Hi ha tòpics que no moren mai com aquell que diu «any nou vida nova», i tot i tenir el gener aquí, els desitjos sincers i els bons propòsits encara tenen ressò en algun raconet del nostre pensament. Ja sabem que és habitual en aquestes dates fer un repàs del què ha estat l’any anterior i fixar-se uns objectius molt clars pel que fa a l’any nou. Els psicòlegs acostumen a dir que malauradament els objectius massa allunyats de les nostres aptituds i dels nostres hàbits són impossibles d’assolir i que s’acaben perden al febrer, o al març com a molt tard.

Enguany la retrospectiva ha estat una mica dura per a quasi tothom, el 2010 que s’havia augurat com un any de rigor i de crisi ha complert expectatives en l’àmbit econòmic i social i ha calat en el dia a dia de gran part dels ciutadans dels països avançats. Malauradament, en aquest cas els pronòstics pel nou any segueixen sent pessimistes, tot i que secretament hom espera que el 2011 li retorni esplendors passats i, en el pitjor dels casos, alguns es puguin alçar amb una nova filosofia de vida: carpe diem.

Pel que fa a les aspiracions, i deixant de banda el comú dels mortals que s’acontentarien amb una feina estable, poder trobar o retrobar l’amor, anar al gimnàs amb regularitat o dur una alimentació més sana, o els propòsits d’alguns elegits -com Victòria Beckam, que es proposa «dormir més, beure més aigua i menys xampany»-, m’han agradat particularment els propòsits d’alguns homes polítics que aspiren al consens i la millora de la seva comunicació; els de les entitats bancàries que, a demanda de les associacions de consumidors, volen donar més i millor informació -res de rebaixar tipus d’interès per a préstecs ni d’apujar els de dipòsits…- o els dels fumadors britànics que, gràcies al seu govern tindran, durant tota aquesta setmana, els parxes antitabac de forma gratuïta.

Un propòsit útil en èpoques de crisi, alhora que humil, és el de gaudir de les petites emocions positives que en un moment o altre del dia la vida ens regala.

Poc abans de començar el duel, Xavi va rebre un merescut homenatge de l’afició després d’igualar el rècord de Migueli amb 549 enfrontaments defensant la samar­reta blaugrana. Amb les baixes de Messi, Piqué i Puyol, Guardiola va sorprendre situant Sergio Busquets com a central fent parella amb Abidal. Malgrat aquestes absències, el Barça es va conjurar per tornar a la competició amb bon peu, però es va trobar amb un Llevant molt ordenat que el va fer patir més del previst. El mateix equip que va encaixar vuit gols al Bernabeu en l’anada dels vuitens de final de la Copa del Rei va ser capaç d’aturar el joc ofensiu dels blaugrana, molt més espessos que de costum.
Iniesta, de llarg el jugador més eficient dels locals, va ser el primer que va posar a prova Manolo Reina amb un xut que el porter del Llevant va desviar a córner amb la punta dels dits. Tot i el domini blaugrana, els granotes no van renunciar a l’atac i fins i tot van donar tres ensurts a Víctor Valdés. L’FC Barcelona, mentrestant, va intentar obrir la llauna i Nano, sota els pals, va evitar el gol de Bojan. Els de Guardiola van jugar sense fluïdesa en atac i al descans el Llevant va aconseguir mantenir la porteria inexpug­nable.

Final de la resistència visitant
Però la resistència dels visitants es va acabar tot just començar la segona meitat. Dani Alves va fer una assistència que Pedro va convertir en l’1 a 0. El canari va tornar a ser protagonista en una gran jugada, de nou amb Alves, que va fer una passada enrere. Pedro, amb un gran xut des de la frontal, va fer el segon en el minut 58, un gol que semblava deixar el partit vist per a sentència.
El Barça va buscar el tercer amb insistència i Pedro va estar a punt de completar el seu primer hat-trick com a blaugrana a la lliga amb una vaselina que es va estavellar al travesser. L’entrada de Thiago per Mascherano va donar més rapidesa al joc ofensiu dels de Guardiola i, precisament després d’una gran jugada individual del migcampista del filial, Villa va tornar a perdonar el tercer. Tant perdonar va provocar que el Llevant estirés tímidament les línies i a vuit minuts per al final Stuani va retallar distàncies de forma sorprenent amb una volea imparable. Malgrat el patiment final, el Barça va acabat sumant la primera victòria del 2011 i es referma en el lideratge en solitari de la lliga amb cinc punts més que el Reial Madrid.
Pel que fa a la resta de partits del dia, el Deportivo de la Coru­nya va sorprendre l’Athletic de Bilbao a San Mamés i va acabar imposant-se al conjunt basc per 1 a 2. Aquest resultat permet als gallecs escapar-se de les places de descens mentre que deixa els bascos centrats únicament en el Barça i en els vuitens de final de la Copa.

