Durant les festes del Roser de la Massana del 2010 es va premiar la tasca de Dolors Ribes, en un reconeixement pòstum, per la seva contribució en la vida cultural i social de la parròquia. El certamen pretén reconèixer any rere any la tasca de les persones que de forma anònima i altruïsta treballen per millorar el benestar de la resta de ciutadans. Els propis ciutadans són els que proposen el nom de les persones mereixedores de l'homenatge.

La consellera de Social, Maria Pilar Gabriel, està convençuda que "a la Massana hi ha moltes persones que de forma completament desinteressada ajuden altres ciutadans i posen el seu gra de sorra per al desenvolupament de la parròquia". Aquest mes de juliol, doncs, novament pel Roser, una nova placa acompanyarà la que es va instal·lar l'any passat amb el nom de Dolors Ribes. El guanyador d'endurà una escultura que simbolitza el premi, realitzada per Jordi Casamajor. L'obra, que es titula Ciutadans Solidaris, va ser la més votada de les quatre presentades al concurs perquè els ciutadans triessin el guardó.

Per molta cura que puguem tenir en el manteniment de l’exterior del cotxe, sempre ens podem trobar amb imprevistos desagradables, com ara rascades, bonys i altres destrosses de més o menys gravetat. Tot i que la crisi ha fet que molta gent opti per no reparar la carrosseria, “aquest és un element tan important com el motor; perquè en depèn la nostra seguretat”, assegura el planxista Jordi Vilella, del taller Auto Olímpic.
Es tracta d’una veu més que autoritzada, ja que Vilella va tenir el primer contacte professional amb el món de les quatre rodes als 11 anys –ara en té 66–, quan va començar a treballar en un establiment del seu poble natal, Ponts, “sense cobrar ni un duro durant els primers mesos, aprenent molt i pencant sense parar”. I als 13 ja campava per Andorra, on tot allò relacionat amb el motor ja tenia el futur assegurat.
Amb els anys, “és cert que els fabricants han anat fent vehicles més forts, i això ens ha facilitat molt la feina”, comenta, afegint que si “abans el cotxe es quedava fet un nyap a la mínima i era impossible refer-lo”, actualment “les xapes són més resistents, moltes peces es poden demanar al fabricant, i el procés se simplifica”. Tot i això, l’eliminació dels bonys se segueix fent amb els procediments de sempre. “Si es pot picar per la part posterior de la xapa, es fa servir el martell de tota la vida.” Si el dany està en un lloc més inaccessible, “s’utilitza una màquina que rebla la xapa i la tornal seu lloc”.
Quan els desperfectes són importants, el remei és clar:?“Canviar de cotxe.” Vilella ho recomana als clients que s’espanten davant el pressupost, perquè malgrat que “tot cotxe sinistrat es pot arreglar”, cal ser sincer: “La solució no sempre és el taller.”

L'EINA

>> Màquina polidora
Aquest aparell s’utilitza en la fase final de restauració del cotxe. Quan la xapa ja ha estat tornada al seu lloc, el disc de la polidora prepara la superfície per aplicar la pintura. Per a aquest procés s’utilitzen diferents mides de disc, i es fa una passada abans i una altra després de pintar. Normalment, però, l’acabament definitiu es fa de manera manual.

La setmana passada es va celebrar a Liechtenstein la reunió tècnica entre les diferents delegacions que prendran part en els Jocs dels Petits Estats. A més de tractar de qüestions de logística, instal·lacions i transport, també es va incidir en l’allotjament dels participants.

Lavelanet, tal com volia el VPC, no serà la seu on es disputaran els quarts de final. Al club de l’Arièja li ha sorgit un compromís, així que el Comitè de Migdia-Pirineus s’ha decantat per Tarascó perquè s’hi disputi el matx amb el Foix.

En uns moments en què les paraules igualtat i democràcia semblen estar més de moda que mai no deixa de ser curiós que hagin de ser els de fora els que vinguin a fer-nos remarcar que el sentit real d’aquestes paraules no es troba gaire ben aplicat a casa nostra.

