En aquest sentit, la comissió delegada de l’ens, en la qual hi ha el president de la territorial de Lleida, Ferran Aril, ha decidit reduir els avals per sortir la propera temporada a la LEB or així com congelar les quotes d’afiliació i les despeses d’arbitratge. D’aquesta manera el River Andorra haurà de fer front a una garantia de 180.000 euros (38.000 menys que al curs passat) i pagar 40.000 en el moment de la inscripció, el termini per a la qual  s’acabarà a la una del migdia del 6 de juliol.
La retallada proposada per la comissió delegada serà aprovada en la propera assemblea de la FEB, que tindrà lloc el 2 de juny a Madrid. “Això ja està tot pactat i no hi haurà cap problema perquè tiri endavant”, va assegurar ahir Ferran Aril. El dirigent va confirmar que amb vista a la propera temporada no hi haurà cap reestructuració de les categories i es mantindran les tres actuals. “És cert que hi havia un document presentat per una federació autonòmica per modificar les categories, però s’ha desestimat. No hi haurà modificacions i tot seguirà igual. El que és cert és que l’estem estudiant i no es pot descartar per al futur, però era molt precipitat fer els canvis enguany”, va assenyalar Aril. La proposta passava per una LEB or de 16 equips i una plata amb tres conferències i 42 conjunts, mentre que la lliga EBA passaria a millor vida per donar pas a una nova LEB bronze, amb els equips que s’han quedat a EBA més els de Copa Catalunya, en el cas català (primera masculina en altres autonomies).
Ferran Aril va reconèixer que la intenció de la FEB és “quedar-se amb una LEB or de 16 equips encara que si hi ha 18 que compleixin els requisits en el moment de la inscripció no podem fer fora ningú. Una lliga de 16 és millor perquè s’eviten les jornades intersetmanals, que fan perdre taquillatge als clubs, a banda de les despeses de desplaçament. Si en surten 17, l’ampliarem a 18”.

Gran rebaixa a leb plata
En el cas que el River no aconsegueixi prou suport per afrontar la temporada a LEB or i vulgui mantenir-se a plata –opció poc viable, però no descartada– el club que presideix Gorka Aixàs ho tindria millor per fer front a les despeses per prendre part en la competició de bronze. I és que la FEB n’ha rebaixat considerablement les condicions econòmiques en un intent per augmentar els 13 equips que es van aplegar el curs passat. Així l’aval per participar baixa de 138.000 euros a 60.000 mentre que la quota d’afiliació també cau de 32.500 a 20.000 euros. A lliga EBA, on milita el Sedis, amb problemes si no troba patrocini, l’aval és de 20.000 euros (5.000 menys) i la quota de 900.

EL BARÇA B PODRIA INTERCANVIAR-SE LA PLAÇA AMB EL GIRONA I SORTIR A OR

El Barça Regal està molt interessat a tenir el filial a la segona categoria del bàsquet espanyol, situació que no ha aconseguit per mèrits esportius. És per això que ha iniciat contactes amb la Federació Espanyola (FEB) per estudiar la possibilitat d’ocupar una plaça. Segons van confirmar ahir des de l’ens, una idea que estarien gestant els responsables blaugrana passaria per intercanviar la plaça amb l’FC?Girona, entitat que té problemes econòmics i podria acabar cedint el lloc al Barça B i sortir la temporada vinent a plata, ocupant la plaça del filial. En qualsevol cas, aquests moviments s’hauran de fer efectius abans del 6 de juliol, que és quan es tanca el termini per a les inscripcions. El Barça B, amb jugadors amb presència ACB com Josep Pérez,  va perdre en les semifinals de plata contra el Prat (1-3).