L’Sporting, condemnat
Mentrestant, al Molinón, el Màlaga va condemnar més l’Sporting per idèntic marcador a San Mamés (1-2), i deixa tocadíssim l’equip asturià. Finalment, el Sevilla va vèncer l’Osasuna al Sánchez-Pizjuan gràcies a un gol de Kanouté al minut 35 de la primera part. A la segona, molt més fluixa, tan sols hi va haver dues ocasions ressenyables: una de Kanouté per part dels locals (62’) i una de Kike Sola per l’Osasuna (78’).

MOURINHO PERD HIGUAÍN I RECUPERA KAKÁ PER AVUI

L’entrenador del Reial Madrid, José Mourinho, va confirmar ahir les notícies que arribaven des d’Argentina sobre la mala resposta de Gonzalo Higuaín al tractament per una hèrnia discal, i va admetre que passarà pel quiròfan i que no compta amb el davanter la resta de la temporada. El tècnic va deixar entreveure que l’equip ha perdut un mes per intentar evitar el quiròfan i fiar-se d’un consell extern. “Des de fa més d’un mes el departament mèdic del Madrid ja tenia segur que Higuaín s’havia d’operar. Sense cap tipus de dubte. Després va arribar algun il·luminat que va parlar de la possibilitat de recuperació sense cirurgia”, va afirmar.
Per al partit d’avui contra el Getafe, Mourinho recupera, en canvi, Kaká, que torna després de vuit mesos de baixa per una lesió al menisc.

Malgrat això, l’Associació Espanyola d’Empresaris per a la Qualitat de l’Oci va criticar durament la llei antitabac. Així, va assegurar que els locals pateixen des d’ahir “una autèntica indefensió davant de les reclamacions i inspeccions a conseqüència de l’incompliment de la llei per part del públic”, ja que aquestes empreses “no disposen de cap mecanisme legal per obligar el públic a complir la llei però, paradoxalment, són responsables i poden ser sancionades amb multes de fins a 10.000 euros per l’incompliment del públic”. L’entitat va assegurar que la norma comportarà perjudicis econòmics i “múltiples problemes en l’activitat de l’hostaleria i l’oci”.
L’associació va destacar, així mateix, que el 40 per cent dels clients dels locals d’oci són fumadors, per la qual cosa el nou text obliga a organitzar la sortida de totes aquestes persones al carrer per fumar, i s’haurà d’incidir que les consumicions no es poden prendre a fora. Els responsables dels locals també hauran d’advertir els clients que surtin a fumar que no han de fer soroll.

La facturació es mantindrà
De la seva banda, la Federació Catalana d’Associacions d’Activitats Recreatives Musicals considera que la facturació dels locals nocturns no caurà amb l’entrada en vigor de la llei. El secretari general, Joaquim Boadas, va apuntar ahir que la gran majoria dels fumadors entendran “perfectament” les restriccions i que no creu que deixin d’acudir als locals per aquest motiu. No obstant això, sí que va dir que espera que els clients no fumadors –“la majoria”–, allarguin les seves estades. “Fins ara molts marxaven aviat perquè els molestava el fum i ara podran allargar les consumicions”, va dir.
Per Boada, el problema principal serà el soroll que ocasionaran els clients que surtin a fumar al carrer. “Hem gastat milers d’euros per insonoritzar els nostres locals i ara el problema el tindrem a la porta”, va afirmar. En aquest sentit, va lamentar que els bars situats en zones residencials tindran encara més problemes amb els veïns.
Per això, el representant de la federació considera que alguns establiments permetran fumar a l’interior, i va assegurar que enfrontar-se a una multa per infringir la llei antitabac pot ser el mal menor per a alguns empresaris, que d’altra manera serien denunciats pels veïns.