L’OSCE ha fet públiques les conclusions de l’informe dels observadors que van seguir el procés de les eleccions andorranes i menciona algunes de les peculiaritats del nostre país que alguns tenen tan ben assumides i que en canvi no deixen de sorprendre’ls.

El primer punt que ressalten és que dels 85.015 habitants d’Andorra, només 21.852 poden ser electors i tampoc entenen que els residents de més llarg termini no tinguin dret a participar a la gestió del país, ni nacionalment ni parroquialment.

L’altre punt en què incideixen és la gran disparitat del nombre de votants entre parròquies, anant dels 794 de Canillo als 6.604 d’Andorra la Vella, i al fet que cada parròquia elegeix dos consellers per circumscripció territorial. Constaten que aquestes variacions provoquen desigualtat en el vot: excepte en les dos parròquies centrals en què la desviació màxima que es produeix és d’un 15% (dada recomanada pel Consell del Codi europeu de bona pràctica en afers electorals), en altres parròquies la desviació pot significar fins un 400% de promig. La seva recomanació és, òbviament, que cal modificar aquest sistema per la desigualtat que implica.

Una altra qüestió que aborden és la transparència en el finançament de la campanya, que consideren s’hauria de millorar en constatar que no hi ha legislació o regulació especifica, com tampoc pel que fa al finançament dels partits.

Ara que -aparentment- entrem en una època d’estabilitat política, i amb la vista posada en noves eleccions d’aquí a quatre anys, potser seria bo aprofitar l’oferiment de l’OSCE de col·laborar amb Andorra per tal de realitzar els canvis necessaris en el nostre sistema electoral perquè esdevingui més just i igualitari. Això també es mereix un pacte d’estat.

Hi ha qui es refereix a una situació d’urgència nacional i ningú nega que una part de la població ho està passant malament en aquests moments de crisi econòmica, que colpeja de la mateixa manera a tots els sectors productius. El futur cap de Govern, Toni Martí, reconeix en una entrevista que avui publica EL PERIÒDIC que continuarà apostant pel diàleg i pel consens, però que no dubtarà si té que adoptar mesures i decisions difícils i impopulars que evitin mals majors. El líder de DA disposa d’una majoria més que suficient per desplegar accions i iniciar reformes.

A banda de la materialització de les propostes, Martí va fer un gest ahir de caire més polític, com és l’oferiment d’un ministeri al PS, que seria triat per DA, com també la persona que l’ocuparia. Encara que es vulgui mantenir el mateix discurs, l’escenari després del 3-A fa variar moltes de les iniciatives que es van plantejar durant la campanya electoral. DA no necessita un govern d’unitat i no tindrà cap mena d’obstacle al Consell General per tirar endavant les seves propostes, i el PS difícilment pot acceptar la participació en un Executiu perquè veuria minvades les opcions que té per exercir d’oposició i fiscalitzar la gestió del futur Govern dels demòcrates. L’oferta de Martí pot tenir una doble lectura. D’una banda el líder de DA manté activa la projecció de diàleg constructiu, i d’altre els estrategues de la coalició són prou conscients que l’oferiment (DA tria el ministeri i la persona que l’ocuparà) no pot ser considerat per un PS que aglutinarà tot el seu esforç en tornar a ser l’alternativa al Govern. De fet, la resposta dels socialdemòcrates va ser ahir ambigua, ja que no van voler parlar de rebuig, però tant els terminis marcats per respondre com la consideració que l’oferta és inoportuna i poc creible, obliguen a pensar que des de les files del PS no és contempla la possibilitat de compartir una cadira en el futur gabinet presidit per Martí. Interpretació diferent es mereix la necessitat que les dues forces amb representació al parlament, independentment del nombre de consellers, mantinguin la predisposició a negociar els grans temes que Andorra ha d’encarar en el futur més proper: la sostenibilitat del sistema sanitari i de pensions, la revisió de les competències i transferències dels comuns, i les relacions amb Europa, aspecte aquest on el mateix Martí admet que no disposarà dels cent dies de gràcia i que requereix del màxim suport intern per negociar i aconseguir de Brussel·les les millors condicions per a Andorra. El PS vol una ampliació a la funció pública i fiscalitat i un bon inici de legislatura mereix un principi d’acord, encara que sigui mínim.

