El Club Vòlei Andorra, un cop finalitzada la temporada té molta feina fosca als despatxos, i l’entitat presidida per Nacho Maset, que compta com a alma mater amb Lluís Hillaire, ja ha començat a moure fils. El primer d’ells va fer una petició de suport econòmic a Andorra Turisme i fa poc va rebre la resposta de la societat que no va ser l’esperada. “No entrem dins de la seva manera de fer perquè la promoció exterior no és la que ells volen. Sense un retorn directe a Andor­ra”, va explicar el tècnic del CV?Andorra, Lluís Hillaire. Per tant, el segon objectiu del club s’està treballant des de fa dies i s’està buscant tancar alguns patrocinadors privats. “Com va? Estem esperant una resposta. De moment, no ens han dit res. Hem parlat amb sis  patrocinadors i no tenim res.”
El curs passat, a la Superlliga 2 el pressupost del club va ser de 120.000 euros –la subvenció de Govern va ser de 108.000, amb la rebaixa del 10%–. Des del club s’intentarà arribar a tenir 75.000 euros més, que és la quantitat que ells pronostiquen per poder inscriure’s a Superlliga. “Com a data límit per reunir aquests calés ens posem la primera setmana de juny, si no reunim aquesta xifra o aproximada ja veurem què fem”, va indicar Hillaire. La inscripció per jugar a la Superlliga la temporada passada va ser de 6.000 euros i els clubs preveuen que la       data límit serà a mitjan o final de juny.

FEV i Superlliga 2 s’uniran
El plantejament de la Federació Espanyola de Vòlei sembla que és clar, però tot està en estat embrionari. L’objectiu de l’ens serà unir la FEV i la Superlliga 2 i crear dos grups. “Els desplaçaments d’aquesta categoria són molt més cars, ja que a Superlliga es viatja a ciutats com Sòria –on milita l’andorrà Xavi Folguera–, Saragossa, Terol, Castelló, Eivissa o Almoradí. Són set equips que es troben molt a prop”, va dir Hillaire, que està igual d’il·lusionat que els jugadors. “Ells s’ho mereixen i volen estirar més la seva carrera.”

Reforçar i convèncer

La plantilla actual, il·lusionada

Alguns són molt veterans i d’altres són joves amb molta projecció. La plantilla que dirigeix Lluís Hillaire va assolir l’ascens amb jugadors com el lliure José García, també del millor receptor punta de la categoria, el brasiler Geni da Silva o de Javi Borrego i Héctor García. També estan els joves David Castillo, Iván Lanza, Erik Olivera o Christian Salvador. “Si em fa il·lusió jugar a Superlliga? Clar! Això sí, necessitem una sèrie de reforços i una estructura d’equip. Això té uns costos i si no trobem els patrocinadors millor ens quedem on som. Hem viscut en anteriors èpoques del club i les hem vist de tots els colors. No hem de sortir per sortir”, va dir José García.

I, sobretot, Cage, el creador de la música aleatòria i de tècniques com el piano preparat. A qui avui l’Institut de Música recorda, en el centenari del seu naixement, amb una doble proposta al Centre de Congressos: conferència a càrrec de Dupuy i concert, amb el pianista i alumnes del centre.

La música contemporània segueix sent una assignatura pendent?
Per al públic, no. Per a l’ensenyament, sí.

Per què?
És una qüestió estructural en la programació de l’educació musical. I encara que alguns professors hi estiguin interessats, la majoria no. A més, les escoles de música funcionen de forma diferent a les d’arts plàstiques, per exemple, on de seguida s’anima els alumnes a crear, a expressar-se. Aquí exigim a l’alumne que s’empassi tot el que se li imposa. I comencem pels compositors hiperclàssics. Per què no comencem per la sensibilitat actual?

