Dallerès ha dit que aquesta és la forma natural de procedir per part de la Sindicatura, "independentment de la demanda". El síndic també ha explicat que són informes interns i que en cas que "sigui necessari" es demanarà un complement d'informació encarregant un informe extern.

La Sindicatura ja ha demanat els informes pertinents en relació el Reglament de pròrroga pressupostària elaborat pel Govern. Aquests informes hauran d'aclarir si hi ha una invasió de competències del Consell General. El síndic general, Josep Dallerès, ha explicat que en aquest cas no ha variat la forma de procedir de la Sindicatura "independentment del que digui cadascú" i que la institució ha fet "el que fa cada vegada", és a dir, "estudiar el Reglament i veure si hi ha invasió de competències". Ha afegit que la Sindicatura fa els informes independentment de la demanda i que "són informes interns" però que "si és necessari es demanen informes externs com a complement". El síndic general, ha dit que encara no sap si, en aquest cas, és necessari demanar aquest complement extern. D'aquesta manera Josep Dallerès donava resposta a les reiterades demandes que han fet en els darrers dies els grups parlamentaris de l'oposició reclamant els informes tècnics sobre el Reglament. El síndic general ha explicat que es disposa de 15 dies hàbils, que acaben el 27 de gener, i que en cas que s'arribés a la conclusió que hi ha invasió de competències es farà la demanda al Govern perquè corregeixi.

Raúl Kaderas, nom de guerra de Raúl Sánchez, és una meitat. El cinquanta per cent de Barbass Sound, un dels sound systems més reconeguts en el –minoritari encara– panorama de la música reggae a Espanya. L’altra mitja taronja musical és Carlos Jowen (Esteban, segons el cognom llegat pel seu pare).
Van començar junts en el món de la música fa prop de vint anys, tot i que cadascú ha de mantenir una ocupació al marge. Esteban és enginyer agrònom i Sánchez viu d’un negoci propi: una teteria. Li permet tenir les mans lliures per al tràfec constant que li imposa el món de la música i la festa nocturna, que no és tan glamurosa com es pot pensar: “S’ha de preparar i després, recollir, netejar. No és el que sembla. Per això tothom s’hi vol dedicar i després duren dos dies”, assegura.
L’àmbit en què es mouen, el de la música jamaicana, està envoltada d’una fama immerescuda, considera Kaderas-Sánchez: “Per­­què t’agradi el reggae no cal portar rastes, ni anar tot el dia fumat; no és cap forma de vida diferent, sinó perfectament compatible amb el dia a dia.” De fet, ell n’és un exemple: un empresari que porta un negoci tranquil des de fa tretze anys. I el seu col·lega, un altre: un tècnic que treballa entre setmana per a una empresa de medi ambient.     
Kaderas-Sánchez s’hi va ficar “per amor als vinils”. Format que ha perviscut sobretot en l’edició de música reggae. I van saltar des del hip-hop. “He anat investigant i em té fascinat.” És un gènere minoritari, ara per ara, però adverteix que acabarà gaudint del mateix impuls que ha rebut el hip-hop l’última dècada i deixarà d’estar tan restringit, “de ser un estil underground”.
Ha estat, la seva, una trajectòria llarga, des que amb tretze anys s’escapava per anar a concerts i amb quinze sortia a escoltar música al parc, “abans que s’inventés el botellón”. Després, comprar-se uns plats de mescla. I fins aquí.

APUNT BIOGRÀFIC

>> Escalfant la nit
Raúl Sánchez, que va néixer a Còrdova l’any 1974, i que ara viu a Granada, on regenta el seu negoci, recorda haver fet més d’una visita al Principat quan era nen. Un llarg viatge. “Bé, és que veníem a veure la família a Barcelona i ja de pas...” Poc imaginava segurament aleshores que acabaria escalfant les nits del Principat: dues vegades ha passat ja per la festa del Mount Zion Festival.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, va assenyalar ahir que l’amenaça de moció de censura formulada dimecres per ApC no és res més que una «eina de distracció» per part de la plataforma que pretén «defugir dels temes importants pel país». D’aquesta manera, el representant socialdemòcrata va criticar amb duresa el missatge transmès pel líder de la plataforma, Eusebi Nomen, sota el context d’una negociació per part del Govern de l’acord monetari d’esquenes -segons ApC- al Consell General.