La promesa del govern d’unitat proposada pel partit guanyador de les eleccions del passat 3 d’abril, Demòcrates per Andorra (DA), es va concretar ahir amb una proposta feta al seu adversari polític, el Partit Socialdemòcrata (PS). La proposta va ser clara: L’oferta d’un ministeri. I les condicions fixades per DA també eren clares: Els demòcrates amb els seients directius del Govern seran els que escolliran quin ministeri i quina persona del PS pot portar aquest ministeri, o el que és el mateix, qui seurà a la taula del consell de ministres. Amb aquesta proposta, Martí considera que la promesa ja ha estat complida.

Com en una partida de pòquer, Martí va mostrar el seu joc però no mostrar les cartes. L’única cosa que va concreta el futur cap de Govern va ser referent a l’oferta d’una cartera, ja que va dir que només seria un ministeri i mai dos. El que no va voler concretar és quina cartera pot ser ni quin representant del PS tindria previst escollir.

Aquesta claredat exposada per Martí, però, es va tornar nuvolosa a l’hora de trobar la resposta per part del Partit Socialdemòcrata. Després de reunir-se ahir a la nit el Comitè directiu, en una trobada per analitzar les responsabilitats dels resultats electorals, el primer secretari del PS, Ferran Goya, va voler deixar clar que aquesta petició no ha encaixat bé a les files socialdemòcrates. Segons va manifestar, aquesta demanda «no és necessària» per a DA «ni l’ha necessita». Sense fer servir la paraula rebutjar en cap moment, Goya va deixar entendre que ara «no era el moment» de tractar aquesta qüestió, la qual serà debatuda durant el proper Congrés del PS, que s’ha fixat per la primera quinzena de juny. És a dir, quan ja s’hagi constituït el nou Govern i les carteres ministerials. Per tant, i tal i com va deixar entendre el propi Goya, «en aquest primer Govern no hi haurà cap ministre del PS».

El primer secretari del partit va mostrar la seva sorpresa pel desenvolupament de la reunió mantinguda al matí entre les dues parts. «El que ha de fer ara Martí és fer el traspas dels dossiers del Govern, no s’ha de preocupar d’això (oferir un ministeri), ja no està fent campanya electoral», va manifestar Goya.

Un pacte d’estat? / La proposta de Govern d’unitat oferta pels demòcrates té, però, una segona part. En cas que finalment el PS es mantingui ferm en la seva decisió de no acceptar la cartera ministerial, DA segueix proposant un altre acord al que serà la seva oposició durant la legislatura. En aquest cas és un pacte d’estat per tres qüestions claus. La primera, va explicar Toni Martí, es refereix a tractar la relació de l’Executiu amb els comuns per tal de determinar la modificació de la llei de competències i transferències. La relació amb Europa és la segona qüestió que requereix un pacte d’estat i que es farà amb la creació d’una comissió especial al Consell General. Finalment, el tercer punt on l’oposició i el Govern hauran d’anar de la mà és en la taula que es crearà d’anàlisi de la situació de la sanitat pública, conjuntament amb la CASS.

Però aquí torna a sorgir la problemàtica, ja que ahir Goya va afegir dos punts més en aquesta proposició de pacte. La fiscalitat i la reforma de la funció pública. Amb tot, però, el PS no condiciona l’arribada a una entesa al fet que s’hi incloguin aquests cinc punts. Si no hi són tots, «tampoc ens aixecarem i marxarem del Consell», va ironitzar Goya.

dilluns, més reunions / Una hora després de la reunió celebrada ahir entre les tres espases demòcrates, Toni Martí, Jordi Cinca i Ladislao Baró, amb el cap en funcions, Jaume Bartumeu i el ministre d’Economia i Finances, Pere López, des de DA van anunciar que aquest primer contacte tindrà la seva continuïtat dilluns vinent, per tal d’aconseguir «la transició ràpida». Martí va informar que aquesta transició dels lliuraments dels dossiers del Govern està fent-se «amb tota la normalitat».

