Tot i el discurs amenaçador de dimarts, complert amb la continuïtat de la repressió sagnant al país, el líder libi ha perdut ja el control sobre la regió oriental del país i la ciutat de Tubruq, segons diverses fonts internacionals. El ministre d’Exteriors italià, Franco Frattini, va confirmar que aquesta és la situació a tota la zona de Cinreaica (nord-est). Diversos oficials i soldats es van unir a la revolució en el territori i els opositors controlen les emissores de ràdio de les ciutats de la regió.
A Bengasi, la segona ciutat més poblada del país, s’han creat “comitès populars” per recuperar les armes sostretes en els assalts a seus de les forces de seguretat els darrers dies, mentre que la tripulació d’un avió amb ordres de bombardejar la ciutat va saltar en paracaigudes abans de fer que s’estavellés per no complir la seva missió.
Pel que fa a les víctimes mortals, el recompte és absolutament variable segons les fonts. La Federació de Drets Humans (FIDH) diu que han estat 640, entre els quals 130 militars de la zona de Bengasi executats per negar-se a disparar contra la població. Frattini troba “versemblant” que siguin un miler, mentre que Sayed al-Shanuka, membre del Tribunal Penal Internacional al país, els situava en 10.000 com a mínim.

Rebuig internacional
El rebuig internacional a la repressió contra la població de Líbia era generalitzat, amb manifestacions ciutadanes a tots els continents. Al Líban van negar el permís perquè aterrés l’avió on viatjava una de les joves de Gaddafi, i a Malta van fer el mateix amb un altre aparell amb 14 ocupants, entre els quals la filla del líder libi, Auixha, segons el Times of Malta.
El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va consensuar una declaració d’exigència de la fi de la repressió violenta al país. L’alta comissionada per als drets humans, Navi Pillay, anunciava que reclamarà una investigació sobre els “crims contra la humanitat” a Líbia, i el Consell de drets humans ha convocat una reunió urgent per demà a Ginebra sobre el cas libi.
El president Sarkozy demanava a la Unió Europea, i aquesta va començar a estudiar, sancions contra el règim libi i accions judicials.
La Unió Africana anunciava de la seva banda l’enviament urgent d’una missió d’observació per determinar la situació del país sobre el terreny.

ELS FUGITIUS DE LÍBIA PODEN ARRIBAR A 1,5 MILIONS I EL PETROLI SUPER ELS 110 DÒLARS

La fugida d’estrangers de Líbia va continuar ahir, amb milers de tunisians i egipcis retornant a través de les fronteres terrestres, turcs per mar, i europeus (fins a uns 10.000) i nord-americans han començat a ser repatriats per via aèria. El ministre d’Exteriors d’Itàlia, Franco Frattini, alertava de la possibilitat d’una arribada massiva de fugitius de Líbia, on viuen dos milions d’estrangers de països africans que podrien sortir desesperadament del país per manca de feina i ingressos. L’organisme europeu Frontex estima que el nombre d’immigrants seria d’entre 500.000 i 1,5 milions. Frattini va demanar la construcció d’un fons de solidaritat europeu per fer front a les despeses d’aquesta arribada excepcional d’estrangers, sobretot a la mateixa Itàlia, Grècia i Malta. Les conseqüències de la situació de caos a Líbia afecten també l’economia dels estats occidentals. Tot i que les principals borses europees moderaven ahir la davallada dels principals índexs, es mantenien a la baixa, en el cas de l’IBEX espanyol amb una pèrdua del 4 per cent en la primera meitat de la setmana. El preu del petroli continuava la cursa a l’alça i el barril de Brent, de referència a Europa, superava els 110 dòlars per barril al llarg de tot el dia.

Tot i que a ell no li fa cap por, segons va manifestar ahir. Al contrari. Font es va mostrar confiat que “som el projecte que va merèixer la confiança dels ciutadans, però ens han inter­romput”i per tant està convençut que “es seguirà confiant”, ja que “l’electorat és prou madur”. L’adversari de Font serà Miquel Aleix, que a les darreres eleccions es va presentar per ApC, tal com va recordar el socialdemòcrata. “Pertany al partit que va bloquejar el projecte”, va explicar.
Sobre el fet que Escaldes és ter­reny del candidat a cap de Govern de Demòcrates per Andorra, Font va assegurar que “l’electorat va fer-li confiança com a cònsol, i no deu haver apreciat gaire que no hagi acabat el mandat”. A més, va assenyalar que “es recorda molt bé l’etapa al Partit Liberal”.
Aleix no va voler sentir a parlar del passat que l’associa a Andorra pel Canvi. “Volia ocupar un espai de centre per tenir el màxim diàleg i formar una majoria, però no va ser possible”, va afirmar. Ara se sent part “d’un espai molt més ampli on em trobo còmode”. Aleix entén que la batalla se centrarà en les propostes per a l’economia. “Volem fer les reformes necessàries, amb celeritat i sense enfrontaments”. També va definir la coalició que representa “com una unió d’esforços, fins i tot de gent que havia estat enfrontada”.