LA MISSA DE LA FAMÍLIA REUNEIX MILERS DE FIDELS A MADRID

Milers de persones van assistir ahir a la missa organitzada a la plaça Colón de Madrid en suport de la família cristiana. No van ser tantes com altres anys i no es va arribar al mig milió de persones que es preveia, però hi va haver molta gent. A més, les activitats es van repartir per diferents punts de la ciutat.
Des de Roma, el papa Benet XVI, en una connexió, els va demanar que siguin “servidors de l’amor” que defensa la vida. El pontífex va exhortar la família de Natzaret com a model en un missatge retransmès a través d’una pantalla gegant.
De la seva banda, el cardenal arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, va fer una ferma defensa del model de família cristiana, i va advertir que en temps de crisi la família és garantia de valors com el respecte a la vida, que l’actual societat va arraconant. En aquest sentit, va criticar l’eutanàsia i l’avortament, que considera que manifesten una crisi “molt més profunda” que “les que es detecten en els camps de la tècnica i de l’acció econòmica, social i política”.

Amb aquesta filosofia l’escola treballa des del 1990 per tal que aquelles persones que tenen necessitats especials, però que disposen de competències suficients, puguin aspirar a un lloc de treball a empreses ordinàries.
De fet, la igualtat d’oportunitats per tal d’accedir a un lloc de treball queda recollida en l’article 19 de la Llei de Garantia dels drets de les persones amb discapacitat, on s’especifica que “es considera nul i sense efecte qualsevol contracte, pacte o acord que contingui discriminacions en les condicions laborals per raó de la discapacitat”.
La realitat, però, mostra que la presència de persones amb diversitat funcional al món laboral encara no està normalitzada. Des dels diferents col·lectius que treballen en aquest sentit es coincideix a reconèixer que falta sensibilització. “Encara no es fa prou. Jo sóc partidari de donar incentius i facilitats a les empreses per tal que puguin acollir aquests treballadors”, explica Lluís Samper, president de la Federació Andor­rana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD).
Una opinió semblant expressa Marsal: “Per a les empreses públiques hi hauria d’haver l’obligació de contractar treballadors amb discapacitat, perquè tot i que l’administració s’autoexigeix no s’està arribant a un grau de normalització ni en el tipus de contractació ni en el que se’n deriva, com els salaris.” En el cas de les empreses privades és més partidari de deixar el camp obert i apostar per la sensibilització i no pas per l’obligació. “El fet de veure altres experiències positives pot fer que les empreses es decideixin a escollir aquesta opció.”
Les motivacions a l’hora de contractar persones amb discapacitat són diverses. En el cas del comú d’Encamp, per exemple, la seva ordinació ja preveu l’afavoriment de la integració de les persones amb necessitats especials. O l’escola andorrana de Santa Coloma, que amb aquest segon pas pot continuar la inserció que ja es pràctica a nivell educatiu. Pel que fa a l’àmbit privat, també es troben experiències positives. El Diari fa 14 anys que va contractar una persona amb diversitat funcional. “Sempre estem al costat de qualsevol iniciativa que lluiti contra qualsevol tipus de discriminació”, explica la gerent, Pilar Torres.
A la farmàcia Creu Verda de Sant Julià la contractació d’un noi amb síndrome de Down va venir per la coneixença prèvia que hi havia amb la família, però la integració ha estat total. En aquests dos casos tampoc veuen positiu que la llei fes un pas més i s’obligués a les empreses a contractar un mínim de treballadors amb discapacitat. Pere Pagès, responsable de la farmàcia Creu que en casos en què no s’ha plantejat aquesta possibilitat, “si els obligues potser ho captaran malament i pot ser contraproduent”.
Amb tot, per tal de fer fàcil la integració cal tenir present que l’entorn s’ha d’adaptar i que no es pot oferir qualsevol tipus de feina. En aquest sentit la psicòloga de l’escola especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, Elvira Nadal, defineix molt clarament les necessitats a l’hora de buscar un lloc de treball: “Han de ser feines mecàniques, sense gaire presa de decisió i han de rebre ordres concises. Per a ells és molt important tenir un referent que sigui qui els indiqui què han de fer, perquè si no s’atabalen i a vegades els costa identificar les prioritats.”
Actualment Agentas dóna cobertura a 94 treballadors amb discapacitat a través del seu programa de Treball amb suport. Aquesta opció permet fer una avaluació de les capacitats de cada persona i trobar-li el lloc de treball adequat, on primer accedeix en un període de prova. Un cop fet el contracte, des de l’escola es fa una supervisió constant i hi ha certa presència al lloc de treball, segons les necessitats.

