El tema d'aquest any ha estat la salut i per això els nens i nenes que han participat a les activitats han pogut decorar punts de llibre amb frases sobre la higiene, l'activitat física i el menjar sa, a més de fer dibuixos del que significa per a ells la salut. Els petits, també han pogut fer-se fotografies i abraçar-se al Piolet i la Violeta.

Ruth Mayol, tècnica del Departament d'Infància del ministeri, ha explicat que les activitats han tingut molt bona rebuda, i que "fins i tot quan encara estàvem muntant ja hi havia nens que volien posar-se a pintar". A més, ha destacat el fet que quan se'ls explica als petits en què consisteix el dia dels drets dels infants ja saben del que es tracta. En aquest aspecte, la secretària d'Estat d'Igualtat i Benestar, Magda Mata, ha dit que els nens a Andorra estan molt informats gràcies a la tasca de les escoles, però que tot i així "a vegades saben la teoria però no ho apliquen", per això ha considerat que les activitats organitzades en aquest dia són una manera de fer arribar el missatge de forma més lúdica.
Entre les activitats que s'han dut a terme aquest dissabte a la tarda a Illa Carlemany, els nens han pogut participar en la decoració de punts de llibre amb missatges relacionats amb els hàbits de vida saludable, així com fer dibuixos del que representa per a ells la salut i introduir-los en la bústia màgica. Durant aquesta setmana Andorra Televisió anirà emetent els dibuixos que els nens han fet. Magda Mata ha celebrat la col·aboració massiva dels infants, però ha volgut lamentar que "malauradament a molts països encara no es contempla el dret a la salut dels infants".
Per la seva banda, la farmàcia Galeno també ha ofert activitats per als infants en aquest dia, que a més és específic del dret dels infants a la salut. Les activitats que han rebut més expectació han estat les diverses coreografies que han representat nens i nenes a la planta baixa d'Illa Carlemany, i que han tingut com a espectadors tots els visitants del centre.

Els trams oberts han estat suficients perquè els amants de l'esport blanc fessin les primeres baixades que podran repetir diumenge. Les pistes Directa, Grandvalira-Pas de la Casa, i la pista Pala Nova i la Bosc de Grandvalira-Grau Roig, a més d'un quilòmetre dels espais per a debutants, han obert aquest dissabte 20 de novembre en el que ha estat el primer dia de la temporada de neu 2010-2011. Els esquiadors han pogut accedir-hi pagant un forfet reduït de 15 euros. Els telecadires de Font Negre i de Pic Blanc han servit per garantir la connexió per posta entre els dos sectors.

El cònsol major d'Encamp, Miquel Alís, i el ministre de Turisme i Comerç, Claude Benet, s'han afegit a l'esdeveniment, i han fet constar que cal conscienciar la societat andorrana perquè actualment es produeix una quantitat de residus insostenible.

La cap d'àrea de gestió i control ambiental, Sílvia Calvó, ha explicat que la iniciativa consisteix a fer una batukamob que és un esdeveniment que ha d'aconseguir la participació de la gent del carrer per reunir-se al ritme de la música realitzada amb contenidors de residus buits. La simbologia d'això és el fet que els contenidors tenen una altra utilitat quan no contenen residus. Calvó ha indicat que es tracta d'una iniciativa que es fa a molts països d'Europa alhora i que aquest és el segon any que Andorra se suma a la setmana de la prevenció de residus, però és la primera vegada que es fa la batukada.
Des del Comú d'Encamp s'ha volgut donar suport a la iniciativa acollint la batukada i oferint un esmorzar als participants. El cònsol major, Miquel Alís, ha destacat que és molt important que la gent s'impliqui a procurar produir menys residus, i ha destacat que la corporació encampadana destina anualment 2,5 milions d'euros al seu tractament. Per això ha dit que aquests esforços de reduir els residus serveixen per "reduir costos i viure millor". Ha indicat que des dels comuns fa molt que es treballa amb el tractament de residus, però que amb això no n'hi ha prou, que el que cal és reduir-los, per exemple "reutilitzant, com es fa a la deixalleria on la gent recull coses que es poden aprofitar i les arregla". També ha recomanat que els ciutadans tinguin en compte quan compren un producte que aquest "no porti embolcalls que perjudiquen el nostre planeta".
El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Patrimoni Natural no ha pogut estar present a l'esdeveniment, i per això en el seu lloc hi ha anat el ministre de Turisme i Comerç, Claude Benet, que també ha volgut participar en la batukada afegint-se als sons amb els contenidors de residus per donar un caire més festiu a la setmana de la prevenció de residus. Tot i això ha volgut remarcar la gravetat de la problemàtica que suposen els residus i per a això ha dit que Andorra és un dels països que en genera més, i que any rere any això va en augment.

