Aquest fet suposarà per al parc un descens d’entre el 10 i el 15% dels ingressos, “provinents sobretot dels forfets de temporada i del lloguer de material”, segons va explicar el director general de Naturlàndia, Ricardo Masegosa.
Tot i aquesta disminució, Masegosa considera que els comptes de la temporada d’hivern es tancaran en equilibri, ja que s’ha compensat amb altres activitats i s’ha fet un esforç important en la reducció de la despesa.
Tampoc per Setmana Santa el tancament del camp de neu ha suposat grans pèrdues, sinó que l’ecoparc ha facturat un 4% més que durant el mateix període del 2011. Masegosa va afirmar que l’any passat la zona d’esquí no estava en bones condicions i, per tant, “en igualtat de condicions el resultat ha estat millor”. Aquest increment de la facturació s’explica per la posada en marxa d’activitats com els passejos amb poni o els trineus de gossos.
Els dies de major afluència van ser el dissabte i el diumenge, sobretot aquest darrer, en què l’arribada de visitants es pot equiparar a la d’un dia del mes d’agost en què se superen amb escreix 1.200 viatges al Tobotronc.
La majoria dels visitants han estat catalans. Des de la direcció es fa un balanç positiu d’aquestes dades tenint en compte el moment que viu el sector i es tenen bones expectatives en vistes al pont de l’1 de maig.

BON BALANÇ DE SETMANA SANTA AL PALAU DE GEL

El balanç de la Setmana Santa també ha estat positiu al Palau de Gel de Canillo. Segons va explicar el director de la instal·lació, David Caubet, durant aquest període de vacances s’ha incrementat un 8% la facturació de la pista de gel en comparació amb la mateixa setmana del 2011. “L’afluència ha estat molt bona i per tant ens ha permès tancar bé la temporada”, va explicar Caubet. I és que al llarg de la Setmana Santa la pista de gel del Palau ha rebut la visita d’un miler de persones. Segons va indicar el director de la instal·lació canillenca, en aquesta ocasió el calendari els ha ajudat a obtenir aquests bons resultats. “Ens ha anat bé que hagi caigut més aviat, perquè si és més endavant la gent ja pensa més en la platja, com l’any passat, o a fer compres a les parròquies baixes”, va exposar Caubet, que va afegir que “quan hi ha afluència de gent a la parròquia ho notem molt positivament al Palau de Gel”, ja que més gent es decideix a fer activitats.

El líder del PS va ser contundent. “És literalment patètic que s’adonessin de la situació fa només quinze dies”, va afirmar.
En declaracions al programa Vox Populi de Ràdio Nacional d’Andorra, Bartumeu va posar en relleu que la llista va ser feta pel país lusità fa mesos i va lamentar que “des del maig el Govern ha estat mirant cap a un altre costat, segurament buscant les botigues d’Apple amunt i avall”, fet que ha provocat que “ens hagi passat una cosa que no ens hauria d’haver passat”. L’excap de Govern, ara líder de l’oposició, va recordar que amb la signatura de l’acord d’intercanvi d’informació amb Portugal “hi havia el compromís” de sortir de la relació de paradisos fiscals, però va apuntar que “s’ha badat en no fer el seguiment”. Això ha provocat, va recordar, un important perjudici per als residents portuguesos, que hauran d’afrontar un pagament molt més fort de l’impost de béns i immobles. “Quan s’havia de fer alguna cosa no es va fer i ara no sé què farà el Govern”, va indicar.
El polític socialdemòcrata va mostrar-se crític també amb els bancs. D’una banda, va remarcar que sortiran molt beneficiats amb l’assumpció de la nova emissió de deute públic, ja que “traslladen un endeutament amb pòlissa de crèdit a un amb un percentatge més important”, el que, en la seva opinió suposa que “fan un negoci rodó”. De l’altra, va avançar que aquesta setmana es tramitarà la proposició de llei per congelar les comissions, engegada arran de l’intent d’imposar-ne una per a l’ús de les targetes de crèdit emeses al país. “Tothom s’haurà de fer la foto”, va avançar per després admetre que el text té poques probabilitats d’èxit. “No podem esperar gaire suport d’aquells que, ni que fos tímidament, van aplaudir el que feien els bancs i després, en veure que la indignació no només era de l’oposició sinó també de bona part del teixit econòmic, s’han fet enrere”. En aquest sentit, va criticar que “el Govern és fort amb els febles i dèbil amb els poderosos” i que “va al pas que li marquen algunes entitats bancàries”.
Bartumeu també va avançar el risc que, al seu entendre, corre el text sobre l’IVA o la TVA. “Ara tot­hom vol exempcions”, va assegurar, per després advertir que “no podem fer un formatge ple de forats per on fugi tothom”.

