Tarda emotiva i de celebracions la que hi haurà dissabte aprofitant el partit entre el BC River Andorra i el Gandia Bàsquet. El club presidit per Gorka Aixàs ha organitzat una sèrie d’actes per retre homenatge a l’actual plantilla per l’ascens i a algunes de les persones que han estat importants en la història del club, com ara els jugadors que van participar en l’ascens a l’ACB l’any 1992.

Segons l'anàlisi dels socialdemòcrates, el dèficit del 2011 és similar al del 2010, i això respon a 'la política d'acurada gestió pressupostària duta a terme pel Govern socialdemòcrata al 2010 i durant els primers quatre mesos del 2011, ja que assenyala que al 2008 i 2009 hi havia un dèficit de més de 100 milions d'euros.
El PS critica que al 2011 s'ha aconseguit aquest resultat "reduint les inversions i transferències de capital en gairebé 35 milions d'euros", i que això permet afirmar que s'han fet els mateixos resultats quan els socialdemòcrates van fer molta més inversió.

Els socialdemòcrates també volien saber quina és la quantitat prevista de residus per incinerar provinents d'Espanya. En aquest sentit, el Govern ha assenyalat que dependrà de les necessitats de les comarques veïnes i ha recordat que el centre hauria de valoritzar com a mínim 45.000 tones de residus l'any, mentre que al 2011 se'n van valoritzar 36.557.
Pel que fa a l'augment d'emissions atmosfèriques que podrien comportar l'increment de residus incinerats, el Govern assenyala que el centre disposa dels elements necessaris per complir els nivells d'emissions. De fet, l'Executiu explica que el fet que el centre funcioni per sota del seu rendiment òptim pot provocar un increment de les emissions atmosfèriques, un risc que es reduiria amb l'augment de residus a incinerar. De tota manera, la resposta del Govern precisa que des de l'entrada en funcionament del centre, no s'han ultrapassat els nivells permesos per la normativa andorrana i l'europea.
Respecte al trasllat de les cendres a territori espanyol, el Govern ha explicat que sigui quin sigui el seu destí final, es continuaran traslladant en les mateixes condicions de seguretat com fins ara, que es traslladen a França.
D'altra banda, el Butlletí del Consell també ha publicat aquest dimecres el criteri desfavorable del Govern a la proposició de llei de modificació de la Llei de tinença i protecció dels animals presentada pel grup parlamentari socialdemòcrata. El Govern considera que el text que van presentar des de l'Executiu ja recull el contingut de la proposició i el completa amb altres continguts.

Després que aquest dimarts el cap de l'oposició, Jaume Bartumeu, lamentés que 'el Govern hagi aturat el procés judicial' contra els socis privats de Ctrasa, la francesa Novergie i l'espanyola Cespa, aquest dimecres, el ministre de Medi Ambient ha assegurat que s'està treballant per trobar-hi una solució.
Bartumeu va recordar que el govern anterior va parar les retribucions que es donaven a les dues empreses a canvi d'uns assessoraments "inexistents", i va lamentar que ara el procés quedi aturat i que per tant no es puguin recuperar els diners que s'han estat pagant a les dues societats i que han significat "un menyscapte molt important per l'erari públic". En aquest sentit, el ministre ha assenyalat que no s'ha abandonat el procés sinó que s'intenta solucionar amb un acord. 
A causa de la demanda judicial els contractes amb les dues empreses havien quedat aturats, i per tant també les retribucions. El ministre ha assegurat que això es manté aturat perquè la demanda no ha estat retirada.

El 29 de març l'Oervatoire français des conjonctures économiques va presentar a París les seves previsions de creixement per a l'economia mundial per 2012 i 2013. Segons l'OFCE l'onada d'austeritat pressupostària de la zona euro induirà enguany una recessió del 0.4% a Europa.

Xavier Timbeau, director del departament d'anàlisi i previsió de l'OFCE, declarava a Libération el divendres 30 de març que el que s'esdevé a Grècia i a Portugal comporta una descomposició de l'Estat: «Hom hi liquida actius públics i hom desmantella la protecció social».

L'analista francès explicava també a Libération que les polítiques restrictives de la inversió pública tenen un impacte directe en l'activitat econòmica, amb un efecte multiplicador.