Rodríguez va manifestar, en aquest sentit, que el que no pot fer Nomen és «governar des del Consell», ja que la funció de l’Executiu és la de prendre les mesures que més convinguin al país i, això sí, «des del Consell General hi ha la funció de control». En aquest sentit, el president socialdemòcrata va confiar en què els passos de cara a l’acord monetari seran convenientment informats a la cambra parlamentària, i que, amb aquesta mateixa filosofia, «durant la sessió en què va comparèixer Jaume Bartumeu es va donar l’opció de debatre sobre aquest tema, a més d’escoltar el parer del cap de Govern».

Precisament, en aquesta sessió va ser on ApC, juntament amb CR, va abandonar la cambra al·legant que no se li va trametre la carta de compromís, amb la qual cosa, segons Rodríguez, la plataforma va perdre una bona oportunitat justament per abordar les diferents matisacions respecte l’acord monetari que Andorra assumirà en un futur tot salvaguardant les especificitats que corresponen a un petit país. «Ara que no es queixin», va concloure Rodríguez, molest amb el to adquirit per Nomen durant els últims mesos de la legislatura i, especialment, per la seva amenaça amb una moció de censura.

«Tothom té dret a somniar» / En referència a les possibilitats que tindria una hipotètica moció de censura en un context en què, tal i com s’ha vingut constatant, la dissolució del Consell General arribaria a finals d’aquest mes o principis de febrer, Rodríguez va assenyalar que aquesta acció no podria mai prosperar a causa del vot negatiu dels 14 consellers socialdemòcrates.

Si bé Nomen havia fet broma durant la compareixença de premsa a la Casa del Benefici respecte la possibilitat de convèncer algun conseller socialdemòcrata per votar favorablement l’hipotètica moció, Rodríguez va ironitzar: «Tothom té dret a somniar». En aquest sentit, va apuntar que cal ser «més responsable amb les accions» quan s’assumeix un càrrec com el de conseller general, una virtut que, al seu entendre, no estaria prenent el líder d’ApC durant aquesta legislatura.

A aquesta rotunda resposta del PS se suma la negativa reformista a una moció de censura en els termes plantejats per Nomen, tot i compartir les queixes per la manera com s’estaria portant la negociació de l’acord monetari amb la UE. El mateix president del grup reformista, Joan Gabriel, va descartar aquesta opció en diferents mitjans de comunicació, amb la qual cosa parlar d’una moció amb el vist-i-plau de les dues forces de l’oposició seria una afirmació poc ajustada a la realitat.

El que sí van manifestar els reformistes és la necessitat que, un cop constatat que no hi ha acord per al pressupost 2011, no s’allargui més la legislatura. En aquest cas, una de les opcions que es plantejaria CR sí que podria ser la moció. Rodríguez no va pronunciar-se sobre «una possibilitat tan remota com aquesta», ja que, segons va assenyalar, si no hi ha pressupost, difícilment es donaria aquesta situació.

El president del grup socialdemòcrata va afirmar que ara «cal una dedicació en positiu per construir, enlloc de destruir, i mirar per l’interès general del país», una línia que, segons ell, no ha seguit el seu homòleg a la plataforma.

Ara fa cinc anys vaig participar al Premi Innovadors amb un projecte que va rebre una menció especial, anomenat Andorra Financers. El projecte consistia en la creació d’una fundació que estructurava la professió financera, creant una associació de professionals, un centre de formació i un centre de recerca i desenvolupament. L’objectiu consistia en desenvolupar la plaça financera del país, de forma similar a com ho estant fent els països del nostre entorn, com d’altres benchmark per un país com el nostre, com Luxemburg.

La història es va repetir per enèsima vegada. Es tractava d’un projecte engrescador i molt interessant, que fins i tot comptava amb el recolzament dels bancs i altres entitats privades, del Ministeri de Finances així com de les associacions professionals de França i Espanya. Tot molt bonic però, com gairebé sempre, a la fi no es va tirar endavant.

En aquests moments, quan l’acord monetari amb la Unió Europea sembla que està a punt de ser rubricat, és quan s’observa la necessitat d’organismes com els referits al projecte Andorra Financers. L’acord per al que Andorra va sol·licitar l’inici de negociacions l’any 2004 només pretenia, de forma innocent, encunyar euros i ara s’ha convertit, per la desídia negociadora dels anteriors governs, en una acceptació del cabal comunitari en matèria financera i intercanvi d’informació estadística. En resum, són una sèrie de directives i reglaments europeus que la Unió Europea fa incloure en el seu ordenament jurídic als països amb qui té intercanvi comercial, motiu pel qual hi restem quasi obligats. En certa mesura, ens haguessin demanat de signar-ho en qualsevol altre tipus d’acord que s’estigués realitzant.

