L’objectiu de l’ajuda és fer front a la crisi de deute provocat pels greus problemes del sector bancari del país i frenar el contagi a Portugal i Espanya.
El tipus d’interès que s’aplicarà variarà segons les dates en les quals s’accedeixi als diners i les condicions dels mercats, va anunciar el govern irlandès. D’aquesta manera, en un comunicat, l’executiu va assenyalar que “si els fons s’extraguessin avui, el tipus d’interès anual combinat seria del 5,8%”.
El rescat s’activarà en la pròxima reunió de ministres d’Economia de la UE, que se celebra els dies 6 i 7 de desembre. Del total de l’ajuda, 50.000 milions d’euros es destinaran a atendre les necessitats de finançament del govern de Dublín, mentre que els 35.000 milions restants es concentraran en el sector financer.
A canvi de l’ajuda, les autoritats irlandeses van aprovar dijous un duríssim pla d’austeritat fiscal per als pròxims quatre anys a fi de reduir el dèficit públic del 32% del PIB aquest any al 3% el 2014. L’ajust puja a 15.000 milions d’euros i inclou mesures com l’acomiadament de 25.000 funcionaris, la retallada del salari mínim o l’augment de l’IVA fins al 23%.

Desglossament de l’ajuda
Del total de l’ajuda a Irlanda, 22.500 milions d’euros procediran de l’FMI, i una quantitat equivalent l’aportarà el Mecanisme Europeu d’Estabilitat Financera, garantit pel pressupost comunitari. 22.500 milions més provindran del Fons Europeu d’Estabilitat Financera –garantit pels països de l’eurozona–, i de préstecs bilaterals del Regne Unit, Suècia i Dinamarca. Irlanda contribueix al seu propi rescat amb 17.500 milions alliberats del seu fons de pensions.
D’altra banda, els ministres de Finances de la zona euro van acordar també que la participació del sector privat en el futur fons de rescat permanent per socórrer països amb problemes de finançament es decidirà “cas per cas”, segons van confirmar fonts europees. La proposta aprovada ahir, facilitada per un acord entre França i Alemanya sobre aquesta qüestió, suposa una suavització de les exigències alemanyes en aquest sentit, que desitjava que la contribució dels inversors al cost dels futurs rescats –acceptant una rebaixa del capital invertit en deute públic–, fos més automàtica. Precisament, les pressions de l’executiu d’Angela Merkel perquè el sector privat suporti part del cost dels rescats a partir del 2014, quan caduca el fons temporal aprovat després de la crisi grega, estan en l’origen de l’actual espiral de venda de deute sobirà de països com Irlanda, Portugal o Espanya.

NOVA PROVA DEL TRESOR ESPANYOL ALS MERCATS AMB UNA EMISSIÓ DE BONS A TRES ANYS

El Tresor Públic espanyol se sotmetrà a una nova prova als mercats dijous vinent, amb una nova subhasta de bons a tres anys, en la qual previsiblement reduirà el volum d’emissió, tal com va anunciar la vicepresidenta segona, Elena Salgado, divendres passat. Salgado va explicar que el Tresor complirà amb el calendari previst per a aquest 2010, encara que reduirà el volum de les emissions d’aquí a final d’any, ja que l’Estat compta amb recursos líquids suficients per finançar les despeses pendents.

Desconfiança dels mercats
La nova subhasta, que es realitzarà amb un cupó de 2,50%, es produeix en un escenari marcat de nou per la desconfiança dels mercats que, després que Irlanda hagi demanat oficialment ajuda financera, han situat Portugal i Espanya en el seu punt de mira. Així, els nous dubtes que assalten els mercats poden tornar a elevar els tipus del paper, tal com va passar la setmana passada en l’emissió de lletres a 3 i 6 mesos, en la qual el Tresor va aconseguir col·locar 3.256 milions a un cost que duplicava el de l’anterior.
De fet, durant l’última setmana, la prima de risc oferta als inversors pels bons espanyols a deu anys respecte als d’Alemanya va prosseguir la seva escalada davant de la incertesa, i va marcar un nou rècord, divendres, en situar-se en 265 punts bàsics.

