Segons va informar ahir en un comunicat la fiscalia de la CPI, que dirigeix l’argentí Luis Moreno Ocampo, avui “presentarà els suposats crims de guerra presumptament comesos a Líbia des del 15 de febrer passat, així com les entitats i persones que podrien ser perseguides amb l’objectiu d’evitar futurs crims”.
Moammar al-Gaddafi ha respost a les revoltes que han tingut lloc al país amb una repressió indiscriminada i reiterats bombardejos que, segons les últimes xifres de l’ONU, podrien haver ocasionat almenys un miler de víctimes mortals.
Mentrestant, Gagdafi va advertir ahir que si els Estats Units o els països de l’OTAN entren a Líbia “hi haurà milers de morts”, mentre que l’oposició al règim va constituir el Consell Nacional, pas previ a un govern provisional, que ha quedat integrat per 30 representants de tot el país, cinc dels quals nomenats pels joves que han participat en la rebel·lió que va començar el 16 de febrer. Aquest òrgan provisional està presidit per l’exministre de Justícia Mustafa Abdelyalil com a president, i Abdelhafiz Hoga com a vicepresident i portaveu.

Contra els mercenaris
Precisament aquesta oposició rebel al règim libi va demanar ahir a l’ONU que llanci atacs aeris “contra els mercenaris” del líder Moammar al-Gaddafi, que va ordenar una ofensiva militar contra la zona oriental.
El Consell Nacional de transició, màxim òrgan rebel, va fer ahir aquesta petició a l’ONU a través d’Abdelhafiz Hoga. “El nostre exèrcit no pot llançar atacs contra mercenaris”, va afirmar Hoga, que va precisar que la missió de les forces armades rebels era defensiva.
El portaveu, que va refusar en diverses ocasions una intervenció militar exterior, va justificar la seva exigència assegurant que “és diferent un atac aeri estratègic que una intervenció estrangera”.
Tot i això, aquesta petició encara no ha estat tramitada formalment, ja que, tal com va indicar el Consell Nacional, encara té pendent nomenar un representant per establir contactes amb altres països i organitzacions internacionals.
Com a primer pas cap a la legitimació internacional, el Consell Nacional va demanar “a tots els països i a les organitzacions regionals i internacionals que reconeguin que el consell representa tot Líbia”.
De la seva banda, la Lliga Àrab va confirmar ahir l’aïllament al qual té sotmès el règim libi i va condemnar en durs termes els crims perpetrats contra els civils, però va refusar la possibilitat d’una intervenció militar externa.
Els ministres àrabs, en una reunió que van mantenir ahir al Caire, que és preparatòria de la pròxima cimera de Bagdad, van anunciar també la seva intenció de fer consultes per “recórrer a la imposició d’una zona d’exclusió àeria”, però no es van aventurar a donar més detalls sobre la qüestió.

ZAPATERO OFEREIX 200 MILIONS A TUNÍSIA

El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va realitzar ahir una visita llampec a Tunísia amb el doble objectiu de saber com les autoritats i la societat del país perceben els canvis després de l’enderrocament del dictador Ben Alí el 14 de gener passat, i oferir suport en el procés de transició.
Després d’entrevistar-se amb el president interí, Fuad Mebaza, i el nou primer ministre, Beyi Said Essebsi, Zapatero es va comprometre a mobilitzar la comunitat internacional per traslladar als seus països d’origen els milers de refugiats que fugen de Líbia. De fet, va oferir a Tunísia avions i vaixells per traslladar-los, i una línia de crèdit de 300 milions d’euros per als pròxims tres anys per ajudar en el desenvolupament econòmic del país.