El programa d’avui depara sorpreses.
Hi haurà peces com Imaginary landscape, on una dotzena d’alumnes dirigits per mi interpretaran una obra escrita per a dotze ràdios, una per a cada dos intèrprets: un busca les freqüències i l’altre controla el volum. Les ràdios són els instruments de l’orquestra. Tot i que serà una mica diferent a com va ser el dia de l’estrena, perquè havien treballat amb aparells antics, d’ona curta, i aquí no n’hi ha, però serà un apropament interessant.

..?
Tot plegat significa que per a Cage no importa l’instrument, l’instrument noble, és a dir, els que coneixem, perquè opinava que es pot fer música amb tot i que qualsevol pot fer música. En aquest cas, les ràdios són generadores de so. I a més expliquen una història: quan capten les ones se sent música, veus, xiulets, es crea de manera espontània un univers particular per al públic present.

Vostè va apostar pels compositors contemporanis, per la música més compromesa. Per què va triar el camí difícil?
Vaig fer els estudis musicals a París i vaig tenir la sort de sortir d’una família que estava en contacte permanent amb les arts en general. Anava a tres i quatre concerts per setmana amb la meva mare, des dels cinc o sis anys, i teníem amics entre els compositors que avui  són famosos, així que sempre he estat en contacte amb aquest món de la creativitat, musical i en altres disciplines. Així que trobo que era el meu camí, com a intèrpret, estrenar obres que acabaven de ser escrites. És una forma de nodrir-me dels altres, de conèixer estètiques noves, de sorprendre’m. Ha estat un camí més difícil? Ha estat un altre camí, una altra forma d’estar a la música.

Parli’ns de la seva relació amb John Cage, que va escriure obres per a vostè.
El vaig veure l’últim cop el 1991, un any abans de la seva mort. Vaig tocar la integral amb ell i Merce Cunningham. Ja abans havia participat amb ell i la companyia de dansa de Cunningham en diversos happenings. Teníem una relació fantàstica, sempre sorprenia, impressionava per la generositat, per com compartia idees. En aquesta última època s’interessava pels ritmes flamencs. I era, a més, un pensador, un filòsof. Va ser una figura emblemàtica per a una generació, mai no va ser un hip­py, però sí que va connectar amb aquelles històries per la pau.

Vostè ha experimentat molt amb el piano.
En la música clàssica, l’únic que s’havia fet servir del piano era el teclat. Els compositors han buscat ampliar-ho. Hi ha també una caixa de ressonància, i unes cordes, com en una arpa [S’aixeca i toca directament sobre les cordes]. Veu? Es poden generar quantitat de sons. I fer percussions [colpeja sobre la caixa]. I miri el que va fer Bruno Maderna: [deixa caure de cop la tapa del teclat, que després del cop segueix ressonant].

Canviant de terç: com veu vostè l’ambient musical al país?
Hi ha una temporada de música i dansa que fa una tasca important. I l’escola, amb molts alumnes interessats. I concerts puntuals d’interès.

I una orquestra nacional en hores baixes.
És una llàstima, pel que m’han explicat. Obeeix a les circumstàncies, ja no hi ha les mateixes possibilitats que abans. Però els havia escoltat, i molt bé. Penso que hauria de tenir una temporada fixa, amb músics professionals. És important per a un país tenir una orquestra.

En la roda de premsa posterior al consell executiu, el portaveu del govern, Francesc Homs, va assegurar que aquest desfasament es pot atribuir a dos motius: o a la “incompetència” dels governants o a una voluntat premeditada de voler culpabilizar a final d’any les autonomies de l’excés de dèficit, donant arguments als partidaris d’una recentralització.