Activitats durant la setmana

Altres activitats que es faran durant la setmana de la prevenció de residus a Andorra seran una conferència sobre el consum organitzada per Andorra Sostenible, el repartiment de bosses reutilitzables a Illa Carlemany, el lliurament d'un premi a la prevenció de residus, i un concurs de vídeos curts sobre aquesta temàtica. Quant al fet de lliurar bosses reutilitzables, Benet ha opinat que és molt important per evitar l'ús desmesurat de bosses de plàstic, que són un residu molt habitual i que costa molt de temps fer desaparèixer. En una jornada que ha estat acompanyada per la neu, el ministre de Turisme i Comerç ha recordat que "si no ens posem a lluitar contra el canvi climàtic, potser arribarà el dia en què no tindrem aquesta neu".

A primera hora del matí es feia necessari circular amb equipaments a partir d'Escaldes-Engordany, tant per anar en direcció Encamp com direcció la Massana, a causa de la intensa nevada. La precipitació, però, ha anat baixant d'intensitat i hores d'ara s'ha aturat al centre del país. Mobilitat recomana prudència en la conducció, ja que hi ha trams de la calçada que estan gelats com a conseqüència de les baixes temperatures.

La nevada, però, no ha provocat que Grandvalira s'hagi fet enrere en l'obertura parcial prevista per aquest cap de setmana. Segons han informat des de l'estació, tot i les condicions meteorològiques, els esquiadors i snowboarders poden estrenar temporada a les pistes Directa, de Grandvalira-Pas de la Casa, i la pista Pala Nova i la Bosc de Grandvalira-Grau Roig, així com alguns espais de debutants.

A primera hora del matí es feia necessari circular amb equipaments a partir d'Escaldes-Engordany, tant per anar en direcció Encamp com direcció la Massana, a causa de la intensa nevada. La precipitació, però, ha anat baixant d'intensitat i les carreteres s'han netejat. Mobilitat recomana prudència en la conducció, ja que hi ha trams de la calçada que poden presentar gel com a conseqüència de les baixes temperatures.

La nevada, però, no ha provocat que Grandvalira s'hagi fet enrere en l'obertura parcial prevista per aquest cap de setmana. Segons han informat des de l'estació, tot i les condicions meteorològiques, els esquiadors i snowboarders poden estrenar temporada a les pistes Directa, de Grandvalira-Pas de la Casa, i la pista Pala Nova i la Bosc de Grandvalira-Grau Roig, així com alguns espais de debutants.

El baixista, Àlex Moldes, també ha passat per Exploited Teens; mentre que el bateria, Josu Adanez, ha estat part integrant de la bandaTobacco Road.     
Deep Jobs, el treball amb què es presentaran, reuneix sis temes propis. Composicions on pretenen “recuperar l’esperit del rock que surt de dins”, segons expliquen. Cançons que recullen influències de diversos estils, del rock clàssic al so indie, però a la recerca sempre d’un segell particular que els identifiqui.