D’altra banda, DA també es va reunir ahir amb les representants de la tercera força parlamentària, Unió Laurediana (UL), Montserrat Gil i Roser Bastida, per formalitzar la incorporació d’UL al grup parlamentari dels demòcrates. De fet, ahir les dues conselleres ja van participar en les reunions de treball.

Martí també va avançar que té previst anunciar la composició ministerial el mateix dia de la investidura «o fins i tot si es pot fer abans, ho anunciarem abans», va dir.

Paral·lelament, el PS segueix analitzant la derrota. «Hem tingut molts errors durant la campanya», va assegurar Goya, «no hem sigut capaços de posar espigons per poder parar l’onada i fer ponts per la societat», va exposar, fent clara referència al partit vencedor.

El Partit Socialdemòcrata va evitar pronunciar-se sobre l'oferta del candidat de Demòcrates per Andorra i guanyador dels comicis de diumenge passat, Antoni Martí, i es va mantenir ferm en la seva aposta per un pacte d'Estat sobre aquells cinc punts que considera cabdals com són la CASS, les relacions amb Europa, la fiscalitat, la reforma de la funció pública i la relació Estat-Comuns. Així ho va explicar el primer secretari de la formació socialdemòcrata, Ferran Goya, al finalitzar el comitè directiu convocat per analitzar els motius de la contundent derrota electoral, per acceptar la dimissió de l'executiva i per a convocar un congrés extraordinari per a la primera quinzena de juny.

En aquest sentit, Goya, que es va mostrar sorprès de l'oferta de Martí de donar buscar un Govern d'unitat i donar un ministeri al PS quan "no fa cap falta", va assegurar que aquesta qüestió "avui no toca" i va lamentar que Martí, el dia que havia d'abordar el traspàs de poders, es preocupés més de "sumar esforços" que no pas "dels dossiers importants que hi ha sobre la taula".

Així mateix, Goya, que va recordar que la decisió sobre l'oferta l'hauria d'adoptar el congrés de la formació i que va donar, per tant, d'aquesta manera la seguretat que "en el primer Govern que faci Martí no hi haurà un ministre del PS, va criticar que el vencedor de les eleccions actuiï "encara com si estés en campanya electoral" més que no pas com a futur cap de Govern.

D'altra banda, i quant al pacte d'Estat, el primer secretari socialdemòcrata va advertir que "tot el que sigui un pacte ha d'estar formalitzat" i es va mostrar partidari de l'establiment "d'una comissió de seguiment d'aquest pacte".

Pel que fa a la dimissió de l'executiva, acceptada pel comitè directiu, Goya va explicar que serà aquesta mateixa la que prepararà el congrés extraordinari ja que es va considerar milllor opció que no pas establir una comissió gestora, com preveuen els estatuts, per fer aquest impàs.

Així mateix, Goya va voler desmentir les informacions que apuntaven a que cap membre de l'executiva dimissionaria seria present en la que sortís del Congrés, i no va descartar que ell mateix es pogués apuntar en una llista, si bé no per optar a repetir càrrec, ni com a secretari d'organització o president.
Quan al futur immediat del cap de Govern en funcions i president del PS, Jaume Bartumeu, Goya va confirmar que exercirà segur com a president del grup parlamentari socialdemòcrata.

L'anàlisi de la desfeta

Pel que fa a l'anàlisi dels motius que van portar la formació a la contundent derrota de diumenge, Goya va explicar que el comitè directiu va coincidir en que no hi ha un únic factor, i va apuntar diferents causes.