Va ser un homenatge a Pep Guardiola i també a l’estil que ha provocat guanyar 14 títols en quatre temporades. Això van pensar els jugadors de l’FC Barcelona, perquè van sortir a un malmès Vicente Calderón a menjar-se els lleons. A l’Athletic de Bilbao encara li durava la depressió de la final de l’Europa League i es va allargar molt més amb un inici blaugrana espectacular. Mossegant des de bon començament al rival i als 25 segons ja va gaudir de la primera ocasió amb el crac argentí Leo Messi, que va fer un clàssic eslàlom anant-se del veneçolà Amorebieta i el seu xut de rosca fregant el pal dret de Gorka Iraizoz.
Sense temps per a res, Pedro Rodríguez es va trobar amb una pilota morta i Aurtenetxe va desviar a córner quan la pilota anava en bona direcció cap a la xarxa. En el córner, Xavi va treure, Piqué va prolongar i Susaeta va deixar la pilota morta per a Pedro, que des del punt de penal va afusellar amb un xut ras Iraizoz. L’allau de joc ofensiu dels blaugrana no deixava respirar l’Athletic de Bilbao i Marcelo Bielsa s’ho mirava de genolls des de la seva àrea tècnica. Al minut 19, la pressió asfixiant dels de Pep Guardiola va donar els seus fruits i Iniesta recuperava la pilota i donava una genial assistència a Leo Messi, que no va perdonar en la seva cita amb el gol a les finals. En només 19 minuts, 0 a 2 i poc després va arribar el 0 a 3 amb un gol Pedro després d’una deixada de taló de Xavi Hernández. A partir de llavors va despertar l’equip basc i Pinto va haver de lluir-se en un xut de Susaeta. Tot seguit, Llorente va demanar penal de Piqué. Molt clara l’acció del defensa blaugrana, però l’àrbitre, Fernández Borbalán, va ignorar la petició del davanter de la Rioja. La primera part va acabar amb una nova lliçó dels blaugrana davant d’un Athletic de Bilbao amb bones intencions, però amb poca resolució.
El segon temps va sobrar i el Barça va jugar amb el seu rival mentre deixava passar els minuts. Guardiola s’abraçava a Tito Vilanova i li deixa un bon llegat.

CELEBRACIÓ TÍMIDA DELS CULERS PELS CARRERS D'ANDORRA

Clàxons dels cotxes, molt pocs, i pocs culers del Principat als carrers d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. La celebració va ser tímida i ningú no es va prodigar gaire en l’últim títol de l’era Pep Guardiola. Una família d’argentins i seguidors de Leo Messi van penjar la samarreta del crac argentí al seu balcó.

El cònsol menor de la parròquia, Jordi Torres, va explicar que s’ha insistit novament a l’accionista majoritari, Joan Viladomat, que la voluntat de la corporació és que Pas Grau Internacional –la filial de Saetde que inverteix fora de les fronteres andorranes– abandoni les inversions a l’estranger i se centri en les accions al Principat. De fet, en la darrera reunió mantinguda es va proposar a Viladomat la possibilitat de crear dues societats, que malgrat que tinguin relació, permetin que el comú quedi desvinculat de la filial.
“El Joan no ens va dir ni que sí ni que no, sinó que s’havia d’estudiar”, va explicar Torres, que va reconèixer que si la via intermèdia no dóna fruits “i la voluntat és anar ampliant mercats”, el comú es planteja desvincular-se totalment de Saetde i vendre’s les accions de la societat, seguint cobrant el cànon i les taxes i tributs corresponents.
L’acció comptaria amb el suport de la minoria. El conseller socialdemòcrata Joan Sans va recordar que ja els darrers anys l’anterior cònsol, Miquel Alís, havia reclamat que s’abandonessin les inversions internacionals, i hi va afegir que “la inversió en una societat participada pel comú que inverteix a fora i no repercuteix sobre l’activitat de la parròquia no ens sembla bé”. De fet, va felicitar la corporació per haver-se posicionat tan clarament assegurant que “com a corporació no ens toca fer inversions a l’estranger”. Pel que fa a la possible venda d’accions, considera que és un debat que s’ha de fer, però va deixar clar que “penso que com a administració no ens toca ser accionistes”.

