La UE ha estat representada en l'acte de rúbrica per una delegació formada per Benjamin Angel, cap d'Unitat a la Direcció General d'Afers Econòmics i Financers, Peter Rennferdt, representant del Banc Central Europeu, el conseller d'Economia i Finances a la Representació Permanent Espanyols, Eduardo Bryant, i la representant de la Representació Permanent de França, Isabelle Pellier.

A través d'un comunicat, el Govern explica que la UE ha felicitat el Principat per la rúbrica, que marca el final de les negociacions de l'acord monetari "després del llarg procés iniciat el 2004".

Tamvé s'ha anunciat que el cap de Govern, Jaume Bartumeu, i el ministre d'Afers Exteriors, Xavier Espot, compareixeran la setmana vinent davant els mitjans per donar els detalls de l'acord

Aquesta formació, que organitza la Universitat d’Andorra i el Col·legi de Psicòlegs, amb la col·laboració del Govern, té com a objectiu principal actualitzar els coneixements més recents en avaluacions i tractaments psicològics.

Ni els records d’una infantesa dramàtica trenquen el somriure, alegria i dinamisme d’aquesta dona, nascuda el 1944 a Tobarra, avui Castella-la Manxa, en alguns anys Múrcia. “M’ho passo bé”, diu. I també: “Sóc gran, però no vella.”
Als tres mesos ja la va portar el pare, paleta, a Andorra. Perdedor de la guerra, anava cap a França però s’hi va quedar. “I la va encertar, perquè els seus companys van anar a parar a camps de concentració.” Venia a treballar a l’estiu i se’n tornava al poble a l’hivern, fins que va morir. Aleshores tenia 10 anys i la mare va triar per establir-se aquest país, que va ser una vegada més d’acollida. La dona va poder pujar les tres criatures. No volia per a elles la vida que havia portat i els deia que, com a mínim, aprenguessin a cosir.
Però Otília diu que “una agulla m’espanta”. I després d’estudiar el que podia, va començar a treballar de dependenta. Primer a La Pompadour, botiga emblemàtica de l’època. Allà va conèixer l’avui marit, que pujava de Barcelona. Ja té dos fills, dos néts, “i un tercer en camí”.
Tretze anys després va passar a una joieria de Sirkia, personatge peculiar. Fins que es va casar, i es va quedar a casa.
Ja havia anat –obligada com tothom– a rebre el copríncep De Gaulle, al qual van fer un arc de triomf que mai no s’ha repetit, cantava en un cor i van gravar un disc, amb el mestre Fontbernat, a través del qual i del grup d’exiliats on hi era també el pare dels Claret, li van presentar Pau Casals.
Ara comença cada dia al gimnàs i no para de gaudir de tot: dels néts, de l’hort a casa Molines, amb el munt d’activitats del comú, i sempre està disposada a “participar en el que sigui”. L’únic que li agradaria i encara no ha fet és pintar. Temps al temps.

>> L’anècdota
A La Pompadour, que estava al lloc ocupat avui per l’hotel Mercure, i on es van fer les primeres escudelles de Sant Antoni, Otília recorda la quantitat de personatges rellevants que hi va atendre. Inclosa doña Carmen, la dona de Franco, que “sempre pujava amb la senyora de Porcioles, l’alcalde de Barcelona”. Una vegada li va vendre un dels primers impermeables plegables, amb bossa, que el general es posava per pescar.

O de tenir un compte a iTunes obert amb una targeta emesa per bancs del país.
Qualsevol intent de convertir-se en usuari d’Spotify acaba truncat amb l’aparició del cartell que adverteix que detecten que l’adreça cor­respon a un territori on no donen servei. I informen que per obrir-se un compte de pagament és necessària una targeta de crèdit d’un país que consideren acreditat (França i Espanya, entre d’altres). És clar que tampoc permeten l’opció –ho havien fet durant un temps– d’accedir a l’àrea de prova gratuïta (aquesta oportunitat l’ofereix la competència: Grooveshark).
Amb iTunes (Apple) l’experiència no millora. No es pot obrir un compte des d’una IP andorrana ni amb mitjà de pagament del país. Ni tan sols consta a la relació de països que Apple estableix. Tot plegat indigna alguns internautes: “En la zona d’Europa, podem trobar Liechtenstein i Malta i d’altres que no sé ni on són. I Andorra? Quien sabe dónde? Suposo que som un forat negre dins d’Europa, tot i que sortim al Google Maps.”