NI TANT NI TAN POC

Més enllà dels tòpics i de la intensitat de molts duels parroquials, Escaldes viurà una batalla vibrant. Els socialdemòcrates van aconseguir una victòria treballada el 2005 i més àmplia el 2009. El panorama, però, ha canviat. L’ambigüitat calculada d’Antoni Martí, des de la comoditat del consolat, ara fa dos anys ha esdevingut màxima implicació com a candidat a cap de Govern. I la seva mà ha estat determinant per confeccionar la llista territorial que més s’adequa a la filosofia de la nova plataforma. Un ex-IDN com Vicenç Mateu i un ex-UCPA com Miquel Aleix, candidat el 2009 per ApC, sintetitzen dos del projectes històrics de la parròquia, amb llarga experiència en càrrecs institucionals. Els gestos s’estenen fins i tot als presentadors. Dos excònsols, Jacint Casal i Magí Maestre, els antics antagonistes UCPA i GAD. La candidatura socialdemòcrata també és fidel reflex de la filosofia global del projecte. Continuisme, amb un simple moviment entre la territorial i la nacional. Font i Naudi, són dos dels militants socialdemòcrates de llarg recorregut, que  compten amb la projecció pública afegida pel seu pas pel Consell i el Govern, respectivament. Els antecedents electorals a la par­ròquia donen elements per a la reflexió però difícilment es poden extrapolar. Ni el context té res a veure amb els 346 vots que van separar PS i CR el 2009, amb ApC i els Verds també en la lluita, ni amb els 1.282 de distància que va aconseguir el 2007 a les comunals la Unió pel Poble d’Antoni Martí davant el PS de Francesc Casals.

Amb els canvis s’ha rebaixat el temps necessari de residència per accedir a algunes prestacions, com la de reforç escolar dels infants, els ajuts per possibilitar que les persones grans i els discapacitats puguin continuar vivint a la llar, i les referents al pagament de les guarderies i guardes d’infants a domicili.     
Així doncs, mentre que en l’anterior normativa (es va aprovar el novembre del 2008) s’estipulaven sis mesos mínims de residència legal i efectiva a Andorra per sol·licitar el pagament del les activitats de reforç educatiu en hores extraescolars i també demanar l’ajuda per costejar les guarderies (sempre que no es disposi de recursos), a partir d’ara s’eliminen les exigències d’estada. Les persones que ho necessitin podran sol·licitar les prestacions encara que faci menys de mig any que viuen al país. La reducció és força més substancial en les ajudes per cobrir les despeses bàsiques de llar que permetin als padrins i a les persones amb discapacitat continuar vivint a casa seva sempre que tinguin l’autonomia suficient. Abans calien set anys de residència al Principat i en canvi, ara, se’n demanen tres.

Usuaris que es quedaven fora
Des del Govern, segons va manifestar la secretària d’Estat de Benestar, Magda Mata, argumenten els canvis al fet que fins ara hi havia gent que “potser es quedava fora d’aquestes ajudes”, tot i que es tracta de “serveis bàsics”. En la mateixa línia, la ministra del ram, Sílvia Bonet, va ressaltar que es tracta de “petites millores” per donar cobertura a tothom i “actualitzar-ho” a les noves circumstàncies. Amb tot, va insistir que en els casos de necessitat, encara que els sol·licitants de les ajudes no complissin el requisit de residència, les prestacions es donaven igualment. Però “des del caràcter de l’excepcionalitat”, va matisar. Ara, en canvi, passen a  subscriure’s dins de la “normalitat”, fet que haurà de facilitar la tramitació als futurs usuaris.

Resolt en la violència de gènere
Tampoc és necessari una estada mínima a Andorra per acollir-se al servei d’Atenció Integral a les víctimes de violència de gènere. Mata va recordar que des del 2009 ja no cal, com abans, acreditar sis mesos mínims de residència legal i demostrable. Finalment, es mantenen invariables altres prestacions, com per exemple la d’adaptacions de l’habitatge per garantir l’accessibilitat a les persones amb dependència (tres anys de residència, o l’acolliment familiar d’infants (no s’exigeix cap mínim de temps).

