Aquesta obligació afectarà tant titulars com beneficiaris, o aquells que figurin com a autoritzats o amb poders en aquests comptes, va detallar Montoro al Congrés dels Diputats, durant la defensa de les diverses mesures tributàries o administratives dirigides a la reducció del dèficit públic.
Així mateix, també serà obligatori informar d’altres títols, valors o drets representatius del capital social, fons propis o patrimoni d’entitats, així com d’assegurances de vida o invalidesa, béns mobles i immobles contractats amb entitats estrangeres, segons una nota difosa posteriorment pel ministeri.
D’altra banda, el ple del Congrés va aprovar també la convalidació del decret de mesures que recull l’anomenada amnistia fiscal, i altres canvis en diverses figures impositives. El govern va comptar amb els suports del grup Popular i de CiU.
“Xollo per blanquejar diners”
Durant el debat del text, gairebé tots els partits de l’oposició van valorar algunes de les mesures incloses al decret, com ara la reorganització i reducció de les bonificacions de l’impost de societats i la pujada de l’impost sobre el tabac. No obstant això, el ministre Montoro no va aconseguir convèncer-los de la necessitat d’aquesta amnistia fiscal –que va denominar “regularització d’actius ocults”–, que els diputats que van intervenir en el debat van qualificar amb termes com a “xollo per blanquejar diners”.
A més, van dubtar de la veritable capacitat recaptatòria que tindrà la mesura –el govern xifra en 2.500 milions la quantitat que ingressaran les arques públiques–, i van reclamar a l’executiu que ataqui amb decisió el frau fiscal en lloc d’enviar el missatge que “defraudar no és tan greu”.
Finalment, la cambra va rebutjar les cinc esmenes a la totalitat a la reforma laboral que havien presentat els grups parlamentaris del PSOE, Esquerra Plural (IU-Cha-ICV) i UPyD, i els partits ERC i BNG. Des del grup Mixt, Uxue Barkos (Geroa Bai) va recolzar les esmenes i es va preguntar quin benefici té la reforma laboral per a la creació d’ocupació en aquest context de “consagració” de l’objectiu de dèficit. A més, es va rebutjar, com havien demanat el grup Mixt i el PSOE, que sigui de nou el ple qui doni el vistiplau definitiu a la reforma laboral. Per 194 vots en contra, 137 a favor i cap abstenció, serà la comissió d’Ocupació i Seguretat Social la que aprovi definitivament el text.
APROVADA LA LLEI D'ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA
El PP va aprovar ahir al Congrés la llei d’estabilitat pressupostària amb el suport dels grups d’UPyD, Foro de Ciudadanos i també de Convergència i Unió. La federació nacionalista va decidir afegir-s’hi després de pactar amb el govern espanyol una esmena per flexibilitzar el criteri per reduir l’endeutament de les comunitats autònomes, amb l’objectiu que passi dels vuit als vint anys. La condició és que els governs autonòmics compleixin els objectius de dèficit. D’altra banda, el PP no va aconseguir arribar a un acord amb el PSOE perquè hi votés a favor.
Aquesta norma desenvolupa la modificació de la Constitució que van pactar el PSOE i el PP l’any passat per introduir a la Carta Magna el principi d’estabilitat pressupostària de les administracions. Els socialistes han decidit oposar-se ara a aquests canvis perquè consideren que la redacció final del govern de Rajoy traeix el pacte a què van arribar. En aquell moment, es va consensuar que el sostre de dèficit estructural se situaria en el 0,4% el 2020, però el projecte aprovat pel consell de ministres fixa un dèficit zero per d’aquí a vuit anys.
En aquest sentit, el portaveu dels PSC a la cambra baixa, Francesc Vallès, va referir-se a una sacralització de la disciplina pressupostària, que escanyarà el creixement. “Aquest fonamentalisme que ha demostrat Convergència gratuïtament situant-se al costat del PP provocarà un patiment innecessari a molts ciutadans”, va remarcar.