Demanda
Jordi Torres va explicar que actualment es treballa per avançar en les inversions de Saetde al Principat, ja que considera que “se n’haurien de fer més” perquè s’ha detectat una forta davallada en aquest sentit. “Ha baixat radicalment el que feien fa set o vuit anys, amb el que han estat fent els darrers quatre o cinc”, va lamentar el mandatari encampadà, que tot i reconèixer que últimament també han minvat els ingressos, considera que s’ha deixat d’invertir molt més del que s’ha deixat d’ingressar.
Davant d’aquestes crítiques, Torres va indicar que Viladomat els va reconèixer les dificultats per tirar endavant projectes que han tingut els darrers anys a causa de les desavinences amb el comú anterior. En aquest sentit, i malgrat les tensions per les inversions a l’estranger, el cònsol menor va deixar clar que la voluntat és “treballar tots en la mateixa línia i donar facilitats de creixement a l’estació”, ja que consideren que Saetde “pot ajudar a revitalitzar la parròquia”.
Jordi Torres va comentar que des del seu punt de vista que Saetde invertís només al Principat no impediria que fos rendible, encara que va indicar que el comú desconeix els detalls de la gestió de la societat.

ENCAMP NO POT COBRAR DNERS PER L'ÚS DEL PLA DE LES PEDRES

Encamp no pot reclamar diners a les societats Ensisa, Saetde i Nevasa per la utilització del pla de les Pedres. Així ho ha dictaminat la Batllia, que ha donat la raó a les empreses, així com el comú de Canillo, que havien presentat una reclamació en contra de la decisió de la corporació encampadana de demanar cinc milions d’euros per l’ús d’aquests terrenys, on hi ha instal·lats dos telecadires.
La sentència anul·la el requeriment fet pel comú d’Encamp, sota el mandat de Miquel Alís, ja que considera que no es pot reclamar aquesta indemnització mentre no s’anul·li el conveni de Meritxell, que data de l’any 1998. I és que, malgrat que una resolució judicial posterior, emmarcada en el litigi entre els dos comuns pels terrenys de Concòrdia, havia atorgat la propietat d’aquestes parcel·les a Encamp, la Batllia ha donat la raó a les tres empreses explotadores dels camp de neu, que defensaven que l’ocupació del pla de les Pedres es va fer sobre la base d’un acord rubricat el 1998 amb Canillo, quan encara es considerava una zona indivisa entre totes dues par­ròquies.

La sentència dictada per la Batllia anul·la el requeriment de la corporació encampadana, ja que considera que no pot reclamar aquesta indemnització mentre no s'anul·li el conveni de Meritxell, de l'any 1998.

El febrer del 2010, el Comú d'Encamp va decidir demanar el pagament de cinc milions d'euros a les societats Ensisa, Saetde i Nevasa perquè considerava que era el preu just que havien de pagar com a cànon per tenir dos ginys mecànics a la zona del Pla de les Pedres, de titularitat encampadana des de l'any 2000, segons la sentència de Concòrdia. El Comú es basava el conveni comercial signat el 2004, quan es va crear Grandvalira, per reclamar aquesta quantitat a les tres societats. 
Les tres societats, així com el Comú de Canillo, van presentar una demanda administrativa a la Batllia per demanar l'anul·lació del requeriment fet pel Comú d'Encamp, ja que consideren que l'ocupació dels terrenys es va fer en base a un conveni signat l'any 1998 entre les dues corporacions, amb el qual es va autoritzar construir un telecadira per a cada societat, atès que llavors el terreny es considerava indivís entre els dos comuns. Dos anys més tard, la sentència de Concòrdia va determinar que la zona del Pla de les Pedres pertanyia a Encamp, ja que va dividir el terreny per la Serra de les Solanelles.
La sentència emesa per la Batllia el 17 de maig d'enguany dóna la raó a Ensisa, Saetde, Nevasa i el Comú de Canillo, ja que considera que Encamp no pot reclamar cap cànon per ocupació del terreny mentre no s'anul·li la sentència de Meritxell de l'any 1998.