Espanya es paralitza un dilluns. Arriba el clàssic. El primer assalt entre els dos grans. L’enfrontament de dues formes d’entendre el futbol amb un objectiu: el triomf. Dues maneres de dirigir, Guardiola contra Mourinho. El duel dels dos millors futbolistes del món, Leo Messi i Cristiano Ronaldo. Un mà a mà entre el toc culer i la verticalitat madridista. Una cita que cada temporada supera la seva pròpia expectació.
Arriba el Barça al dia assenyalat en el millor moment, amb un creixement en els dos últims mesos que el fan igualar l’excel·lència de la seva millor època. Si durant l’inici de campionat s’havia mostrat intractable com a visitant, les últimes jornades també s’han aclarit tots els dubtes generats amb les seves actuacions en el Camp Nou. No solament ha recuperat l’essència del seu futbol de combinació, velocitat i toc, sinó que l’ha anat acompanyant d’una efectivitat que li ha permès firmar la millor arrencada de llga –nou victòries, un empat i una derrota– de l’era Guardiola.

Quatre triomfs en quatre partits
El tècnic català no sap el que és perdre davant del Reial Madrid des que entrena el Barça. Ha gua­nyat els quatre clàssics. El seu equip està crescut i a més compta amb la tranquil·litat de saber que la seva gran estrella, l’argentí Leo Messi, està en estat de gràcia, amb deu partits seguits marcant.
“No tinc res a amagar a José Mourinho; sap que sortirem a atacar”, va manifestar el tècnic del Barça, que va definir el Reial Madrid com “un rival espectacular, potent, ràpid, amb molt bons jugadors i molt ben organitzat”. Guardiola, que va dir que té l’onze “pràcticament decidit”, creu que el clàssic “serà bastant previsible”, perquè els dos equips tenen un estil molt definit i, en aquest sentit, entén que “no hi haurà gaires sorpreses”.
De la seva banda, Mourinho, una persona odiada pel barcelonisme, serà el centre de les ires al costat de Cristiano Ronaldo. Són els dos nous emblemes del Reial Madrid que volen treure’s una espina clavada: mai no han guanyat en feu blaugrana.
L’entrenador madridista va desitjar un clàssic en què els seus jugadors i els del Barça col·laborin amb els àrbitres. Sobre la designació del col·legiat basc Eduardo Iturralde González, va assegurar, basant-se en les estadístiques, que “el Barça és feliç, el Reial Madrid menys”. Mourinho, que va confirmar que alinearà el seu onze de gala amb l’alemany Sami Khedira i l’argentí Gonzalo Higuaín, totalment recuperats, també va assegurar  que el seu estil és molt diferent al del tèncic blaugrana: “Guardiola té el seu estil i si ell està content amb la seva manera de fer, fantàstic.”

EL MALLORCA SE SITUA EN ZONA EUROPEA A COSTA DEL MÀLAGA (2-0)

El Mallorca es va col·locar ahir amb 21 punts en zona d’Europa League, després de guanyar a l’Ono Estadi el Màlaga. El partit es va mantenir igualat fins a la segona part, quan dos gols, de Webo i el Chori Castro, van sentenciar els andalusos.
A Mestalla, el València va certificar el bon estat de forma derrotant l’Almeria (2-1), tot i que un gol d’Ulloa a l’últim minut va posar emoció a un partit que els locals van adjudicar-se gràcies a dues dianes de Soldado.
En altres matxs de la jornada, la Reial Societat va guanyar a Gijón (1-3) i es confirma com un dels equips revelació de l’any. També va sumar els tres punts el Racing contra el Deportivo (1-0). L’Hèrcules, mentrestant, va guanyar el Llevant (3-1) gràcies a la parella de davanters Trézéguet-Valdez, i a San Mamés, l’Athletic de Bilbao va derrotar l’Osasuna amb un gol agònic de Gurpegi en el descompte.

La modificació, però, és clau per al control de la societat i els minoritaris consideren que és una maniobra claríssima de l’executiu per fer una nacionalització encoberta i forçar-los a marxar.
El forn té un sobrecost d’uns 23 milions d’euros, especialment fonamentat en l’any que la construcció va estar aturada, que es calcula que va significar un impacte d’uns 15 milions d’euros. Per fer front al deute generat es va tirar endavant un crèdit a 20 anys amb un banc del país que es va retornant amb els ingressos anuals. El Govern i FEDA disposen del 53% de les accions, mentre que Cespa té el 29% i Novergie el 18% (sumades donen el 47%). El capital social és de 3,289 milions d’euros. Per tant, a grans trets, la part pública té 1,7 milions i la privada, 1,5.
La maniobra governamental comporta que es passi a registrar en un sol any el sobrecost. Una societat amb 3,2 milions de capital social a la qual se li carreguen de cop 23 se’n va a la fallida directament, excepte que els socis facin l’aportació corresponent per evitar-ho. Això significa que la part pública hi hauria de posar uns 12 milions i la privada, 11.