D'una banda, el primer secretari socialdemòcrata, que va fer un resum numèric del que havien suposat les eleccions quan a la pèrdua de vots i escons, va començar a buscar les raons fora de casa i va apuntar a "l'oposició destructiva" d'Andorra pel Canvi i Coalició Reformista.

Així mateix, Goya va incidir en la influència de la crisi econòmica i va recordar que des de l'executiu s'han hagut d'iniciar unes reformes importants, com la fiscal, que s'han sobreposat amb la crisi. En aquest sentit, el primer secretari socialdemòcrata va incidir en els problemes que ha comportat per a petits i mitjans empresaris la Llei de comptabilitat o la de seguretat i higene en el treball, així com la Llei de la CASS i els problemes de cotització dels autònoms, i va recordar que malgrat no tractar-se de lleis del Govern socialdemòcrata sí que l'electorat els "hi ha adjudicat".

Goya, que va destacar també el descontentament de l'electorat progressista en veure que el primer Govern de centreesquerra del país ha aplicat més mesures de contenció econòmica que no polítiques socials, va apuntar també "errors propis" del Govern a l'hora de justificar el resultat electoral.

En aquest sentit, el primer secretari del Partit Socialdemòcrata va assegurar que l'executiu ha comès errors a l'hora de definir les prioritats, errors de comunicació i que ha mancat receptivitat de les propostes dels ciutadans. Goya també va apuntar a la "falta de relat polític" que, per ell, "ha propiciat una imatge del Govern excessivament responsable, rigorosa i poc flexible". I va lamentar que el ciutadà ha percebut que es volien resoldre els problemes del futur i ha trobat a faltar les solucions al dia a dia.

La trobada del comitè directiu del Partit Socialdemòcrata (PS) que es va celebrar ahir va ser més plàcida del que es podria haver previst inicialment. El primer secretari del Partit Socialdemòcrata,  Ferran Goya, va fer una autocrítica sobre els factors que havien portat a la derrota del seu partit: la infravaloració de l'adversari, l'efecte de la crisi, la política destructora de l'oposició i un Govern massa rigorós i poc empàtic en l'aplicació del seu programa, entre altres.

Goya també va explicar que el partit havia, pràcticament, descartat l'oferta de Toni Martí que el PS entri en un govern d'unitat. En la seva opinió, «avui no toca» i va afegir que creu que «és una cosa que no és necessària». El polític va mostrar la seva convicció que «al primer govern que formi Toni Martí no hi haurà cap ministre del PS». Segons va explicar Goya, l'oferta no és seriosa ja que s'ha de tenir en compte que «el fet que Martí digui que ell elegirà quin ministeri i quina persona del PS vol és que no vol un govern d'unitat». En canvi Goya es va mostrar partidari d'arribar a un pacte d'Estat sobre cinc punts: reforma de la CASS i de la funció pública, relacions amb la UE, competències dels comuns i fiscalitat. Tot i que Martí havia dit que volia arribar a aquest pacte d'Estat respecte en només tres àmbits, Goya va comentar que al PS estan oberts a arribar a acords en qualsevol d'aquests àmbits.

El comitè executiu del Partit Socialdemòcrata va presentar ahir la dimissió i restarà en funcions fins un congrés extraordinari del juny. Goya també va afirmar que «hi ha unanimitat amb matisos en què Bartumeu ha de liderar el grup parlamentari socialdemòcrata ». També va assegurar que «penso que Jaume Bartumeu no abandonarà la vida política».

Els espectaculars resultats de les eleccions de diumenge passat, requereixen d’una anàlisi extensa i asserenada, però sobretot d’una valoració compartida que sigui capaç d’assumir els errors sense por ni menyspreu.