Mesures impopulars rebutjades
“S’atrapa abans un mentider que un coix”, va advertir Homs a Rajoy i al seu equip, i va recordar que la Generalitat ha posat sobre la taula mesures impopulars –com el pagament de l’estada i el menjar als hospitals–, que el govern central ha rebutjat. El portaveu hi va afegir que la imatge que dóna Rajoy de ser un “gran retallador” no es correspon amb la realitat, i que prova d’això són aquests incompliments.
“Aquesta gent no es mulla, no pren les decisions que diu que pren i que els exigeix Europa, i que impliquin una veritable austeritat”, va assegurar Homs abans de sentenciar: “Estem davant els fonaments d’un gran engany.”
De la seva banda, el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va insistir que el govern no deixarà que hi hagi fallides en les administracions locals ni en les autonòmiques, perquè “no és possible, ni admissible”. Durant la seva intervenció en el debat d’esmenes a la totalitat del projecte de pressupostos generals de l’Estat al Congrés, Montoro va reconèixer que si hi ha dubtes sobre Espanya i els seus comptes, aquests “concerneixen a les corporacions locals i les comunitats autònomes”, i va recordar que el govern “no ha creat aquesta situació.
Montoro va explicar que els comptes d’aquest exercici estableixen una relació financera amb els ajuntaments i les autonomies, que hauran de presentar els seus números i un pla d’ajustament en el proper consell de política fiscal i financera, que es reunirà el mes vinent.

EL PLA DE L'ENERGIA GENERARÀ FINS A 70.000 LLOCS DE TREBALL

La Generalitat de Catalunya es proposa recuperar terreny en producció d’energia elèctrica gràcies a la força del vent, i per això es fixa com a objectiu multiplicar per cinc la seva potència eòlica, dels 1.078 megawatts actuals a 5.153,6 el 2020, i també elaborarà un “nou mapa eòlic”.
L’executiu català es marca aquest objectiu en el pla de l’energia i canvi climàtic 2012-2020, que estima que generarà inversions per valor de 24.600 milions d’euros i 70.000 llocs de treball, 38.000 dels quals en l’àmbit de l’estalvi i l’eficiència energètica, i la resta en el camp de les energies renovables.
El conseller d’Empresa i Treball, Francesc Xavier Mena, va presentar ahir al consell executiu aquest pla, que segueix el camí del govern anterior i que ara iniciarà la seva tramitació administrativa abans de ser aprovat per l’executiu.
El pla compleix amb els objectius d’estalvi energètic fixats per la UE fins al 2020, quan la Generalitat espera haver aconseguit un estalvi de 3.427 ktep (milers de tones equivalents de petroli), als sectors consumidors d’energia final, un 19% respecte al previst si no hi hagués canvis.
L’aportació pública al pla arriba a 1.790 milions d’euros, dels quals 1.130 seran a càrrec de la Generalitat, i entre les inversions destaquen els més de 500 milions d’euros que es destinaran a fomentar les rehabilitacions d’edificis per augmentar la seva eficiència energètica. El govern es proposa que el 2020 570 d’aquests 5.153 megawatts d’energia, generats gràcies a la força del vent, es desenvolupin gràcies a l’eòlica marina que s’està provant a l’Ametlla de Mar.

En aquest darrer sentit, el president, Marc Pantebre, va apuntar que una de les propostes que s’han transmès als grups parlamentaris tant de DA com del PS és que l’entitat hagi d’emetre un informe sobre les propostes que arribin a Govern.
Aquesta valoració, que no seria vinculant, hauria d’indicar si la inversió proposada “aporta o no negoci”. El màxim responsable de l’entitat recorda que “emmarquem tots els sectors” i defensa que la mesura “suposaria un criteri menys de subjectivitat”. Pantebre va reiterar que, al seu entendre, el text actual sí que pot tenir certa inseguretat jurídica en deixar la decisió únicament a Govern.

