La iniciativa del programa de treball temporal que es va engegar a principis d’any va per bon camí, segons el punt de vista del ministre de Justícia i Interior, Marc Vila, que ahir va fer un balanç dels primers mesos d’aquest projecte, que de moment ha donat feina a 59 persones.

A pocs dies ja de la celebració del Primer de Maig, la Unió Sindical d’Andorra (USdA) ha concretat una mica més els actes que organitzarà enguany, després d’haver anunciat que no convocaria la tradicional manifestació que tenia lloc pels principals carrers de la capital.

Òscar Julian assumirà el càrrec de portaveu de la Unió Hotelera d’Andorra (UHA) després que Joan Antoni Azurmendi posés el càrrec a disposició del president de l’entitat, Àlex Armengol, el passat 19 d’abril, per motius personals.

Grandvalira ha renovat les certificacions en àmbits com ara la qualitat, la gestió mediambiental, la seguretat alimentària i la prevenció de riscos laborals. Entre els segells actualitzats, destaca l’ISO 22000:2005 de gestió d’innocuïtat dels aliments, un reconeixement obtingut l’any 2009 i que, després de dos anys de seguiment, ha superat l’anàlisi estricta dels punts de restauració.

Dos dels referents de la selecció dels últims anys tindran l’oportunitat de continuar al combinat nacional. Jordi Olcina i Rafa Casals, que actualment no juguen en cap conjunt del Principat, tenen el permís de FIBA Europa per poder seguir jugant internacionalment amb la samarreta d’Andorra, ja que compleixen la majoria dels requisits per poder-ho fer.

És de calaix que el Govern ha de donar exemple en el compliment estricte de la llei. De fet, n'ha de ser el garant. El govern de DA sembla que no ho veu així -o no vulgui, o no sàpiga o no pugui veure-ho. Andorra té llei de navegació aèria. La va aprovar el Consell General el 9 de novembre del 2000. És una llei complexa que té 152 articles, 4 disposicions addicionals i 2 disposicions finals.

Però el tema que ens ocupa es troba a l'article 55 que diu textualment: "Correspon al Govern la construcció, la qualificació, la inspecció i l'explotació d'aeròdroms, aeroports i heliports públics dins el territori andorrà, i l'habilitació dels corresponents despatxos de duana."

Segons la llei, queda clar que la construcció de l'heliport nacional, que serà públic, correspon al Govern. En tot cas, sembla que el govern de DA no hi vegi cap problema i no es posa guants a l'hora dir que el "concurs de l'heliport" que està licitant actualment és completament legal.

Durant la sessió del Consell General de dijous passat, vaig tenir l'ocasió de demanar al ministre d'Economia i Territori sobre quina normativa es basa el concurs de l'heliport. Els arguments esgrimits pel ministre foren d'allò més surrealistes.

El ministre defensa per una banda, que la modalitat del concurs és la que millor s'adapta a les necessitats del país -fet totalment discutible- perquè suposaria un cost zero per a l'Estat. En tot cas, no respon a la qüestió sobre si el concurs convocat pel Govern és legal o no.

Sembla, doncs, que els preocupa més un presumpte estalvi en la despesa pública que no pas respectar la legalitat. En conseqüència aquell "cost zero" permetria fer cas omís de la legislació vigent.

Per altra banda, el ministre al·lega que l'objectiu del concurs no és la concessió de la construcció de l'heliport, sinó les línies de vol. Amb tots els respectes, el ministre no deu haver llegit el títol del concurs que ell mateix ha licitat: "concurs d'adjudicació, mitjançant concessió administrativa, de la gestió de les línies de vol regular internacionals i construcció i gestió indirecta del servei públic de l'Heliport Nacional d'Andorra (HNA)" ni el mateix plec de bases que al seu article 2 diu: "el contracte de concessió administrativa comprèn igualment: a) la construcció de l'Heliport Nacional d'Andorra." Si el ministre no és capaç de presentar cap altra argumentació que les dues citades anteriorment, té un problema.

El govern de DA vol donar a concessió les línies internacionals, la construcció i la gestió durant 30 anys d'un heliport. Andorra s'hi juga molt. Per això, els socialdemòcrates exigim al govern de DA que faci la feina ben feta. Ens preocupa el desenllaç final d'aquest concurs. Segons el nostre punt de vista, el Govern té dues opcions: o replanteja la modalitat del concurs o modifica la llei de navegació aèria.