El Govern d’aquests dos anys ha fet molta feina i ha marcat un punt d’inflexió a les legislatures anteriors, afrontant de cara els reptes que encara estan sobre la taula (la fiscalitat, la relació amb la UE, les competències comunals, la mobilitat de l’administració pública, les ajudes en cas d’atur…) i això ja de per si és quelcom a valorar positivament. Tot i això, la ciutadania cansada del bloqueig institucional, en aquestes eleccions ha preferit assegurar-se una clara majoria, abans de tornar al teatre del diàleg de sords. Tal com afirmava en l’article anterior, «en cas de victòria, es refermarà en lideratge, el projecte i l’equip de persones, però de perdre-les tot, absolutament tot és qüestionarà de nou». Li hagués pogut passar a DA, però li ha passat al PS, perquè els seus plantejaments no han convençut. Es podran posar les explicacions que es vulguin sobre la taula (la crisi econòmica, la comunicació…), però resulta inqüestionable que l’estrepitosa derrota posa en entredit la proposta, o més ben dit, la gestió de la proposta que el PS ha aportat a aquest país. Gairebé tota la gent que conec que forma o formava part del PS ha treballat intensament en un o altre moment dels seus deu anys d’història. Potser de forma discontínua perquè un partit polític és una qüestió voluntària on un no cobra per prestar serveis, ni les hores personals en les que es renúncia a poder estar amb la família o fer quelcom de més còmode. La gent quan s’implica, sigui com a militant o simpatitzant, ho fa amb caràcter altruista i sobretot idealista. Sacrificant el seu temps per unes qüestions socials amb el convenciment de millorar la societat i el país. Només per aquest motiu, es mereixen, com a mínim, el seu respecte. Al PS sempre se l’ha considerat un partit fort i ben estructurat. Totes les seves decisions s’han pres democràticament. Sempre hi ha hagut una majoria que ha fet prevaldre les decisions de partit, i els que dissentien o bé acceptaven les decisions o bé senzillament abandonaven la formació. Curiosament, les divergències es trobaven més en la forma que en el fons, en el com més que en el què. Per a altres la qüestió estava més en el qui que en el què. Per això molts dels que continuàvem, ja sigui en la majoria interna com dels qui callàvem, recolzàvem el projecte. Com què el PS és un partit democràtic, les responsabilitats dels resultats electorals són corporatives, cadascun dels militants té la seva part de responsabilitat. En aquest sentit, si quelcom ha demostrat aquestes eleccions és que el qui, el què i el com es valoren per igual. De sempre és sabut que la política resulta molt desagraïda perquè no hi ha el reconeixement de la feina feta ni l’agraïment de l’esforç dedicat. Però els resultats de les eleccions generals mostren de nou com el PS ha perdut a tanta gent pel camí, ja sigui socialdemòcrata o de centre, que s’ha deixat de sumar a molta gent. És en aquests moments quan l’autocrítica hauria d’aparèixer, començant per escoltar a aquells que fins ara han callat o els que han abandonat el vaixell. No per flagel·lar-se, sinó per escoltar i obrir-se a la crítica i aprendre noves maneres de fer i de ser, que marquin un nou i millor estil de fer política.

El primer secretari en funcions del Partit Socialdemòcrata (PS), Ferran Goya, no va voler dir que "no", ahir, a la proposta que unes quantes hores abans havia tramès el candidat de Demòcrates per Andorra (DA), Toni Martí, al cap de Govern en funcions i líder del PS, Jaume Bartumeu, que la formació socialdemòcrata entri a formar part d'un govern d'unitat assumint el comandament d'un ministeri menor.

Però de les seves paraules en queda clar que el PS no té cap intenció d'acceptar l'oferiment: "Crec que en el primer govern no hi haurà cap ministre del PS. Ja ho analitzarem al congrés" que el partit pensa fer al juny. Quan Goya va ser qüestionat directament per si era un sí o un no, el fins ara primer secretari socialdemòcrata va  ir allò de l'ara no toca. Però avui Martí espera una resposta. Això sí: el ministeri ofert el triaria DA i la persona que el comandés, pràcticament també.