CRÍTIC PERQUÈ S'ATURI EL LITIGI AMB CESPA I NOVERGIE

Bartumeu també va expressar la seva preocupació per la decisió pressa pel Govern d’aturar el procediment judicial que l’executiu socialdemòcrata havia engegat per reclamar a les empreses Cespa i Novergie els diners que, al seu entendre, havien estat cobrant per “una feina que no es prestava, inexistent”.
El líder de l’oposició va posar damunt la taula els arguments que els van portar a iniciar les accions judicials. “Cespa i Novergie es van queixar perquè a les empreses amigues” –els socis en la construcció del forn– “se’ls retribuïa generosament i, perquè paressin les queixes, se’ls va dir que se’ls pagaria, que es faria veure que prestaven uns serveis i es van fer els contractes, que nosaltres no vam trobar normal i van aturar les retribucions fixades”.
Bartumeu va recordar que amb el terme del forn “hi ha diverses situacions preocupants”. Entre elles, va apuntar “la qüestió de les empreses amigues, decisions que freguen el tràfic d’influències i un menyscapte important de l’erari públic”.

I ha estat aquest segon cap de setmana, el de Pasqua, el que ha suposat tota una sorpresa negativa: si el primer s’havien apropat a l’auditori Rocafort unes 350 persones, quantitat que ja no matava, en aquest segon cap de setmana a penes van fregar el centenar, segons les dades aportades des dels cinemes. Ara toca als responsables de la iniciativa fer-ne les valoracions i decidir si l’aventura continua endavant o no. I mentre que la consellera de Cultura, Maria Servat, va declinar oferir-ne cap de moment, el gerent de les sales, José Jaime, sí va apuntar que la idea segueix ferma al seu cap, tot i que, probablement, s’hagin de corregir possibles errors.
Entre aquestes qüestions per llimar en nous intents hi hauria la promoció, per exemple, i la major difusió de les propostes i horaris. Així ho comentava al Diari una espectadora: “com a usuària puc dir que semblen projeccions clandestines. Ni anuncis, ni cartellera, horaris erronis. El meu pare i jo hi vam haver d’anar tres cops seguits per aconseguir veure Los Idus de Marzo”. Justament la pel·lícula que ha fet un pitjor paper en aquest assaig: la infantil Lorax s’ha fet amb el seixanta per cent de la taquilla i Contraband va funcionar raonablement el primer cap de setmana. Però la proposta de George Clooney ha patit una forta batzacada. Tant que desapareixerà de la cartellera i no està previst que arribi a les sales escaldenques.
Sobre la manca d’informació, Jaime admet que probablement “a causa que tot es va programar amb bastanta urgència, ha faltat una mica de publicitat” o potser, estima, s’ha optat per horaris que no són els adequats.
També entre els espectadors es discutia la idoneïtat de la data: Setmana Santa, quan tothom fuig del país. Un altre aspecte amb el qual el gerent dels cines coincideix, si més no, parcialment: “igual ens hauríem d’haver plantejat fer-ho quan no hi ha col·legis, com a l’estiu, però en dies feiners; com al Nadal, per exemple, o durant les vacances de l’estiu”. Una idea que, indica, creu que podria oferir millors resultats. “Però ens hem equivocat i ara ens ho hem d’empassar”. Amb tot, segueix donant suport a la iniciativa: “És que a mi em van explicar que funcionava i no vull descartar-ho del tot.” Un altre dels seus arguments en favor d’estendre les projeccions a Sant Julià és que comptaria amb una sala més per encabir estrenes: així s’evitaria que alguns títols –va passar amb Underworld, explica– quedessin sense passar per Andorra.
L’última paraula no es dirà fins que no es produeixi una nova reunió entre els responsables del centre comercial i de l’equip de cultura comunal.