Aquests han remarcat als estudiants la necessitat de centrar-se en els estudis i comportar-se bé a casa i a l'escola per tenir un bon futur. Mentrestant, els infants han quedat sorpresos sobretot per les joguines que utilitzaven els padrins quan eren nens, fetes amb llaunes de sardines, pedres o draps. Grans i petits compartiran properament una caminada per la parròquia i una jornada als horts socials. 
Deu dels padrins que acudeixen a la Casa Pairal del Prat Gran d'Escaldes- Engordany han participat aquest divendres al matí en una trobada intergeneracional amb un centenar d'alumnes de l'Escola andorrana de segona ensenyança a la llar de jubilats.
Els avis han explicat als més petits com era la seva vida quan tenien la seva edat i quan van arribar a Andorra. La majoria han destacat les dificultats que van viure per anar a l'escola, ja que es van haver de fer càrrec de la casa i els germans o es van haver de posar a treballar. Per això, els han insistit en què s'esforcin a l'escola i estudiïn per tenir un futur profitós i poder trobar una bona feina quan acabin la carrera. També han destacat la importància dels oficis, 'perquè un país sense personal que tingui un ofici no anirà enlloc, però tampoc anirà enlloc si no té estudiants i que s'hi posen fort', ha dit un dels avis, en Ricard Crespo. 
Així mateix, també han fet referència a la crisi i han explicat als infants que els seus pares potser no els poden donar tot el que volen perquè no passen per un bon moment, però que han de comportar-se bé a casa i a l'escola.
Per la seva part, els infants han pogut preguntar als padrins totes les qüestions sobre la seva vida passada i actual i s'han interessat especialment per les activitats que duen a terme, com els horts, la petanca o els jocs de taula. Els ha sorprès especialment que haguessin de deixar l'escola quan encara eren nens i que les seves joguines fossin de llaunes de sardines o de cartró. 
Padrins i estudiants compartiran properament una jornada als horts socials on podran veure com es treballa la terra i faran una caminada.

Per nacionalitats, segons les dades d'Estadística, aquest mes d’abril destaquen les tendències anuals positives dels turistes francesos i d’altres nacionalitats, així com dels excursionistes francesos.

El mes d’abril han entrat al país un total de 615.389 visitants, dels quals 434.781 (70,7%) són excursionistes mentre que 180.608 són turistes (29,3%). Això representa una tendència negativa del nombre de visitants durant el mes d’abril, a causa de la tendència negativa dels excursionistes i malgrat la tendència positiva del nombre de turistes. Per nacionalitats, els visitants espanyols presenten xifres negatives a causa de la tendència negativa dels excursionistes i dels turistes.
Pel que fa als turistes, el mes d’abril se n'han comptabilitzat 180.608, amb una tendència anual que continua a l’alça, d’un 0,3%. Per nacionalitats, només els turistes espanyols presenten una tendència negativa anual (-0,7%). I respecte als excursionistes, se n'han registrat 434.781, mantenint la tendència anual en valors negatius, d’un -1,1%. Per nacionalitats, els excursionistes francesos són els que presenten una tendència positiva, mentre que la resta mostren tendències anuals negatives.
Les dades indiquen que la majoria dels excursionistes tenen com a únic motiu de visita les compres mentre que els turistes no tenen les compres com a primera opció preferent, sinó que prioritzen el fet de venir a esquiar o a visitar el país en general. La majoria dels visitants vénen en família (44%) o en parella (27%).
D'altra banda, Estadística ha assenyalat que la pernoctació mitjana dels turistes a l'abril ha estat de 3,2 nits, en la majoria dels casos en un hotel, aparthotel o apartament turístic. Andorra la Vella és la parròquia on es registren més pernoctacions, seguida del Pas de la Casa i Canillo.
Estadística també ha fet públiques les dades de visitants referents al març i al febrer. Pel que fa al març, el nombre de visitants que han entrat al país s'ha situat en els 645.150, amb una tendència anyal del -0,9%. En aquest sentit, el nombre de turistes ha estat de 239.525 amb una tendència anual positiva, de l'1,5%, mentre que el nombre d’excursionistes ha estat de 405.625 amb una tendència anual negativa, del -1%. Per nacionalitats, al març destaquen les tendències anuals positives dels turistes de totes les nacionalitats i dels excursionistes francesos, mentre que els excursionistes espanyols i els d’altres nacionalitats presenten tendències negatives.
Pel que fa al febrer, s'han registrat 589.132 visitants, amb una tendència anual del -0,6%. El nombre de turistes ha estat de 234.975 amb tendència anual positiva, d’un 1%, mentre que el nombre d’excursionistes ha estat de 354.157 amb tendència anual negativa, d’un -0,3%. Per nacionalitats, aquest mes de febrer destaquen les tendències anuals positives dels turistes de totes les nacionalitats, mentre que els excursionistes espanyols i els d’altres nacionalitats presenten tendències negatives.

