analitzant les opcions. Hi ha un ventall damunt la taula però no vol dir necessàriament que s’hagi de fer”, va explicar el cònsol encampadà.
En tot cas, el que ja sembla clar és que el que es veuria afectat per aquesta mesura d’externalització de la gestió seria, ara per ara, la part esportiva de la instal·lació. I?és que és l’àmbit que, segons Mas, “té més opcions”. El polític, en canvi, va argumentar que l’àmbit cultural “és més difícil” de poder inscriure’s dintre d’aquest objectiu, que no té, per ara, una data de concreció però sí un límit temporal. “No hi ha cap calendari fixat, però ha de ser aquest any”, va explicar el mandatari encampadà, que va avançar la voluntat d’impulsar accions similars en altres àmbits.
“Estem estudiant molts serveis, fins i tot a nivell de parlar amb altres comuns i de mancomunar-los”, va comentar un Mas que va voler posar en relleu que aquestes mesures són molt necessàries en el context actual. “La situació econòmica vol que es faci una reflexió profunda dels costos de l’administració en general”, va manifestar el cònsol major encampadà.

BONA AFLUÈNCIA DE PÚBLIC A SANT ROMÀ DE LES BONS

Sol i, això sí, una mica de vent. Un temps prou bo per gaudir de la primera de les diades anuals d’Encamp, la de Sant Romà de les Bons. La petita però magnífica capella romànica que corona el poble, al costat de la torre dels moros, va acollir ahir la tradicional jornada popular, marcada per una molt bona afluència d’encampadans. Com ja és habitual, després de la celebració religiosa, es va oferir un aperitiu als assistents, acompanyat de la música –com no podia ser d’una altra forma per Pasqua, caramelles– del jovent de la par­ròquia, que fa uns anys van apostar per recuperar-les.
El dos cònsols, Jordi Mas i Jordi Torres, van representar el comú en la trobada. Tots dos s’estrenaven en aquest mandat en un acte d’aquest estil i el major va voler expressar una gran satisfacció per “l’aplec maco que hem tingut”, acompanyat “per un bon sol”.
El mandatari va posar en relleu la necessitat de “perpetuar aquestes tradicions”. Un bon exemple, al seu entendre, són les caramelles: “que el jovent vulgui recuperar això omple encara més aquestes festes”, va assegurar.
Es tracta de la primera de les diades d’aquest tipus que cada any se celebren a Encamp. En total, són sis al llarg de la temporada de primavera i estiu.

D’entrada, les autoritats franceses han anunciat que hi haurà un increment d’un 7,6% en els impostos als cigarrets que s’aplicarà a partir d’octubre del 2012. En realitat havia de ser d’un 10% a causa de la pujada de l’IVA, del 19,6% al 21,2 %, però l’executiu gal ha preferit contenir-ho i ha abaixat la part tributària corresponent a l’impost al consum. Amb l’augment del 7,6% el preu mitjà del paquet de tabac s’incrementarà prop de 50 cèntims, fet que el deixaria en un cost de 6,7 euros.
Espanya també ha establert una apujada dins de les mesures que està aplicant per a la reducció del dèficit fins a deixar-ho en el 5,3% del PIB. El govern popular va recórrer al tabac per recaptar 150 milions d’euros més. L’argument emprat perl ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, passa perquè haver apujat més els tributs hauria significat directament un descens del consum. Curiosament, Montoro havia advertit durant la presentació del pressupostos de l’Estat que confiava que les tabaqueres no traslladessin als consumidors l’increment tributari i que l’assumissin amb una reducció de beneficis.

Philip Morris ja ha pujat
Espanya va enlairar l’impost específic que passa dels 12,7 euros per mil cigarrets a 19 euros. En aquest cas també s’ha reduït un tribut, l’ad valorem, del 57 al 55%, per mitigar la pujada. A nivell pràctic ha suposat un increment d’uns 20 cèntims per paquet. Philip Morris ja ha aplicat l’augment del preu amb un augment de 25 cèntims sobre Marlboro, Chesterfield i L&M. La resta de marques estan a l’expectativa, però molt segurament durant aquesta setmana o la vinent tindrà lloc un increment d’una magnitud similar. Atesa la permanent guerra de preus que està instaurada a Espanya és gairebé segur que tant Imperial Tobacco com British Americcan Tobacco, els compatudors de Philip Morris, aviat igualin l’increment. Segons fonts del sector tabaquer el nou escenari impositiu ampliarà la diferència de cost entre les marques barates i la resta. El motiu es troba en el fet que no s’ha tocat l’anomenat impost mínim, que estableix que un paquet de tabac ha de tenir com a mínim un preu de sortida al públic. Aquest tribut és el que marca el punt de sortida a partir del qual se situen les marques considerades barates i que utilitzen tabac d’inferior qualitat per elaborar els cigarrets.
El Govern espanyol va escollir el tabac com un dels fronts d’on es podien aconseguir diners extra degut que ni la guerra de preus de les companyies ni la prohibició de fumar en llocs públics ha alterat el més mínim el tabaquisme. En els dos primers mesos del 2012 es van consumir a Espanya 391,7 milions de paquets de tabac. Aquesta xifra suposa un repunt dun 1,1% en el nombre de vendes recollit durant el mateix període de l’any passat.