Negativa a l’ampliació
Els socis privats es neguen en rodó a anar a aquesta ampliació. Especialment perquè una inversió d’aquests tipus és inversemblant fer-la quan igualment continuarien estant en minoria i per tant mantenint la situació subsidiària respecte al Govern. Cespa i Novergie no entenen per què ara de cop es desenvolupa aquest moviment, que només el poden veure com un intent de l’executiu per fer-los fora. Segons la seva versió, el forn funciona bé i no hi ha urgències econòmiques, sinó que es va pagant regularment el crèdit. No anar a l’ampliació significaria que si el Govern fa tota l’aportació els privats passaran a tenir només 1,5 milions d’un capital social d’uns 26. A grosso modo, del 47% de la societat que tenen ara es quedarien en un sis o un set per cent. Passen a ser intranscendents.
Aquest és el detonant de la guerra oberta entre els dos bàndols. Els minoritaris estan absolutament en contra de la maniobra i per tant no s’han presentat a les sessions del consell d’administració en què s’hauria de validar la decisió. El Govern acusa Cespa i Novergie de voler bloquejar i defensar “els seus interessos particulars en detriment dels interessos de la societat i en perjudici del servei públic que realitza CTRASA (Centre de tractament de residus, societat anònima)”. L’executiu indica que Cespa i Novergie voluntàriament no es presenten al consell d’administarció “dues vegades” perquè no es puguin prendre acords que no comparteixen.
Les dues societats privades, especialistes en la gestió de residus, han manifestat al Govern que consideren tot el procés una acció de nacionalització encoberta destinada a forçar l’abandonament de la societat. Les posicions es mantenen en una situació de punt mort esperant propers moviments dels dos bàndols.

L'EXECUTIU ALERTA D'IRREGULARITATS

El Govern va emetre un comunicat en el qual alertava de les possibles irregularitats en l’explotació del centre de tractament de residus que realitzen Cespa i Novergie. Per aquest motiu, els representants de l’executiu i de FEDA en el consell d’administració de CTRASA actuen “en benefici d’una acurada gestió dels cabdals públics esmerçats en les inversions públiques a CTRASA, alhora que vetllen per l’interès general d’acord amb l’objecte de la concessió”. Un dels punts de discòrdia és el pacte actual pel qual el forn incinerador té garantit el pagament de l’equivalent a la crema de 45.000 tones de residus. Aquest capital es rep indiferentment de si s’arriba o no a aquesta xifra. Es va establir el cànon per garantir que els ingressos del centre de tractament de residus siguin suficients per a les despeses d’explotació i per al pagament del crèdit que ha de fer front al sobrecost de la infraestructura. El pressupost de CTRASA per al 2011 mostra com dels deu milions d’euros, gairebé la meitat es destinen a despeses financeres.

La modificació, però, és clau per al control de la societat i els minoritaris consideren que és una maniobra claríssima de l’executiu per fer una nacionalització encoberta i forçar-los a marxar.
El forn té un sobrecost d’uns 23 milions d’euros, especialment fonamentat en l’any que la construcció va estar aturada, que es calcula que va significar un impacte d’uns 15 milions d’euros. Per fer front al deute generat es va tirar endavant un crèdit a 20 anys amb un banc del país que es va retornant amb els ingressos anuals. El Govern i FEDA disposen del 53% de les accions, mentre que Cespa té el 29% i Novergie el 18% (sumades donen el 47%). El capital social és de 3,289 milions d’euros. Per tant, a grans trets, la part pública té 1,7 milions i la privada, 1,5.
La maniobra governamental comporta que es passi a registrar en un sol any el sobrecost. Una societat amb 3,2 milions de capital social a la qual se li carreguen de cop 23 se’n va a la fallida directament, excepte que els socis facin l’aportació corresponent per evitar-ho. Això significa que la part pública hi hauria de posar uns 12 milions i la privada, 11.