«Perquè menys despeses públiques i més impost redueixen l'activitat o els ingressos de les famílies».

En la mateixa línia d'anàlisi s'expressa Antón Costas, catedràtic de Política econòmica de la Universitat de Barcelona. En una tribuna publicada dijous passat a El Periódico de Catalunya, Costas deia que «... el cop d'austeritat no està resolent els problemes. En canvi n'està creant de nous, de perilloses conseqüències».

A casa nostra sortim d'una Pasqua que, dissortadament, no ha estat prou bona per augmentar l'ocupació hotelera i reactivar el comerç.

Que estem malament, ho sabem prou bé.

I també sabem que per sortir d'aquesta situació calen sacrificis i esforços.

Tant al conjunt d'Europa com a Andorra, que també és Europa, ni el superàvit és el paradís ni el dèficit és l'infern.

El perill és el fonamentalisme contra el dèficit que està surant.

El govern de DA, alumne aplicat de les polítiques europees liberals que porten a la recessió, intenta transmetre la sensació que l'Executiu sap bé què fa i cap on va. Però un any després de l'onada taronja aquest esforç és cada cop més inútil. No hi ha cap fil conductor que no sigui la inversió estrangera peti qui peti.

Pretendre que la solució de tots els problemes de l'economia andorrana es trobarà amb l'arribada anunciada d'una altra onada, la de la inversió estrangera, és una enganyifa.

No hi pot haver cap arribada d'una onada de positiva inversió estrangera, que afavoreixi l'economia productiva, amb un projecte de llei pensat des de la cultura del «pelotazo» de l'economia especulativa.

L'advocat J. M. Rascagneres escrivia el dia 28 de març al Diari d'Andorra que el projecte de llei d'inversió estrangera «es caracteritza bàsicament per una discrecionalitat administrativa, antagònica amb la seguretat jurídica tan demanada». I continuava dient: «Cap garantia, ara per ara, es dóna als inversors respecte a la fiscalitat que hauran de suportar mentre treballen a o des d'Andorra o en el moment, que esperem llunyà, decidirien sortir del país».

Efectivament, la rellevància formidable de les autoritzacions d'inversió estrangera està generant preocupació en molts sectors de la població i l'economia andorrana.

Hotelers, metges i farmacèutics han estat els primers a fer públiques les seves reticències. D'altres sectors també es queixen. Però en el règim de la majoria absoluta de DA, tenen por de manifestar explícitament el seu rebuig.

S'entén la por. El govern de DA, aixoplugat en la majoria absoluta, no vol cap control ni cap transparència de les seves actuacions discrecionals. A la Cambra de Comerç ja ho van comprovar fa quinze dies quan DA els va respondre agrament rebutjant les seves propostes d'esmena a la llei d'inversió estrangera.

El Grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat unes esmenes, que hem fet públiques fa deu dies, amb les quals posem en evidència l'orientació obscurantista del projecte de llei d'inversió estrangera. Un projecte que assenta l'arbitrarietat i que, en guardar secretes les decisions d'acceptació o de refús de les inversions estrangeres, és contrari a l'Estat de dret.

La crisi és molt dura, però no tot s'hi val.

Més que no pas un Estat de dret, DA ens transporta a una Estat de desmoralització de la ciutadania.

Per a la gent de DA l'Estat de dret està farcit de territoris d'excepció. S'equivoquen.

El principi fonamental de l'Estat de dret és la igualtat davant la llei.

I a l'Andorra taronja de DA ja es veu que la llei pot adaptar-se segons convingui a determinats sectors socials o a persones concretes.

¿On és l'equitat? ¿On és la seguretat jurídica?

Senzillament el govern de DA posa les seves condicions. El govern de DA pretén legitimar aquest veritable atemptat legal invocant l'excepcionalitat de la situació.

Les polítiques d'excepció són, sempre, una amenaça per a la democràcia.

Amb el fals argument de crear llocs de treball, el que sigui, podem marcar el nostre futur per a moltes dècades.

La gent, la ciutadania, té por de perdre la feina. Aprofitant la por, que DA no ha parat d'atiar, es defensen propostes apel·lant a aquest, comprensible, terror a la desocupació.

I en aquest escenari els que esmolen les dents inversores darrera la proposta de DA són, clar i català, els aprofitats. Els que esperen percentatges i busquen comissions.