A Andorra, vint cèntims
Els increments dels països veïns no han apujat el diferencial perquè els fabricants van fixar recentment un augment de 20 cèntims per paquet al tabac nacional. Aquest augment era superior als deu cèntims per paquet que aproximadament suposa com a repercussió l’increment d’impostos al tabac que havia imposat l’executiu.

WINSTON ÉS LA MARCA MÉS VENUDA A ESPANYA

Winston és la marca amb major quota de mercat a Espanya, segons les dades dels dos primers mesos del 2012. Se situa amb el 13,5%, seguida de prop per Marlboro, amb el 12,97%, i per Fortuna, amb el 9,48%. Tant Winston com Marlboro venen més de 25 milions de paquets de tabac cada mes a Espanya. Les dues marques americanes copen més del 25% del mercat, una xifra molt important tenint en compte l’atomització del mercat després del sorgiment del denominat tabac barat. El lideratge de Winston està relacionat amb el canvi de política respecte a la seva ubicació al mercat. R. J. Reynolds va permetre que Marlboro es posicionés com la marca més cara d’entre les més utilitzades i van passar a competir dins del segment mitjà, on es troben Lucky Strike o Chesterfield. El canvi ha permès recuperar força al mercat espa-nyol fins a posicionar-se en el primer lloc, fins i tot desbancant a Marlboro. La diferència entre els dos paquets és avui de 65 cèntims.

A la dona, que va ser detinguda dues hores després del sinistre a la C-13, a Vilanova de la Barca, se l’acusa d’un delicte d’homicidi imprudent. La dona va marxar del lloc dels fets després de l’accident i un cop detinguda va ser traslladada a comissaria per declarar.    Les víctimes andorranes de l’accident són la família Martínez Medina, molt arrelada a la parròquia d’Escaldes-Engordany, on regentaven la botiga de queviures Emian, a l’avinguda del Pessebre de la localitat. Els morts són Antonio Martínez, de 61 anys, i Emilia Medina, de 57, propietaris de la botiga, i la seva filla Meritxell Martínez Medina, de 25 anys, odontòloga al centre dental d’Ordino. Antonio Martínez també havia treballat durant molts anys a l’hotel Muntanya com a cuiner. Al sinistre va resultar ferida una altra de les filles de la parella, Raquel Martínez, i el seu marit, Carlos Chinchilla.      
Molt coneguts i estimats a la zona de l’avinguda del Pessebre d’Escaldes-Engordany, la notícia va provocar consternació al barri,  on la parella era propietària des de fa una vintena d’anys d’una botiga de queviures. La família Martínez Medina és molt estimada a la zona i els veïns destacaven ahir a la tarda la seva amabilitat i el seu tarannà treballador. Naturals d’Almeria, les seves filles tenen la nacionalitat andorrana.    

Avançament imprudent
El fatídic accident va tenir lloc pels volts de les set de la tarda quan el vehicle conduït per la ciutadana francesa va fer un avançament imprudent al Mercedes de matrícula andorrana de la família Martínez Medina. El tercer vehicle implicat en l’accident, un Seat Ibiza amb plaques espanyoles, va fer un cop de volant per intentar esquivar el turisme de matrícula francesa, i va topar brutalment amb el cotxe andorrà. Els dos ocupants del vehicle espanyol van resultar ferits. En el moment del sinistre, la família Martínez Medina tornava cap a Andorra després d’haver passat uns dies  a Barcelona visitant un familiar malalt. La topada frontal va afectar més la part dreta del vehicle andorrà, fet que va provocar que el conductor, Carlos Chinchilla, i el passatger situat a la part esquerra del darrere del vehicle, Raquel Martínez, només patissin ferides.
Els cossos van ser traslladats al dipòsit judicial de Lleida, on a les dotze del migdia d’avui tindrà lloc una cerimònia a la sala ecumènica del tanatori de la localitat catalana. Els cossos d’Antonio i Emilia seran traslladats a la localitat andalusa d’Almeria, d’on eren originaris, mentre que la seva filla, Meritxell, serà incinerada avui a Lleida.

ELS QUATRE FERITS, EN OBSERVACIÓ

Els quatre ferits a l’accident, dos andorrans i dos espanyols, es mantenien ahir a la nit ingressats a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida, on restaven en observació i ingressats a planta. Els ferits andorrans, Raquel Martínez i el seu marit, Carlos Chinchilla, van ser traslladats el mateix diumenge a la nit al centre hospitalari lleidatà, juntament amb les dues víctimes del turisme espanyol, una de les quals presentava el quadre més greu. L’accident de diumenge passat ha estat el més sever a les carreteres catalanes, on han mort dotze persones aquesta Setmana Santa.