El Partit Socialdemòcrata va demanar ahir al Govern que torni a posar en marxa la Comissió de polítiques d’igualtat que va engegar l’executiu socialdemòcrata al 2009. La consellera general Mariona González va insistir que cal fer cas de les recomanacions efectuades per la Comissió Europea Contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) i que s’haurien de debatre en aquesta comissió, que inclou la societat civil i els grups polítics.

González considera que caldria debatre els anys per obtenir la nacionalitat, la doble nacionalitat i la possibilitat que els residents votin a les eleccions comunals. D’altra banda, la consellera també va indicar que si Demòcrates per Andorra no ho fa abans, cap al setembre o octubre presentaran una nova proposició de llei de llibertat sindical i la regulació del dret a vaga.

El president del Partit Socialdemòcrata, Víctor Naudi, i González van comparèixer per comentar el recent informe emès per l’ECRI. La consellera general va criticar que el pla d’igualtat «no està entre les prioritats de DA», i que les bones iniciatives engegades pel govern socialdemòcrata no s’han mantingut.

González va fer referència expressa a la Comissió de polítiques d’igualtat que van crear al 2009 i on es va convidar tots els grups parlamentaris, els agents socials i representació jurídica. Va indicar que l’ECRI en fa una valoració positiva i que en el si d’aquesta taula es debatien qüestions d’integració que ara no es tracten. Per això va demanar al Govern que la torni a posar en marxa, i que s’hi plantegi el tema de la nacionalitat en el seu sentit més ampli: tant la qüestió sobre la doble nacionalitat, com el dret a vot dels residents, com la rebaixa dels anys per obtenir la nacionalitat. González opina que «alguns de DA no haguessin dit que no [a la proposició de modificació de la llei de la nacionalitat], però no es van posar d’acord perquè encara hi ha aquesta dreta tan recalcitrant i rància», va recollir l’ANA.

A més, la consellera va apuntar que en aquesta comissió es podrien valorar també altres canvis en la legislació o el codi penal, i es podria impulsar la signatura del conveni sobre els drets econòmics, socials i culturals que no es podia signar abans per les diferències entre els drets econòmics dels residents. També va indicar que es podria parlar de la possibilitat de ser membres de l’Organització Internacional del Treball.

LEGISLACIÓ LABORAL / L’altre àmbit on fa incidència l’ECRI i el PS considera que caldria actuar-hi és en la legislació laboral. En aquest sentit, González va recordar que ja fa temps que el Govern diu que aquesta és una qüestió prioritària, però que de moment no han presentat cap projecte de llei al respecte. És per aquest motiu que la consellera indica que encara conserven el text que van presentar en l’anterior legislatura, i que si a la tardor DA no ha impulsat cap iniciativa en aquest sentit, els socialdemòcrates entraran una proposició de llei de llibertat sindical que reguli el dret a vaga, entre d’altres qüestions.

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que el Govern actual no presta prou atenció a les polítiques d'igualtat i que en l'últim any el país, en lloc d'avançar, ha anat enrere en aquest àmbit, contràriament al que havia passat en l'etapa en què els socialdemòcrates van estar al poder.

