Així ho indicaria un dels testimonis (recull dels extractes) en les proves geotècniques realitzades a instàncies d’RMD Kwikform, l’empresa d’enginyeria responsable del mecano que subjectava el vial enfonsat. La sabata de formigó és una placa situada al terra i té un gruix d’entre vint i quaranta centímetres. L’objectiu és donar estabilitat i subjecció a la infraestructura.
L’informe pericial encarregat per la Batllia, obra de Michel Virlogeux, indicava que el principal motiu de l’esfondrament provenia d’una mala planificació i execució del mecano. RMD manté que s’haurien produït diferents mancances en l’execució dels treballs que van provocar un sobrepès per a l’estructura. Dos dels principals arguments de l’empresa d’enginyeria són que una part del porexpan que estava previst col·locar no es va posar mai. El porexpan servia per crear forats entre el formigó i fer menys pesant la infraestructura. D’altra banda, l’empresa d’enginyeria al·lega que el formigonatge es va fer a raig i no per capes com estava previst. Aquest sistema amb el formigó líquid hauria concentrat molt de pes en un punt concret. Per RMD, la suma dels dos factors hauria superat el marge de seguretat del màxim de pes que podia suportar la infraestructura. Els càlculs de l’empresa apunten que la falta de porexpan i el sistema de formigonar haurien augmentat per sobre d’un 60% el pes que estava previst que suportés el mecano i es van menjar així el marge de seguretat.

Pes excessiu
RMD considera important que el testimoni de la prospecció mostri que la sabata de formigó s’hagués trencat perquè avalaria la tesi que l’excés de pes va provocar l’esfondrament del túnel. Amb aquesta hipòtesi la pressió no tan sols va esfondrar una part del mecano, sinó també la base de formigó.
Encara s’està en espera dels resultats definitius de les prospeccions. L’empresa d’enginyeria havia demanat a la jutgessa els sondatges per analitzar dues circumstàncies. El primer passava per l’afectació a la sabata de formigó i l’altre sobre la composició del terra a la zona on s’aixeca la infraestructura. RMD volia comprovar la solidesa del subsòl perquè l’indret té una composició heterogènia. Una de les possibilitats era que en alguna de les parts el terra estigués reomplert i per tant podria tenir menys resistència a la pressió. La defensa d’RMD no descarta que en el futur es realitzin més sondatges.
L’informe dels experts contractats per la Batllia havia fixat la fragilitat del mecano com a únic argument de pes per explicar l’esfondrament. Amb aquesta base la batlle ha imputat fins a set persones de l’empresa d’enginyeria, mentre que de l’UTE Dragados, Dragasa i Treballs Públics Armengol n’hi hauria tres i dos més de la direcció facultativa de Casado i Suport.

A VOLTES AMB EL PÈRIT VIRLOGEUX

RMD Kwikform manté els dubtes sobre el peritatge realitzat per l’expert francès Michel Virlogeux. L’enginyera entén que el pèrit no ha tingut en compte factors importants en el desenvolupament de l’obra que podien haver tingut incidència en l’accident. Globalment, RMD considera que s’estava actuant amb molta pressa per acabar l’obra. La pressa seria l’element que hauria portat que no es col·loqués una part del porexpan destinat a fer el vial flexible i no rígid. El formigonatge a raig també s’explicaria pel mateix motiu i RMD creu que és dubtós que es donessin les condicions meteorològiques idònies per aplicar el formigó. Virlogeux, en canvi, ha centrat les explicacions en un projecte deficient per al mecano que hauria estat incapaç d’aguantar el pes del vial. RMD ha recusat el pèrit, però les instàncies judicials ho han declinat.

ES PODRIEN REALITZAR MÉS PROVES TOT I LA REPRESA DE LES OBRES

Les obres del túnel dels Dos Valires es van reprendre a final de maig després que la batlle hagués autoritzat la continuació dels treballs. RMD s’ha reservat el dret, però, a demanar noves prospeccions i considera que aquesta opció no és incompatible amb la represa dels treballs. L’obra ha estat un any i mig aturada després del sinistre en què van perdre la vida cinc treballadors portuguesos.

Andorra ha ocupat la penúltima plaça del medaller en els Jocs dels Petits Estats de Liechtenstein amb un total de 15, un parell menys que ara fa dos anys a Xipre. San Marino ha estat el cuer.

Aquest dispositiu afectarà els ciutadans comunitaris que desitgin deixar el país, però no tindrà repercussions en la presència diplomàtica europea.
Des del ministeri d’Afers Exteriors espanyol es va confirmar que una vintena de ciutadans del país veí, en la seva majoria treballadors de l’ambaixada a Sanà, abandonaran el Iemen en la primera fase d’evacuació. Així ho va comunicar la ministra Trinidad Jiménez, que va assegurar que el ministeri ja havia decidit divendres que calia activar la fase de preevacuació del Iemen en coordinació amb els socis europeus, i  que els produeix una “major tranquil·litat” que la UE hagi decidit engegar els mecanismes per dur a terme aquesta operació.
Paral·lelament, el president del Iemen, Alí Abdal·là Saleh, va abandonar ahir el país en direcció l’Aràbia Saudita per rebre tractament de les ferides que va patir en l’atemptat de divendres al palau presidencial a Sanà, van informar fonts del ministeri saudita d’Exteriors. A la capital iemenita, una font governamental, que va sol·licitar no ser identificada, va confirmar el desplaçament del mandatari per ser tractat, i que no ho havia fet abans al costat d’altres responsables perquè requeria d’atenció mèdica immediata al seu país.