EL COL·LECTIU ARMY OF SOUND ACOMIADA EL CICLE ROCKÒDROM

El col·lectiu de discjòqueis andorrans Army of Sound acomiada aquesta nit el primer cicle del Rockòdrom, que al llarg dels últims set mesos ha ofert aproximadament mig centenar de concerts, entre bandes del país i forànies.
Els responsables del cicle han optat per aquesta fórmula  per a l’última vetllada del cicle –desenvolupat a la sala El Cau, a Arinsal– pel qual Army of Sound ha passat en diverses ocasions i ha estat responsable “d’algunes de les gresques més grans del cicle”, segons Santi Casas, coorganitzador del cicle.
La sessió comptarà, per tant, amb la intervenció de DJ Mi-liki (amb sons dubstep, jungle, drum’n’bass); DJ Woof (drumstep, drum’n’bass, hardteck) i Mc Jordan (a base de voice and flow).

L’anunci de Montilla va ser rebut amb recel per part del candidat convergent, que creu que dar­rere d’aquest anunci hi ha una “estratègia” per guanyar vots i intentar reeditar el tripartit.
La resta de partits, entre els quals hi ha cert consens en la limitació de mandats, van assegurar respectar la decisió de Montilla, tot i que la líder del PP, Alícia Sánchez-Camacho, va criticar que evidencia “debilitat” i el “fracàs” de la seva gestió, mentre que Joan Herrera (ICV) creu que Montilla “ha tirat la tovallola”.
Sigui debilitat política o voluntat d’acotar mandats, el que sí que és cert és que la decisió de Montilla activa definitivament el seu relleu al capdavant del lideratge polític dels socialistes catalans. Si perd les catalanes del 28-N, serà el lloc que més aviat el PSC necessitarà canviar perquè el cap de l’oposició catalana es visualitzi com a alternativa de govern, i si guanya les eleccions o governa en coalició, el PSC haurà de buscar un relleu a Montilla abans de les següents catalanes, previstes pel 2014.
Montilla, en una conferència al fòrum Primera Plana que organitzava un rotatiu català, va explicar que ell aspira a governar una segona legislatura “per fer allò que queda pendent i el que convé a Catalunya”. Va subratllar que mentre el candidat de CiU, Artur Mas, “es postula” per governar 12 anys, ell no pensa a “jubilar-se en el càrrec”.
En un acte sobre sanitat, Montilla va revelar posteriorment que va sentir “tristesa i preocupació” quan Mas es va autoimposar un mandat màxim de 12 anys; és a dir, tres legislatures. “Jo només demano quatre anys per servir Catalunya i fer el que queda pendent. Demano una segona oportunitat per encarrilar el país en la sortida de la crisi”, va remarcar.

“Que ningú no es despisti”
De la seva banda, el candidat de CiU a la Generalitat, Artur Mas, va opinar que respecta la decisió personal del candidat socialista, tot i que creu que el seu anunci “no amaga que ell vulgui seguir sent president de la Generalitat” almenys quatre anys més. “I només pot ser-ho amb un tercer tripartit. Que ningú no es despisti”, va advertir.
No li va agradar gens que Montilla digués que mentre el candidat de CiU “es postula” per governar 12 anys, ell no pensa “jubilarse en el càrrec”.
“Sempre he dit que sóc partidari de limitar els mandats, que l’ideal seria que fossin dos i que si s’ha d’allargar una mica més és perquè normalment els presidents que anuncien que es retiraran després de la segona legislatura se’ls transforma en una legislatura per veure com es prepara la successió”, va assenyalar Artur Mas.
Per un altre costat, el candidat d’ERC, Joan Puigcercós, va defensar la limitació de mandats que, al seu entendre, han de ser dos, per la qual cosa “respecta” i veu “lògica” la decisió presa per l’actual president català.

REGULARAN PER LLEI LES CURES PAL·LIATIVES I LA MORT DIGNA

El govern espanyol té previst aprovar el mes de març vinent un projecte de llei per regular “les cures pal·liatives i la mort digna”, va anunciar ahir el vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba, el qual va negar que la intenció sigui legislar sobre la eutanàsia.
Segons Pérez Rubalcaba, amb aquesta regulació es vol garantir els drets dels pacients, els seus familiars, els metges i “a morir dignament”, que és el mateix que dir “morir sense dolor”. Va concretar que s’abordaria en situacions en què el malalt ha de morir “irremeiablement” i ha de “patir”.
“Quan algú està terminal, vol dir que no té solució i el que li espera al davant és un calvari abans de morir”, va dir Rubalcaba. Per aquests casos, la medicina “té mecanismes perquè la mort, que és inevitable, es produeixi dignament, sense patiments.”