"TITANIC" ES MANTÉ SOBRE L'AIGUA EN VERSIÓ 3D

Millor de l’esperat: la versió en 3D de Titanic ha aconseguit mantenir-se sobre l’aigua a la cartellera, amb uns sis-cents espectadors durant el cap de setmana. Una dada bastant sorprenent atès que la trajectòria d’anteriors propostes de cintes passades al nou format havia resultat desastrosa: ni El rey león ni el títol de la nissaga de La guerra de las galaxias se n’havien sortit. En aquest cas, però, la pel·lícula de James Cameron ha aconseguit no enfonsar-se. Només va quedar per darrere d’Intocable, una d’aquelles produccions que sense gaire promoció, només amb el boca-orella fan una fantàstica carrera. Ara mateix fa tres setmanes que està en cartell i aquest cap de setmana va atreure 800 persones. En 55 passis ha recaptat uns 20.000 euros.

Els nous mandataris consideren més adient buscar solucions a les diferències que puguin sorgir amb “diàleg”, una opció que també es contempla per alguns dels litigis heretats de l’anterior equip de govern, com ara la reclamació pel lloguer dels terrenys de Concòrdia o pel recàrrec impositiu mediambiental.
Una de les constants dels dos consolats amb Miquel Alís al capdavant de la corporació encampadana eren les demandes presentades per Saetde contra decisions comunals. El mateix mandatari va arribar a xifrar en 72 el nombre de reclamacions judicials efectuades per part de l’empresa i va admetre que les relacions més que complicades en alguns casos es podrien considerar trencades. No és cap secret que un dels motius d’aquesta situació era la mala relació personal existent entre Alís i l’accionista majoritari de l’entitat que gestiona els camps de neu encampadans, Joan Viladomat.
El nou equip comunal entén que aquesta situació no es pot perpetuar i es confia que el canvi de cònsols pugui servir per signar, si no la pau, sí com a mínim una treva. Això hauria d’ajudar a assolir acords que evitin haver de recórrer a instàncies judicials, fet que generava despeses molt elevades. “Les relacions entre el comú i Saetde són ara millors”, assegura el cònsol menor, Jordi Torres Arauz, que avança que “s’intentarà buscar consensos i solucions pel diàleg, atansar posicions i evitar despeses en advocats”.

El litigi per Concòrdia
Aquesta nova forma de fer es vol aplicar ja a algunes de les demandes que romanen obertes als tribunals. És el cas, per exemple, del litigi que enfronta totes dues parts per si els terrenys de Concòrdia formen part o no de la concessió per a les pistes d’esquí. Torres Arauz explica que a la dar­rera sentència del Tribunal Superior es posava en relleu que “Saetde es va equivocar de via,  va anar per la civil i corresponia l’administrativa”. Per tant, el procés s’hauria d’encetar de nou i s’entén que és un bon moment per, justament, mirar “de parlar, discutir i intentar evitar la via judicial”.
De fet, quelcom similar ja s’ha fet amb una altra disputa, l’existent pel recàrrec mediambiental que va intentar imposar el comú. El Superior ha donat la raó a Saetde i ha declarat que aquesta taxa no és correcta, una decisió contra la qual la nova corporació no preveu recór­rer. Un tercer litigi clau entre la concessionària de les pistes d’esquí Encamp és la reclamació per la utilització dels terrenys del pla de les Pedres, on hi ha instal·lats els telecadires que connecten els diferents espais de Grandvalira. En aquest cas, s’està en espera de la resolució de la justícia, però el desig és que, sigui quina sigui aquesta sentència, el tema es pugui tancar també d’una forma pactada.