Negativa a l’ampliació
Els socis privats es neguen en rodó a anar a aquesta ampliació. Especialment perquè una inversió d’aquests tipus és inversemblant fer-la quan igualment continuarien estant en minoria i per tant mantenint la situació subsidiària respecte al Govern. Cespa i Novergie no entenen per què ara de cop es desenvolupa aquest moviment, que només el poden veure com un intent de l’executiu per fer-los fora. Segons la seva versió, el forn funciona bé i no hi ha urgències econòmiques, sinó que es va pagant regularment el crèdit. No anar a l’ampliació significaria que si el Govern fa tota l’aportació els privats passaran a tenir només 1,5 milions d’un capital social d’uns 26. A grosso modo, del 47% de la societat que tenen ara es quedarien en un sis o un set per cent. Passen a ser intranscendents.
Aquest és el detonant de la guerra oberta entre els dos bàndols. Els minoritaris estan absolutament en contra de la maniobra i per tant no s’han presentat a les sessions del consell d’administració en què s’hauria de validar la decisió. El Govern acusa Cespa i Novergie de voler bloquejar i defensar “els seus interessos particulars en detriment dels interessos de la societat i en perjudici del servei públic que realitza CTRASA (Centre de tractament de residus, societat anònima)”. L’executiu indica que Cespa i Novergie voluntàriament no es presenten al consell d’administarció “dues vegades” perquè no es puguin prendre acords que no comparteixen.
Les dues societats privades, especialistes en la gestió de residus, han manifestat al Govern que consideren tot el procés una acció de nacionalització encoberta destinada a forçar l’abandonament de la societat. Les posicions es mantenen en una situació de punt mort esperant propers moviments dels dos bàndols.

L'EXECUTIU ALERTA D'IRREGULARITATS

El Govern va emetre un comunicat en el qual alertava de les possibles irregularitats en l’explotació del centre de tractament de residus que realitzen Cespa i Novergie. Per aquest motiu, els representants de l’executiu i de FEDA en el consell d’administració de CTRASA actuen “en benefici d’una acurada gestió dels cabdals públics esmerçats en les inversions públiques a CTRASA, alhora que vetllen per l’interès general d’acord amb l’objecte de la concessió”. Un dels punts de discòrdia és el pacte actual pel qual el forn incinerador té garantit el pagament de l’equivalent a la crema de 45.000 tones de residus. Aquest capital es rep indiferentment de si s’arriba o no a aquesta xifra. Es va establir el cànon per garantir que els ingressos del centre de tractament de residus siguin suficients per a les despeses d’explotació i per al pagament del crèdit que ha de fer front al sobrecost de la infraestructura. El pressupost de CTRASA per al 2011 mostra com dels deu milions d’euros, gairebé la meitat es destinen a despeses financeres.

El River Andorra va demostrar per què és un gran d’aquesta lliga. Sembla, a simple vista, que l’Adecco LEB plata és cosa de tres, és a dir, Clavijo, Promobys Tíjola i el mateix River estan un esglaó per sobre dels altres. A vegades no per joc, però sí per plantilla. Els noms, la qualitat, la profunditat de banqueta i l’equilibri ja és suficient per guanyar els partits. Els rivals, com el CB Prat Joventut, un equip de talent, tot i que molt innocent i amb molts jugadors amb un estat de forma pèssim –parlem dels veterans Jordi Llorens i César Bravo, tot i que Jaume Comas encara s’aguanta a un nivell acceptable–. El vinculat de la Penya va arribar a Andorra sense dos projectes de crac: el pivot Nacho Llovet i el base Albert Homs, encara en edat júnior. Aquests dos van jugar amb el primer equip a la pista del Meridiano Alicante. Per tant, el River   Andorra, sense enlluernar, va trencar una ratxa de dues derrotes consecutives i es va imposar per 86 a 80 als joves talents que juguen com a locals al Baix Llobregat.
Els primers 10 minuts de partit van comptar amb un parcial d’inici de 0 a 5 que va tenir resposta amb un parcial de 6 a 0. Dos triples, un de Néstor Zamora i un altre d’Àlex Piru Ros, van situar el 12 a 7. El primer quart dels de Joan Peñarroya va ser el més encertat dels períodes amb una bona defensa i també certa claredat d’idees ofensives. Un triple de  Ferran Bassas sobre la mateixa botzina va tancar el 27 a 19 al final del primer quart. Els catalans van mostrar-se com un equip molt més exterior que interior i la baixa de Nacho Llovet es començava a notar amb un Jordi Llorens molt gris, massa.
L’altra cara, la més adversa, del River Andorra va sorgir, i de quina manera. El Prat Joventut, liderat pel jove montenegrí Marko Todorovic, va clavar un parcial de 15 a 21 i va situar, al descans, un 42 a 40. Màxima igualtat. L’ala pivot Todorovic va enlluernar amb un joc individual molt versàtil. Va acabar el segon quart amb 12 punts, 5 rebots i 21 de valoració.