L’increment del preu, de vint cèntims d’euro per paquet, no té res a veure amb l’augment de les taxes al consum aprovat recentment pel Consell General i que hauria d’entrar en vigor a partir del 31 de maig. Tal com han explicat diversos portaveus dels fabricants, la puja que s’aplica aquests dies respon a criteris estrictament de mercat. Els comerciants, segons les diverses fonts consultades, veuen amb recel l’increment. La majoria de botiguers i centres comercials han decidit aplicar la puja immediatament, encara que d’altres han reconegut que miraran de retardar-la una mica sempre que tinguin producte en estoc.
Les primeres marques a experimentar canvis han estat les distribuïdes per Indústries Monta­nya. Amb Marlboro de referència (el cartró passa de 25 a 27 euros), aquesta firma també serveix, entre d’altres, Chesterfield, Phillip Morris i LM. La comunicació de l’increment ja es va fer la setmana passada. Aquesta ha estat Tabandor qui ha anunciat que els seus productes (Winston, Camel, Corona) canvien de preu a partir de dilluns. Les fonts consultades han explicat que també FranPort i les seves filials han comunicat oficiosament que les marques que representen (Lucky Strike, Fortuna, Ducados) també s’encariran els dies vinents.

La motivació
El president de l’Associació de Fabricants, Marc Pintat, va explicar que l’apujada està relacionada amb “aspectes de mercat” i que és un reajustament de preu “dels que es fan de tant en tant d’acord amb les multinacionals”. Tant Higini Cierco com Josep Maria Cases, responsables de dos dels principals grups tabaquers, van coincidir amb el motiu de l’apujada relacionat únicament amb estratègies comercials.
Per Cierco, l’increment que estan registrant aquests dies les marques “no està directament relacionat amb l’augment de l’impost sobre el tabac” que serà de 29 cèntims. El creixement de l’impost, aprovat en l’última sessió del Consell, no s’aplicarà fins a l’1 de juny. La data coincideix amb l’últim dia de vigència del contracte de la collita. Els parlamentaris van pactar aquest dia d’entrada en vigor perquè els colliters no haguessin d’assumir part de l’augment de la taxa.
Cierco va incidir en el fet que “encara no se sap” si hi haurà un nou increment del preu coincidint amb l’increment impositiu.  Cases va especificar que “s’haurà d’esperar a veure com evolucionen les coses”. Els tres industrials van deixar clar que les decisions s’acaben prenent de “mutu acord” amb les companyies mare. Marc Pintat va destacar que els fabricants són els primers interessats a “mantenir” el marge comercial.
L’augment lineal de vint cèntims per paquet significa que hi haurà marques que percentualment augmenten menys, com Marlboro, ja que tenien un cost inicial més elevat. Comptant amb el fet que la major part de les marques més venudes s’estaven movent amb unes forquilles al voltant dels 22 euros per cartró i que ara passaran a uns 24 (o 23 i 25), l’increment mitjà se situaria lleugerament per sobre del nou per cent.

ELS BOTIGUERS TEMEN QUE HI HAURÀ UN NOU INCREMENT

Els botiguers, segons diferents fonts del sector, no han rebut gaire bé l’increment de preus de vint cèntims per paquet. D’entrada temen que a aquesta puja la segueixi una altra una vegada s’incrementin les taxes del tabac el 31 de maig. No entenen com després de tot el que es va debatre i parlar arran de l’increment de la taxa ara els fabricants augmentin els preus. Si el debat era si el sector podria o no assumir 29 cèntims més per paquet, ara el debat és esbrinar com el moviment dels tabaquers els permetrà augmentar els beneficis sense haver de pagar més a l’Estat. Les mateixes fonts van explicar que el benefici en la comercialització es troba entre un deu i un quinze per cent, tot i que els diferencials estan també relacionats amb el volum de compra a l’engròs. Els botiguers es troben, segons aquestes fonts, obligats a aplicar directament els augments que apliquin els fabricants. En cas contrari quedarien amb un marge que consideren que és “massa just”. Els comerciants consultats lamenten que no s’hagi mantingut el cost per paquet fins al 31 de maig. Si finalment es concretés una nova puja coincidint amb l’augment de taxes, entenen que no hauria d’anar més enllà dels deu cèntims per paquet per sumar un total de 30. La xifra seria equiparable als 29 cèntims de l’apujada de taxes.