Legislació clau inexistent
Per a la Cambra, hi ha un altre problema que cal tenir en compte a l’hora d’engegar de forma definitiva el procés d’obertura. “La manca de regulació del mercat intern en molts àmbits ens obliga a ser molt curosos i a defugir d’inversions que distorsionin el mercat o que provoquin un efecte desfavorable en la lliure competència”, va apuntar Pantebre, posició referendada per la directora de l’entitat, Pilar Escaler, en posar en relleu que “el que es vol són regles clares per a tothom perquè ningú no vingui a destruir el mercat”. En aquest sentit, es va posar com a exemple que aspectes com la venda per sota cost o la liquidació total permanent no estan reglamentades.
Entre les normatives encara per tenir, hi destaca la de la llei del comerç. “Si existís, l’obertura seria més ordenada. Quan més es trigui a fer-la, més nous agents hi entraran sense que hi hagi una regulació”, va comentar un Pantebre per a qui “hauria d’haver-se fet en paral·lel” i, per això, “insistim en el fet que s’ha de tramitar aquest any”.  
El president de la Cambra va reclamar que la societat Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI) assumeix “un paper important com a oficina de captació d’inversió” i que “doni suport a l’aterratge” de projectes. A més, també ha d’esforçar-se a fer “promoció internacional” d’uns “petits avantatges” que Andorra té: “una oferta turística de nivell,          un comerç de qualitat i concentrat, una imposició atractiva i la bona capacitat de treballar cap a l’exterior”.

L'INTERÈS D'INDRA I MEDICHEM, "MOLT POSITIU"

La possibilitat que les empreses espanyoles Indra i Medichem apostin per instal·lar-se al Principat aprofitant el procés d’obertura a la inversió estrangera, avançada la setmana passada pel Govern després de mantenir reunions amb representants de totes dues societats, agrada a la Cambra. Marc Pantebre va qualificar l’anunci que totes dues multinacionals havien presentat cartes de compromís a l’executiu com a “molt positiu”, ja que, al seu entendre, “aquest és el tipus d’inversió estrangera que aporta valor afegit a l’economia andorrana”.
Per al president de l’entitat, la possible arribada d’aquestes dues importants empreses espanyoles no només no ha de provocar cap temor entre el teixit econòmic del país, sinó més aviat tot el contrari, ja que “són una gran oportunitat també per als que estem aquí”. Així, Pantebre es va voler mostrar esperançat amb el fet que la instal·lació d’Indra i Medichem “és el que acabarà passant”. A la vegada, va voler fer un paral·lelisme amb el que seria desitjable a altres sectors, com ara el comercial. “Extrapolant-lo, ens aniria bé que vinguessin empreses de botigues de luxe”, va comentar el màxim dirigent de la Cambra.

Tant Gil com Masegosa van assegurar a aquest rotatiu que en cap cas es tracta d’un acomiadament, sinó que és una decisió que es va prendre de “mutu acord” ja fa temps i que la voluntat era aconseguir un “relleu ordenat” al capdavant de Naturlàndia. De fet, el director de l’ecoparc va assegurar que va ser ell qui va fer la petició de deixar la direcció per motius personals, ja que “necessitava un canvi”.
En aquest sentit, van assegurar que el relleu en la direcció en cap cas es deu a discrepàncies pel que fa a la gestió, ja que s’ha apostat per la continuïtat. D’aquesta manera, a partir del pròxim mes de maig seran la directora d’operacions, Laura Garcia, i la directora comercial, Meri Cassi, les que assumiran el relleu al capdavant de Naturlàndia. “Si no ens hagués agradat el model no hauríem optat per les dues directores que ja treballen amb nosaltres. A més, s’ha mantingut tota l’estructura”, va explicar Montserrat Gil, que va assegurar que de moment “no hi ha cap intenció de buscar cap altra direcció”.
La cònsol també va negar que els resultats econòmics de Camprabassa tinguessin relació amb la marxa de Masegosa. “Durant la Setmana Santa fins i tot hem tingut resultats millors que els de l’any passat. Hem de tenir clar que estem en una època de crisi i que l’hivern no ha estat positiu per a ningú”, va manifestar Gil.
El director de Naturlàndia va assegurar que la decisió de fer el relleu en aquest moment es va prendre per poder-lo fer “amb més tranquil·litat”, ja que al maig és un dels mesos més fluixos quant a activitat. Pel que fa al balanç del seu pas pel parc va indicar que “marxo content d’aquests dos anys i molt agraït de la confiança que se m’ha fet”. Masegosa va afegir que “per a mi Naturlàndia és un projecte que fa falta per desestacionalitzar el turisme i acabarà sent un referent”.
Pel que fa a una possible indemnització econòmica, tant Gil com Masegosa van assegurar que de moment només és un tema que no s’ha tractat, però que no hi ha d’haver cap problema.