Sense idees i ‘sistema Justin’
El tercer i últim quart va ser un calc. El River, sense idees, no va saber aprofitar la seva superioritat a la pintura. Més quilos, més qualitat i més recanvis dins de la zona i més contra un Jordi Llorent molt erràtic. Els de Joan Peñarroya no van estar gens encertats i si el rival hagués estat un Tíjola o un Clavijo de torn, el resultat hauria estat diferent. El Prat Joventut no va saber aprofitar les seves oportunitats –en va tenir unes quantes– i va acabar cedint, gràcies a l’encert de l’americà Justin Howard. El center va acabar amb 14 punts i 7 rebots. Tot un recital, encara que combinat amb accions molt desencertades. Va ser el millor dels pitjors. Els àrbitres també es van unir a la festa i van convertir la seva actuació en anticasolana. La victòria, el millor de tot plegat.

EL VESTIDOR

"NOSALTRES SEMBLÀVEM EL PRAT"

Joan Peñarroya. Entrenador del river andor­ra, va ser crític, molt crític, davant de la victòria del seu equip contra el CB Prat Joventut. “Hi ha hagut algunes fases de partit que semblàvem l’equip vinculat. Hem ofert coses bones, però també coses dolentes. Individualment hem de fer un pas endavant en la nostra mentalitat”, va assegurar Joan Peñarroya, que va parlar dels aspectes que cal millorar. “Tenim problemes amb els tirs lliures i també desconnectem sovint. Hem de millorar i hem de buscar fluïdesa”, va indicar Peñarroya.
De la seva banda, Carles Durán, el tècnic del Prat Joventut, va ser també crític com el seu company de professió. “Hem jugat a ratxes i hem plantat cara als tres forts de la categoria, però hem perdut. La baixa de Nacho Llovet s’ha notat”, va dir.

La Lliga Nacional aquesta temporada està més emocionant que mai. Això ho estan fent possible els canvis de líders que s’han produït, ja que fins a quatre equips opten seriosament al títol després d’haver-se disputat deu jornades.

La Policia ha detingut entre dissabte i diumenge tres persones amb diferents quantitats de marihuana i cocaïna.

Catalunya ha celebrat vuit eleccions autonòmiques des del 1980, en les quals CiU ha estat successivament la guanyadora en escons, tot i que en els últims quatre processos, amb l’excepció del repunt del 2006, ha patit un descens progressiu pel que fa al suport electoral.
Un total de 5.363.356 persones estan cridades a votar en aquestes eleccions, d’on sortirà un nou executiu en el qual els dos màxims aspirants a la presidència, el mateix Mas i José Montilla (PSC), tenen com a objectiu governar sense lligams. A més, es presenten a les urnes els candidats d’ERC, Joan Puigcercós; del PPC, Alícia Sánchez-Camacho; d’ICV-EUiA, Joan Herrera, i de Ciutadans, Albert Rivera.
Està per veure, però, si el Parlament s’atomitzarà encara més amb la possible entrada del partit que lidera l’expresident del Barça, Joan Laporta (Solidaritat Catalana), el Reagrupament de l’exconseller Joan Carretero i altres partits, com Alternativa de Govern o UPyD. En total, 39 candidatures i coalicions repartides en 144 llistes, xifra rècord des de  les primeres eleccions. Tots ells han realitzat una campanya de 15 dies amb l’objectiu de lluitar contra l’abstenció –en un context de crisi econòmica–, i mobilitzar els votants amb apel·lacions al vot útil.
Prop de 8.500 agents de seguretat, entre els més de 6.700 mossos d’esquadra i 1.700 policies municipals, vetllaran per la seguretat de la jornada. Aquest dispositiu té com a objectiu preservar la normalitat durant un dia en què hi haurà obertes 8.032 taules electorals repartides en 2.721 col·legis.
Una de les novetats és que un total de 232.126 joves votaran per primera vegada en unes eleccions catalanes, i per a 84.107 d’ells aquests seran, a més, els primers comicis en els quals puguin exercir el dret a vot.