En aquest sentit, la formació política a l'oposició aposta per tornar a posar en marxa la Comissió de Polítiques d'Igualtat, engegada pels socialdemòcrates l'any 2009, i per fer "un pacte d'Estat amb la societat civil" i els partits polítics per promoure totes les reformes encaminades a aconseguir més igualtat.

La consellera general Mariona González i el president del partit, Víctor Naudi, van comparèixer ahir, en l'habitual roda de premsa dels dijous, per valorar el quart informe emès per la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI). González va opinar que el pla d'igualtat "no està entre les prioritats de Demòcrates per Andorra", raó per la qual "ha quedat estancat", i que s'hauria de tornar a posar en funcionament la Comissió de Polítiques d'Igualtat, la tasca de la qual ha estat ben valorada per l'ECRI.

Entre les qüestions que s'haurien de tractar en aquest òrgan hi ha, segons va dir González, la de la nacionalitat, "que no toca mai per a DA, ni abans ni ara". Així, s'hauria d'abordar el nombre d'anys necessaris per obtenir la nacionalitat andorrana, la doble nacionalitat o el vot dels residents en les eleccions comunals. "Ens podíem haver avançat com a país en aquest àmbit, però ha hagut de venir un organisme internacional a dir-nos el que hem de fer", va assenyalar Naudi. El president del PS es va mostrar partidari també de "deixar fer a la Batllia sense pressions" pel que fa a la investigació de les escoltes telefòniques al servei de Policia.

El PS va lamentar ahir que un dels aspectes més ben valorats, al seu entendre, en l'informe de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI), la creació de comissió per la igualtat, no hagi estat continuada pel Govern de DA.

Així ho van denunciar ahir el president de la formació, Víctor Naudi, i la consellera socialdemòcrata Mariona González, que van instar l'executiu a impulsar de nou aquest òrgan que, segons la parlamentària massanenca, "era una bona taula, un bon instrument de treball per fer el pla d'igualtat".

Sobre aquest òrgan, la política socialdemòcrata va assegurar que és un lloc idoni per impulsar tant les polítiques d'integració com altres peticions fetes des del Consell d'Europa, com ara el debat sobre la nacionalitat, el vot dels residents a les comunals o, també, els canvis legislatius per potenciar l'acció dels sindicats. En aquest darrer sentit, va avançar que esperaran uns mesos a veure si el Govern tramita la nova legislació laboral promesa, tot i que "tenim un text a punt i l'entrarem al Consell al setembre o a l'octubre".

El capitalisme té futur?
És evident que sí. No hi ha cap sistema alternatiu en l’horitzó. Pot passar  que continuï amb els cicles econòmics que ha tingut. Anirà canviant en coses, com per exemple amb l’aparició d’internet.

I evitarà errors del passat?
Alguns. La prova és que s’han evitat els del 1929. Ara tot va començar el 2007 i s’ha reaccionat ràpidament. No es pot comparar amb els anys 30, amb el nazisme, el feixisme i la guerra. La situació és dolenta, però no tant. N’aprenem i estem aturant bastant el cop. Podia ser pitjor. I es podrà tornar a evitar. El sistema durarà, tindrem sotracs, però vindran per altres bandes, com l’excés de població o el canvi climàtic.

El perill són errors nous?
Sí, però no els coneixem. És impossible saber com serà el futur.

Com veu un home amb tanta formació com vostè les retallades en educació?
És un error terrible, tàctic i moral. No s’han de fer ni en educació ni tampoc en sanitat. És intolerable. L’educació ha de ser l’única cosa intocable. Les obres públiques i l’exèrcit poden esperar. És l’única forma que la gent humil tingui igualtat d’oportunitats, i a més fa pujar la qualitat de vida d’un país.

No deu sentir-se gaire escoltat...
Ho tinc assumit i continuo predicant, però no al desert. Hi ha molta gent que té idees com les meves i hi hem de seguir insistint. No estem tan sols com sembla. No es poden tolerar certes polítiques i que no hi hagi crítica.