El líder de DA es va trobar, juntament amb Ladislau Baró -que serà el president del grup parlamentari demòcrata-, amb Bartumeu i l'encara ministre de Finances en funcions, Pere López. Havien de parlar del traspàs de poders. I ho van començar a fer. Dilluns continuaran, segons va explicar el candidat de la plataforma centrista. Ahir, però, la trobada es va centrar a buscar un pacte d'Estat en diferents matèries i a oferir als socialdemòcrates la possibilitat d'accedir a un Govern col·legiat i d'unitat. Algunes fonts van assegurar que Bartumeu va trobar poc menys que aberrant la proposta. Goya va explicar anit que "em sobta que es parli en una reunió sobre traspàs de poders" d'una oferta ministerial. I va seguir: "Martí continua fent campanya. Ha guanyat. I la preocupació que ha de tenir és agafar els dossiers." Més encara: "Tenim l'oferta però no contestem. Ja no és campanya ni època d'il·lusions. Em sorprèn que amb el suport de 22 consellers vulguin sumar més forces." Per acabar assegurant que, per al PS, la proposta era "incomprensible".

Martí, que ahir a la tarda es va tornar a reunir amb el futur grup parlamentari que li donarà suport incloses ja les dues conselleres d'Unió Laurediana, va assegurar que sia com sia, ministeris clau com els de Finances o Exteriors seran comandats per persones de l'entorn de DA. El líder centrista, que espera fer "un traspàs en condicions i, per tant, no farem campanya de la campa-nya", va garantir que hi ha acord per fer un pacte d'Estat en tres matèries: relacions institucionals amb els comuns, la CASS i una comissió especial de diàleg constant amb els agents socioeconòmics. També Goya hi va veure diferències. Creu que el pacte ha de ser en cinc eixos. La CASS i les competències comunals, sí. Però també: funció pública, fiscalitat i Europa.

El Partit Socialdemòcrata celebrarà el primer o segon dissabte de juny un congrés extraordinari en què es renovarà la direcció de la formació. Així ho ha explicat aquest dimarts l'encara president del PS, Jaume Bartumeu, que ha explicat que l'executiva de dilluns va acordar la convocatòria del comitè directiu per demà mateix, en què la direcció posarà els càrrecs a disposició del partit. El congrés extraordinari, que haurà de ser validat pel comitè directiu i que fins i tot es podria avançar si així s'acordés, segons ha destacat Bartumeu, no només analitzarà l'escenari electoral sortit de les urnes en els comicis de diumenge passat, sinó que també haurà de marcar ja les línies de cara a les eleccions comunals del desembre.

En aquest sentit, Bartumeu, que no ha descartat en cap moment presentar candidatura en el procés d'elecció de la nova executiva si bé ha advertit que no serà una decisió personal sinó que "es prendrà de manera conjunta", ha explicat que la formació ja tenia una certa orientació de què cal fer a les comunals però que caldrà adaptar-la al nou escenari.

Així mateix, el president socialdemòcrata, que ha assegurat que si es presenta una candidatura alternativa "ja la mirarem" i ha advertit que "no estic al partit per quedar-me callat", ha destacat que no veu cap raó per la qual el pròxim 28 d'abril, quan es constitueixi el nou Consell General, no estigui ocupant el seu escó.
En aquesta línia, Bartumeu, que ha avançat que no presentarà discurs d'investidura perquè en vista del resultat "qui l'ha de fer és qui ha guanyat", ha avançat que des de les files socialdemòcrates es farà una oposició "en positiu" i que es respectaran els cent dies de gràcia al futur executiu, tot i que es controlarà i vigilarà l'acció del nou Govern.

Alís diu que la crisi és el principal factor de la derrota

El cònsol major d'Encamp, Miquel Alís, considera que la dificultat de gestionar en temps de crisi ha estat el principal factor de la derrota del PS. Alís ha remarcat que el Govern ha fet coses que no eren agradables però necessàries. També ha indicat que la "culpa" no la té Jaume Bartumeu (ja que ha pres decisions que no haurà de fer el nou Govern) i creu que ha de seguir al capdavant del partit, ja que és "treballador i honest".