L'arribada d'inversió estrangera a Andorra ha de canviar en moltes coses, però ha de fer-ho sense traumes ni esquinçaments. Ha de fer-ho a partir d'una àmplia entesa i de la suma de tots els actius.

Per això necessitem un país modern amb una economia competitiva.

I Andorra necessitaria un govern fort i independent. I el que tenim és un govern fort amb els febles i tou amb els poderosos.

Si puc dir llop de mar que em fa il·lusió?
I tant, a més sóc conscient que tinc la imatge arquetípica, porto barba i fumo pipa.

Com el capità del ‘Titànic’, Edward John Smith.
Reconec que el tema de l’enfonsament del Titànic m’apassiona però em sorprèn el màrqueting que s’ha muntat amb motiu del centenari per obtenir objectes que anaven al vaixell. Ho trobo una mica macabre.

Com a navegant quina és la seva teoria?
Va ser un accident i això sempre pot passar, el que ho va convertir en una tragèdia va ser que no portessin prou bots. Això va ser un error humà terrible.

Però ara difícilment un transat­làntic s’enfonsarà per culpa d’un iceberg.
També s’ho pensaven els del Titànic. El que no comptaven és que l’iceberg els tallés el casc de resquitllada, estaven preparats per a un impacte frontal. De tota manera és cert que ara amb la tecnologia de la qual disposem en alta mar, un obstacle així el pots preveure amb 30 milles.  

Ha navegat per aquelles aigües?
Encara millor, he fet Londres-Nova York.

Com?
Vuit dies de creuer, la mateixa ruta del Titànic, i quan vam passar per la zona on es va enfonsar el capità ho va anunciar per megafonia. Va fer impressió, la veritat.

I quin és el motiu de tanta fascinació per aquest naufragi, tampoc és el pitjor de la història.
Suposo que pel fet que es va anunciar amb prepotència que era insubmergible i això és impossible, tot allò que l’home hagi construït per flotar es pot enfonsar. El Titànic també. Al mar se li ha de tenir respecte.

Tornem al capità Smith, ell es va enfonsar amb el vaixell, no com el tristament cèlebre Schettino del Costa Concòrdia.
És que Schettino o anava drogat o borratxo, si no no m’ho explico. Aquests grans vaixells moderns van totalment automatitzats i cometre un error així, apropar-se massa a la costa, és totalment incomprensible. I a sobre marxar.

Quin és el vaixell més mític de tots els temps?
Potser La Pinta, pel viatge de Cristòfor Colom. Allò devia ser al·lucinant. Viatjar cap al desconegut, sense cartes.

Tenen sentit de l’humor els llops de mar?
Provi.

A vostè l’apassiona el Titànic i té una immobiliària, m’atrapa l’analogia?
També estem naufragant. Hi ha menys mercat que abans però encara n’hi ha. El problema és la competència deslleial dels bancs, que només et donen crèdit si ells et venen directament el pis.

Ahir l’equip va complir les directrius. Va córrer primer, per golejar sense problemes el Getafe, (4-0) i després va poder somriure tot veient la classificació, amb el Reial Madrid a només un punt. Pressió màxima per als blancs, que avui visiten el Calderón.
Guardiola va apostar de sortida per una defensa de tres i la tàctica li va sortir bé, perquè el Barça va controlar com va voler el mig del camp. El domini en la primera part va ser total per als locals, que al minut 12 es van avançar en el marcador amb un bon xut d’Alexis. Després arribaria una gran intervenció de Moyà i un gol de Xavi que l’àrbitre González González no va concedir en donar validesa al rebuig del Cata Díaz quan la pilota havia entrat. El partit era un monòleg culer davant un Getafe que buscava la contra i que només va crear perill amb un xut de Rubén Pérez, que va rebutjar Mascherano a córner. A punt d’arribar al descans Messi va fer el segon després d’una gran pared amb Iniesta. La segona part va ser un calc i amb dos gols de cap d’Alexis i Pedro van certificar la golejada que revifa la lliga. En els altres partits d’ahir l’Osasuna es va desfer de l’Espanyol, que va acabar amb nou per les expulsions per doble groga de Coutinho i Forlín. Raúl García va ser el protagonista dels navarresos en materialitzar els dos gols, que els deixen en zona europea. A Anoeta, duel electritzant  que va acabar en taules. Vela va avançar la Reial Societat, que va fallar un penal, i Rubén Castro va fer la igualada per al Betis.