El 15-M ja ho fa...
És esplèndid que la gent s’indigni i protesti. La pregunta que els faig és que si tenen un programa desenvolupat i coherent sobre què fer, a partir d’aquí, anar una mica més enllà de condemnar els banquers. Pensar en coses alternatives. No estaria malament que alguns dels membres s’informessin una mica més.

Parlant dels banquers, com veu el tema Bankia?
Lamentable, patètic. Primer fan la malifeta i després ho hem de pagar amb diners públics. Quan guanyen molt, tothom calla. I quan van malament, paguem tots. És una injustícia.

El català té futur?
Sí, si vigilem. La mundialització el soscava i mereix un esforç addicional. Ha perdut ter­reny a certs llocs. És important que els governs se’n preocupin. Formalment, no és una llengua amenaçada i sembla que tot va bé, però hi ha problemes greus i no gaudeix de la salut que caldria tenir.

I quin paper ha de tenir Andor­ra, d’on és llengua oficial?
Seria inconcebible una Andorra que no parlés català. I perquè no passi això s’ha d’actuar. Hi ha botigues on la gent no et contesta en català i això sorprèn una mica. A Itàlia o Anglaterrra, l’immigrant, encara que malament, et parla en la llengua del lloc.

La comissió d’ocupació de la cambra va donar llum verd al text amb els vots del PP i CiU, i ara el projecte de llei de la reforma laboral serà enviat al Senat.
De les 46 esmenes incorporades, els populars en van introduir 16 en el tràmit de la ponència, i 30 més les va pactar amb la resta de grups, entre les quals en destaquen 17 amb CiU i set amb el PSOE. Mentre que les acordades amb els convergents toquen aspectes fonamentals de la reforma, les transaccionades amb els socialistes se centren, principalment, en la racionalització dels horaris laborals o en l’ocupació dels discapacitats.

Acords amb CiU
D’aquesta manera, el PP va pactar amb CiU que el contracte indefinit per a emprenedors i PIME de menys de 50 treballadors –fixa un període de prova d’un any en el qual no hi ha indemnització per acomiadament– desaparegui si baixa l’atur al 15% enfront de la taxa actual, que és del 24,4%. Tots dos partits també van acordar que els tres trimestres consecutius de caiguda d’ingressos o vendes que actualment permeten acomiadar per causes econòmiques es comparin amb el mateix període de l’any anterior, així com els dos trimestres que donen la possibilitat a un empresari de deixar sense efecte els pactes en conveni.
CiU i PP també es van unir per augmentar del 5% al 10% (180 hores) la jornada que pot modificar un empresari per incentivar la contractació de familiars dels autònoms i de fixos discontinus, i perquè tractaments mèdics com el càncer no es tinguin en compte com a causa d’acomiadament per absentisme.
Una altra esmena destacada que s’introdueix, aquesta vegada pactada amb Foro, és que la ultraactivitat –és a dir, la pròrroga automàtica dels convenis una vegada que han expirat i no hi ha acord per a la seva renovació–, es limiti a un any, en comptes dels dos que recollia el text original.

EL CGPI, DIVIDIT PER LA DEMANDA DE DIMISSIÓ AL PRESIDENT, DÍVAR

Cinc integrants del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) van demanar la dimissió del president, Carlos Dívar, en considerar insuficients les seves explicacions sobre uns viatges a Marbella que un dels membres, José Manuel Gómez Benítez, va denunciar a la Fiscalia. El cas per presumpta malversació va ser arxivat. Al mateix temps, set vocals més van plantejar la dimissió del denunciant, Gómez Benítez, al qual van criticar per no haver plantejat la denúncia dins del consell abans d’anar a la Fiscalia. Gabriela Bravo, portaveu del CGPJ, va explicar que no es va votar cap de les dues peticions. Dívar es va queixar del “crebant que tot això” ha suposat a l’òrgan, i tant ell com Gómez Benítez van refusar les demandes de dimissió.