Cap problema tècnic
És una situació que no està a les mans d’Andorra Telecom solucionar. La companyia no aplica cap restricció d’accés a cap pàgina web, asseguren els portaveus, ni és un problema tècnic. I repeteixen el que fins aquí ja han imaginat els usuaris: “El cas d’iTunes, que no accepta pagaments amb targeta de crèdit andorrana, és senzillament perquè Apple disposa de botigues virtuals per a cada país i el sistema només accepta targetes dels països on Apple té presència i acords de drets de distribució de música.” El mateix raonament serveix per a Spotify.
Arribat aquest punt, haurien de ser les esmentades companyies les que aportessin alguna llum sobre l’assumpte. Després de nombrosos intents, no obstant això, el Diari no ha aconseguit obtenir resposta. En el cas d’Spotify, l’única reacció obtinguda, via correu electrònic, a la pregunta de per què no es pot accedir des d’Andorra, és una amable resposta del departament de suport dient que “pel que sembla la IP que estàs utilitzant en accedir a Internet pot ser que no sigui reconeguda com a espanyola o francesa, ja que ets a Andorra”.
Des del departament de premsa d’Apple es van limitar a manifestar que mai no donen explicacions sobre per quines raons estan implantats en uns països i no en d’altres. Afegeixen: “Igual per temes fiscals”.
Una resposta encaminada en aquest sentit la va obtenir –ja fa uns anys, ara la situació ha canviat– un professional del país en preguntar a l’empresa de pagaments electrònics Paypal: li van respondre que no s’implantarien al país mentre fos considerat paradís fiscal.

A VOLTES AMB LA VELOCITAT DE DESCÀRREGA, QUE DEPÈN "DE MOLTS FACTORS"

Hi ha més variables, però, que molesten els usuaris del servei que reben a Andorra. De les més contestades, la velocitat de descàrrega. Que dol particularment quan es tracta d’accedir a serveis de pagament com Megaupload. Hi ha internautes que sospiten que el servei es pugui haver alentit intencionadament.
De cap manera, responen des d’Andorra Telecom. La companyia, s’apunta, “és un proveïdor d’accés a Internet que connecta els clients d’Andorra entre ells i cap a fora”.  
Com a raons de la lentitud del sistema n’apunten dues. La primera, la diferència entre consultar una pàgina nacional o internacional: “La velocitat és més ràpida en el primer cas, ja que la xarxa és interna i gestionada únicament per An-dorra Telecom.” Quan se cerca informació fora, s’ha de passar per múltiples xarxes, països, servidors i aplicacions, sense cap tipus de gestió entre si.
L’altre motiu probable que addueixen seria la saturació del servidor on l’usuari vol connectar-se.

L’anunci del comitè d’experts jurídics va coincidir amb l’expansió de les protestes a més ciutats i pobles del país, que van deixar almenys quatre morts i més de 60 ferits, a l’oasi de Jarga, al sud.
El blindatge que habilitava Mubarak a presentar-se sense limitació de mandats i que aplanava el camí a qualsevol candidat del seu Partit Nacional Democràtic (PND) destinat a succeir-lo haurà de desaparèixer amb la reforma dels articles 76 i 77.
Tot i que encara no s’ha establert el nou text anunciat, el punt 76 de la Carta Magna converteix en gairebé una entelèquia la possibilitat que qualsevol aspirant que no pertanyi al PND pugui arribar algun dia a la més alta magistratura del país.
En la seva redacció actual, l’article només permet presentar candidats als partits amb una representació parlamentària d’almenys el 5 per cent, cosa que deixa fora importants forces com ara els Germans Musulmans o els moviments que estan darrere de les protestes que van començar el 25 de gener.