EL DERBI DE MADRID, GRAN ATRACTIU DE LA JORNADA

Posar fi a la mala ratxa en els derbis que persegueix l’Atlètic de Madrid. Aquest és l’objectiu dels matalassers, que no guanyen el Reial Madrid des del 1999. Avui al Calderón tindran una nova oportunitat davant un equip blanc que també necessita la victòria. Els 37 punts que separen els dos equips no serviran de referència. El Madrid, lluny del Bernabéu, només ha cedit una derrota i dos empats. Cholo Simeone, que no s’ha imposat mai als blancs com a jugador matalasser, va assegurar ahir que “buscarem el triomf per a nosaltres, perquè el necessitem. Seria de mediocres pensar que hem de guanyar per ajudar el Barça”.

La raó s’ha de buscar en un dels integrants de l’equip, Salvador, que vol prioritzar la feina a engegar una nova temporada d’estiu al costat del seu company, amb el qual fa set anys que treballen junts. El jugador del CV?Andorra va assegurar ahir al Diari que “no deixaré de treballar per jugar a l’estiu. No em surt a compte. Posant a la balança una cosa i l’altra em decanto per la feina, que no puc compatiblitzar amb els tornejos. Dissabtes i diumenges no treballo però les competicions són entre setmana i potser podria demanar-me uns dies però no tants com per cobrir tota la temporada”.
El jugador, de 24 anys i que treballa de comercial autovenda, no amaga que la decisió és dura, però que la pren pensant en el futur i admet que la Federació de Vòlei l’està intentant convèncer: “m’estan insistint perquè m’ho repensi i així almenys poder acabar el cicle però no ho veig clar”. De tota manera el jugador, que vol seguir amb el CV?Andorra, es mostrava disposat a participar en els proper Jocs dels Petits Estats a Luxemburg, on defensarien l’or de l’any passat a Liechtenstein: “m’agradaria competir-hi. Els Jocs es poden preparar entrenant uns mesos abans ni que fos després del treball. Ja veurem”.  
Miqui Ripoll, director tècnic de la federació, reconeixia ahir que faran tot el possible perque Salvador segueixi formant equip amb Folguera. “Volem plantejar-li un calendari que interfereixi el menys possible en la seva feina. Això passa per estudiar la programació de tornejos satèl·lits i els dies que ell pugui tenir de vacances o que pugui alliberar-se’n. La idea és complir almenys un mínim de competicions, un parell o tres”. La federació no vol perdre  un actiu tan important. No en va Folguera i Salvador van culminar  no fa ni un any el treball de molt   de temps a Liechtenstein amb la medalla d’or, que els va permetre aconseguir el guardó de millor equip de l’any a la Nit de l’Esport, celebrada a Ordino el novembre passat. El duet, entrenat per Geni da Silva, va començar a fer-se veure internacionalment el 2006 quan va ser cinquè en el Mundial júnior de les illes Bermudes, després de signar un dissetè lloc en l’Europeu sub-18 d’un any abans.
Les bones actuacions i la projecció de Folguera i Salvador han estat recompensades amb la confiança del Govern que els ha atorgat des del 2006 una beca del programa d’Alt Rendiment. Els joves tenen actualment una ajuda total de 10.800 euros per al període setembre 2011-agost 2012.