VISIONS DIFERENTS SOBRE LA REFORMULACIÓ DE NATURLÀNDIA

Ricardo Masegosa va ser contractat pel gabinet comunal de Josep Pintat per tirar endavant un projecte molt ambiciós que pretenia convertir Naturlàndia en el parc temàtic de referència als Pirineus. Segons diferents fonts de l’entorn comunal, el problema entre Montserrat Gil i Ricardo Masegosa sorgeix de la diferent visió de base del projecte. El context en què va néixer Naturlàndia era molt diferent el de l’actualitat. En ple boom econòmic es va projectar un parc temàtic amb una gran inversió. S’han pagat uns 8 milions més 3,5 d’ampliació de capital on la major part va haver de ser aportada pel comú. A més, encara faltarien sis milions més per completar el conjunt. La situació s’ha agreujat per una temporada d’hivern on el camp d’esquí de la Rabassa no s’ha pogut obrir ni una setmana. Gil seria favorable a replantejar el projecte i veure si és possible una reformulació més adaptable a la realitat econòmica actual. Aquest no és el projecte amb el qual va arribar Masegosa i hauria estat el principal escull en la relació.
Les mateixes fonts van indicar que la prova més evident que el director de Naturlàndia ha estat cessat es troba en el fet que el mateix Masegosa especifica que s’ha de parlar sobre la indemnització. En cas que hagués estat ell (com expliquen en la versió oficial) qui hagués demanat voluntàriament de plegar no hi hauria lloc per a cap indemnització. El canvi en la direcció, segons les fonts consultades, obre un període de reflexió respecte a si és possible un replantejament, sense canviar l’esperit del projecte, però que tingui un impacte econòmic menor i sigui més fàcil d’amortitzar. L’únic escenari que l’equip actual vol evitar és una infraestructura massa farragosa de mantenir que obligui el comú a dedicar cada any molts recursos a mantenir-la.

D’aquesta forma l’entitat considera que es podria frenar l’important augment de la morositat que s’ha detectat d’ençà l’inici de la crisi i que s’ha convertit, va remarcar el seu president, Marc Pantebre, en un “obstacle que dificulta el bon desenvolupament de la nostra activitat”. A banda d’aquesta llista, es consideren necessàries altres accions, com ara l’agilització de les resolucions judicials o la implantació de la figura de l’executor de sentències extern.
Aquestes són només tres de les demandes fetes per Pantebre i que, al seu parer, són bàsiques per acomplir l’objectiu d’invertir la tendència negativa de l’economia. I l’àmbit de la morositat, i en especial el fet que s’ha detectat un importat creixement dels casos amb la crisi econòmica, és un dels que més inquieten. “No tenim dades exactes però sí una percepció quantitativa generalitzada”, va apuntar Pantebre.
El dirigent de la Cambra és conscient que per fer possible la creació d’aquest registre de morosos, caldria modificar la Llei qualificada de protecció de dades personals, que actualment impedeix una mesura d’aquest tipus que, va apuntar, sí que existeix als països de l’entorn. “Cal fer-ho. A Espanya i altres estats, sí que hi ha aquestes llistes”, va afirmar Pantebre.
A banda d’aquesta relació d’impagats, des de la Cambra es va insistir en altres actuacions necessàries per posar fre a la morositat. Una d’elles afectaria directament a les instàncies judicials. Pantebre va defensar que cal obligar “als batlles i magistrats superiors a dictar sentència en un termini raonable”. Per a l’empresari, aquest no hauria de superar en cap cas els tres mesos. Una altra proposta posada damunt la taula per la Cambra és la redacció d’una llei d’arbitratge. De fet, en aquest text ja estan treballant conjuntament representants de l’organisme i del Col·legi d’Advocats amb l’objectiu de presentar-lo als grups parlamentaris un cop estigui enllestit. L’objectiu seria la creació d’un tribunal arbitral que resolgui litigis econòmics i empresarials abans de necessitar la intervenció de la justícia. Des de la direcció de l’entitat, a més, es va destacar que aquest òrgan serviria també per donar més seguretat als possibles inversors estrangers.