Sense límits
Així mateix, el punt 77 encara obre la porta a una reelecció sense límits del president del país, mentre que el 88 afecta la supervisió judicial de les eleccions, que han estat sistemàticament manipulades pel règim durant dècades.
De la mateixa manera, en la seva reunió d’ahir, el comitè –encapçalat pel president del Consell Suprem de Justícia, Serri Siam– va convenir a esmenar els articles 93, 179 i 189 de la Constitució, i va obrir la porta a noves reformes legislatives.
Especialment rellevant és la  reforma del punt 179, que va ser esmenat l’any 2007 per deixar oberta una drecera a la Llei d’emergència, vigent al país des de fa tres dècades.
Centrat en la lluita antiterrorista, l’article està concebut per permetre a les autoritats mantenir els seus poders especials (detencions arbitràries, escoltes sense autorització, ús de tribunals militars) una vegada que la Llei d’emergència sigui derogada, un fet que encara no ha tingut lloc.
El comitè començarà a llançar les seves propostes per les esmenes constitucionals dissabte vinent, segons va anunciar en un comunicat difós per l’agència oficial Mena.
Hosni Mubàrak va ordenar dimarts passat la creació de la comissió de reformes constitucionals i legals a més d’un altre comitè de seguiment per supervisar l’aplicació d’allò acordat durant la reunió mantinguda diumenge passat entre el vicepresident, Omar Suleiman, i diversos grups opositors i personalitats polítiques.
Malgrat això, aquestes concessions, impensables al començament de les revoltes, no han servit per aplacar els ànims dels manifestants egipcis, que ahir va tornar a manifestar-se a la plaça de Tahrir i van ampliar les seves protestes a altres llocs com ara davant del Parlament i altres localitats.

LLUM VERD DEL REI ABDAL·LÀ II AL NOU GOVERN DE JORDÀNIA

El rei Abdal·là II de Jordània va emetre ahir un decret per aprovar el nou govern del recentment nomenat primer ministre Maruf Bajit, constituït després de la dimissió del gabinet anterior el dia 1 per les protestes al país. Tres ministres de l’antic executiu, encapçalat per Samir Rifai, conserven el lloc: el titular d’Exteriors Naser Yudeh, el d’Interior Saad Surour i el de Finances Muhamad Abu Hammur.
Al nou executiu, Bajit ha inclòs figures d’esquerres i vinculades al panarabisme, com l’editor del diari independent Al-Arab al-Youm, Taher Aduan, designat ministre d’Estat de Mitjans de Comunicació. Així mateix, el conegut columnista Tareq Masarweh estarà al capdavant del ministeri de Cultura, mentre que el president de l’Associació d’Advocats del país, Hussein Megali, obté la cartera de Justícia.
El grup Germans Musulmans i el seu braç polític, el FAI, han rebutjat unir-se al nou govern i han preferit estar a l’oposició per assegurar-se que es duen a terme les reformes pertinents per dissoldre el parlament i organitzar eleccions.

Aquest cop de la parròquia d’Escaldes-Engordany. El comú ha difós a través de les pàgines oficials una llarga relació de persones inscrites a la parròquia que no han satisfet algunes taxes i/o tributs corresponents als anys 2008 i 2009. La correlació supera la gens menyspreable xifra dels 116.000 euros.
Com ja han fet la resta de corporacions, i la mateixa escaldenca ja ho havia fet en el passat, reclama a través de la via pública els impagaments un cop ja s’han esgotat la resta de recursos, com la d’enviar els manadors casa per casa a la recerca dels deutors. I si, malgrat l’avís, les persones que apareixen a la llista fan cas omís i no afronten les responsabilitats tributàries, els casos passaran a mans de la Batllia, perquè sigui la justícia qui reclami els imports.
De rebuts pendents de cobrar n’hi ha de diferents tipus (aigua termal, foc i lloc, higiene i llum, aparcaments públics, abonaments a piscines, impost de radicació d’activitats comercials i propietat immobiliària edificada i imports), malgrat que la majoria corresponen a quantitats menors. D’entre 50 i 100 euros. Amb tot, també n’hi ha que superen el miler d’euros, especialment en els impagaments de les activitats comercials.
Hi ha deutors que es repeteixen en diferents llistats, cosa que pot fer pensar l’administració local que no és descartable que es tracti de persones que ja no resideixen a la parròquia. Els comuns, però, adverteixen que també es troben casos de gent que encara viu al país però que es nega a pagar el que deuen. I llavors és la justícia qui ha d’actuar.