NOUS ADVOCATS PER "UN MOTIU DE CONFIANÇA"

L’arribada del nou equip comunal també ha comportat un canvi en la contractació de l’assessorament jurídic de la corporació. Fins ara, era el despatx de Jaume Bartumeu qui s’encarregava de totes les qüestions judicials generades per Encamp, entre les quals les vinculades amb Saetde. Els dos nous mandataris, Jordi Mas i Jordi Tor­res Arauz, han optat per cancel·lar el contracte i per demanar els serveis d’un altre bufet, l’encapçalat per Joan Monegal. El cònsol menor va reconèixer que el motiu s’ha de buscar en un “tema de confiança”. És necessari que els advocats del comú tinguin la plena confiança dels dos cònsols”,
va apuntar Torres Arauz, que
va apuntar que la nova relació contractual s’està encara
negociant. Malgrat això, sí va avançar que la intenció de la nova corporació és que el cost sigui inferior al que suposava l’anterior despatx. “Sortirà més econòmic”, va assegurar el mandatari.
De fet, i segons va avançar el cònsol, hi ha la voluntat de variar la forma de funcionament d’aquest àmbit. Així, a diferència de fins ara, el nou despatx no assumirà, com sí que feia l’anterior, tota la tasca judicial que es generava a la corporació. “Sí que seran ells els que portin el dia a dia”, va explicar Torres Arauz. Pel que fa als plets concrets, apuntava el mandatari, “s’aniran distribuint entre diferents advocats de confiança”. Des de la corporació encampadana hi ha el desig d’intentar que aquests encàr­recs es vagin contractant, en la mesura que sigui possible, amb professionals que estiguin radicats a la parròquia.

El jutge imputa a la dona un delicte d’homicidi imprudent i un altre d’omissió del deure de socors, ja que va marxar sense aturar-se del lloc de l’accident i va ser detinguda dues hores més tard, al terme de Vilanova de la Barca. La conductora va fer una maniobra imprudent que va obligar al cotxe que circulava en sentit contrari, un Seat Ibiza amb matrícula espa-nyola, a esquivar-la. Aquest vehicle va acabar xocant de cara amb l’altre automòbil, un Mercedes amb plaques andorranes.     
La dona francesa va ingressar la mateixa tarda d’ahir al centre penitenciari de Lleida un cop finalitzada la seva declaració al jutjat número 1 de Balaguer, que seguirà tramitant les diligències del cas, ja que és l’encarregat de la causa. Marie Claude T. havia passat pocs minuts abans de tres quarts de dues de la tarda a disposició judicial després d’haver estat dos dies a la comissaria dels mossos d’esquadra.
Cal recordar que la brutal topada va provocar la mort de tres membres d’una família andorrana, Antonio Martínez, de 61 anys, Emilia Medina, de 57, i la seva filla, Meritxell Martínez Medina, de 25, i ferides a quatre persones més. Dos d’elles andorranes, Raquel Martínez, de 34 anys, filla i germana de les víctimes mortals, i el seu marit Carlos Chinchilla, de 33. Ambdós restaven ahir ingressats a la planta de traumatologia de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida, segons van informar des del centre hospitalari català. Els cossos d’Antonio i Emilia han estat traslladats a Almeria, d’on eren originaris, mentre que el de Meritxell ha estat incinerat.     
Els altres dos ferits a l’accident de diumenge a la nit a Oliola, un home, J. P. M. N., i una dona, C. V., també continuaven ahir a la nit ingressats a l’Arnau de Vilanova. Els dos ciutadans espanyols estan a la unitat de cures intensives del centre hospitalari, estables dins de la gravetat.

