Malgrat el fred i la pluja que ha fet acte de presència en algun moment, des del departament de Cultura se n’ha fet un balanç positiu pel que fa nombre de visitants. En aquest sentit, el diumenge ha estat el dia amb més afluència de persones, sobretot amb un gran nombre de turistes. Enguany, la fira ha comptat amb un total de 24 comerciants repartits en dotze casetes de fusta. La Fira de Santa Llúcia d’Encamp ha tingut un component solidari ja que amb la recaptació que s’hagi aconseguit durant els tres dies es faran regals de Nadal per a tots els joves del centre d’acollida de menors la Gavernera. A més, la fira d’enguany ha comptat amb una novetat, el contacontes dirigit als més petits, que vist l'èxit obtingut, es repetirà l'any vinent.

L'associació d'Amics de la Rabassa ha respost a les declaracions del cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Pintat, sobre la carta que van adreçar des del col·lectiu a National Geographic. Respecte de les signatures contra el projecte, Pijuan ha indicat que van considerar també les firmes dels residents perquè tenen dret a opinar i que si n'hi ha alguna d'estrangers que se'ls hagi "colat" seran molt poques. Pijuan diu que es va demanar que hi participessin els residents o andorrans ja que "considerem que qualsevol persona resident al Principat d'Andorra té dret a demanar la protecció d'un espai d'ús públic".

La carta que van enviar des de l'associació a la redacció de National Geagraphic a Amèrica, informava "dels actuals i potencials efectes perniciosos del projecte de Naturlàndia, i especialment sobre algunes espècies d'ocells protegits per la llei". Pijuan ha indicat que la seva voluntat era la de fer saber a una organització "que sabem que té una gran sensibilitat amb la conservació del medi ambient" perquè no s'impliquessin en un projecte que "utilitza malament el prefix eco i perjudica la natura".
Junt amb la carta, Amics de la Rabassa va incloure un estudi dels efectes sobre la flora i la fauna fet per un expert, i va recomanar a National Geographic llegir la informació de la seva pàgina web i "reconsiderar la seva intenció de posar una botiga a Naturlàndia". Per aquests motius Pijuan interpreta que si finalment l'acord no prospera "es demostra que el projecte de Naturlàndia no és respectuós amb el medi ambient i, per tant, no hi volen donar suport".

El cònsol major de Sant Julià de Lòria ha dit aquest dilluns al matí que si l'acord amb National Geographic perquè establissin una franquícia a Naturlàndia no prospera a causa de la carta d'Amics de la Rabassa, no descarta emprendre les mesures legals necessàries. 

Els firaires s'ubicaran concretament a la plaça Príncep Benlloch, a la rambla Molines, al carrer Casa de la Vall i a la plaça Rebés. Els visitants hi podran adquirir tota mena de productes relacionats amb el Nadal: torrons, pessebres, decoració nadalenca, confitures, foie-gras, tions, regals de tots tipus, joies, complements del vestir, bijuteria, artesania, manualitats, flors i dolços.
Paral·lelament, s'han organitzat diversos actes per amenitzar la fira. Així, el divendres 10, a les 18 hores, davant de Casa Comuna, hi haurà cantada de nadales a capella, a càrrec de la Coral de l’Institut de Música d’Andorra la Vella. L'endemà, també a les sis de la tarda i a les 19.30 hores, hi haurà vàries cercaviles, animades per un grup de pastors, Rebombori de pastorets, que recorreran la fira. Finalment, diumenge 12, a les 12 hores, a la plaça del Poble, l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella presentarà diverses coreografies i balls folklòrics.