Al Santiago Bernabeu, el partit se li va col·locar de cara al Reial Madrid de seguida. En només 4 minuts, Adebayor va obrir el marcador en rematar de cap un córner. Modric, a la línia de gol, no va evitar que la pilota es colés a la porteria de Gomes. El Tottenham havia de remar a la contra. I més encara que ho va haver de fer després de l’expulsió del seu estilet ofensiu, Peter Crouch, que va veure en un tres i no res dues targetes grogues per arribar tard i emportar-se per davant Sergio Ramos i Marcelo, que igual que Cristiano Ronaldo va sortir d’entrada tot i els problemes físics que arrossegava. L’alegria evident de Marcelo per quedar-se amb un home més no es va reflectir al camp a la primera meitat. I és que els anglesos van recol·locar-se a la gespa i van gaudir d’un parell d’aproximacions perilloses a l’àrea de Casillas. La segona, de Gareth Bale, va acabar per poc al lateral de la xarxa (29’).
El Reial Madrid tenia la pilota, però no controlava el partit davant la demostració física del Tottenham, que buscava la velocitat del seu millor home, Bale. El partit estava obert, cosa que no interessava als de Mourinho, que va veure com Pepe veia la groga i es perdrà el matx de tornada per acumulació. L’àrbitre va tornar a ser protagonista en el minut 41 quan un xut de Di María va ser rebutjar amb les mans pel defensa Dawson. El penal semblava clar, però l’alemany Felix Brych va optar pel juguin, juguin. I així es va arribar al descans, amb la sensació que si el Madrid tocava i tocava acabaria imposant-se al Tottenham, que acabaria acusant el desgast físic.
I les previsions es van complir. L’arrencada dels blancs a la segona part va ser d’impacte. El Tottenham només anava darrere la pilota. I va ser de nou Manolito Adebayor, i de nou de cap, qui va ampliar la diferència al marcador. El partit ja només era blanc com va entendre el Santiago Bernabeu, que va animar els seus com mai. Feia set anys i 12 dies que no oloraven els quarts i la possibilitat d’arribar més lluny encara era més que evident. El Tottenham era ja un joguet a mans del Madrid, que no va tenir pietat i va buscar sentenciar l’eliminatòria. Els sobrava temps i possessió de pilota i primer Di María, amb un gran gol, i després Cristiano Ronaldo, amb l’ajuda del porter Gomes, van liquidar els quarts. Jugar amb un home menys 76 minuts era massa càstig per als de Londres. La tornada serà un simple tràmit.
També tindrà un matx fàcil el Schalke de Raúl, que va fer saltar la sorpresa al Giuseppe Meazza i té el campió contra les cordes (2-5). I això que l’equip alemany va veure com l’Inter s’avança en la primera part dos cops al marcador gràcies als gols de Stankovic (1’) i Diego Milito (33’), que van ser neutralitzats per Matip (16’) i Edu (39’). A la represa, Raúl –qui si no– va situar per davant els de Gelsenkirchen, que ja no perdrien l’avantatge a l’electrònic. Un gol de Ranocchia en pròpia porta, l’expulsió de Chivu i el segon gol de la nit d’Edu van ofegar l’Inter.

PEP GUARDIOLA "LA SENSACIÓ ÉS QUE ESTEM MÉS FORA QUE DINS"

Pep Guardiola va mostrar-se ahir pessimista respecte de l’enfrontament d’avui (Camp Nou, 20.45 hores) de quarts contra el Xakhtar ucraïnès: “La sensació que tinc és que estem més fora que dins de l’eliminatòria. Per primer cop en molt de temps no m’agrada el que veig en un partit de Champions dins i fins i tot fora de l’equip.” I és que el tècnic creu que s’està menystenint el Xakhtar. “Creieu-me, és un equipàs”, va analitzar. El tècnic dels ucraïnesos, Mircea Lucescu, va assegurar que afronten el matx del Camp Nou “amb la intenció de demostrar que no som un equip qualsevol. Hem progressat els últims anys”. L’altre duel de quarts enfrontarà el Chelsea i el Manchester United.