En aquest sentit, la valoració sobre la conveniència, graus de dificultat i assimilació del cabal comunitari és quelcom que s’ha fet. Però el desencís en aquest cas és que cadascú s’ho mira des del seu costat, des de la seva perspectiva, i evidentment sense poder avaluar de forma completa totes les implicacions. Ara resulta francament difícil diferenciar entre els interessos d’un lobby, els posicionaments d’un partit polític del que seria una visió realista, estructural i conjuntural del què li convé fer a Andorra. No tant sols s’ha de tenir en compte el 15,7% del PIB que aporta el sistema financer, sinó també la contribució del 84,3% restant dels demés sectors del país.

Per tot això, es demostra com en matèries tant delicades com les què fan referència al sistema financer, ens hagués anat bé gaudir d’una estructura que vinculés els professionals, el Govern i les entitats financeres. Només així haguéssim pogut valorar bé les implicacions corresponents, compartint les visions complementàries, fora dels tòpics, i ponderant els interessos partidistes amb els generals.

Finalment, convindrà convergir en una nova cultura política on s’acceptés que les negociacions amb la Unió Europea han d’anar d’Andorra cap a Europa, i no a la inversa. Però en fer-ho, al Govern no se’l pot deixar sol, tal com va succeir al darrer Consell General. Per a fer aquest camí, on hi està implicat tot el país, hem de discórrer plegats i no cadascú pel seu costat.

I això que l’Atlètic va començar bé. En la primera aproximació a l’àrea madridista Forlán, que tornava a l’equip, va obrir el marcador a porta buida (7’). L’acció, generada pel Kun Agüero, es va iniciar amb un fora de joc clar de l’argentí, al qual Casillas va fer penal després. La pilota, però, va arribar a Forlán, que no va fallar. Només set minuts va durar l’alegria als matalassers, que van veure com Sergio Ramos, a la sortida d’un córner, restablia la igualtat. A partir d’aquí els homes de José Mourinho van passar a ser els dominadors del derbi i només les grans intervencions del porter De Gea van impedir que el Madrid marxés al descans amb un clar avantatge. I és que el jove porter va tenir cinc actuacions de mèrit.
L’Atlètic va posar la por al cos al Bernabéu en l’estrena de la segona part. Primer amb un xut d’Agüero i després amb un pal de Forlán. L’ensurt va despertar els locals, que van marcar mitjançant –qui si no– Cristiano Ronaldo, després d’una gran acció d’Özil (61’). El gol va esperonar els locals, que s’haurien d’haver quedat sense Ronaldo per una entrada brutal a Ujfakusi (71’). Passaven els minuts i quan tot feia indicar que el marcador               no es mouria Özil va fer el 3 a 1 que deixa via lliure al Madrid a la Copa.      
En el partit de quarts que menys expectació va despertar ahir, l’Almeria va fer un pas de gegant per accedir a les semifinals de la Copa per primera vegada en derrotar un insuls Dépor per 1 a 0, gol afortunat després d’un xut de Juanma Ortiz que va desviar Rindaroy (minut 34).

MESSI VEU "DIFÍCIL D'IMAGINAR" UN BARÇA SENSE PEP GUARDIOLA

Lionel Messi, doble guanyador de la Pilota d’Or, va assegurar ahir que “és difícil d’imaginar” un Barça sense Pep Guardiola, en referència amb la renovació del tècnic. “No sé com seria l’equip sense ell. Guardiola ha de renovar quan vulgui”, va insistir. Sobre la polèmica suscitada a Espanya per la seva elecció com a Pilota d’Or i l’afany d’enfrontar-lo a Xavi i Iniesta, l’argentí va reiterar que “tinc el respecte dels meus companys i de la meva gent. Ells em van felicitar i és el més important. Nosaltres sabem la relació que tenim, ens portem bé i no hem de donar explicacions a ningú”.