Les mides en són una i també la incorporació de l’anomenat codi de país (l’AND) a la placa, a sota de l’escut, i al costat de Principat d’Andorra. La nomenclatura AND i la menció al país (Principat d’Andorra) seran del mateix color blau. D’aquesta manera, les matrícules andorranes s’assimilen a les dels països de la Unió Europea (UE) –que fa anys que van incorporar el seu codi de país a la matrícula d’acord amb el que  dicta la Convenció sobre la circulació vial– i eviten que es faci necessari dur l’adhesiu amb l’AND al vehicle per travessar la frontera i circular a l’estranger. També es modifiquen les mides, per solucionar problemes detectats per encabir la matrícula en els espais que destinen els fabricants dels vehicles.
La normativa és fruit d’un treball realitzat pel Govern i l’Automòbil Club (ACA). L’ACA va elaborar un estudi fa un parell d’anys en què constataven algunes mancances de les matrícules nacionals i la necessitat d’adaptar-les als nous temps i a les condicions implantades pels fabricants dels vehicles. I és que una de les deficiències feia referència a les mides. I, sobre això, es va demanar el parer a l’Associació d’Importadors de Vehicles (AIVA). Tothom va coincidir que es feia difícil col·locar la placa a l’espai del cotxe destinat a aquesta finalitat. El problema és que la  matrícula era massa alta i això es traduïa, sovint, en matrícules doblegades a conseqüència de cops. Les noves plaques tindran dos centímetres menys d’alçada (passen de 14 centímetres a 12) per solucionar aquest problema però també en guanyaran un de longitud (de 33 a 34).
També es crea una matrícula de dimensions reduïdes per a la part davantera dels vehicles. I és  que s’han comercialitzat vehicles que no s’han dissenyat per portar la placa davantera i això provoca que es faci difícil col·locar l’element. Aquesta placa reduïda tindrà unes mides de 27,5 centímetres per 9. Els canvis incorporen també aspectes més estètics. Per exemple, si en les plaques actuals el contorn és negre, en les noves serà d’un color gris metall.
Que es puguin veure les primeres matrícules renovades al carrer és qüestió de setmanes. El ministre de Turisme i Indústria, Claudi Benet, va comentar que és qüestió del temps que trigui la fabricació, però que “no crec que tardin massa”.  Benet va manifestar que les diferències no són massa notables i que es mantenen les característiques diferencials de la placa. “És cert que a Andorra és un signe d’identitat, té la seva  importància”, va comentar. I va afegir-hi que el reglament resol dues qüestions.  La primera que “les matrícules no podien posar-se als vehicles nous i moltes acabaven plegades” i la segona que “s’adapta a la normativa internacional”.
Hi ha d’altres novetats per a vehicles menys corrents. Per exemple, les motocicletes que poden circular per terrenys accidentats podran col·locar una  matrícula amb suport de plàstic o de goma per minimitzar els danys personals en cas de caiguda.

POR A LES MULTES DELS MOSSOS I ADHESIUS ESGOTATS

Va succeir el maig de l’any passat. Alguna suposada multa dels mossos d’esquadra a vehicles andorrans per no dur l’adhesiu amb el distintiu AND va fer saltar l’alarma. I és que malgrat que dur l’adhesiu era una obligació per circular fora de les fronteres (i, per tant, susceptible de sanció si no es complia) una gran majoria de cotxes del país no la portaven. Així que en pocs dies l’Automòbil Club i els establiments del país que comercialitzaven l’adhesiu van esgotar les reserves i es va fer necessari demanar noves partides per satisfer la demanda dels conductors. El resultat és que a hores d’ara estrany és el cotxe que no porti enganxat l’anomenat codi del país. Però fonts de l’ACA van desvincular la decisió de demanar canvis a les plaques de la matrícula de tot aquest enrenou. I és que van recordar que l’informe lliurat a l’executiu amb recomanacions de millora dels elements distintius del vehicle ja té un parell d’anys i, per tant, és anterior a aquest episodi.

El Govern ha acceptat “en part” el recurs d’alçada presentat a títol personal per l’excònsol Enric Dolsa contra la decisió de la corporació de reduir el nombre de components del plenari. I tornar-lo a situar en els deu que hi havia hagut fins abans del present mandat. Formalment, l’acceptació parcial del recurs suposa impossibilitar que en les properes eleccions comunals de desembre s’hagin de triar només deu consellers en lloc de dotze. L’actual màxim mandatari comunal, Ventura Espot, en ser consultat pel Diari, va explicar ahir que a falta d’analitzar la resolució governamental amb la resta de companys de la majoria, la intenció inicial és no recórrer contra la decisió per la via judicial. “No en farem cap cavall de batalla”, va assegurar Espot.