ELS MASSANENCS PODEN DEMANAR JA PAGAR LES TAXES FRACCIONADES

El comú de la Massana va informar ahir que aquells ciutadans que es vulguin acollir al pagament per terminis de les taxes i tributs han de fer les sol·licituds abans del 15 de febrer. La mesura permetrà una domiciliació bancària mensual i l’única condició per acollir-s’hi és que l’import mínim a fraccionar sigui de 150 euros. En cas d’impagaments, el sistema quedarà sense efecte i s’aplicarà de forma automàtica la regularització prevista a l’ordinació tributària vigent. A més, si no es comunica el contrari, el sistema es renovarà de manera automàtica per a l’any següent. També es cobraran mensualment diferents activitats socials, culturals i esportives.

En el primer enfrontament de seleccions entre els dos cracs, La Pusa va tornar a superar l’estrella del Reial Madrid, que va jugar 60 minuts i va marcar.
Portugal va crear més perill en el començament del matx, tot i que la primera ocasió va ser de Messi. Di Maria va avançar els sud-americans després d’una gran assistència del crac blaugrana (14’). Cristiano Ronaldo va aparèixer i en el minut 21 va posar les taules al marcador. Just després, el jugador del Reial Madrid va fer un xut que va sortir fora per poc. Lavezzi i Banega van tenir a la mà avançar un altre cop Argentina, sense resultat. En la segona meitat, les ocasions es van repartir fins que a punt d’arribar ja al final, Messi va agafar la responsabilitat i va transformar el penal comès per Coentrao sobre Biglia.
La vigent campiona del món, Espanya, va haver de patir de valent per derrotar al Santiago Bernabéu una sòlida selecció de Colòmbia, que va crear molt de perill. Igual que ens els darrers amistosos, el combinat de Vicente del Bosque, tot i tenir la pilota, va estar espès i en defensa va concedir massa ocasions a una Colòmbia que va jugar sense por. Quan semblava que el partit acabaria en empat, una centrada de Navas va ser aprofitada per Silva per marcar el gol decisiu. El triomf es quedava a Espanya.
A París, França va derrotar Brasil per la mínima amb un gol de Benzema que va oblidar-se per unes hores del Reial Madrid i va fer embogir l’Stade de France. Cap dels dos equips va inaugurar el marcador en la primera part, tot i que Benzema va tenir una ocasió clara en els primers minuts. La defensa francesa va afluixar quan s’apropava el descans, però els brasilers no ho van aprofitar i a més es van quedar amb un jugador menys al minut 40, en veure Hernanes la targeta vermella per una patada al pit de Benzema, a l’estil de la de De Jong a Xabi Alonso en la final del Mundial. El davanter del Madrid va ser l’encarregat de marcar en el minut 54 en aprofitar una bona jugada de Ménez. Amb la superioritat numèrica i en el marcador, els bleu van controlar el matx i es van emportar la victòria.
Un altre dels duels interessants  era el que enfrontava Alemanya i Itàlia, que es va resoldre amb taules gràcies a un gol al minut 81 de Giuseppe Rossi (1-1). Miroslav Klose havia avançat els alemanys en la primera meitat.

ADEBAYOR DIU QUE NO ÉS CONFLICTIU I QUE ESTÀ CONENT AMB MOURINHO

La darrera incorporació del Reial Madrid, el davanter togolès Emmanuel Adebayor, va oferir ahir la primera roda de premsa al club en què es va mostrar adaptat al nou equip. “Mourinho és un entrenador que em dóna molta confiança. El Reial Madrid té una organització increïble i tothom està preparat per ajudar-te”, va comentar l’atacant. Adebayor es va defensar dels que diuen que és un jugador conflictiu: “La gent et jutja sense conèixer-te. Sóc simpàtic, m’agrada jugar i fer broma amb els companys.” Un dels problemes que ha trobat és l’idioma. “Hi ha companys que parlen anglès i m’estan ajudant.”
Pel que fa al gran rival a la lliga espanyola, l’FC Barcelona, ja es coneix el dia que Pep Guardiola renovarà el contracte. Serà el 22 d’aquest mes.