Les peticions d’inversors van més que duplicar la quantitat oferta (inicialment entre 2.000 i 3.000 milions) amb una demanda global de 6.207,9 milions.
Tot i l’increment del cost, la facilitat de l’adjudicació va fer que, per tercer dia consecutiu, el principal índex de la borsa de Madrid, l’IBEX-35, tornés a experimentar una forta apujada, sobretot per la revalorització de les accions de la banca. L’augment va ser del 2,67 per cent, fins als 10.370,80 punts, fet que significa retornar al nivell de fa dos mesos i els guanys des de l’inici de l’any arriben al 5,19 per cent.
També Itàlia va aconseguir la col·locació de bons per un total de 6.000 milions, a 5 i 15 anys, i igualment amb una taxa superior, tot i que no tan elevada com en el cas espanyol.
Wolf Klinzen, president de la  comissió especial per a la crisi del Parlament Europeu, que ahir visitava Madrid, va demanar al govern espanyol que doni “tots                els motius” de confiança als mercats i deixi palès que “està a l’altura i fa tot el possible per sortir de la crisi”.

Sarkozy, a Tolosa
El president Nicolas Sarkozy, durant la visita d’ahir a la factoria Airbus de Tolosa, va insistir que “farà tot el possible” per preservar l’euro, i que els reptes de la crisi més gran que ha patit Europa s’han superat gràcies a la mobilització dels europeus, l’eix franco-alemany i la integració econòmica. El cap d’Estat va anunciar que el dèficit de l’Estat veí es reduirà al 6 per cent aquest any i a la meitat el 2013, i que el creixement econòmic serà superior a l’1,5 per cent el 2011, a més d’explicar que treballa amb Angela Merkel per aconseguir la convergència fiscal entre els estats de la UE.

Reformes a Espanya
A Espanya, les negociacions entre els agents socials i el govern semblen ben encaminades. El líder del sindicat CCOO, Ignacio Fernández Toxo, descartava ahir la convocatòria d’una nova vaga general, mentre que el dirigent de l’UGT, Toni Ferrer, explicava que el govern preveu eliminar la jubilació parcial, fórmula que es fa servir per rejovenir les empreses, i que en el reglament que desenvolupa la reforma laboral, les pèrdues empresarials “conjunturals” no seran motiu per justificar acomiadaments de personal.
Al Regne Unit, el govern anunciava l’abolició de la jubilació obligatòria dels empleats de les empreses en arribar als 65 anys.

EL BCE DIU QUE INCREMENTARÀ ELS TIPUS D'INTERÈS SI LA INFLACIÓ AUGMENTA MASSA

El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, va advertir ahir que apujarà els tipus d’interès si és necessari per frenar la inflació, malgrat la crisi d’endeutament de la zona de l’euro. En la roda de premsa després de la reunió del consell de govern de l’entitat, Trichet va pronosticar, però, que “es mantindrà l’es­tabilitat de preus a mitjà termini” a la zona de l’euro després del repunt de la inflació al desembre fins al 2,2%. Trichet va considerar que la taxa d’inflació del mes passat va ser una mica més elevada que l’esperada i que reflecteix “preus de l’energia més alts”.
Prèviament, el consell de govern havia decidit mantenir els tipus d’interès en l’1% per als països que comparteixen la moneda única. El president del BCE va considerar que aquesta taxa és en aquest moment l’adequada.
L’ens preveu que en els mesos vinents “la taxa d’inflació podria pujar més” i situar-se per sobre del 2% pels preus de les matèries primeres, però que es moderarà novament a final d’any. “Les expectatives romanen fermament ancorades en línia amb el nostre objectiu de mantenir la taxa d’inflació per sota però prop del dos per cent a mitjà termini, va apuntar Trichet.

La decisió arriba després d’una recomanació del ministeri de Medi Ambient, que, d’altra banda, ha decidit arxivar una demanda del comú en referència amb uns moviments de terres que va dur a terme fa temps Saetde i que van embrutar l’aigua de la font. El cònsol major d’Encamp, Miquel Alís, va explicar ahir durant la sessió de comú que es va celebrar a la tarda que des d’ençà de l’incident el comú s’ha anat encarregant de netejar-ho perquè no s’hagi de llençar l’aigua i que les analítiques ja ofereixen resultats satisfactoris. Tot i així, el Govern recomana al comú que continuï amb netejant i s’encarregui de la canalització.
D’altra banda, Alís també va exposar que en el decurs dels treballs d’embelliment del carrer Major del Pas s’han trobat amb problemes en el funcionament de les resistències que s’estan instal·lant a les voravies calefactables. “Només s’han començat a col·locar a una part del carrer. Des del comú hem de ser especialment vigilants amb les obres públiques, però en aquest cas encara més perquè la paguen al 100% els veïns”, va ressaltar el cònsol, que va recordar que es tracta del primer projecte que es finança amb el sistema de les contribucions especials. Ja s’ha acordat una reunió amb els responsables de l’obra i tècnics del comú per a la setmana vinent, per mirar de resoldre els problemes. Des del comú esperen que tota la reforma de la via s’enllesteixi, si no hi ha imprevistos, una mica abans de l’esperat, cap a la primavera, per començar llavors la reforma del carrer Catalunya.