La Comunitat de Treball dels Pirineus va concedir una de les ajudes, en aquest cas de 10.000 euros, a l’empresa andorrana VitalSport, que en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, l’Hospital Clínic de Barcelona / Fundació SAR, la Universitat Pública de Navarra i amb l’empresa catalana Sport Evolució Management i el Laboratori Pasteur d’Andorra, desenvoluparan el projecte de recerca titulat: Pautes d’exercici físic o intervenció nutricional: canvis a llarg termini en persones diabètiques tipus II o amb disminució de la sensibilitat a la insulina. Des de VitalSport (Centre Integral d’Atenció a l’Esportista) s’està duent a terme una part de la recerca, per tal d’ampliar els coneixements actuals en la qualitat i quantitat d’activitat física per a millorar la Diabetis tipus II. Els que estiguin interessants en participar a l'estudi han de trucar al telèfon 869 112 o dirigir-se a la 3a planta del Centre Esportiu Serradells. Els voluntaris que es requereix disposaran d’una supervisió mèdica contínua, així com de l’assessorament d’un dietista i d’un preparador físic.

La campanya de recollida de joguines impulsada des de Radio i Televisió d’Andorra arrencarà dimecres vinent. Fins el dia 25 de desembre es podrà portar joguines noves o en bon estat als locals de l’ens, a les oficines de BIBM, a Vallnord i al partit de bàsquet que jugarà el River Andorra. Es calcula que unes 170 famílies es beneficiaran de la iniciativa. (Seguirà ampliació)

Segons ha explicat el director de Patrimoni Cultural, Olivier Codina, els textos podrien passar a formar part del fons de l’entitat de la Unesco durant el 2011. D'entrada, el Govern ha realitzat una valoració dels documents que es tenen tant a l'Arxiu Nacional com a la Biblioteca de Prada Casadet amb la intenció d'obtenir una llista dels títols que podrien ser susceptibles d'integrar el fons de l'entitat Mundial Digital de la Unesco.
Segons ha explicat el director de Patrimoni Cultural, Olivier Codina, els títols s'han catalogat en tres tipologies. En un primer apartat s'hi troben les monografies. D'aquest col·lectiu, els responsables proposaran l'entrada del recull La cuestión de Andorra de 1894, El contracte de Concessió de les forces hidràuliques i construcció de carreteres de les Valls d'Andorra de 1930, l'obra de Jean-Auguste Brutails anomenada La coutume d'Andorre, El Manual Digest de Fiter i Rossell de 1748 i la Constitució Andorrana de 1993. A més, també es tramitarà l'entrada a la Biblioteca de la Unesco de diversos manuscrits. Entre els textos que es proposaran destaquen noms com El privilegi de la creació del Consell de la Terra, aprovat pel bisbe d'Urgell, Francesc Tovià i el compte de Foix Joan I i El primer Pariatge signat el 1278. Amb aquests documents "s'ha intentat ser el més representatiu amb la història d'Andorra", ha dit Codina. A més, en aquesta primera llista s'han tingut en compte diversos gravats d’autors com Gaston Vuillier i de temàtica permanentment jurídica. El treball d’individualitzar documents, però, no s’ha donat per acabat ja que es prepararà una segona llista de títols que es proposaran a l’entitat més endavant.
El director de Patrimoni Cultural ha comentat que encara s’ha d’establir un conveni amb la Biblioteca Digital Mundial. També s’ha de decidir com s’envien els documents. L’opció més plausible és que es realitzi la digitalització dels títols a Andorra ja que fer-los arribar físicament planteja problemes de conservació. De tota manera, la intenció del Govern és que els documents es puguin consultar de forma universal a partir del 2011.
La voluntat de la Unesco és tenir documents representatius dels països i que es puguin definir com a cabdals per entendre la història de cada regió.

Pintat va anunciar fa unes setmanes que la corporació estava negociant amb National Geographic per poder establir una franquícia a Naturlàndia, i va avançar que les negociacions estaven pràcticament enllestides. Pintat no ha descartat emprendre les mesures legals que considerin oportunes si l'acord no es tanca per culpa del que ha qualificat d'"intoxicació". El cònsol ha fet aquestes declaracions a Ràdio Nacional.