EL BCE DEMANA MÉS MESURES PER EVITAR EL CONTAGI IRLANDÈS

El membre espanyol del Comitè executiu del Banc Central Europeu (BCE), José Manuel González-Páramo, va demanar ahir al govern que adopti noves mesures per recuperar la confiança dels mercats i evitar “qualsevol possibilitat de contagi” dels problemes que afronten països com ara Irlanda.
González-Páramo, que va participar en unes jornades sobre Basilea III, va precisar que Espanya ha de prendre mesures “amb implicacions en despeses de pensions, sanitat i en les relacions entre govern central i regionals”. A aquest objectiu també hi contribuiria –va afegir-hi– un “major dinamisme del mercat laboral”.
A parer seu, aquestes línies d’actuació augmentarien les possibilitats de convèncer els inversors que la capacitat de créixer de l’economia espanyola són raonables.

El cap de llista del Partit dels Socialistes de Catalunya a les eleccions del 28-N, Joaquim Llena (València d’Àneu, 1959) va portar la campanya catalana a Andorra dissabte de la setmana passada. En aquesta entrevista repassa les principals fites del govern tripartit quant a polítiques destinades a les comarques interiors de Catalunya i al Pirineu i esbossa alguns projectes de futur.

-¿Com és que els socialistes no han aconseguit mai penetrar al territori de muntanya on CiU sempre ha estat hegemònica?

-Bé, no és tan així. A les darreres eleccions municipals, autonòmiques i generals vam fer un salt als territoris de muntanya. Però sí que és cert que la població rural de Catalunya ha estat entregada a Convergència tot i que el nivell d’inversió i d’infraestructures dels governs de CiU no ha tingut res a veure amb els dels governs de progrés que hi ha hagut a Catalunya en els darrers set anys.

-Tot i l’esforç inversor, les comarques del Pirineu continuen vivint d’esquena les unes amb les altres…

-És cert, però és que hi ha una gran infraestructura que ha de resoldre aquesta situació, i que és l’eix pirinenc, que només ha anat avançant quan hi ha hagut governs socialistes a Madrid. En aquests moments continuem actuant en aquest marc, s’està a punt d’executar la variant de Gerri de la Sal i queden dues coses més pendents: La primera afecta més directament Andorra i l’Alt Urgell: el tram d’Adrall a Canturri, que hauria de ser tota la pujada del coll del Cantó. En la segona, el tram de Xerallo a Pont de Suert, també s’hi està treballant en el projecte definitiu que ha de substituir el traçat faraònic que no es va acabar de tirar mai endavant. Un cop això estigui enllestit, tindrem bastant resolta la transversalitat que ara ens falta.

-¿Quines oportunitats de desenvolupament veu per al Pirineu més enllà de millorar les infraestructures?

-El Pirineu ha canviat notablement: al meu poble de la meva generació no es va quedar pràcticament ningú. Avui molts joves es queden al territori: a la Vall d’Aran, tots; a les valls d’Àneu, bastants, a la Ribagorça, també bastants. El model dels territoris de muntanya està inventat fa anys i passa pel turisme i per petita indústria de transformació. Quan parlem de turisme ens hem d’escapar dels tòpics vigents fins ara: el turisme de muntanya no s’acaba amb esquiar a l’hivern i anar a pescar a l’estiu, sinó que ofereix un ventall de possibilitats que passen per la natura, els esports d’aventura, el patrimoni cultural, la gastronomia, l’artesania… Els territoris de muntanya, i Andorra ho sap, tota la vida hem fet escudella i això vol dir que ho necessitem tot. Mai no tindrem una gran indústria al Pirineu, però pensi que Nokia és un projecte de desenvolupament rural.

-¿I quant a les activitats tradicionals del Pirineu?