Tots dos casos suposarien un endarreriment d'uns mesos sobre l'execució del projecte però els demòcrates no tenen cap impediment per convocar de nou el concurs amb una nova fórmula de concessió que respecti la llei o canviar la llei amb el suport que tenen al Consell General. Aquesta demanda de revisió del concurs va més enllà d'un tema polític -és un tema tècnic- perquè si així ho fos, podríem discutir sobre el perquè dels terminis tan curts definits en les condicions del concurs o la manca d'un estudi de viabilitat de l'heliport que demostri que serà sostenible, entre altres.

La reunió del Consell General del dijous passat, 19 d'abril, va permetre veure clarament que el que va unir els fundadors de DA no fou gran cosa més que les ganes d'arribar a seure al Govern, desplaçant els socialdemòcrates cap a l'oposició, per aplicar una política neoliberal al servei dels grans interessos econòmics. Però, més enllà d'aquest plantejament ideològic de submissió generalitzada al «mercat», no hi ha fil conductor d'una acció de Govern.

S'estan adoptant mesures de forma precipitada, improvisada, que fan mal a la societat, perjudiquen els cabals públics i, sovint, se salten la legalitat.

Fa mal a la societat decidir un augment molt important del preu del transport públic dels escolars acceptant l'acumulació de l'IPC d'anys anteriors.

Sobta aquesta generositat vers les empreses del transport escolar quan el mateix Consell General va votar el 15 de desembre de 2011 la llei 21/2011 de modificació de la Llei d'arrendaments que estableix que una futura actualització o revisió de la renda «... s'ha de fer aplicant-hi, si escau, l'índex de preus al consum vigent, sense acumular en cap cas l'índex de preus de consum del període o els períodes suspesos».

La improvisació i el doblegament davant un sector perjudiquen a les famílies que tenen varis fills en edat escolar i que veuen augmentar així la despesa al mateix moment que elles tenen els ingressos congelats o retallats. Així ho va denunciar la consellera socialdemòcrata Rosa Gili en interpel·lar, al Consell General, a la ministra d'Educació.

Les associacions de pares ja ho han dit aquests dies: un augment del bus escolar d'un 12,5% és «desproporcionat», en uns moments que moltes famílies no poden pagar el menjador dels fills.

Perjudiquen els cabals públics les actuacions del Govern cedint dia si i dia també davant les exigències de la banca i acceptant augmentar els interessos pagats per les pòlisses de crèdit. Això quan no les substitueix per lletres del tresor que són subscrites per la banca amb una retribució molt i molt superior a la que percebia per les pòlisses de crèdit, tal i com va posar en evidència el conseller socialdemòcrata Gerard Barcia al Consell General.

La legalitat queda bandejada quan el ministeri d'Economia menysté les disposicions de la Llei de navegació aèria i planteja la licitació de la construcció d'un heliport al mig del concurs per la concessió d'unes línies de transport per helicòpter.

Ho va exposar el conseller socialdemòcrata David Rios amb les seves preguntes al Govern del dijous 19 d'abril.

Sobta -i, probablement, no ens hauria de sobtar a la vista de les noves formes de DA- que el director d'una de les dues empreses postulants ja hagi sortit el dilluns a compartir la visió de l'executiu tot manifestant que «... no hi ha d'haver cap problema»!

Que això ho digui una empresa que volia bastir l'heliport l'any 2010 en una zona que no disposava -ni disposa avui- d'accés per vehicles i que ara ha tornat a proposar ja ens va indicant el pes que té la legalitat en la mentalitat dels uns, que no els preocupa, i l'actuació dels altres, que no la respecten.

I en mig de tanta precipitació i improvisació, el cap de Govern ens ha confessat la seva por per a deliberar, per a discutir. La democràcia és «poder per discussió», deia Stuart Mill, un clàssic de la teoria liberal, però Antoni Martí no admet la discussió.

Ara no vol parlar d'ampliar l'accés a la nacionalitat. Diu que està massa ocupat, totalment concentrat, fent la seva «revolució», la de l'obertura de l'economia andorrana a la inversió estrangera.

Mireu si n'estava d'ocupat i concentrat que amb les presses per fer aprovar pel seu grup parlamentari el Pressupost per aquest exercici 2012 es van oblidar -el Govern i el Grup parlamentari de DA- una partida per a pagar el milió i mig d'euros de l'empresa consultora MONITOR GROUP que els assisteix en la seva «revolució».

Si la inversió estrangera és la culminació de la revolució de DA, com s'explica que no hi figurés aquella partida al pressupost?

¿Badada o improvisació?