Pintat considera que aquest acord amb National Geographic beneficia la parròquia i el país i per això creu que aquestes accions "ratllen l'absurd". El cònsol lamenta que mentre hi ha una part de gent que intenta tirar endavant buscant alternatives de futur, n'hi hagi d'altres que es queden en l'"immobilisme o l'obscurantisme" i que deuen partir de la base que "jo en aquesta vida ja ho tinc tot resolt i els altres si no poden tirar endavant, que es fotin" i ha afegit que això "no és ètic". Pintat ha explicat que durant aquesta setmana es comprovarà si aquests acords han quedat afectats per la carta enviada pels Amics de la Rabassa. El cònsol també s'ha mostrat crític amb les signatures recollides per Amics de la Rabassa contra el projecte de Naturlàndia. En aquest sentit, ha explicat que s'han estudiat les 1.370 firmes, de les que 230 són de gent de Sant Julià, entre 400 i 500 de nacionals del país (incloent les 240 dels lauredians), i la resta són de residents i turistes. Pintat considera que hi ha firmes de "diferent nivell" i que aquí voten els andorrans que "són els que legítimament estan capacitats per prendre decisions i per impulsar projectes". En aquest sentit, el cònsol ha afegit que no pot ser que es comptabilitzin les firmes de, per exemple, un alemany que vingui a la Fira d'Andorra la Vella, que no resideixi al país, i que alegrement signi per "una sensibilitat ecologista que pugui tenir", ja que el que ha de fer es veure com s'aplica al seu país i no venir a dir "com ens hem de gestionar".

Crist i els seus apòstols, els deixebles, soparen abans del dia de la passió. De ben segur que no van parlar del Barça. Tampoc de si calia avançar les eleccions. Aquells homes, sants, però, sí que van comentar la jugada del seu temps. L’actualitat d’aquells dies. Analitzaren què significaria l’endemà. Miraren de trobar fets coincidents i llimaren, tant com va ser possible, algunes diferències. La història sacra, l’art religiós, ho ha anat representant amb l’escena del Sant Sopar. Com el que reflecteix el fresc que es pot observar, que decora, una part de la paret absidial de l’església de Sant Cristòfol d’Anyós. Una pintura única per a l’època en què fou concebuda: es tracta d’una de les poquíssimes mostres de pintura francogòtica que es conserva al Principat.
A Anyós hi ha diferents meravelles pictòriques. D’altres van ser arrencades. Però cap és del període en què va ser concebuda l’escena del sopar de Jesús i els seus principals seguidors. Es tracta d’una obra de final del segle XIII. D’una qualitat ben notable encara que al fresc que ha arribat als nostres dies ja n’han desaparegut diversos traços de l’original. Però encara s’endevina, i ben visiblement, la figura d’un Crist imponent. Que capitalitza el centre del sopar. En posició frontal encara que mirant a la seva esquerra. En ple àpat. I amb tot un conjunt d’atuells domèstics de l’època. Copes, gerros. I els productes comestibles. Peixos especialment. I?a la seva dreta una de les sorpreses del conjunt. Un sant Joan barbamec. Ben jove. Molt més del que sol ser habitual. Menjant. Assegut a la dreta del Pare quan allò habitual és representar-lo a l’esquerra. Coses dels artistes.

EL DETALL

>> El mur de tramuntana i l’absis semicircular són les dues parts de l’actual església de Sant Cristòfol d’Anyós que es mantenen de l’edifici romànic.

El Partit Popular disposa des de fa uns dies d’una seu al país, on vol ser present per estar al costat de la comunitat espanyola. Ana Mato, vicesecretària d’organització de la formació, aplaudeix les darreres reformes, sobretot en l’àmbit de la fiscalitat, portades a terme.

Per què vol estar present el PP a Andorra?
Sempre hem volgut ser a prop dels espanyols que viuen a l’estranger. Estem convençuts que la majoria d’ells troben a faltar la seva terra i estan preocupats per la situació dels seus familiars. A Andorra, que és un país germà d’Espanya, hi ha molts ciutadans vivint, molts amb fills que hi estudien i volem donar-los suport i escoltar-los. També és important que puguem oferir una mà a Andorra perquè això els beneficiarà també.