Sistema per a invidents
Una altra novetat és que els electors amb algun tipus de discapacitat visual podran prendre part a les autonòmiques sense la necessitat de tenir algú que els ajudi a escollir la papereta, ja que disposaran d’un sistema de votació adaptat. D’aquesta forma s’assegura que les persones invidents puguin votar per si soles i mantenir el seu vot secret, tal com ja es va fer en les eleccions al Parlament Europeu. El sistema consisteix en un kit que inclou una guia en braille, un sobre de votació normalitzat i les paperetes. Aquestes vénen cadascuna dins d’un sobre amb una etiqueta en tinta i en braille amb el nom de la candidatura perquè el votant pugui identificar-la.

ZAPATERO ES COMPROMET A ACCELERAR LES REFORMES

El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es va comprometre ahir davant dels representants de 37 grans empreses a continuar amb determinació les reformes econòmiques que s’estan realitzant i que es portin a la pràctica amb la màxima celeritat possible. Zapatero va explicitar aquest compromís en la reunió de gairebé quatre hores que va mantenir al Palau de la Moncloa amb els responsables de 37 de les 39 empreses que havia convidat per intercanviar punts de vista sobre la situació econòmica, ja que finalment van excusar la seva assistència Cepsa i Mercadona.
En roda de premsa, el mandatari va qualificar la reunió d’“extraordinàriament útil i molt positiva”, perquè ha servit per generar confiança i per reforçar el compromís recíproc del govern i els empresaris per l’estabilitat econòmica. Així, va explicar que el compromís de l’executiu es fonamenta en tres pilars: l’austeritat i reducció del dèficit, modificacions en el sistema financer i continuar amb totes les reformes estructurals per portar-les a la pràctica amb la màxima celeritat possible.
L’aplicació d’aquestes reformes va ser l’eix de la intervenció de Zapatero, que va recordar que afecten al desenvolupament del mercat laboral, al sistema de pensions i al sector energètic, entre d’altres, i que tenen com a objectiu canviar el model econòmic per guanyar en competitivitat. Mentre el govern va garantir que no s’aturarà en les modificacions previstes, els empresaris van assegurat que les portaran a la pràctica per aconseguir l’objectiu comú de crear més ocupació.

En les activitats que no són rendibles, les administracions públiques han de donar un cop de mà per tirar endavant aquesta gestió i eliminació. Andorra té un desavantatge en aquest aspecte, perquè no té plantes de tractament i necessita exportar els residus perquè siguin reciclats. A banda del que costa de transport, tampoc no es pot beneficiar dels convenis per deixar els residus que hi ha en els països del voltant, on hi ha mecanismes específics de finançament. Això passa a Espa­nya, on es traslladen bona part dels residus andorrans. A l’Estat veí, com passa a altres països de la Unió Europea, el tractament es paga mitjançant els acords entre fabricants, que paguen un cànon, plantes i administracions. Les associacions Ecovidrio i Ecoembes s’encarreguen d’aquest procés en el cas del vidre i els envasos. Però a Andorra no existeix aquesta fórmula perquè com a país importador de productes ja tancats no hi ha indústria, envasadores i plantes de tractament. Els únics materials que tenen un mercat són el paper, el cartró i la ferralla. La resta és la que necessita l’ajut públic, que en el cas andorrà afronten els comuns i el ministeri de Medi Ambient.