NOU LLINDAR ECONÒMIC DE PRECARIETAT PER A LES PENSIONS DE LA GENT GRAN

El Govern va publicar ahir al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) el llindar econòmic de precarietat (LEP) per al 2011 en la pensió de solidaritat per a la gent gran, que ascendeix a 925 euros. L’ajustament respon a l’obligació de “continuar garantint la protecció social i econòmica de la gent gran que es troba en situació de necessitat”. Avui hi ha més de 400 persones que reben alguna mena d’ajuda per arribar a la pensió de solidaritat.
D’altra banda, el Govern també modifica els ajuts a les escoles bressol i les guardes d’infants a domicili. La quantia màxima per contribuir a la prestació passa a ser de 350 euros al mes (fins ara era de 300).

Finalment, i després de les reunions i els intents d’última hora, seran quatre les candidatures nacionals que concorreran als comicis generals del 3 d’abril vinent.

Dues formacions s’enfrontaran a Sant Julià de Lòria en les properes eleccions generals. D’una banda, Unió Laurediana (UL), que treballarà per mantenir la seva posició dominant, i de l’altra, el Partit Socialdemòcrata-Independents, que intentarà augmentar el nombre de vots.

Les properes eleccions generals es debatran a la parròquia d’Escaldes-Engordany entre el Partit Socialdemòcrata-Independents i Demòcrates per Andorra.

Després del temporal ve el bon temps. A Claut fins ara només havien fet acte de presència la neu, el fred i la boira. Però avui ha estat diferent, ha sortit el sol a les Dolomites. A qui no li importa si gela o fa calor és a Joan Vilana, que pensant en la classificació de la combinada continua obtenint bons resultats. L’esprint no en va ser cap excepció.

Els Campionats del Món d’Oslo arrenquen amb la prova d’esprint. Francesc Soulié té un objectiu clar: no tenir problemes de material i guanyar posicions en la classificació, deixant enrere les últimes places, on s’ha acostumat a ser darrerament en les grans cites.

El portaveu del Govern, Bruno Bartolomé, ha informat que la signatura es farà a la Fira de Turisme que tindrà lloc a Berlín del 9 al 13 de març, i el ministre de Turisme i Comerç, Claude Benet serà l'encarregat de fer-ho. El protocol d'entesa és, segons ha explicat Bartolomé, el pas previ a un acord i no quantifica el nombre de turistes que es podrien rebre ni les accions concretes a desenvolupar. La finalitat és cooperar, enfortir i promoure les relacions en matèria turística, i per a això es vol garantir la seguretat dels turistes, que puguin tenir la informació que els escaigui en el seu idioma i que estiguin emparats a les ambaixades pertinents.
Bartolomé ha volgut remarcar la idoneïtat del protocol amb un estat com Polònia, destacant que té 40 milions de ciutadans i que és un país en expansió turística. Les accions que es volen organitzar per afavorir l'intercanvi turístic seran exposicions, conferències, fires i d'altres accions d'aquesta mena.

El Premi Carlemany, dotat amb 42.000 euros, en anteriors edicions ha premiat escriptors com Maria de la Pau Janer, Maria Marcè Marçal, Francesc Puigpelat, Julià de Jodar, Jordi Coca o Antoni Pladevall. L'obra ha estat editada per Columna.

La Ciutat vertical és una novel·la que se situa a Nova York i segons l'autora "es va inspirar en La Llumanera, una publicació novaiorquesa que es va publicar a Nova York entre els anys 1874 i 1881". Cabezas apunta que el llibre "barreja ficció i realitat, de fet els personatges secundaris intenten ser fidels a la història". El Premi Pin i Soler està dotat amb 21.000 euros i en anteriors edicions ha guardonat autors com Joan Giné Masdeu, Dolors Borau i Jaume Benavente, entre altres.

La zona és la compresa entre la rotonda Mare Janer i la cruïlla del Reata, número 73 de l’avinguda. La circulació rodada en direcció Sant Julià de Lòria serà desviada pel carrer del Cedre, carrer Castell de Sant Vicenç i Barrers, a excepció dels autobusos i camions que seran desviats cap al carrer Prat Salit, direcció avinguda de Salou. Els vehicles provinents de Sant Julià de Lòria seran desviats cap al pont de París o el baixador del Garden, fins on podran circular els veïns.