Quanta gent pensa que es pot interessar pel PP a Andorra?
No hem fet un càlcul. Hem inaugurat la seu d’un dels partits més importants d’Europa. Significa fer un pas més en l’apropament d’Andorra a la Unió Europea. No ho hem fet només en clau electoral. Aquí hi ha gent de Catalunya, però també de Galícia, d’Andalusia i d’altres llocs.

Per a futures eleccions, faran més actes com els que de la campanya catalana?
Sense cap mena de dubte. Mantindrem el nostre apropament als espanyols que viuen fora. Primer, pel compromís que tenim amb ells i, segon, perquè en aquesta època de crisi tenim més proximitat cap a ells. Ara, molts dels nostres joves han de marxar fora per trobar feina. Quan veus aquesta situació, et recordes encara més dels que van haver d’emigrar. Molts tenen ganes de tornar i pensen fer-ho en el futur. Per això hem de treballar conjuntament amb ells. Ho farem durant les municipals i també en les generals.

Com afectarà la nova llei electoral als votants a l’estranger?
És un canvi que s’ha de fer amb el consens de, com a mínim, PP i PSOE. S’ha avançat. Vam demanar fa temps que es pugui votar en urna perquè el correu a vegades es fa complicat i pot arribar tard. Ara es podrà fer. També tenim l’acord perquè no es pugui participar en les municipals. Pensem que en aquests comicis el que s’elegeix és qui governa els municipis i els problemes són del dia a dia, més domèstics.

Entén que aquesta mesura serà ben acceptada pels residents a l’estranger?
Al municipi voten els veïns. Són unes eleccions molt concretes, per als que hi viuen al lloc. Qui està a l’estranger no té els problemes que li poden causar les competències d’un ajuntament.

Espanya hauria de negociar que els seus ciutadans poguessin votar a les comunals?
Tenim unes relacions de reciprocitat amb molts països. Pensem que els veïns han de poder votar per decidir el futur del poble. És més coherent i lògic que puguin opinar perquè són ciutadans d’aquí. El PP intentarà sempre atendre les reivindicacions dels espanyols a l’exterior, si són lògiques i raonables. Si els ciutadans d’Andorra ens ho demanen, ho intentaríem.

Com valora les relacions actuals entre els dos països?
Sempre han estat bones. Som dos països germans, per la proximitat, perquè hi ha molta població espanyola i perquè Andorra es veu sempre molt afectada pel que passa a Espanya. Han de ser molt properes i constants.

Com veu l’obertura de fiscalitat que ha engegat Andorra?
És molt positiu. A Andorra li va bé obrir-se a la Unió Europea i tenir una major proximitat;?i també als espanyols que hi viuen. És una reforma adequada. Intentarem facilitar tot el possible les demandes d’Andor­ra per integrar-se millor a la UE.

Com pot ajudar Espanya en l’apropament a la UE?
Com hem fet sempre. Donem suport als països germans. Hi ha una primera necessitat que és ser forts a Europa i ara no ho som, sinó que estem donant mostres d’enorme debilitat. Un cop tornem a ser forts, tindrem grans possibilitats d’assolir acords perquè Andorra tingui un paper més important dins la UE.

En el futur, Andorra pot ser membre de la UE?
Sóc conscient de les dificultats que comportaria això. El que es tracta és d’apropar-se el més possible per compartir el progrés. Andorra no pot quedar-se aïllada perquè el futur d’Europa és a la mà del Principat, com el futur econòmic d’Espanya també comporta el progrés del Principat. Ara està en la bona direcció, ha fet passos, els veïns estem disposats i compromesos amb Andorra. És el camí correcte per ser part d’Europa.

Dissortadament, ja fa dies que coneixem el valor electoralista que té la utilització del discurs de la por sobre l’opinió pública i els seus ciutadans. Alguns governs, i no pocs partits polítics conservadors, utilitzen el discurs de la por per promoure un escenari de desordre, on totes les coses aparenten estar «fora de control», un escenari que els és propici per aparèixer com els autèntics salvadors de la pàtria, defensant una societat presumptament amenaçada per partits corruptes, condemnada a patir un futur econòmic apocalíptic, on no es podran pagar els serveis bàsics com la sanitat o les pensions, i on els nostres carrers esdevindran una mena de jungla amenaçant sense llei ni ordre.