Diferents camins
La fórmula de tractament fins a l’exportació dels tres residus estrella, vidre, envasos i paper i cartró, presenta especificitats. Fins fa un any, els envasos, els del contenidor groc, viatjaven cap a les plantes de fora del país barrejats. Però ara es fa una primera tria manual segons si el material és metàl·lic, tetrabric, de plàstic dur o de plàstic film en una instal·lació a la Comella. Un maldecap dels operaris és que es troben amb residus que no corresponen. Els residus separats s’acumulen en gàbies i una compactadora fa les bales separades segons el material. Una vegada hi ha la quantitat suficient s’exporta. “Això després se centralitza en recuperadors més importants, que fan les vendes als fabricants. En funció de la demanda pot anar a un lloc o a un altre”, explica Eusebi Gratacós, gerent de Feper, l’empresa que s’encarrega de la gestió. Un cop els residus arriben a les plantes té lloc el procés final. Les llaunes de ferro i alumini es fonen, i després poden convertir-se en qualsevol producte. El plàstic es torna a utilitzar després de triturar-lo fins fer pols, o utilitzar un sistema químic per descompondre’l. Més complicat és el tractament dels brics, perquè s’ha de separar el paper, el plàstic i l’alumini. Amb el vidre d’envasos hi ha un procés similar fins a la planta de destí, en què es neteja de papers, suros o metalls, i se separa pel color, abans d’anar a la fosa, i un cop fos pot tornar a convertir-se en un envàs. Per a la fosa del vidre reciclat cal una temperatura més baixa que per fondre la matèria primera, i s’estalvia energia.
El paper i el cartró el gestionen els comuns, el Govern i empreses privades. Però l’exportació d’aquest material sí que pot cobrir els costos d’exportació. Un cop arriba a les plantes s’elimina la tinta mitjançant sabó i aire injectat. S’estima que el rendiment de la pasta que s’obté és del 90 per cent, pel 50 de la provinent de la fusta. Després, a més de servir per fer fulles de paper reciclat, s’utilitza per fabricar cartró, paper de diaris o paper higiènic.
Els comuns subvencionen la recollida d’aquests tres residus, i el Govern l’exportació dels envasos i del vidre, però no del paper, perquè amb la seva venda es poden cobrir els costos. Les empreses que s’encarreguen del transport tenen força en compte el preu en un mercat que defineixen com a “molt variable”.

Altres residus
El centre de referència on s’acumulen els residus de reciclatge, a més dels envasos, vidre i una part del paper, és la deixalleria del centre de tractament de residus, i des d’aquí les empreses fan l’exportació. El poble del Pont de Vilomara (Bages) és el lloc de les empreses on es fa la gestió de bona part d’aquests residus, com ara els frigorífics, que es trituren i se separen les restes, els metalls fèrrics i els no fèrrics, i el plàstic. I també es fa això amb els ordinadors, impressores sense el tòner, planxes, mòbils o televisors. Alguns productes tenen un tractament especial perquè hi ha presents substàncies perilloses, com ara l’interior dels tòners, els tubs dels fluorescents, els canons de televisors vells, els frigorífics que encara tenen gasos CFC o envasos que han contingut materials tòxics com dissolvents.
Un dels materials que destaca pel gruix és el de pneumàtics, i a les plantes se separa el metall del cautxú, que es pot granular i fer servir com a lloses elàstiques. També el vidre pla (el de finestres i que té un procés diferent al d’envasos), olis vegetals per produir biocombustibles, olis minerals que es poden refinar o bateries i piles de les que es poden fondre els metalls de què estan fetes. “Hem de mirar que els centres on van estiguin certificats, que els donin el tractament adequat”, explica Ricard Félix, cap de la deixalleria de CTRASA. La fer­ralla és un dels pocs productes amb un mercat ampli. Per a la resta cal ajuts, per completar la part que no cobreixen les plantes amb els ingressos per la venda dels materials.