Massacre a Síria
D’altra banda, a Síria, la repressió per part de les forces de seguretat durant les protestes de divendres en diversos punts del país es va cobrar la vida d’almenys 63 persones, segons l’últim balanç difós ahir per l’organització de drets humans siriana Sawasiah. El grup va precisar que 53 manifestants van morir a Hama, set a Rastan, dos a la província d’Idlib, i un a Damasc durant les manifestacions contra el president Baixar al-Assad. A aquestes víctimes cal sumar-hi les deu persones que van morir ahir pels trets de les forces de seguretat a la localitat de Yisr al-Shagur, al nord-oest de Damasc.
Pel que fa al conflicte a Líbia, les forces aliades de l’OTAN van utilitzar ahir per primera vegada helicòpters en les seves operacions militars al país, segons va informar l’Aliança Atlàntica a través d’un comunicat. Els objectius atacats incloïen vehicles i equipament militar i forces de campanya. “Aquest exitós combat demostra les capacitats úniques dels helicòpters de combat”, va assenyalar el comandant de l’operació, el tinent general Charles Bouchard. “Continuarem utilitzant aquests efectius quan i on sigui necessari, amb la mateixa precisió que en totes les nostres missions”, hi va afegir.

MOR UN DELS RESPONSABLES D'AL-QAIDA AL PAKISTAN EN UN BOMBARDEIG DELS EUA

Un avió espia nord-americà va matar divendres a la nit Mohammad Ilyas Kashmiri, líder d’una de les branques d’al-Qaida, en un bombardeig a l’àrea tribal pakistanesa de Waziristan del Sud, segons van confirmar ahir fonts dels insurgents.
Un portaveu de la formació gihadista Huji va anunciar la mort de Kashmiri a l’atac al refugi on s’amagava a Waziristan del Sud, regió tribal fronterera amb l’Afganistan. En l’operació van morir com a mínim vuit persones. Fonts oficials del Pakistan no van confirmar la mort de Kashmiri, però sí l’atac.
Les autoritats nord-americanes i pakistaneses neguen en públic els atacs d’avions no tripulats a la frontera afganesa. Fonts d’intel·ligència admeten en privat, no obstant això, que hi ha col·laboració entre Washington i Islamabad en la lluita contra els grups insurgents que operen a la línia fronterera.
Kashmiri va ascendir en la cadena de comandament d’al-Qaida després de la mort d’Ossama bin Laden al Pakistan a mans de forces d’elit dels EUA el 2 de maig. En el nou organigrama de la xarxa terrorista que, segons fonts pròximes al món insurgent, es va formar després de la mort de Bin Laden, Kashmiri va passar a encapçalar una de les branques de la xarxa.

Xavi Folguera i Cristian Salvador disputaven el darrer partit amb tot per decidir. Depenent del resultat que es produís contra Mònaco, podien ser des de campions fins a quedar quarts i quedar-se fora del podi. Però la parella andorrana no va fallar i es va imposar per adjudicar-se la medalla d’or.

Víctor Naudí, Judit Salazar i Marc Cornella han fet oficial aquest divendres la seva candidatura al comitè executiu del Partit Socialdemòcrata en una carta a tots els militants.

Els tres candidats han expressat en el seu comunicat que tenen la voluntat de renovar el funcionament del partit adaptant-se a les noves demandes de la societat andorrana i als reptes de la crisi econòmica, i que ho volen fer aplegant el màxim de sensibilitats socialdemòcrates. Tot i que encara no han definit els objectius d’aquesta candidatura, Judit Salazar ha informat que s’han fixat l’objectiu de tancar el programa de la seva candidatura al llarg de la setmana vinent.

La primera candidatura presentada per al comitè executiu del PS és la de Víctor Naudi com a president, Judit Salazar com a primera secretària i Marc Cornella com a secretari d’organització. La resta de la candidatura és en llista oberta, és a dir, que s’hi poden afegir tots els candidats que vulguin i els militants voten les persones que prefereixen. En aquest sentit, Salazar ha indicat que encara no saben qui es podria afegir a la candidatura, però que intentaran animar a la gent de manera que es pugui aconseguir un executiu plural i heterogeni que representi el màxim de sensibilitats socialdemòcrates.

Quant als objectius de la candidatura encapçalada per Naudi, al llarg de la setmana vinent els tres candidats es reuniran per acabar de definir-los i elaborar un programa que hauran de presentar al congrés del proper dia 18 de juny. El que sí que ha avançat Salazar és que volen aconseguir 'acostar-nos a la gent i trobar noves fórmules per integrar la societat en la dinàmica dels partits’.

Pel que fa a Esquerra Socialista, Salazar ha assegurat que es parlarà també amb els integrants d’aquest corrent perquè es volen tenir en compte totes les sensibilitats. En el comunicat enviat pels candidats al comitè directiu també fan referència a la voluntat d’engegar una 'renovació sòlida i comuna’ i treballar per l’alternança democràtica.

Alternatives descartades / Quant a la possibilitat que al congrés es presentin altres candidatures, Esquerra Socialista ja va descartar aquesta mesura. La consellera general socialdemòcrata, Rosa Gili, per la seva banda, que s’havia ofert per contactar amb militants perquè elaboressin una candidatura, ha confirmat que amb la presentació d’aquests candidats ja no tirarà endavant cap altra candidatura. Ha aclarit que ella no pretenia elaborar cap candidatura sinó només col·laborar.