Fora de termini
El portaveu del Govern, Bruno Bartolomé, va explicar ahir que el consell de ministres havia pres en consideració l’informe del gabinet jurídic que considerava que el decret del comú ordinenc “no s’ajusta a dret” quant al termini. L’article únic del decret aprovat el 28 de desembre passat per la corporació liderada per Espot i Consol Naudí diu, textualment: “Reduir el nombre de consellers del consell de comú de dotze a deu, qüestió que podrà ser efectiva en les properes eleccions comunals, en virtut d’allò disposat en l’article 60.2 de la Llei 28/2007, del 22 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum.” El que l’executiu deixa sense efecte és la frase “qüestió que podrà ser efectiva en les properes eleccions comunals”. Per tant, la reducció, si no es deixa sense efecte els propers anys el decret publicat al BOPA un dia després de la seva aprovació, tindrà vigor en les eleccions del desembre del 2015. No pas ara. Bartolomé va recordar que la legislació permet fer aquests canvis un any abans, com a mínim, de la celebració dels comicis comunals. I va explicar que l’acord s’havia pres el 28 de desembre passat quan les eleccions s’han de celebrar entre els primers 20 dies del darrer mes d’aquest any. El canvi, així, es va aprovar fora de termini, com al·legava el recurrent. I això és el que considera l’executiu en la seva resolució, que Bartolomé va creure “d’interès general”.
Ventura Espot no va voler fer més polèmica amb l’afer. I?va assegurar que ell personalment ho té “ben clar”. I que no és partidari d’anar més enllà ni de fer “cap batalla” amb la qüestió, que va rebre el suport dels dos consellers socialdemòcrates. El cònsol ordinenc va reiterar “el que sempre hem dit, que era una motivació econòmica”. I hi va afegir: “Entenem que la població [d’Ordino] és la que és. I la feina és la que és i pensàvem que amb menys gent també passàvem.”

EL COMÚ CANVIA L'ORDINACIÓ URBANÍSTICA PER PODER RECONSTRUIR BORDES I CABANES

El consell de comú que es va celebrar ahir a Ordino va aprovar la modificació de l’ordinació urbanística per permetre la reconstrucció de les bordes i cabanes de la parròquia sempre que es respecti la volumetria i l’estructura original, i “aquesta sigui demostrable”, va aclarir el conseller d’Obres Públiques, Pere Riba.
Segons va explicar la cònsol menor, Consol Naudí, fins ara si una d’aquestes construccions no tenia teulada se la declarava en ruïnes i, per tant, en cas de voler-la reconstruir el propietari havia de tornar a pagar la cessió. A partir d’ara, en canvi, no caldrà tornar a pagar aquest concepte, però els cònsols van remarcar que en cas que la borda es reconstrueixi com a habitatge, sí que s’hauran d’abonar les taxes corresponents als serveis que s’hi  instal·lin. “L’objectiu que perseguíem amb aquest canvi era poder conservar el patrimoni cultural i fomentar la construcció”, va dir Naudí.
La cònsol va posar de manifest l’elevat cost econòmic que pot arribar a representar el condicionament d’aquestes construccions, principalment d’aquelles que es troben més allunyades i que no estan a peu de carretera, per la qual cosa necessiten un accés aeri per fer-hi arribar els materials. En aquest sentit, va indicar que “si ens trobéssim en èpoques d’abundància, segurament aquestes reformes les subvencionaria el comú”. Amb tot, però, va reconèixer que no saben quants interessats hi pot haver.

Es va intentar, però quan t’enfrontes al millor equip de la categoria no pots tenir alts i baixos. Només un quart bo no és suficient per guanyar, i menys si els àrbitres no acompanyen amb les seves decisions. El River quasi ha dit adéu a acabar la fase regular en la primera posició. Les matemàtiques encara diuen que és possible, però la raó fa pensar que s’haurà d’anar als play-off. Va perdre amb el Knet Rioja per 69 a 73.