El primer pas
El camí comença amb la recollida dels diferents contenidors. Per al vidre i els envasos hi ha concessions nacionals amb Pirinenca de Serveis en què cada parròquia paga una part. Cada parròquia es fa càrrec de la seva pròpia concessió en el cas del paper. Els diners que suposa aquest servei, en global per als envasos, és aproximadament d’uns 400.000 euros, una xifra molt semblant a la del vidre. Per al paper i cartró s’inverteix més quantitat, al voltant d’un milió d’euros.
A Escaldes-Engordany els diners previstos són d’uns 53.000 euros per a la recollida del vidre, 65.000 per als envasos i 237.000 per al paper. El cost per a Encamp és de 55.000 euros per al vidre, 70.000 per als envasos i 225.000 per al cartró. Ordino, destina uns 114.000 euros al vidre i els envasos, i el cartró el recull el personal del comú, i a la Massana la recollida de vidre suposa 55.000 euros, la d’envasos, 50.000, i la de paper i cartró, 86.000 euros. De la seva banda, a Sant Julià el servei per al vidre suposa 57.000 euros, 54.000 els envasos i 88.000 el paper. Els comuns d’Andorra la Vella i Canillo no disposaven del desglòs de la inversió. Els altres materials es recullen a les deixalleries comunals. Encamp, a més, ha instal·lat minideixalleries als carrers i contenidors d’oli.
Aquesta despesa es fa a banda de les escombraries amb un volum superior a les deixalles prèviament triades. El 2010 es van reciclar un terç dels residus que es van produir, un percentatge semblant a Catalunya i l’OCDE. Tot i que, com comenta Ricard Félix, “amb la tecnologia que hi ha ara es podria reciclar el 90%”.

RECOLLIDA DE MÒBILS PER A LA CREU ROJA

Una forma de recuperació és la que du a terme Creu Roja Andor­rana, amb la campanya ‘El teu mòbil dóna fruits’, que va començar l’any 2007. El programa s’encarrega de recollir els telèfons mòbils en uns petits contenidors situats en llocs públics. “La idea és sensibilitzar la societat pel medi ambient i conscienciar que hi ha molt material que pot tenir una segona utilitat. També és una nova via per obtenir recursos per al voluntariat de Creu Roja Andorrana”, comenta Salima Iglesias, coordinadora de voluntariat, projectes i campanyes. En el primer any es va recollir un centenar de terminals, el 2008 van ser 449, i l’any passat, 905, dels quals 125 es van poder reutilitzar com a mòbils de segona mà i de 780 es van enviar a reciclar els diferents components. El 2009, aquest servei va aportar 450 euros a l’ONG.

El capità blaugrana va ser molt prudent davant dels mitjans, i va elogiar la fortalesa del Reial Madrid, un equip “molt fort defensivament” i “molt ràpid a la contra, amb jugadors que marquen les diferències”. El jugador, abans d’alertar del poder dels blancs al contracop, va dir que “dilluns haurem de fer un partit molt complet per guanyar”.
Puyol tampoc no va voler valorar les personalitats de Cristiano Ronaldo i José Mourinho, i en aquest sentit va recalcar que més enllà de les figures hi ha altres jugadors, que tots dos equips arriben en una molt bona forma i que demà es veurà un bon espectacle. Preguntat sobre els possibles plantejaments de Mourinho i sobre com el Barça afrontarà el partit, Puyol va avançar que l’equip català serà fidel al seu estil i sortirà a guanyar “des del primer minut”.
De la seva banda, Cristiano Ronaldo va arribar a qualificar de “ximpleria” que el clàssic pugui ser considerat com un mà a mà entre ell i Leo Messi. “És una cosa que la premsa ha buscat d’aquest enfrontament per vendre, és normal, però no veig aquest partit com un duel entre Messi i jo. Jugarem onze contra onze. És clar que ell és un jugador que fa gols, molt perillós, però hem d’estar concentrats amb tots”, va dir.

El comportament de Ronaldo
Sobre el seu estil de joc, els seus gestos, declaracions i la manera de viure els matxs, el portuguès va dir que no canviarà de comportament, que forma part de l’espectacle i que a qui no li agradi “que apagui la tele”. El jugador també creu que el partit es decidirà per detalls, que qui falli menys s’endurà el triomf i que espera un duel molt equilibrat.

EL VILA-REAL GUANYA A SARAGOSSA (0-3) I EL GETAFE A SEVILLA (1-3)

El Saragossa va encaixar ahir davant del seu públic la setena derrota de la temporada, contra el Vila-real, i continua com a cuer de primera. Un golàs de Senna i un altre de Cazorla a la primera meitat, més un altre de Nilmar a la segona, van servir perquè els de la Plana s’emportessin el partit i es mantinguin en la tercera plaça de la classificació.
De la seva banda, en el seu partit al camp del Sevilla, el Getafe va aconseguir remuntar el gol inicial de Kanouté per acabar imposant-se per 1 a 3, amb dianes de Manu del Moral (penal), Miku i?Pedro Ríos.