-Hem de donar suport a la ramaderia de muntanya que, afortunadament, ha aturat la seva davallada. Hem establert tot un seguit d’ajuts, com els destinats al cavall pirinenc que no tenia ajudes i avui en té. I també tota la indústria d’embotits i formatges: hi ha alguna empresa de formatges potent, com Cadí a la Seu o a Sort el Tros de Sort. Tot això unit a una millora substancial de l’assistència sanitària: n’hi ha prou de pensar que avui la gent que viu al Pirineu no cal que es desplaci gaire més enllà de la seva comarca per fer-se un tac: se’l poden fer a Viella, a la Seu d’Urgell o a Tremp; i una ressonància o diàlisi. Pel que fa a urgències i emergències hem multiplicat per quatre els recursos que hi havia abans.

-L’aeroport de la Seu no acaba d’arrencar i arribar a Andorra encara és complicat…

-L’aeroport de la Seu era un aeroport privat que va tancar en temps dels governs de Convergència, nosaltres l’hem tornat a obrir, hem adequat la pista i hem de veure quines possibilitats té. I els accessos fins a Andorra han millorat força: n’hi ha prou de pensar en el desdoblament de l’eix del Llobregat i la millora de la C-14: les variants de Ponts i Oliana i la zona dels Tres Ponts estan en fase de projecte executiu.

-¿L’arribada del tren al Pirineu més enllà del de Puigcerdà és factible?

-Hem millorat el tren de Puigcerdà i el tren de la Pobla de Segur. A mi m’agradaria molt que el tren de la Pobla arribés fins a la Seu. Sé que els de la Cerdanya preferiran fer-lo venir des de Puigcerdà… Però en aquests moments, en la cojuntura actual, ens hem de quedar amb el desig, perquè no és una inversió prioritària.

-¿Això vol dir que durant la propera dècada ens n’hem d’oblidar d’això?

-Jo diria que sí. A no ser que els béns de l’economia global canviïn del tot i entrem en una altra època de creixement potent. El més fàcil per mi ara seria dir que sí, que el tren es pot fer… però no, no serà així.

-La llei de vegueries crea discrepàncies fins i tot al si del seu partit. Àngel Ros i Francesc Boya no la veuen amb bons ulls..

-No és que hi estiguin en contra, hi estan d’acord amb matisos. Miri, tots els partits polítics que l’anterior legislatura estàvem a l’arc parlamentari: Convergència, Esquerra, Iniciativa, Partit Popular i Partit Socialista tenim en els nostres programes i en els nostres documents congressuals, la nova ordenació de Catalunya. També la tenia el govern de la Generalitat per un mandat del Parlament de 1987. Inicialment quan parlàvem de vegueries, només teníem en compte la descentralització de la Generalitat: tenir un delegat al Pirineu i representants de les diferents conselleries. Cap dels governs de la Generalitat anteriors s’estructurava en quatre províncies: ¿sap quantes estructuracions diferents hi havia? 28. Això vol dir que dins una mateixa conselleria, cada direcció general s’organitzava d’una manera determinada i cap d’elles coincidia amb la província. Vam decidir unificar tots els criteris i organitzar-nos conforme a les set vegueries.

-Però això no és el que ha portat discrepàncies…

-Hi ha una segona part que no és que hagi portat discrepàncies, és que és molt més complexa. Es tracta d’adaptar les diputacions a aquesta nova organització. En aquest punt també jo hi tinc certes reserves, perquè el finançament que tindria la diputació del Pirineu, pel seu nombre d’habitants, seria molt petit. La manera d’assignar recursos a les diputacions la marca una llei estatal i no ens ho podem inventar des de Catalunya. La realitat és que la descentralització del govern de la Generalitat està feta.

-Sembla que la gent no veu prioritària aquesta nova organització.

-Si s’explica malament i es fa demagògia és impossible. No és cert que això impliqui duplicar l’administració i augmentar el nombre de funcionaris. És una cosa que havíem de fer des de fa 30 anys i és el que hem fet.

-L’abstenció sembla que els juga en contra ¿el preocupa?