La setmana vinent la Copa d’Europa torna al Principat. Una cita habitual, que serveix aquesta vegada com a prova de foc per a la cita de l’any vinent de la Copa del Món. Per aquest motiu el comitè organitzador segueix la mateixa estructura que tindrà de cara al 2012.

Les candidates de Demòcrates per Andorra (DA) a la capital, Sílvia Riva i Meritxell Verdú, es van reunir ahir amb els representants del Sindicat dels Treballadors d’Andorra la Vella (Sitca), encapçalat per Cristian Asensio, en una reunió que va servir com a primera presa de contacte per conèixer tant les reivindicacions de l’entitat com les de la Plataforma de Sindicats Comunals.

La Fundació Tutelar ha posat en marxa una campanya encaminada a recaptar donatius davant les necessitats econòmiques que tenen alguns usuaris.

Martí, acompanyat per altres membres de la seva formació i els candidats de la llista territorial d'Encamp, ha recollit els suggeriments i neguits dels comerciants i hotelers d'aquest nucli de població encampadà. El líder de DA ha dit que el Pas de la Casa "ha de ser un referent d'una clientela de qualitat", que estigui a l'alçada de les infraestructures de turisme d'hivern que disposa el poble. També s'ha compromès a estudiar la creació d'una llei que reguli el cens emfitèutic. En referència a aquesta qüestió, i responent a les crítiques rebudes per part de Miquel Alís, Carles Enseñat ha demanat que no es jugui amb la desinformació, i ha assegurat que mai ha posat en qüestió l'existència d'aquesta figura impositiva, sinó que el que es vol és estudiar la manera de disminuir la pressió fiscal que pateixen els ciutadans del Pas de la Casa.

Martí ha explicat que ha escollit el Pas de la Casa com a primer acte de precampanya perquè "dóna la sensació" que per molts polítics que no són d'Encamp, el Pas de la Casa "sembla un sector oblidat" i "nosaltres no deixarem cap indret sense una nova manera de fer política". Ha afegit que és indispensable per algú que opta a governar un Estat '"onèixer la realitat dels carrers".
Martí ha recordat que una de les qüestions que ha fet molt de mal al Pas de la Casa va ser el decret d'horaris comercials, i ha volgut destacar que el Govern va rebre fins i tot crítiques dels mateixos cònsols d'Encamp, cosa que segons ha dit, "és una mostra de fins on va arribar la tossudesa del Govern". El candidat de DA també ha lamentat que "alguna cosa està fallant" quan al Servei d'Ocupació hi ha 500 desocupats i en canvi al Pas fa falta mà d'obra qualificada i fins i tot s'ha trobat la propietària d'una botiga que l'està ajudant el fill petit per culpa de la manca de personal.
Pel que fa a les queixes dels veïns pels sorolls dels locals nocturns, Martí ha dit que s'haurà de fer alguna cosa per conservar un dels grans actius d'Andorra que és la seguretat ciutadana i el civisme, i que per tant, la solució passa per posar més mitjans al Pas de la Casa.

Pel que fa a la polèmica que han suscitat les declaracions de Carles Ensenyat en referència al cens emfitèutic, Martí ha dit que mai promet una cosa que no pot complir i que primer analitzarà la situació i que es pot mirar de crear una llei del cens emfitèutic però es farà "sense crispacions i des del diàleg amb el comú d'Encamp".

El Consell de Ministres, ha aprovat la signatura del conveni de cessió del terreny de 2.000 metres quadrats al camí de les Palanques que ja s'havia estudiat amb anterioritat. El conveni l'haurà de ratificar el comú de la Massana durant els primers quinze dies del mes de març. El portaveu del Govern, Bruno Bartolomé, ha informat que "un cop desestimat el projecte de construcció de l’Arxiu Nacional, Biblioteca Nacional i museu de la Pau i la Identitat", el Govern i el comú han arribat al consens de traslladar el projecte de l’Arxiu Nacional a la Unitat d’Actuació de Sòl Urbà N-012, una zona cèntrica de la parròquia. Així, el Govern es compromet a realitzar les obres d'urbanització que calguin, i ha previst un pressupost inicial de 18 milions d'euros repartits en plurianuals fins al 2015.