PERE TORRES ATACA L'EMISSIÓ DE DEUTE

El conseller de l’oposició al comú encampadà, Pere Torres, va criticar ahir la decisió unilateral de l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA) d’apujar l’1,4% els tipus d’interès als comuns en la negociació de les noves pòlisses. Segons Torres, la mesura “es veia a venir” abans que es fes i és una conseqüència directa de l’emissió de deute públic del Govern. “Si el Govern estava disposat a pagar aquest preu [l’euríbor + 3,25%] era normal que als comuns se’ls canviessin les condicions”, va ressaltar. Alhora que va admetre tenir “por” que aquests increments dels bancs acabin afectant també l’economia dels particulars.

I en aquesta reunió, una de les solucions que es va aportar va ser la que inclou l’esborrany de reglament que regularà l’oci nocturn: deixar obrir una hora més als establiments (que ara han de tancar a les tres del matí entre setmana i a les quatre divendres i dissabte) però a canvi que els locals no serveixin alcohol als clients en aquesta hora extra. Així  s’aconseguiria, o si més no aquesta és la intenció de la mesura,  una sortida més esglaonada dels establiments i, per tant, menys sorollosa.
El secretari d’Estat d’Interior, Bruno Bartolomé, va manifestar que el reglament encara no està tancat i que la intenció és fer-ho en poques setmanes, un cop s’hagi assolit el màxim consens amb l’Associació d’empresaris de locals nocturns. Va recordar que l’ampliació horària és una de les propostes però que la regulació és molt més àmplia: “Modificar la reglamentació només pel criteri horari no té massa sentit.” També va reconèixer que la qüestió de deixar que els locals treballin fins més tard però a canvi que inter­rompin el servei de begudes alcohòliques “genera controvèrsia”, ja que els empresaris de la nit no hi estan d’acord i, per tant, és una qüestió per debatre. Bruno Bartolomé va indicar que el que es pretén és no imposar res i va insistir  que encara treballen en un esbor­rany. “S’està debatent i volem arribar a un acord”, va afirmar.

Abans que acabi el mes
Fa uns mesos que el col·lectiu d’empresaris de l’oci nocturn va presentar la seva proposta al ministeri d’Interior i que esperen un nou reglament que s’adeqüi a les necessitats actuals. Segons van explicar des del col·lectiu, ara esperen l’esborrany de reglament que el ministeri ja els ha avisat que els adreçarà per poder fer les seves aportacions. Ja han advertit, però, que la possibilitat d’obrir fins més tard (una de les seves demandes principals) i no poder servir alcohol en aquella estona és una proposta que no els satisfà gens.
El secretari d’Estat d’Interior va indicar que l’objectiu és tancar el reglament abans que acabi el mes i va afegir-hi que també inclourà novetats en aspectes com ara la regulació de l’accés als establiments. “Proposem més regulació de la responsabilitat del local, que no només es tracti d’obrir la porta als clients i ja està”, va manifestar.
El que també ha d’incloure el reglament és una classificació d’establiments per evitar l’intrusisme que els empresaris es queixen que provoquen bars o restaurants oberts fins a altes hores de la matinada.

SI NO HI HA UNA SOLUCIÓ PER POSAR FI A LES MOLÈSTIES S'ANIRÀ A LA JUSTÍCIA

Els afectats pel turisme de borratxera al Pas de la Casa ho tenen clar: el  que voldrien és que els locals sortissin del nucli urbà. Però també tenen clar que una mesura d’aquest abast no es pot dur a terme a curt termini i, per tant, van escoltar totes les propostes que, durant la reunió d’aquesta setmana, se’ls va fer per mirar de minimitzar l’impacte del turisme jove que omple els locals d’oci cada hivern al nucli encampadà. Tal com va exposar un dels afectats, el propietari de l’hotel Kandahar, Jordi Montané, totes les accions proposades (allargar l’horari, que els establiments controlin més la sortida dels clients, accions de sensibilització perquè els turistes entenguin que s’ha de respectar el descans) els semblen bé, però també tenen clar que si totes les idees posades damunt la taula no funcionen “portarem el tema a la Batllia”.
Montané va assenyalar que aquest hivern ja s’han viscut episodis molt molestos (a tall d’anècdota va assegurar que una nit de les vacances de Nadal una cor improvisat va despertar els veïns a les quatre del matí) i que la situació no es pot allargar més. Va assenyalar que s’han pres algunes mesures, com ara ampliar la presència de policia, però va lamentar que el comú no hagi convocat ni una sola reunió per tractar el trasllat dels locals als afores.