El curs que ve, el 2011/2012, el pont serà de quatre dies, però el 2012/2013 el període sense classe serà de cinc jornades perquè la festa del Treball cau en dimecres i el Govern ha establert que els escolars ja no hauran de tornar a les aules ni el dijous ni el divendres següent. És la principal novetat dels calendaris, que recullen els períodes de vacances habituals.
El curs 2011/2012 les classes començaran el divendres 9 de setembre i finalitzaran un altre divendres, el 29 de juny. En l’edicte publicat ahir al Butlletí Oficial d’Andorra (BOPA), l’executiu remarca que “l’alternança dels períodes lectius i de descans es determinen en funció dels ritmes biològics dels alumnes i de l’organització pedagògica” i també que “s’ha considerat la realitat socioeconòmica d’Andorra, les previsions d’afluència turística i de trànsit”. En aquest sentit, i després d’escoltar les recomanacions de l’Agència de Mobilitat, els alumnes de segona ensenyança, batxillerat i formació professional (FP) faran jornada intensiva el 12 d’octubre, festivitat del Pilar a l’Estat veí del sud, i durant tota la setmana del pont de la Puríssima (5, 6, 7 i 9 de desembre, ja que el 8 també és festiu al país).
Quant al curs 2012/2013 les classes s’iniciaran el dilluns 10 de setembre i finalitzaran el divendres 28 de juny. També s’han establert jornades intensives en dies concrets en què es preveu una alta densitat de circulació per l’afluència de visitants. Seran també el 12 d’octubre i el dijous 6 i el divendres 7 de desembre, pont de la Puríssima. En aquest cas, l’horari intensiu tampoc no afectarà la primària.

CANVI D'HORARIS COMERCIALS

El BOPA també recollia ahir la modificació del calendari d’horaris comercials, que rectifica un “error d’impremta”, segons el Govern. Inicialment s’havia considerat l’últim cap de setmana de febrer com un pont festiu de tres dies (el de Carnaval) i, per tant, diumenge es tancava a les 21 hores i dilluns a les 19. Però s’ha corregit perquè el pont festiu no és aquest cap de setmana, sinó el següent, el primer del mes de març que, de fet, també tenia la consideració de pont i, per tant, el diumenge es tancava a les 21 hores i el dilluns a les 19 hores.
Amb el canvi, el diumenge 27 de febrer es tancarà a les 19 hores i el dilluns 28 a les 20 hores, és a dir, als horaris convencionals.

I no només això: els va explicar obertament que les seves prioritats ara mateix van per una altra banda i que no només no es planteja liderar el moviment reformista. Tampoc no serà candidat a res. Ni en aquestes generals ni en pròximes cites electorals. El mateix discurs el va fer públic hores després en una entrevista a Andorra Televisió (ATV). Justament, el compromís amb el canal públic va fer que Gabriel no pogués assistir a una reunió de CR, de la coalició, en què s’hauria tornat a evidenciar, amb més o menys reticències, que hi ha una voluntat d’unir tots els sectors ideològicament propers. Amb una nodrida presència de pradistes a la reunió, els assistents van treballar en la confecció d’una base programàtica, un decàleg, que permeti enfortir una hipotètica aliança. Ningú no amaga, però, certa desconfiança.