Consternació a escaldes
D’altra banda, amics i veïns de les víctimes mortals van col·locar durant tot el dia d’ahir flors i espelmes davant la botiga de queviures que Antonio Martínez i Emilia Medina regentaven a l’avinguda del Pessebre d’Escaldes-Engordany. El barri es va despertar consternat per la mort de la parella i de la seva filla Meritxell, que treballava al centre dental d’Ordino. Molts van conèixer la trista notícia ahir al tornar de les vacances de Setmana Santa.

EL DETINGUT PER LA COL·LISIÓ DE FÍGOLS CONTINUA A L'HOSPITAL

El resident Daniel Luis D. S. continuava ahir a la nit ingressat al centre hospitalari de la Seu d’Urgell sota la vigilància dels mossos d’esquadra, acusat d’un delicte d’homicidi imprudent per l’accident que va provocar la mort de dues dones catalanes dilluns al matí a conseqüència d’una topada frontal entre dos turismes, un amb matrícula espanyola i un altre amb plaques andorranes, al terme de Fígols i Alinyà (l’Alt Urgell). Al llarg del dia d’avui està previst fer al jove de 20 anys proves radiològiques per les diferents fractures i policontusions provocades per l’accident de trànsit, i en funció dels resultats es decidirà si li donen l’alta per-què pugui passar a disposició judicial a la Seu d’Urgell.
Quant a la resta de ferits andorrans de l’accident de Fígols, dels dos que restaven ingressats a l’hospital de la Seu d’Urgell, un va ser donat d’alta ahir al matí i l’altre ha estat derivat a l’Hospital Clínic de Barcelona. El quart jove va ser traslladat dilluns a l’hospital Vall d’Hebron, on ahir romania ingressat a la unitat de cures intensives (UCI) estable dins la gravetat.
La topada a Fígols i Alinyà va provocar la mort de dues dones catalanes, Isabel J. P., de 63 anys, veïna de Sant Joan de Vilatorrada, i Montserrat V. S., de 62, veïna de Castellar del Vallès, i ferides greus a dues persones més. Un d’ells, J. V. S., un home de 64 anys, es trobava ahir a la nit a l’UCI de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida amb ventilació mecànica i en estat greu. El quart ocupant del vehicle espanyol continuava ingressat a l’hospital Parc Taulí de Sabadell amb una fractura de cúbit i radi.

El conveni per evitar la doble imposició (CDI) amb França és una mica més a prop, fins al punt que es podria firmar abans de les eleccions presidencials franceses i la seva entrada en vigor podria ser una realitat el 2013.

Els empresaris andorrans podran prestar serveis a l’Estat veí del nord sense haver de veure’s penalitzats amb una retenció del 34% sobre la facturació. El conveni (CDI) serà plenament operatiu no abans del 2013, segons va informar ahir el cap de Govern, Toni Martí, en una compareixença expressa per donar els primers detalls del tancament de l’acord. “Avui hi ha una extremada alegria”, va reconèixer Martí acompanyat del ministre d’Exteriors, Gilbert Saboya, i en presència de pràcticament tot el gabinet (només faltava el responsable de Turisme i Medi Ambient, Francesc Camp). Saboya va definir l’acord amb França com un “element clau en la nostra estratègia” per reactivar l’economia del país en el marc de l’obertura. I va assegurar que el conveni és “una mostra de confiança internacional cap a nosaltres” que, espera, generi també una major seguretat interna. “El CDI amb França no és el final de res. És el principi de tot”, va assegurar Martí, conscient que el fet d’haver tancat el conveni amb Matignon “ens aplana el camí” davant altres negociacions. La següent estació és Espanya.