Contenció... i alguna cosa més
Des de la Cambra es va donar suport a les mesures de contenció del dèficit públic impulsades des del Govern, que Pantebre va qualificar com a “necessàries”. Malgrat això, va advertir el president de l’entitat, aquestes actuacions de reducció de la despesa no poden ser úniques, sinó que “han d’anar acompanyades urgentment” d’altres de “reactivació econòmica” que serveixin per “estimular el teixit empresarial a mitjà i a curt termini”. L’objectiu d’aquestes mesures passa per “encoratjar les empreses a desenvolupar nous productes i serveis de major valor afegit, afavorir la innovació, millorar la productivitat i potenciar la formació entre l’empresariat i els treballadors”. En especial, Pantebre va voler remarcar la importància d’una política turística “més ambiciosa, més convergent i més eficient”.

EL PESSIMISME S'INSTAL·LA ENTRE ELS EMPRESARIS A TOTS ELS SECTORS

La caiguda segueix... i encara no s’ha tocat fons. Aquesta és la sensació dels empresaris, segons revelen els resultats de les enquestes de conjuntura elaborades per la Cambra durant el segon semestre de l’any passat. La conclusió és clara: “L’economia andorrana segueix instal·lada en una etapa clarament recessiva”, va afirmar el seu president, Marc Pantebre.
I és que, els quatre sectors analitzats (construcció, comerç minorista, hoteleria i indústria)?destaquen, d’una banda, un nou decreixement del seu volum de negoci i també de la població assalariada. Un motiu essencial d’aquesta situació és la feblesa de la demanda, tant la interna –les famílies frenen els consum i les empreses contenen al màxim les despeses– com l’externa, en aquest cas degradada pel complicat context que travessen els països veïns, principal font de turistes.
El sector més perjudicat, un cop més, és la construcció, amb una disminució, segons els enquestats, de fins al 19,5% del nivell de negoci. Pel que fa al comerç, la percepció dels empresaris indica un decrement de fins al 12% en les xifres de vendes. De les respostes, s’extreu que els problemes que afecten els quatre sectors són pràcticament els mateixos. A més de la disminució de la demanda, els problemes de finançament incideixen sobre un gran nombre de negocis, i també tenen dificultats per cobrar les seves factures.
I ara per ara el futur tampoc es presenta engrescador, tenint en compte el resultat de les enquestes. Pantebre va remarcar que “les expectatives de les empreses per aquest any 2012 accentuen el clima pessimista i apunten a una contracció més intensa i generalitzada de l’activitat econòmica, que seguirà acusant la marxa descendent del consum i de la inversió”.