UNA FEINA PER MADURAR

El Ramon fa 14 anys que treballa al Diari d’Andorra. El fet de tenir una discapacitat intel·lectual lleugera no li va impedir buscar feina pel seu compte i va ser ell qui va fer el contacte amb l’empresa, malgrat que la incorporació es va fer a través del programa Agentas. Al Diari ajuda a empaquetar diaris, ensobrar i fer tasques de missatgeria interna i externa. “La feina m’ha anat molt bé per ser més responsable i poder ajudar a casa”, explica, i hi afegeix que ara es preocupa “per fer bé la feina”.
Tot i que està molt content al seu lloc de treball, té una reivindicació clara: “M’agradaria que m’apugessin el sou”, diu convençut, i assegura que aquesta qüestió és l’única que l’ha fet pensar a  canviar de feina.
La gerent del Diari, Pilar Torres, assegura que en cap cas la incorporació d’una persona amb discapacitat va ser una “qüestió de caritat”, sinó de “dignitat”, per la qual cosa des del primer moment es va definir molt bé les tasques que implicaven el lloc de treball, “tot i així ha superat les expectatives”.
De cara al futur el Ramon no es planteja, de moment, marxar de casa dels pares, però en canvi sí que li agradaria poder optar a un lloc de treball a l’administració: “Voldria trobar una feina semblant a la que faig, però al comú o al Govern.”

SALARI NORMALITZAT

El Cristian té una discapacitat intel·lectual lleugera, però això no li impedeix treballar. Des de fa 3 anys i mig fa d’ajudant administratiu al comú d’Encamp i està content amb la seva feina. “Començo a les 9.30 del matí i treballo fins a les 12 del migdia”, explica, i assegura que en cap moment s’ha plantejat canviar de feina. “Faig fotocòpies, arxivo documents i també m’encarrego d’ensobrar, de la missatgeria interna i de triturar papers.”
Les seves tasques, però, han anat canviat des que va arribar. Abans de traslladar-se en aquest departament havia estat un any i mig fent d’ajudant a la secció d’aparcaments del mateix comú, “però no m’agradava tant”. I amb el temps, tant els companys com els responsables d’Agentas han pogut comprovar el que realment pot donar de si. “Hem descobert habilitats que no teníem previstes, perquè a l’escola no les havia pogut desenvolupar”, assegura Sergi Marsal, director del programa d’integració laboral.
La tutora del Cristian al comú, la Maria, també destaca les seves capacitats: “Amb els arxius, per exemple, abans necessitava algú que li digués on anaven. Ara ell sol ja sap identificar cada document on va.” La relació amb la resta d’empleats també és bona. “És el millor company que pots tenir”, asseguren.

CAPACITAT D'APRENENTATGE

Després de dues estades de formació a la biblioteca del Govern i a la CASS, la Maria Noelle, que té una discapacitat intel·lectual lleugera, va començar a treballar a l’escola andorrana de Santa Coloma com a fotocopista i fent tasques de missatgeria interna, portant els fulls d’absències i els avisos. Com tots els integrants del programa Agentas va estar uns mesos de prova, després el ministeri la va contractar i al cap d’un temps se li va poder normalitzar el sou amb el salari mínim professional adaptat a les hores que fa. “M’agrada molt aquesta feina i prefereixo treballar que estar a casa. Si no pogués treballar m’avorriria molt”, assegura.
El sou que guanya el comparteix amb la seva mare, “l’ajudo molt”, explica, i li serveix, també, per poder sortir amb els amics i comprar-se allò que necessita.
La Maria Noelle destaca per la seva puntualitat i responsabilitat. “Al començament necessitava una persona que l’ajudés, però ara és totalment autònoma en la seva feina”, explica la directora del centre, Judit Ruiz. En aquest sentit, Ruiz assegura que l’entorn s’ha hagut d’adaptar a les necessitats de la noia i se li dóna una marge de tolerància. “És molt patidora i a vegades es posa nerviosa, però t’avisa i ho pots solucionar”, explica la directora.

