Tot i el discurs amenaçador de dimarts, complert amb la continuïtat de la repressió sagnant al país, el líder libi ha perdut ja el control sobre la regió oriental del país i la ciutat de Tubruq, segons diverses fonts internacionals. El ministre d’Exteriors italià, Franco Frattini, va confirmar que aquesta és la situació a tota la zona de Cinreaica (nord-est). Diversos oficials i soldats es van unir a la revolució en el territori i els opositors controlen les emissores de ràdio de les ciutats de la regió.
A Bengasi, la segona ciutat més poblada del país, s’han creat “comitès populars” per recuperar les armes sostretes en els assalts a seus de les forces de seguretat els darrers dies, mentre que la tripulació d’un avió amb ordres de bombardejar la ciutat va saltar en paracaigudes abans de fer que s’estavellés per no complir la seva missió.
Pel que fa a les víctimes mortals, el recompte és absolutament variable segons les fonts. La Federació de Drets Humans (FIDH) diu que han estat 640, entre els quals 130 militars de la zona de Bengasi executats per negar-se a disparar contra la població. Frattini troba “versemblant” que siguin un miler, mentre que Sayed al-Shanuka, membre del Tribunal Penal Internacional al país, els situava en 10.000 com a mínim.
Rebuig internacional
El rebuig internacional a la repressió contra la població de Líbia era generalitzat, amb manifestacions ciutadanes a tots els continents. Al Líban van negar el permís perquè aterrés l’avió on viatjava una de les joves de Gaddafi, i a Malta van fer el mateix amb un altre aparell amb 14 ocupants, entre els quals la filla del líder libi, Auixha, segons el Times of Malta.
El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va consensuar una declaració d’exigència de la fi de la repressió violenta al país. L’alta comissionada per als drets humans, Navi Pillay, anunciava que reclamarà una investigació sobre els “crims contra la humanitat” a Líbia, i el Consell de drets humans ha convocat una reunió urgent per demà a Ginebra sobre el cas libi.
El president Sarkozy demanava a la Unió Europea, i aquesta va començar a estudiar, sancions contra el règim libi i accions judicials.
La Unió Africana anunciava de la seva banda l’enviament urgent d’una missió d’observació per determinar la situació del país sobre el terreny.
ELS FUGITIUS DE LÍBIA PODEN ARRIBAR A 1,5 MILIONS I EL PETROLI SUPER ELS 110 DÒLARS
La fugida d’estrangers de Líbia va continuar ahir, amb milers de tunisians i egipcis retornant a través de les fronteres terrestres, turcs per mar, i europeus (fins a uns 10.000) i nord-americans han començat a ser repatriats per via aèria. El ministre d’Exteriors d’Itàlia, Franco Frattini, alertava de la possibilitat d’una arribada massiva de fugitius de Líbia, on viuen dos milions d’estrangers de països africans que podrien sortir desesperadament del país per manca de feina i ingressos. L’organisme europeu Frontex estima que el nombre d’immigrants seria d’entre 500.000 i 1,5 milions. Frattini va demanar la construcció d’un fons de solidaritat europeu per fer front a les despeses d’aquesta arribada excepcional d’estrangers, sobretot a la mateixa Itàlia, Grècia i Malta. Les conseqüències de la situació de caos a Líbia afecten també l’economia dels estats occidentals. Tot i que les principals borses europees moderaven ahir la davallada dels principals índexs, es mantenien a la baixa, en el cas de l’IBEX espanyol amb una pèrdua del 4 per cent en la primera meitat de la setmana. El preu del petroli continuava la cursa a l’alça i el barril de Brent, de referència a Europa, superava els 110 dòlars per barril al llarg de tot el dia.