Aquells que fan ús d’aquest tipus de discurs, s’inspiren en un ideari de societat que reprodueix l’arquetipus conservador de la família tradicional, cosa que aprofiten per atribuir-se, com no pot ser d’una altra manera, el rol estel·lar del pater familias, que se sent amb el dret i el deure moral de vetllar pel benestar dels seus membres, protegir-los davant dels atacs del mon perillós que els envolta, i ensenyar-los a diferenciar entre allò que està bé i allò que està malament.

A mida que passen els dies, aquest guió simple aparenta ser, a ulls de tothom, l’estratègia que han escollit els assessors de comunicació de l’hiper-president d’Andorra pel Canvi, el Sr. Eusebi Nomen. Durant aquests darrers mesos hem estat testimonis estupefactes de la seva manera d’actuar i dels seus esforços per aparèixer davant dels mitjans de comunicació, a ulls dels ciutadans, com un singular pater redemptor. La seva darrera posada en escena va tindre lloc durant el Consell general del passat dijous 18 de novembre.

Un pare no s’equivoca mai, sempre té raó. Aquesta està sent la tònica del líder d’ApC al llarg d’aquesta legislatura, aprofitant sense vacil·lar qualsevol excusa per proclamar als quatre vents que el Govern ho fa tot malament. Amb la seva espasa de Damocles particular, Ell s’encarrega de decidir el que està bé -votant sí- i el que està malament -votant no. Ell, que s’ha atorgat el paper de pater familias, no es considera amb l’obligació de justificar cap de les seves decisions, ni tampoc espera diàleg, ni cap oposició a les seves demandes; ara toca fer un govern d’unitat, ara no s’ha de signar els acords d’intercanvi d’informació bancària, ara cal fer un referèndum… Ell tan sols espera obediència per part dels grups de la seva coalició, dels consellers del propi grup, i de la resta de consellers generals, a qui els correspon, segons el seu designi, interpretar el paper de fills submisos.

Un pare està en possessió de l’autoritat moral. Aquest postulat, tan vell com la nit dels temps, li permet construir els seus discursos utilitzant un to moralista, amb el que alliçona el seu auditori, tal com si es tractés d’una munió d’infants que escolten l’adult que atresora el saber i que és capaç de distingir clarament entre el bé i mal. Ell, que pretén aparentar davant del altres dots de clarivident, es permet alertar-nos del que passarà -«no es podrà pagar el deute» -, recordar-nos permanentment que no anem bé, i descriure un escenari catastròfic a cada ocasió que se li presenta. Així, no ens ha d’estranyar que Ell consideri necessari que tots els altres haguem de buscar refugi i seguretat en la seva figura de pater protector, imbuït de l’imaginari que s’amaga rere la primera estrofa del nostre himne nacional: «El Gran Carlemany Mon Pare dels alarbs ens deslliurà …»

'UN PARE’ no ha de demanar permís. A Ell tot li és permès. Les normes i les conveniències no semblen estar fetes per la seva persona. Ell, fins i tot es creu amb el dret d’assaltar el torn de paraula en el transcurs d’una sessió de Consell General, fent cas omís de les paraules del Síndic general. Ell creu disposar de plena potestat per demanar, protestar, reclamar i exigir la seguretat, pensant que res li està limitat, condicionat o prohibit.

El model de país que Ell propugna, construït a l’entorn d’un Estat sense Administració, assentat sobre les bases d’una economia integrista i ultraliberal sense pressió fiscal, orfe de polítiques públiques del benestar, governat per un equip de tecnòcrates sense escrúpols a les seves ordres de pater omnipresentis, dèspota i autoritari, on l’odi contra els funcionaris i una immigració a qui responsabilitza de la taxa d’atur són l’única religió, posa en evidència que confon Andorra amb una multinacional.