Grans trets
Saboya, que dilluns que ve acudirà a Madrid per entrevistar-se amb el seu homòleg, José María García-Margallo, abans que Martí es trobi amb Mariano Rajoy per impulsar un acord amb la Moncloa,va ser l’encarregat de donar alguns detalls del conveni amb França. Es tracta d’un acord “molt potent”, segons el cap de Govern, que l’executiu té previst exposar la setmana que ve davant el Consell General després que ahir mateix es detallessin les grans línies del pacte als presidents dels dos grups parlamentaris. Saboya va deixar clar que el CDI amb França s’ha “estructurat d’acord amb el model OCDE”, per la qual cosa això és “una bona referència de cara al futur”. Els dos mandataris governamentals van donar per fet que l’acord negociat amb l’equip d’Alain Juppé hauria de mostrar el camí al govern espanyol.
El ministre d’Afers Exteriors va garantir que França homologa els impostos directes existents, amb els gravàmens del 10% establerts, i “se’ns homologa de forma automàtica l’IRPF quan el tinguem en vigor”, que serà entre el 2013 i el 2014, encara que Martí va donar per fet que serà la primera de les dues dates esmentades. El CDI?comporta l’abolicio de la retenció del 34% sobre els serveis prestats a França i imposa unes retencions si mai es repatrien cap al Principat els eventuals diners obtinguts a França per persones físiques o jurídiques en dividends, interessos o cànons. La retenció màxima sobre els dos darrers conceptes esmentats serà del 5%. Aquest mateix percentatge es retindria, com a molt, dels dividends obtinguts en societats participades en més d’un 10%. Si la participació és inferior, la retenció podria arribar al 15%.
Que França homologui amb la rúbrica de l’acord el marc fiscal que s’està construint al Principat va ser especialment lloat tant per Saboya com, especialment, per un Martí que va agrair i “honorar” la feina feta pels tècnics del Govern que han participat en la negociació del conveni, i que va nomenar un per un amb nom i cognoms. En una referència inequívoca a Jaume Bartumeu i el PS, el cap de Govern va lamentar que “de portes endins no tothom ha fet confiança”a les converses que s’estaven duent a terme. “Algunes veus van arribar a afirmar” que no s’avalaria el model fiscal directe. “Aquestes veus han quedat avui, afortunadament per Andorra, desacreditades”, va dir un Martí que va mostrar confiança en el fet que abans no acabi la legislatura a França s’haurà signat el conveni. “Mai Andorra no havia estat tan bé a escala internacional”, va assegurar Martí.

CRÍTIQUES DE BARTUMEU A LA NEGOCIACIÓ

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va criticar ahir la negociació del Govern amb França pel conveni de doble imposició. “Si algú dissenya una estratègia pensant que el millor moment per negociar és enmig d’una campanya electoral s’equivoca, i molt”, va afirmar el polític en una entrevista a Ràdio Nacional d’Andorra. Bartumeu, que ahir mateix va entrar a Sindicatura una pregunta per formular al Govern sobre “la negociació amb el Govern de la República Francesa d’un acord per impedir la doble imposició”, va lamentar que s’hagi “volgut insistir tossudament a signar en plena campanya. I ha estat un error”. Bartumeu va venir a dir que el Govern de DA ha volgut negociar sí o sí amb Nicolas Sarkozy com a cap d’Estat preveient que amb un triomf de François Hollande seria pitjor, cosa que el líder del PS va descartar. El parlamentari va recordar que per molt que el Govern hagi volgut fer veure el contrari “el marge (de negociació) és petit”.

La carta posa de relleu que aquesta decisió és 'inoportuna' i que agreuja la 'situació difícil' que viuen els comerços del país. Els comerciants, a més, lamenten que aquesta comissió no la poden repercutir en el preu de venda al públic, perquè suposaria una pèrdua de competitivitat respecte a altres mercats.
La carta recorda que fins al moment la relació entre els comerciants i les entitats bancàries del país ha estat de 'col·laboració mútua' i que fins i tot el comerç ha promocionat el pagament amb targetes del país. Per aquest motiu, els comerciants asseguren que no entenen "el gir sobtat d'aquesta situació, malmetent una relació que sempre ha estat de confiança".