Moviment
I això que l’acció de Gabriel pretenia dissipar dubtes, segons les fonts consultades. La manca de sintonia i, fins i tot, algun que altre enfrontament entre el líder de CR i alguns dels promotors del PRA–en la reunió d’anit hi havia Estanislau Sangrà, Enric Tarrado, Enric Casadevall i Ladislau Baró, per exemple– ha estat evident. Per això Joan Gabriel va ratificar al grup que no es tornarà a presentar. I fins i tot va avançar que si l’1 de març no s’ha dissolt el Consell renunciarà a la presidència de CR per fer més evident la seva decisió. Al plató d’ATV, el cap de l’oposició va assegurar que “jo no estaré davant en el procés negociador” i que haurà de ser algú altre qui, representant la fórmula actual de CR treballi per unir el centre. “Jo ja no sóc interlocutor i no seré qui lideri el moviment. Haurà de sortir un lideratge nou.” Gabriel va exposar que fa sis anys que es dedica de forma exclusiva a la política i que en els dos propers anys “em vull ressituar i refer la meva formació, vull posar els meus coneixements al dia”. El massanenc va assegurar que durant aquest temps, i més i tot, serà un ciutadà més, al marge de la política activa. I que més endavant és probable que torni a la vida política perquè aquest cuquet el du dins.
Gabriel va qualificar d’“engrescador” el projecte que lideren Antoni Martí i Jordi Cinca, de qui es va definir com a amic. Però també va deixar clar que alguns dels integrants d’aquest moviment que aglutina també els impulsors del PRA i diversos independents “hauran d’aparcar els seus egos”. De l’efecte que ha tingut l’anunci de l’acord entre Cinca, Martí i el PRA també se’n va parlar en la reunió de CR. I?molt. Fins al punt que fonts assistents a la reunió van assegurar que, probablement, si fos el cònsol d’Escaldes qui manifestament es posés al capdavant del projecte i es confirmés com a candidat a cap de Govern facilitaria l’entesa. “Hi ha una part important del projecte unitari que depèn del candidat”, van assegurar les fonts, que van explicar que durant la reunió es va analitzar la situació i els moviments que hi ha a cadascuna de les parròquies a banda de teixir un  decàleg programàtic.

LA COMISSIÓ PERMANENT DEL GONSELL FIXA LA SUPOSADA ÚLTIMA SESSIÓ PER A DIMARTS

No sense polèmica pels formalismes i els procediments legals a seguir, la comissió permanent del Consell General va establir ahir la data de la que, suposadament, hauria de ser la darrera sessió de la legislatura. El conclau parlamentari de comiat s’ha de celebrar dimarts que ve, dia 15, a les 12 del migdia. Hi haurà un únic punt: l’aprovació del projecte de llei de modificació de les taxes que graven el tabac.
La comissió permanent es va reunir ahir al nou despatx del síndic general, que ja s’ha traslladat a les noves dependències del Consell General. No és pas l’únic trasllat que s’ha efectuat. Però la nova seu parlamentària encara no està pas del tot operativa. Sia com vulgui, però, la reunió ja es va celebrar allí. I la polèmica va sorgir quan una part dels integrants de la comissió van posar en dubte que fossin ells els que haguessin d’establir l’ordre del dia sense que es reunís la junta de presidents. La majoria va acabar acordant que procedia. Que era possible que la comissió permanent prengués la decisió. Oimés quan només hi havia d’haver un únic punt de l’ordre del dia. La sessió de dimarts es preveu brevíssima. I més quan els canvis que s’han introduït al projecte de llei inicial s’han consensuat. Hauria de ser el darrer text legislatiu en aprovar-se aquesta legislatura. Quedarien fora, per tant, els projectes de llei recentment admesos a tràmit i que havien de donar cobertura legal a diferents col·legis professionals.

I no només això: els va explicar obertament que les seves prioritats ara mateix van per una altra banda i que no només no es planteja liderar el moviment reformista. Tampoc no serà candidat a res. Ni en aquestes generals ni en pròximes cites electorals. El mateix discurs el va fer públic hores després en una entrevista a Andorra Televisió (ATV). Justament, el compromís amb el canal públic va fer que Gabriel no pogués assistir a una reunió de CR, de la coalició, en què s’hauria tornat a evidenciar, amb més o menys reticències, que hi ha una voluntat d’unir tots els sectors ideològicament propers. Amb una nodrida presència de pradistes a la reunió, els assistents van treballar en la confecció d’una base programàtica, un decàleg, que permeti enfortir una hipotètica aliança. Ningú no amaga, però, certa desconfiança.