-Em preocupa, però tampoc no vull cometre l’error de carregar tota la culpa a la classe política. Segur que els polítics tenim part de culpa, però aquest joc l’hem de jugar tots: els polítics, els mitjans de comunicació -que no ajuden a que la política s’entengui de manera raonable- i també els ciutadans. És un moment en què hem de preguntar als ciutadans què estan disposats a fer pel seu país.

-¿S’atreveix a fer un pronòstic per a la circumscripció de Lleida?

-Crec que nosaltres farem un millor resultat que a les passades eleccions a les terres de Lleida. Guanyarà Convergència, que farà set diputats, nosaltres en guanyarem un i en tindrem quatre, Esquerra en perdrà un i es quedarà amb dos i és probable que Iniciativa i el Partit Popular en tinguin un.

-¿Per què reneguen del tripartit?

-No reneguem: el president ha afirmat amb rotunditat que no reeditarà el tripartit, però això no vol dir que renunciem a l’obra de govern feta. Però nosaltres pensem com pensem i ni som independentistes ni som de dretes. Tampoc no compartim el concert econòmic. Pot sonar molt bé, però obrir el meló del concert, on tots els altres pobles d’Espanya ens han de dir que sí, quan tots sabem que és insolidari. Si França i Alemanya haguessin pensat en termes de concert econòmic l’Europa d’avui, aquesta illa de benestar al món, no existiria. Si avui Catalunya fos independent, la seva contribució a Europa seria clarament positiva, mentre que Espanya fins al 2011 gaudirà de determinats beneficis per ser a Europa. A partir del 2011 començarà a rebre menys del que aporta…

-Potser per això alguns volen la independència per al 2014…

-Si Catalunya entrés com a país independent, la nostra aportació estaria al voltant de 4.000 milions i en rebríem poc més de 1.500. Perquè els nostres paràmetres afortunadament són millors. No és que estigui d’acord amb el tracte fiscal que rep Catalunya i per això el vam anivellar amb el nou Estatut. Com a estat independent no està clar que tinguem més recursos, si volem seguir en el marc europeu, és clar.

«Seria molt fàcil dir que sí, que el tren fins al Pirineu es pot fer, però tenint en compte la conjuntura actual és impensable»

«No està clar que una Catalunya independent disposi de més recursos, especialment si es vol seguir en el marc europeu»

La iniciativa que es du a terme des de fa deu anys, sol tenir molt bona acollida, segons ha explicat el gerent de l'establiment, Bartumeu Gabriel, que ha indicat que l'any passat es van recaptar 2.700 euros i, en aquesta edició, s'espera igualar o superar la xifra.

Les autoritats que s'han afegit a la iniciativa adreçant-se al McDonald's d'Andorra la Vella, han estat, entre d'altres, els cònsols d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer i Josep Vila, els d'Ordino, Bonaventura Espot i Consol Naudí, els de Canillo, Enric Casadevall i Mònica Bonell, a més de la ministra de Salut, Benestar i Treball, Sílvia Bonet, la secretària d'Estat d'Igualtat i Benestar, Magda Mata, i altres consellers de les parròquies citades. Tot i això, Bartumeu Gabriel ha volgut remarcar que des del Comú d'Escaldes-Engordany també s'han sumat a la iniciativa amb la compra d'estores per al ratolí de l'ordinador, que és el producte que s'ha afegit aquest any per col·laborar amb el Centre d'Acollida de la Gavernera, i que els cònsols de Sant Julià de Lòria han confirmat que col·laborarien anant a l'establiment de menjar ràpid lauredià.
La cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, ha dit que s'han sumat a la iniciativa perquè es tracta d'un acte solidari i "pensem que s'ha de col·laborar amb aquesta iniciativa privada" que destina els diners a una obra benèfica. Per la seva banda, Magda Mata, ha dit que els diners es destinen a activitats de lleure que beneficien directament als nens, i per això s'han afegit al dinar al McDonald's. Bartumeu Gabriel ha explicat que a més de l'aportació que es fa durant la jornada d'aquest divendres, durant tot l'any, McDonald's col·labora amb un 0'1% de la seva recaptació al manteniment de cases d'acollida a Espanya per a nens amb malalties que necessiten estar a prop de l'hospital.