Pel que fa a l'arquitectura de l'edifici i els detalls del projecte, encara no s'han determinat i els terminis de construcció s'hauran de definir quan es tanquin els tràmits administratius.

Conveni pel camp de tir de la Rabassa

D'altra banda, després a la reunió del Consell de ministres també s'ha decidit que aquest dilluns l'executiu i el comú de Sant Julià de Lòria firmaran, aquest dijous, un conveni per definir les obligacions de cada part respecte al manteniment del camp de tir de la Rabassa. Bartolomé ha dit que es fixarà que la corporació laurediana sigui l'encarregada de netejar la zona mentre que les accions de prevenció i control necessàries seran responsabilitat de l'Administració general. L'acord tindrà vigència durant tres anys i a partir de llavors es podrà renovar anualment fins a un màxim de tres vegades. Aquest conveni actualitzarà un primer acord signat al febrer del 2009 entre el Govern, el comú, i la Federació andorrana de tir, arran dels estudis realitzats que indicaven una contaminació del sòl a causa del plom en aquella zona.

El portaveu del Govern ha indicat que aquestes autoritzacions estaran emmarcades dins tretze grups d'ocupació i s'han determinat a través d'un estudi sociològic que avalua la necessitat que tenen els sectors econòmics de contractar especialistes, però sempre tenint en compte la prioritat de donar sortida als inscrits al Servei d'Ocupació.

Els permisos concedits seran per a diplomats o tècnics especialitzats en medicina, ensenyament, directors, gerents, i tots aquells sectors de treball que tinguin una especialització concreta que per raons de manca de mà d'obra no poden ser cobertes amb l'oferta que hi ha al país.

Naudi ha reconegut que continuen amb converses amb l'actual ministra de Salut, Sílvia Bonet, i que guanyi qui guanyi les eleccions serà una reivindicació que mantindran fins que el projecte vegi la llum. El comú té reservada una partida pressupostària per aquest assumpte, però sense el finançament de l'executiu no és viable. El projecte té un cost de 500.000 euros. D'aquest tema se n'ha parlat en la roda de premsa posterior a la sessió extraordinària de comú, anomenada dels Arrendaments. Precisament no s'ha presentat cap ramader per arrendar els cortons de Varilles i l'Hortell i serà la taula de ramaders qui es farà càrrec dels dos terrenys.

Els cònsols han tornat a recordar la necessitat d'aquest centre de Salut, del qual el Govern hauria de pagar una quantitat de prop de 300.000 euros. La cònsol ha dit que tot i que sigui una època difícil per continuar demanant, les necessitats no varien pels ciutadans i pel poble. Durant el Consell de comú també s'ha parlat de la modificació del pla d'urbanisme per promoure la reconstrucció de bordes i cabanes, "sempre i quan respectin la volumetria i estructura original i aquesta sigui demostrable", ha dit en aquest cas el conseller d'Obres Públiques, Pere Riba. Com que són infraestructures que ja estan fetes, els propietaris no hauran de pagar la cessió, però sí que hauran d'abonar els tributs corresponents. Naudi, en aquest punt, ha recordat que la reconstrucció d'aquestes bordes segueix dos objectius molt clars, "fomentar la conservació del patrimoni cultural" i impulsar l'activitat de construcció.

Altres temes que s'han parlat aquest dimecres tenen a veure amb les places de pàrquing de la Covanella que se subhastaran el pròxim 15 de març. Els cònsols han reconegut que les visites van a bon ritme. Pel que fa al concurs d'embelliment del centre del poble, que va quedar desert, Naudi ha explicat que es van rebre sis propostes, de les quals només tres complien els requisits, però que finalment no va els en va convèncer cap.
A més, Espot ha explicat que el projecte de la Querola va a molt bon ritme, i que el dossier avança al final, tot i que és complicat. En aquest sentit, el cònsol ha reconegut que 'espera que els pròxims ministres que entrin puguin flexibilitzar i agilitzar els temes referents a la construcció.