Parlamentaris demòcrates van destacar ahir que la forquilla és molt àmplia perquè s’ha de tenir en compte la possibilitat de la multireincidència. Concretament el barem per aplicar una sanció tindrà en compte una sèrie de paràmetres que són: el risc per a la salut, la intencionalitat, la gravetat de l’alteració sanitària i social, la generalització de la infracció i la reincidència. La multa per fumar en un indret on estigui vetat es considerarà una falta de tipus lleu. La resta d’infraccions es troben dins de la franja de greus i molt greus, amb un cost econòmic molt superior. Les mateixes fonts van comentar que s’ha optat per incloure en la llei un conjunt de sancions per garantir-ne el compliment. Cal tenir en compte que la proposició de llei inicial entrada per iniciativa legislativa popular no incloïa una graella de multes.
Si aquell que fuma on no està autoritzat pagarà entre 30 i 500 euros, al responsable del local que toleri que s’estigui fumant li sortirà força més car. En aquest cas es considera una sanció greu i la forquilla de multa oscil·la entre els 500 i els 3.000 euros. De sancions greus n’hi ha més, fins a sis. I aquí entra un dels elements clau: les sales per a fumadors. La legislació permetrà que es fumi en locals públics sempre que s’habiliti una sala especial per al consum de tabac. En aquest espai no podran entrar els cambrers a servir amb l’objectiu de protegir la salut dels treballadors de l’establiment. Es tracta d’una disposició polèmica perquè no es coneixen precedents a Europa (excepte possiblement una legislació similar a Àustria) i perquè els locals d’oci ja han avançat que és inviable econòmicament.

Senyalització
No tenir senyalitzada la sala per a fumadors, servir-hi menjar o beguda o no fer-hi el manteniment es considera infracció greu . També ho serà no tenir els indicatius de prohibició de fumar. Aquest conjunt d’infraccions estarà penat amb un cost d’entre 500 i 3.000 euros. Encara, però, hi ha un últim grup de multes més cares. Es considerarà sanció greu que el responsable d’un local autoritzi expressament una persona a fumar en un espai on està legalment prohibit. També tindrà la mateixa gravetat que es detecti la presència d’un menor en les sales habilitades per als fumadors. Serà responsabilitat dels encarregats del local impedir que es produeixi aquesta situació. En tots dos casos els infractors s’arrisquen a sancions que aniran dels 3.000 als 10.000 euros. Els consellers demòcrates confien en el fet que el règim sancionador sigui només una arma dissuasiva que no hagi d’arribar a utilitzar-se perquè es compleix la llei.

EL PS PORTARÀ AL PLE L'OPCIÓ D'UNA PROHIBICIÓ TOTAL

El debat sobre si la prohibició del tabac als locals públics ha de ser total o, en canvi, s’ha de donar l’opció als empresaris d’instal·lar sales tancades per als fumadors arribarà al ple. I és que el grup socialdemòcrata ha presentat una reserva d’esmena per, justament, defensar en la sessió del pròxim 17 de maig, quan la llei s’ha de votar, la seva posició favorable a una legislació molt més estricta, similar a la que, per exemple, ara mana a Espanya, on a tots els establiments està vetat el consum de tabac. “Nosaltres no canviem el discurs i volem defensar la nostra posició i marcar la diferència”, va explicar al Diari la consellera Sílvia Bonet, representant del PS a la comissió de Sanitat del Consell General que la setmana passada va tancar el text definitiu de la proposició de llei. Des del PS, s’havia presentat una esmena on únicament es plantejava l’habilitació d’espais per fumar en supòsits molt concrets. D’una banda, a “sales psiquiàtriques de llarga estada”; de l’altra, als “espais d’ús terapèutic, i sempre que es garanteixi la protecció de les persones no fumadores”. En definitiva, el tabac quedava desterrat d’hotels, restaurants o sales de festa. La proposta socialdemòcrata, però, va ser descartada en la comissió en favor de la presentada per DA, que introduïa les sales per a fumadors.
Malgrat aquesta discrepància, tot apunta que, independentment del resultat que tingui la votació de la reserva d’esmena (previsiblement negativa), el grup socialdemòcrata donarà suport al text que, cal recordar, té el seu origen en la primera iniciativa legislativa popular que arriba al Consell General de la mà de la ciutadania.

El Govern, a través del ministeri d’Educació en col·laboració amb la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS) i l’Arxiu Nacional, ha llançat una campanya de sensibilització per a la conservació dels arxius d’empresa sota el títol de La vostra empresa és el present, els vostres arxius són el futur.