Ara no és hora d’artificis ni de demagògies, ni de jocs de saló, ni tampoc d’experiments de laboratori de professors d’economia amb aspiracions de Margarets Thatchers a l’andorrana. Ara no és hora de sortir per la tangent, de marejar la perdiu amb tecnicismes, d’esquivar el diàleg per eludir haver de fer propostes que no es tenen, de desqualificar i insinuar per amagar les pròpies mancances.

Ara toca aparcar les batalletes estèrils i les rancúnies -encara hi és a temps Sr. Nomen-. Ara toca treballar per reconstruir la confiança de la ciutadania, per recuperar la il·lusió i la complicitat col·lectiva, perquè Andorra sigui cada cop més Europea, per construir un nou model fiscal, per aprofitar les oportunitats que ens brinda la crisi, per dissenyar, en fi, un país de futur.

Fa temps que la nostra ciutadania reclama poder participar més activament en els afers públics, però aquesta mena de patriarcat que es pretén promoure des d’ApC, amb exercicis de democràcia amanyats amb cafè inclòs, va en la direcció contraria. Segur que aviat tindrem oportunitat de veure què diu el papa …

Durant la sessió del Consell General del passat dia 19 de novembre la pinça de l'oposició conservadora, ja coneguts com els 14 del “NO”, van impedir que prosperés el crèdit extraordinari per al desenvolupament de les politiques actives d'ocupació presentat pel Govern. Són els programes que permetrien subvencionar una part del sou a les empreses que contractessin treballadors desocupats, així com la realització de cursos de formació per canviar de ram professional, fent les pràctiques a les empreses.

Els 14 del “NO” van bloquejar aquesta mesura positiva i urgent sense argumentar res. Només van recordar el seu “desacord amb la gestió del Govern”. Van negar-s'hi sense cap justificació vàlida. Fins i tot van dir que no es pot permetre continuar endeutant-se a costa dels desocupats i de les polítiques actives d'ocupació.

Sense envermellir-se en afirmar, en seu parlamentària, que tot i trobar útil la proposta preferien tornar a negar el pa i la sal als aturats del nostre país i a les empreses que els podrien donar feina. No els va tremolar la mà. Ni tampoc els va caure la cara de vergonya. Ara toca el “NO”, senyors del Govern, es podria resumir.

Aquest “NO” possiblement passarà a la història d'aquesta legislatura per mesquí, ja que obstaculitza de manera expressa i malintencionada una mesura d'inserció laboral de les persones desocupades per dificultar la reducció de la taxa d'atur i així poder, a continuació, acusar d'inoperància l'executiu socialdemòcrata.

Queda clar, un cop més, qui exerceix la seva responsabilitat política perseguint l'interès general i qui no.

Queda clar, doncs, qui continua bloquejant la legislatura i busca evitar el desenvolupament de programes socials necessaris entre la població més afectada per la crisi.

Queda clar qui són als qui no importen les petites i mitjanes empreses, que amb aquestes polítiques d'ocupació podrien superar la por a la contractació de personal per reactivar el seu negoci.

Malgrat l'opinió favorable de tots els sectors empresarials consultats prèviament sobre la idoneïtat d'aquestes mesures, la pinça del “NO” ha intentat frustrar novament una iniciativa legislativa per reactivar l'economia i crear ocupació. Tot i ser una mesura totalment desproveïda de color polític que plantejava l'ús dels cabals públics per al benefici de tothom. Ja es veu que l'únic que els preocupa no és el benestar de la gent, sinó la seva revenja política.

Aquesta postura del “NO” sistemàtic és totalment nova a Andorra. Mai abans al Consell General s'havia viscut una situació semblant. Durant els anys en què el partit socialdemòcrata exercia d'oposició, cada “no” era prèviament debatut internament, abans de ser degudament argumentat i justificat en seu parlamentaria. Mai no s'havia fet servir el “NO” com ara. Mai no s'havia deixat tanta gent a la cuneta amb només una síl·laba. Aquestes actituds de negació de la realitat, d'ignorància del dia a dia de les persones que viuen i treballen al país transmet un missatge d'inseguretat que es palpa a les empreses, que crispa les relacions laborals, que té greus efectes més enllà de la vida política.