LA SELECCIÓ PREPARA EL DOBLE COMPROMÍS AMB ISRAEL SENSE FOLGUERA

La selecció de vòlei pista, dirigida per Adrián Garrido, ja prepara el doble enfrontament de la primera ronda de l’Europeu contra Israel, duels que arribaran el 13 i el 19 de maig. Garrido no pot comptar encara amb el col·locador del Ciudad de Medio Ambiente Sòria Xavi Folguera, que s’incorporarà als entrenaments la setmana vinent, segons fonts de la federació. Folguera, que ha d’aportar molt en la nova etapa de la selecció com ja va avançar el tècnic en la seva presentació, va tancar la Superlliga fa onze dies en perdre l’equip sorià en el cinquè partit de les semifinals a casa contra l’Unicaja Almeria.
Tot i l’absència de Folguera, Garrido treballa amb un grup d’una desena de jugadors, entre ells alguns joves com David Castillo o Gerard Torralba. El seleccionador compta també  en els entrenaments amb el suport d’Hèctor Garcia, que serà el seu ajudant en l’Europeu.
Mentre els jugadors preparen la cita contra Israel, la federació continua treballant per tancar un parell d’amistosos. Els contactes amb la Federació Catalana de moment no han fructificat i s’estan intensificant les converses per jugar un partit la setmana vinent i un altre la primera setmana de maig, a 7 dies del primer matx. El partit es disputarà al migdia al Poliesportiu d’Andorra i la Confederació Europea de Voleibol ha nominat la parella d’àrbitres formada pel francès Guillet i el portuguès Gonçalves.

A Catalunya, el portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, va proposar a l’executiu estatal que introdueixi fórmules de copagament en algunes vessants de la sanitat, com la manutenció dels malats als hospitals. Homs va declarar que no s’haurien de tocar aspectes de l’atenció sanitària, però que en altres serveis “hi ha recorregut, i això és competència d’Espanya”.  
El portaveu va posar com a exemple Alemanya i el sistema en què els pacients paguen 10 euros per dia d’estada als centres hospitalaris, a partir de les 24 hores d’ingrés. En aquest tema va puntualitzar que s’hauria d’aplicar sense afectar al cent per cent “de la població, sinó a la gent que el pot pagar”. A més, Francesc Homs, va apuntar que les diverses opinions sobre un copagament a Espanya “generen un desconcert en països que ja tenen fórmules semblants”. D’altra banda, el portaveu de la Generalitat va considerar que les negociacions de la líder del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, amb el govern central ha estat “desastroses i penoses”. La dirigent popular li va respondre que “o no està ben informat, o ha estat massa imprudent i agosarat”, i va explicar que el PP ha mantingut contactes amb la Generalitat.  

Pressió dels mercats
Les darreres mesures econòmiques del govern d’Espanya en sanitat i educació no han tranquil·litzat els mercats. La prima de risc del deute espanyol, la diferència amb els bons alemanys, va pujar 32 punts fins els 434, i amb un interès de gairebé un 6 per cent. A més, la borsa espanyola va caure el 2,96 per cent, i l’IBEX 35 va acabar la sessió en 7.434 punts; un nivell com el de març del 2009. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va considerar ahir que Espanya “no necessita un rescat en aquest moment”, perquè el país té un govern amb les idees “clares” i una política econòmica coordinada amb els socis europeus. El ministre va destacar que l’únic que cal és “implementar les reformes” i seguir amb l’austeritat.

AGUIRRE PLANTEJA MODIFICAR L'ESTAT DE LES AUTONOMIES

Esperanza Aguirre, la presidenta de la comunitat de Madrid, va plantejar al cap de l’executiu, Mariano Rajoy, que l’Estat assumeixi algunes competències de les autonomies, com la sanitat, l’educació o la justícia, i que els ajuntaments s’encarreguin d’altres com els transports i els serveis socials. Durant la reunió oficial que van mantenir ahir, Aguirre va considerar que ara s’entendrien reformes estructurals com “la necessitat de revisar l’Estat de les autonomies”, que segons la seva opinió “probablement no ha servit per al que es va crear, integrar als partits nacionalistes catalans i del País Basc” i que el que ha provocat és “encarir i complicar el funcionament de la resta de les regions”. També va considerar que és “imprescindible la col·laboració del PSOE”.
De la seva banda, Mariano Rajoy, va comentar ahir que “ni es planteja ni es discuteix” un debat sobre l’Estat de les autonomies, un sistema “consagrat a la Constitució”. El president del govern va afirmar que “no ens podem permetre que es digui que el nostre sistema competencial i autonòmic és el culpable ni el responsable de la manca de credibilitat del país”.
El president de la Generalitat, Artur Mas, també va participar en el debat autonòmic, i no es va mostrar en contra d’una recentralització de serveis en algunes comunitats, mentre no afecti ter­ritoris històrics. “És una cosa que sabíem des de fa anys, que efectivament hi ha comunitats autònomes que responen a una cosa artificial, que es va crear per fer un cafè per a tots i diluir les aspiracions de Catalunya i del País Basc”, va declarar.