Si Cyril Despres vol revalidar el títol del Ral·li Dakar, haurà d’anar al màxim, arriscant, fins a la meta de Buenos Aires. En l’onzena etapa així ho va fer, i va guanyar l’especial, però sense obtenir un temps suficient per posar en perill el lideratge que té Marc Coma, que es va mostrar conservador, actitud que es pressuposa que continuarà fins al final de la competició.

Totes les activitats s'han focalitzat a la franja d'edat de 0 a 18 anys i les classes, que començaran el pròxim dimarts, inclouen des de reflexions entorn els models educatius els fills fins a trobades dedicades a l'alimentació en les diverses etapes. El primer taller, titulat Ser pares: el nostre repte, es realitza el dia 18 de gener a Ordino i farà una reflexió sobre els diversos models educatius. El 15 de febrer s'impartirà la classe Educar, posar límits i valors que intentarà explicar com s'han de marcar les normes, quines pautes s'ha de seguir i quina evolució han de tenir aquests reglaments a mesura que els infants es fan grans.
El 22 de març l'Escola de pares i mares s'endinsarà en el món de l'alimentació i el creixement i de com s'ha d'adaptar la quantitat i la varietat d'ingestes a les diferents etapes del desenvolupament. A més, també s'intentarà aconsellar als adults per ajudar-los a prevenir problemes relacionats amb les conductes alimentàries. El 12 d'abril es marcaran les pautes per aprendre quins són els hàbits més saludables alhora de fer dormir als menors. D'altra banda, la relació entre la família i l'escola serà el tema de debat durant la classe del 17 de maig.
Després de la pausa de l'estiu, es dedicarà les dues últimes classes al món de l'adolescència. El 18 d'octubre es parlarà sobre quins són els canvis físics i psicològics d'aquesta etapa mentre que el 22 d'octubre s'ha marcat com a data per parlar de com afrontar les conductes de risc. Amb aquest programació, les responsables de Cultura dels dos comuns han volgut centrar-se en els temes que en la primera edició van acusar més expectació. A més, s'ha evitat fer els tallers per franges d'edat per oferir classes que s'endinsin en un tema i en marquin les pautes a les diferent etapes del desenvolupament infantil.
Per impartir totes aquests coneixements es compta amb la participació de la psicòloga Angelina Santolària i la nutricionista i dietista Imma Tort. Com cada edició, els tallers són gratuïts i es realitzaran a partir de les 21:30 hores i es repartiran entre les cases pairals d'Ordino i la Massana de forma alternativa. En la primera edició aquesta activitat va congregar uns 155 participants i va rebre molt bones crítiques, segons els seus organitzadors.

L'empresa encarregada d'oferir el servei és Ecogrup International SA, que ho farà per quatre anys i un import de 327.259 euros anuals. Andorra la Vella assumeix 158.759 euros i Escaldes, que té més punts de recollida, 168.499. A aquests imports se'ls ha d'aplicar la deducció que correspon a la valorització del cartró, de 15 euros per tona, i quedarien finalment en prop de 144.000 euros a lacapital i uns 156.500 a Escaldes.

D'altra banda, el comú escaldenc ha aprovat també el conveni amb Forces Elèctriques d'Andorra (FEDA) que permetrà a la parapública avaluar el potencial energètic de l'aigua termal mitjançant la prospecció de les instal·lacions del Pont de la Tosca, on conflueixen els rius Madriu i Valira d'Orient. Actualment el comú disposa d'un pou a través del qual se subministra una xarxa pública de distribució d'aigua termal. Si els estudis demostren la viabilitat de l'explotació dels recursos geotèrmics el comú en promourà l'explotació i haurà de reemborsar a FEDA les despeses esmerçades per un valor de 92.000 euros. Si el resultat no és favorable la parapública assumeix les despeses. També s'ha previst una fórmula de col·laboració conjunta per a l'explotació.

Un altre dels punts aprovats en la sessió d'avui és que els aparcaments horitzontals instaurin tarifes de cap de setmana els dies festius i de més afluència de visitants per facilitar la rotació de vehicles.