En política no tot s'hi val. Pretendre desgastar el Govern votant en contra d'una mesura que hagués contribuït a alleujar la difícil situació de molts ciutadans i ciutadanes en situació de desocupació involuntària n'és un trist exemple. Aquesta proposta socialdemòcrata arriba a temps perquè mai no és tard per ajudar qui ho necessita. Recordem que els plans d'ocupació proposats pel govern socialdemòcrata preveuen subvencionar amb gairebé 400 euros al mes les empreses que contractin treballadors desocupats. Concretament, el programa de foment de la contractació de treballadors provinents del sector de la construcció té per objectiu estimular la creació de llocs de treball a través d'una línia de subvenció a les empreses d'aquest sector. La seva finalitat és ajudar aquelles persones que treballaven en la construcció i que, arran de la crisi econòmica, s'han quedat sense feina.

L'altre pla, el programa per al foment de l'ocupabilitat i la formació pràctica i teòrica en el si de les empreses té per objectiu posar a disposició de les persones sense feina una formació que els permeti entrar al mercat laboral en un sector diferent del qual provenen. La supèrbia dels 14 del “NO” els impedeix veure que a qui perjudiquen no és a la socialdemocràcia, sinó a tota la ciutadania. Aquesta gent viuen en un altre món, en una altra Andorra.

L’empat a un entre els dos cuers, Almeria i Saragossa, a camp andalús, els deixa en la mateixa situació crítica que es trobaven, tot i que els locals empatats amb l’Sporting de Gijon, que va perdre per la mínima després d’un dels viatges maratonians en autobús de la jornada. I és que l’espanyol manté inexpugnable el feu de Cornellà-el Prat.
Luis García va aconseguir l’únic gol quan faltaven menys de vint minuts per als 90 reglamentats tot i haver-se quedat amb deu per l’expulsió de Baena només començar la segona part.
Les golejades del Getafe (3-0 al Mallorca) i del Màlaga (4-1 al Racing de Santander) completaven el programa del dia, que no de la jornada a falta del derbi basc i del partit d’avui entre el Deportivo i l’Hèrcules.
El duel entre els dos equips bascos només servia, donat el cas, per veure si algun dels dos es destacava del rival més proper i entrava provisionalment a Europa. Ho van aconseguir els guipuscoans (2-0) i se situen de moment al sisè lloc.

El viatge a Pamplona i el derbi
El viatge del Barça a Pamplona de dissabte continuava ahir portant cua. El president del club català, Sandro Rosell, dirigia una carta a socis i aficionats a través dels mitjans, on assumia la responsabilitat de totes les decisions sobre el desplaçament, reiterava que va creure en la paraula dels dirigents de la federació i d’AENA. A més, es “rebel·lava” contra la injustícia d’acusar els executius i l’entrenador de no voler viatjar a Pamplona”. Patxi Izko, el president navarrès, de la seva banda, declarava a una emisora catalana que el Barça “ha d’estar agraït a Osasuna, que podia haver impugnat el partit pel retard”.
Ahir es feia públic l’horari del derbi entre l’Espanyol i el Barcelona a Cornellà-el Prat. Serà el dissabte, dia 18, a les 8 del vespre.

A ITÀLIA DONN A INIESTA COM A PILOTA D'OR

El diari esportiu italià La Gazzetta dello Sport avançava ahir que la Pilota d’or, que aquest any concedeixen  conjuntament la FIFA i L’Equipe serà adjudicada a Andrés Iniesta, autor del gol de la victòria a la final del campionat del món, i que el podi, amb les pilotes de plata i bronze el coparan jugadors del Barça, amb Xavi i Messi. El rotatiu titula la informació amb una decepció implícita: “Snejijder fora del podi” i recorda el triplet europeu de l’holandès.