Sense voler llançar les campanes al vol, l’empresari va mostrar-se esperançat que, com a mínim, s’hagi “aturat la sagnant baixada” d’operacions dels dar­rers exercicis –fins a un 30%, va recordar, el 2011 en comparació amb un 2010 “que ja havia estat dolent”– i que sigui l’inici d’una normalització del mercat, un dels àmbits que més fortament ha estat colpejat per la crisi. “M’atreviria a dir que hi ha una mica més de demanda, el client demana més”, va assegurar Camp en declaracions al programa Parlem-ne d’AD Ràdio. El màxim dirigent de l’AGIA va admetre que aquesta sensació és “més de nas” que no per xifres oficials (recaptació d’ITP) però va apuntar que  “hi ha gent que s’està donant compte que els preus no poden baixar més del que estan baixant”  i que ara, “qui té capital o capacitat per pagar la hipoteca s’està decidint a llançar-se i comprar”. Es tracta, indica l’empresari immobiliari, majoritàriament de compradors locals, però també alguns d’estrangers “pel tema de les residències passives”.
El president de l’entitat va remarcar que el preu de molts pisos està ara per sota, fins i tot, “del seu preu de cost”. I és que, va apuntar, que “qui té la necessitat, li estreny molt la sabata i està disposat a vendre al preu que sigui”. Aquesta situació, però, té data de caducitat, perquè segons Camp “quan la cosa torni a funcionar, els preus tendiran a estabilitzar-se”, ja que malgrat la crisi, “els costos, com el sòl o l’obra, no han baixat”.

La relació amb els bancs
El màxim dirigent del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris va xifrar en “aproximadament uns 5.000” el nombre de pisos en estoc al Principat, i va assegurar que “els bancs no en tenen tants com es pensa”. Malgrat això, sí que va admetre que l’interès de les entitats financeres per desfer-se dels seus habitatges els suposa “una competència deslleial” encara que “lícita”, ja que “poden oferir més facilitats si el producte és seu”.
Justament, per poder solucionar aquest problema un dels projectes del col·legi és la creació d’un portal que agrupi tota l’oferta immobiliària del país, inclosa la dels bancs. “Si comercialitzem un habitatge d’un banc, podrem oferir les mateixes condicions”, va explicar Camp, que va mostrar-se confiat que, al final, “els bancs puguin fer el finançament i nosaltres la comercialització”, ja que “espero i desitjo que tots s’apuntin al carro”.

Dubtes sobre la futura tva
El president de l’AGIA va admetre també que hi ha certa preocupació en el sector per com pugui acabar afectant la implementació de la futura TVA, que substituirà l’ITP en les operacions que es facin directament des de promotora. “Si hi ha un 1% amb l’IVA per sobre del 4% de l’ITP, és un gravamen més a l’hora d’adquirir l’habitatge”, va indicar Camp, que va defensar la necessitat “d’un ventall d’exempcions que ajudin a agilitzar les vendes” ja que “el mercat ara està col·lapsat, quan es descol·lapsi tornarà a funcionar”.
També es va mostrar esperançat amb l’efecte del canvi en les residències passives, una novetat que cal anar a publicitar a l’estranger. “Hem de ser proactius, anar a fora a vendre-ho. Si ja no som un paradís, podem anar a intentar captar gent”, va afirmar.

ELS ARQUITECTES CONFIEN QUE L'OBERTURA POSI FI AL "GREUGE COMPETITIU" A L'ESTRANGER

L’obertura econòmica que promourà la llei d’inversió estrangera és vista amb bons ulls per la renovada junta del Col·legi d’Arquitectes, encapçalada per Víctor Blasi. D’una banda, els nous màxims responsables de l’entitat valoren positivament posar fi al “greuge competitiu” amb què havien de lluitar a l’hora de sortir d’Andorra a treballar. De l’altra, també aplaudeixen que la nova legislació permetrà un control dels professionals forans que vinguin a realitzar projectes al Principat i, a la vegada, donarà unes majors garanties als clients que els contractin.
Així, Blasi va recordar que “els impostos a França i a Espanya no ens deixaven competir” i va assegurar que “tenim clients del país que ens volien contractar per fer feines a baix i no han pogut”. Aquesta situació canviarà, al seu entendre, amb l’obertura, una oportunitat que els professionals de l’arquitectura andorrana estan preparats per aprofitar. “Som perfectament vàlids per fer projectes a fora, i de fet molts de nosaltres ja n’hem tingut l’opció”, va afirmar, per després destacar que hi ha camps “especials, com és la muntanya” on “podem aportar molta experiència”.
Els canvis legals també permetran posa fre a un intrusisme per part de professionals estrangers que, fins ara, no estava gens controlat. “No hi havia zel per veure qui ve i qui no”, va lamentar el nou degà. Blasi va explicar que, fins ara, el sector no havia pogut actuar, ja que, d’una banda, “era difícil de demostrar” i, de l’altra, “també hi havia un volum important de feina”. De cara al futur, es va mostrar confiat que la legislació ara a tràmit “esdevindrà una garantia, ja que els que vinguin hauran de complir uns requisits, entre els quals tenir una assegurança de responsabilitat civil”.
La junta també vol treballar per tal d’impulsar la rehabilitació d’edificis, un àmbit clau en un moment de crisi, amb molt poca obra nova.