UN TREBALLADOR INCANSABLE

Si una cosa es destaca del Jordi és la seva voluntat de treball. “És molt voluntariós i a vegades l’has de frenar”, comenta el Pere Pagès, responsable de la farmàcia Creu Verda, “no li agrada gens que li facis la feina. Si arribo al matí i començo a repassar les comandes, quan ell arriba em renya: ‘és la meva feina!’, em diu”.
El Jordi, un noi amb discapacitat intel·lectual lleugera, s’encarrega de gestionar els estocs de la farmàcia, repassar les comandes, preparar els medicaments caducats que s’han de retornar i col·locar productes a la botiga. “M’agraden totes les feines que faig, però no la canviaria. A la farmàcia hi estic bé”, diu convençut. Treballa unes hores al matí (de les 9.30 a les 12.30) i per tant, té el salari adaptat.
La seva motivació i el fet de ser molt sociable han permès una integració total al lloc de treball i la resposta del públic també ha estat positiva. “A vegades ajuda a posar les compres dels clients en bosses i mai no hem tingut cap problema”, assegura Pagès. De fet, el seu tracte amb els companys és tan natural que sovint “t’oblides que sigui un treballador especial”.
Quan no treballa aprofita per “sortir amb els amics, anar al cine, fer esport i anar a l’escola d’art”.

El vot favorable d’Albert Pujal i Irene Cachafeiro a la reducció del nombre de consellers del Comú d’Ordino no va agradar gens a la família socialdemòcrata, ni a nivell parroquial ni nacional. Tant el comitè ordinenc del PS com la direcció nacional del partit lamenten que els dos consellers de l’Alternativa prenguessin una decisió tan transcendent com aquesta sense consultar-ho prèviament al partit. D’altra banda, també discrepen que la reducció del nombre de consellers sigui la millor manera de reduir la despesa de funcionament del Comú.

El mateix dia de la votació en què els dos consellers de l’Alternativa van donar suport a la proposta d’Acció Comunal d’Ordino (ACO) de reduir de 12 a 10 els membres del Comú, el comitè local del PS a la parròquia va amonestar Pujal i Cachafeiro per no haver consultat ni amb el partit ni amb el GUPI una decisió com aquesta. Per a alguns militants socialdemòcrates, la qüestió era especialment greu tenint en compte que l’Alternativa havia avalat l’ampliació del nombre de consellers durant el mandat anterior.

El fet que els consellers de l’Alternativa canviessin el seu vot -de l’abstenció al sí- a l’últim moment per aconseguir que la proposta prosperés, tampoc no va agradar als socialdemòcrates. Al PS molts ho veuen com un error estratègic: l’ACO no arribava als dos terços necessaris per l’absència del conseller Pere Armengol a la votació i el PS es podia haver abstingut, essent responsabilitat de la majoria i no pas seva que la proposició no passés. Dels vuit vots necessaris per aprovar la reducció, l’ACO només en tenia set per l’absència esmentada. El dia abans de la sessió de Comú, la majoria va sondejar en va el conseller independent Marc Benazet per obtenir el seu suport. Queda per aclarir si l’absència del conseller de la majoria Armengol va ser accidental o bé per discrepàncies amb la proposta de reduir el nombre de membres del Comú.

«Han anat pel seu compte» / Des de la direcció nacional del PS l’actuació de Pujal i Cachafeiro també és motiu de crítiques. El primer secretari del partit, Ferran Goya, va explicar que no tenia constància que els consellers de l’Alternativa haguessin canviat el sentit del seu vot en el darrer moment, però que, en qualsevol cas, l’error havia estat no consultar-ho abans amb el partit. «Una qüestió com aquesta s’ha de consultar abans amb el partit o partits que donen suport als consellers i, a més, des del PS pensem que la via de l’estalvi als Comuns no passa per aquí», va declarar Goya divendres passat. Segons el primer secretari socialdemòcrata, Pujal i Cachafeiro «han anat pel seu compte» donant suport a la reducció del nombre de consellers.

El posicionament del PS en aquest debat és el d’insistir en la proposició de llei que el Grup Socialdemòcrata va impulsar l’anterior legislatura: «El que cal fer és ampliar la base democràtica dels Comuns i no reduir-la amb decisions com aquesta», va declarar Goya que en tot moment va voler deixar clar que la decisió que es va adoptar al Comú d’Ordino «no és la postura del PS».

«Això de l’estalvi és una qüestió matemàtica i si del que es tractava era d’estalviar podien haver retallat un 16,67% el salari dels consellers i dels cònsols i haurien obtingut el mateix estalvi», va afirmar Goya per a qui «aquest tipus de mesures no són les que realment solucionaran els problemes financers dels Comuns».

Per bé que des del PS no es volen avançar esdeveniments el cert és que la situació a Ordino és incerta per a l’Alternativa: l’excessiu acostament de Pujal a l’ACO i la seva retirada -com a mínim per ara- de la política fan inevitable pensar en una renovació de les cares del partit a la parròquia. Ho haurà de decidir el comitè local, diuen; i en això estan.