Moviment
I això que l’acció de Gabriel pretenia dissipar dubtes, segons les fonts consultades. La manca de sintonia i, fins i tot, algun que altre enfrontament entre el líder de CR i alguns dels promotors del PRA–en la reunió d’anit hi havia Estanislau Sangrà, Enric Tarrado, Enric Casadevall i Ladislau Baró, per exemple– ha estat evident. Per això Joan Gabriel va ratificar al grup que no es tornarà a presentar. I fins i tot va avançar que si l’1 de març no s’ha dissolt el Consell renunciarà a la presidència de CR per fer més evident la seva decisió. Al plató d’ATV, el cap de l’oposició va assegurar que “jo no estaré davant en el procés negociador” i que haurà de ser algú altre qui, representant la fórmula actual de CR treballi per unir el centre. “Jo ja no sóc interlocutor i no seré qui lideri el moviment. Haurà de sortir un lideratge nou.” Gabriel va exposar que fa sis anys que es dedica de forma exclusiva a la política i que en els dos propers anys “em vull ressituar i refer la meva formació, vull posar els meus coneixements al dia”. El massanenc va assegurar que durant aquest temps, i més i tot, serà un ciutadà més, al marge de la política activa. I que més endavant és probable que torni a la vida política perquè aquest cuquet el du dins.
Gabriel va qualificar d’“engrescador” el projecte que lideren Antoni Martí i Jordi Cinca, de qui es va definir com a amic. Però també va deixar clar que alguns dels integrants d’aquest moviment que aglutina també els impulsors del PRA i diversos independents “hauran d’aparcar els seus egos”. De l’efecte que ha tingut l’anunci de l’acord entre Cinca, Martí i el PRA també se’n va parlar en la reunió de CR. I?molt. Fins al punt que fonts assistents a la reunió van assegurar que, probablement, si fos el cònsol d’Escaldes qui manifestament es posés al capdavant del projecte i es confirmés com a candidat a cap de Govern facilitaria l’entesa. “Hi ha una part important del projecte unitari que depèn del candidat”, van assegurar les fonts, que van explicar que durant la reunió es va analitzar la situació i els moviments que hi ha a cadascuna de les parròquies a banda de teixir un  decàleg programàtic.

LA COMISSIÓ PERMANENT DEL GONSELL FIXA LA SUPOSADA ÚLTIMA SESSIÓ PER A DIMARTS

No sense polèmica pels formalismes i els procediments legals a seguir, la comissió permanent del Consell General va establir ahir la data de la que, suposadament, hauria de ser la darrera sessió de la legislatura. El conclau parlamentari de comiat s’ha de celebrar dimarts que ve, dia 15, a les 12 del migdia. Hi haurà un únic punt: l’aprovació del projecte de llei de modificació de les taxes que graven el tabac.
La comissió permanent es va reunir ahir al nou despatx del síndic general, que ja s’ha traslladat a les noves dependències del Consell General. No és pas l’únic trasllat que s’ha efectuat. Però la nova seu parlamentària encara no està pas del tot operativa. Sia com vulgui, però, la reunió ja es va celebrar allí. I la polèmica va sorgir quan una part dels integrants de la comissió van posar en dubte que fossin ells els que haguessin d’establir l’ordre del dia sense que es reunís la junta de presidents. La majoria va acabar acordant que procedia. Que era possible que la comissió permanent prengués la decisió. Oimés quan només hi havia d’haver un únic punt de l’ordre del dia. La sessió de dimarts es preveu brevíssima. I més quan els canvis que s’han introduït al projecte de llei inicial s’han consensuat. Hauria de ser el darrer text legislatiu en aprovar-se aquesta legislatura. Quedarien fora, per tant, els projectes de llei recentment admesos a tràmit i que havien de donar cobertura legal a diferents col·legis professionals.

El balanç del 2010 de la instal·lació del Centre de Congressos d’Andorra la Vella és satisfactori a mitges. Tal i com va informar ahir la consellera de Cultura i Turisme, Maite Cano, l’equipament comunal va créixer en nombre d’esdeveniments celebrats i com a conseqüència també en nombre d’assistents. Malgrat aquesta millora, però, la plasmació no s’acaba de veure a les arques comunals ja que els ingressos generats al 2010 van ser de 90.000 euros, per sota de l’any anterior, quan es van ingressar 94.100 euros.