El consolat espanyol va acollir ahir les eleccions al Consell dels Residents Espanyols (CRE). La llista presentada per l’Agrupació d’Amics Populars d’Andorra no va obtenir el mínim necessari del 7% dels residents (uns 1.500 vots), en haver-hi només una llista, per sortir elegida.

Els set sindicats que van presentar recurs a la Batllia el passat 3 d’abril contra la Llei de contenció de la despesa pública en matèria de personal, han adreçat un nou escrit al batlle amb la finalitat de recordar que la seva demanda no fa referència a la inconstitucionalitat del text.

L’Hotels Plaza afrontarà el tram final de temporada amb un efectiu menys en la plantilla. La junta directiva de l’entitat ha decidit donar la baixa a Jonathan Pérez per l’actitud mostrada fora de la pista amb actes d’indisciplina.

El repte és acabar. I després, aconseguir la millor classificació possible. Aquest és l’objectiu dels corredors andorrans que participaran en la pròxima edició de la Titan Desert, que es disputarà entre el 29 d’abril i el 4 de maig. El desert marroquí marcarà sentència.

El Col·legi d’Advocats i BancSabadell d’Andorra han firmat un conveni que permetrà avançar el pagament dels serveis corresponents als torns de guàrdia i oficis que realitzen els lletrats.

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que les campanyes de promoció turística no estan donant els resultats esperats perquè no s’estan registrant els increments de visitants que es van anunciar.

En la sessió del Consell General del 15 de març passat, teníem a l’ordre del dia l’examen i la votació de la ratificació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya sobre el trasllat de residus.

Era la segona sessió parlamentària d’aquesta legislatura en què es tractava el tema. La primera vegada fou en una sessió de preguntes de control a Govern, el dia 3 de novembre de l’any passat, 26 dies abans que el ministre d’exteriors firmés l’acord a Madrid amb la seva homòloga espanyola.

Tal i com vam fer constar aquell dia, des del Grup parlamentari socialdemòcrata, mai no hem posat en dubte la conveniència d’arribar a un acord per a un tercer conveni per a la gestió de residus amb Espanya; de fet, en l’anterior legislatura, el Govern socialdemòcrata hi va treballar àmpliament ja que el segon acord de gestió de residus entre ambdós països es caducava el 25 de maig del 2011.

El sr Ministre Camp així com la consellera Sílvia Calvó, ens van exposar els amplis beneficis d’aquest nou conveni en relació als dos precedents en les dues sessions de Consell. De fet, podem estar d’acord amb molts punts de l’acord establert pel Govern amb el país veí.

Ara bé, la novetat més destacable d’aquest nou conveni firmat pel Govern de DA és, també, la que més controvèrsia ens provoca.

El propòsit del Govern, possible ara amb el nou acord, permet al nostre país importar residus de fora, per poder fer funcionar correctament i de manera econòmicament rendible la nostra planta incineradora sobredimensionada. Ens preocupa i ens desagrada haver de fer passar interessos econòmics per sobre de la salut i com a nosaltres tampoc agrada a molts dels nostres ciutadans. Som coneixedors que les parades obligades, conseqüència del sobredimensionament de la planta incineradora, no són adeqüades al bon funcionament de la maquinària. I, pitjor encara, sabem que són més nefastes per l’aire que respirem i per conseqüent per a la nostra salut. I això evidentment que tampoc ens agrada!

El govern socialdemòcrata també havia estudiat la possibilitat d’importar residus. Coherent amb la seva responsabilitat, tenia l’obligació de plantejar totes les opcions possibles per gestionar el forn de la Comella, sobredimensionat i heretat de governs anteriors. Convé recalcar que el Govern Socialdemòcrata, tot i estudiar aquesta possibilitat, mai no la va validar, és a dir que no va acordar la importació de residus.

El dia 26 de febrer passat, una notícia publicada al diari català Avui feia referència al tema de la possibilitat del trasllat de residus d’Espanya cap a Andorra. Em sembla interessant esmentar el que es deia en l’article que començava així: «Andorra necessita escombraries». I continuo: «Les necessita si no vol convertir en un fiasco econòmic la construcció, el 2006, de la gran planta incineradora de la Comella. Es va construir en ple boom econòmic i amb unes previsions d’activitat que s’han esfondrat amb la crisi. Si la planta no crema un mínim de 45.000 tones l’any, el Govern d’Andorra ha de compensar econòmicament la concessionària». Segueixo amb l’article: «L’any 2010 només va poder tractar 39.031 tones, totes procedents d’Andorra, i el 2011 el volum va baixar a 36.583 tones i el Govern d’Andorra es va posar a mirar cap al Sud, cap a Catalunya, on la gestió de residus sempre ha estat un maldecap a les comarques de muntanya i on les polítiques de fre a la incineració estan omplint els dipòsits controlats amb rapidesa.»

A ben segur seria constructiu analitzar el perquè és un problema la gestió de residus en les zones de muntanya del nostre país veí i com ho obviem a casa nostra, país petit, que té la més forta densitat demogràfica d’Andorra a tocar de la planta incineradora. I, tal i com se’ns recordava en un article d’opinió en un diari, amb el centre escolar més gran del país als seus peus. Per tornar a l’article del diari Avui, fins i tot, un grup ecologista del país veí hauria aixecat la veu per expressar la seva disconformitat perquè es continuï apostant per la incineració.

De fet, a Catalunya hi ha una veritable pressió social, ambiental i fins i tot econòmica que veu la incineració com un concepte obsolet, del passat, i responsable de greus perjudicis per la salut.

El plantejament de la planta de la Comella es continua basant en la eliminació dels residus a través de la incineració. I tal i com se’ns va recordar durant la sessió del Consell General del dia 3 de novembre del 2011, la durada de vida d’una planta incineradora és de 20 anys. Donat que aquesta va entrar en funcionament al 2006, encara ens queden uns 14 anyets.

La última directiva europea 2008/98/CE estableix una nova jerarquia en la gestió dels residus que comença per la prevenció de l’aparició dels residus i acaba en cinquè i darrer lloc per l’eliminació del residu; fins i tot si aquest serveix per a l’aprofitament de substàncies o d’energia.

Queda clar que pels més alts estaments europeus el millor residu és aquell que no es produeix.

Analitzant el nou Pla Nacional de Residus 2012-2016, publicat al BOPA del 18 de gener passat, ens felicitem que Govern comenci a treballar seguint la directiva europea 2008/98/CE i iniciï el plantejament del reciclatge de la matèria orgànica. Tot i això lamentem el minso objectiu del 5% de reciclatge de cara al 2015, el qual ens sembla ben poc ambiciós pel nostre país.

Convé recordar, tal i com es fa en el text mateix de la presentació de la Proposta de ratificació de l’Acord que el Consell General va analitzar el 15 de març, que l’article 31 de la nostra Constitució estableix la funció de l’Estat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua, la terra i de defensar la flora i la fauna autòctones.

Per tant, pensem que és fonamental recordar l’obligació que tenim de treballar per aconseguir un país exemplar en molts àmbits. Andorra es podria convertir en un país capdavanter, amb una eficiència ambiental de primer ordre en tots els vectors i perquè no, en l’àmbit de la gestió dels residus.

Per tant, els socialdemòcrates pensem que les polítiques de gestió de residus no poden passar per generar o importar matèria prima per una incineradora sinó que el més enginyós i saludable seria establir sistemes de prevenció de la seva aparició. I, en cap cas, no han de passar per absorbir els residus dels estats veïns.

Això semblaria totalment coherent per a un país que busca noves oportunitats. El projecte de llei de modificació de la Llei qualificada d’immigració presentada pel Govern, actualment a tràmit parlamentari, innova amb la introducció d’autoritzacions de residència per a professionals amb projecció internacional, per a professionals que aportin interès científic, cultural, esportiu, per a persones d’alt poder adquisitiu...

Podem dir el mateix amb el Projecte de llei d’inversió estrangera al Principat, també a tràmit parlamentari, que afirma voler atraure gent innovadora, tecnològicament avançada... amb objectius ambiciosos per aconseguir fer sortir el nostre país de la crisi que l’ofega.

Seria una llàstima que tot això, es veiés dificultat per la pèssima imatge d’un país «que necessita escombraries» (per reprendre la primera frase de l’article de l’Avui).

En la sessió del Consell General del 15 de març, vam decidir ratificar el conveni, perquè tot i que permet la importació de residus de fora, confiem que el nostre Govern rectificarà el seu plantejament i deixarà sense efecte aquesta possibilitat.

Les dades mostren que el segment d’edat de major accidentalitat és el de 26 a 35 anys, que representa el 25% dels accidentats seguit del que va dels 18 als 25 anys, amb un 19%.
D'altra banda, s'observa com es frena la tendència creixent dels surfistes accidentats, que representen el 21% dels accidentats, un punt menys que la temporada 2009-2010. De tota manera, aquest col·lectiu és el que pateix les lesions de més gravetat. Pel que fa als practicants de l'esquí alpí, representen el 61 % dels accidents totals (sis punts menys), de manera que recuperen la tendència dels últims set anys previs.
L'estudi posa de relleu que el 32% dels accidentats duen casc, igual que la temporada passada, el que estabilitza la tendència al voltant d’una tercera part de la base total d’accidents. Pel que fa a les lesions, el genoll és la part del cos més afectada, amb un 24% dels casos, seguit de la mà/canell i la cintura escapular amb un 12% dels casos. Les caigudes són la principal causa d’accident, amb un 82% (dos punts menys) i a continuació, se situen les col·lisions entre esquiadors, amb un 7% (un punt més).
Les dades indiquen que els grups d’alta accidentalitat estan clarament associats a perfils d’esquiadors de poca proximitat (anglesos, francesos i residents a d’altres països, on s’inclouen els russos), amb un perfil de nivell debutant o de nivell mig i poca condició física.