Prop de 27.000 persones van fer ús de les instal·lacions comunals durant el 2010, tant pel que fa a celebracions d’espectacles, reunions i assemblees, conferències, formacions o d’altres esdeveniments públics, i tant de dins com de fora del país. La xifra representa un increment del 25% en relació a l’any anterior, quan es van rebre un total de 20.188 persones.

Pel que fa al total d’actes celebrats, l’augment és del 27%, passant dels 114 actes al 2009 als 138 actes de l’any passat. Aquests esdeveniments van suposat 186 dies d’activitat, és a dir, que el Centre de Congressos va mantenir activitat durant més de la meitat de jornades de l’any passat. La durada majoritària dels esdeveniments és de mitja jornada (en un 78%), seguit dels d’una jornada (un 11%), els de dos dies (7%) i finalment els de més de dues jornades (5%)

Els actes celebrats a l’equipament corresponen, va informar Cano, en un 34% de la facturació a esdeveniments d’empreses privades, un 46% provinents d’empreses públiques i un 15% corresponent a associacions i partits polítics.

Un 2010 dur / Les xifres facilitades pel Comú mostren una tendència positiva i un increment de l’activitat a la instal·lació, i més tenint en compte que al 2008 van celebrar-se 118 actes. Però les xifres d’assistents i actes es recolzen sobretot en la celebració de reunions de particulars, assemblees o juntes d’empreses (41 al 2010 per 24 al 2009) i les conferències, jornades o formacions (47 al 2010 i 36 al 2009). Cal recordar, a més, que el Comú subvenciona un 50% a les parapúbliques, entitats públiques i col·legis del país.

En canvi, esdeveniments que aporten més ingressos i notorietat al Centre de Congressos es van veure reduïts al 2010. L’exemple clar són els congressos: Es va passar de 6 al 2009 a únicament un, el Congrés Mèdic sobre Pneumologia, l’any passat.

En aquest sentit Cano va reconèixer que el 2010 va ser «un any difícil» i va afegir que des de la corporació «ha costat molt poder portar congressos al país». Aquesta situació ha afectat els ingressos totals que ha donat l’equipament durant l’any passat. Els 90.000 euros finals estan molt lluny dels 900.000 euros anuals que costa al Comú el Centre de Congressos. Les xifres són clares: el Centre de Congressos ingressa només un 10% del que costa al Comú.

La consellera, però, va voler recordar que no s’ha de mirar l’equipament com una empresa privada, sinó com un espai per a què els ciutadans puguin desenvolupar la seva activitat. «Si no el tinguéssim actes com la festa de final de curs de les escoles, les obres de teatre, de dansa o les trobades de padrins no podrien celebrar-se», va manifestar Cano.

Amb tot, la consellera va definir el 2010 com «l’any de consolidació» del Centre de Congressos», tres anys després de la seva inauguració. Pel que fa al 2010, va assegurar que les previsions són bones i que el nombre de congressos augmentarà considerablement. De moment, ja se n’han tancat «quatre o cinc», segons va avançar la consellera.

Aquests acords s’han assolit arran de les participacions a les fires professionals del mercat d’EIBTM de Barcelona i de Fitur a Madrid, i també gràcies a l’adhesió a l’Andorra Convention Bureau, club de producte creat per Andorra Turisme. Cano va remarcar la necessitat de mostrar el Centre de Congressos com un producte de país.

Bon inici per a Roger Vidosa en aquests Campionats del Món de Garmisch-Partenkirchen. En la primera prova masculina va complir l’objectiu imposat de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), finalitzar en alguna les disciplines entre els 30 primers.

El Govern preveu crear a principis d’abril una agència que gestioni i controli els impostos, coincidint amb la posada en funcionament de la reforma tributària. Com a primer pas, el consell de ministres va aprovar ahir el decret de constitució de la comissió per a la creació de l’Agència Andorrana Fiscal i de Fronteres.