Sigui el que sigui és un exemple esborronador de la precipitació amb la que actua DA.

Però sota la majoria absoluta de DA, gosar discutir el que fa el Govern s'està convertint en una actuació antipatriota.

Qualsevulla discussió és, ràpidament, transformada en una agressió contra els que manen.

La discrepància es despatxa amb rapidesa recorrent a la desqualificació, a judicis d'intencions.

Per a Antoni Martí el que compta no és convèncer, l'important és comunicar.

I fer-ho, això sí, de la manera més sorollosa possible.

Dijous passat, escoltant el sermó que el cap de Govern ens va etzibar defensant la seva oposició a la nostra proposta de modificació de l'accés a la nacionalitat vaig recordar un article de Francisco Longo, de l'Institut de Governança i Direcció Pública d'ESADE (Barcelona) que penso que defineix perfectament els discursos dels neoliberals andorrans: «Conceptes simples, d'alt contingut simbòlic, substitueixen el raonament».

La mobilització de les emocions suplanta la invitació a discernir. La construcció d'un clixé negatiu de l'adversari precedeix l'exaltació simplificada de la pròpia identitat."

És una bona descripció de la retòrica d'Antoni Martí.

Una retòrica que no pot amagar ja que, malgrat poder encarar la situació en solitari, en disposar d'una majoria absoluta per portar les seves propostes al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra després d'haver-les tirat endavant al Consell General, no fan gran cosa més que discursos.

Qui dia passa, any empeny, una altra vegada.

Dóna xifres una dona de lletres. Ho fa per valoritzar la seva llengua. Exposi’m el valor econòmic del portuguès.
En portuguès hi parla el 4,3% del PIB mundial. Un 2% del comerç mundial es fa en llengua portuguesa. En total la lusoeconomia mou 442.000 milions d’euros. Molts diners.

Dóna molt valor, per exemple, al portuguès en el món econòmic.
És que és la llengua de les economies emergents. La gent pensa només en el Brasil. Però també cal pensar, per exemple, en An-gola.

Vol dir que no mana l’anglès?
L’anglès ningú no el qüestiona. Per això avui dia l’anglès no serveix d’element diferenciador. En canvi, el portuguès s’ha de veure com una plusvàlua. Per a l’economia i per al món laboral. El parla menys gent (que l’anglès). Però el parlen 254 milions de persones a tot el món!

Diu que Andorra és prioritària per a Portugal quant a l’ense-nyament de la llengua.
El nostre objectiu, d’acord amb els convenis i respectant gradualment els temps és anar integrant el portuguès als tres sistemes educatius.

I la seva feina no és més prioritària a Espanya, on la comunitat portuguesa és més gran?
Però percentualment el nombre de nadius lusitans que hi ha Andorra és major. Hi ha molt per fer aquí pel portuguès. S’ha d’intentar integrar-lo. És un repte bonic donar suport a una comunitat que ha fet molt per Andorra i transmetre l’orgull de ser portuguès i de tenir la llengua que tenim. També és prioritari per una altra raó:?per fomentar el cuquet dels nadius no-lusitans.

Torno als nadius lusitans o descendents d’aquests. Vol dir que no parlen el portuguès amb habitualitat?
La comunitat portuguesa que viu aquí adora la seva pàtria i les seves tradicions;?la seva portugalitat. Però el català i el castellà són molt lapa [ho diu somrient, en positiu] i les interferències són molt habituals. L’educació és la que posa les coses al seu lloc.

Vaja, parlar la llengua com els descobridors la van estendre pel món.
No és només la llengua materna. És no perdre els seus orígens. Saber la llengua materna no suposa no integrar-se al lloc de residència. Un s’ha d’integrar, aprendre els costums i la manera de fer d’allà on viu. Però també fer prevaldre la seva cultura originària.

A banda de temes econòmics o per entendre la llengua d’una de les grans cultures mundials, perquè m’hauria d’interessar el portuguès.
Per petits detalls socials. Per no entrar en mals entesos. Miri, si el convida a sopar a casa seva un portuguès i li ofereix un bacallà... no li digui que és exquisit, que vol dir rar! I no li expliqui que vol portar el cotxe al taller, que és a l’oficina entès com a despatx. Són elements anecdòtics que ens fan riure. Però conèixer una llengua és apropar-se a la cultura de l’altre.

Tot s’hi val. La tàctica ultradefensiva del Chelsea va tenir premi, com fa unes temporades la de l’Inter de Milà, i els de Roberto di Matteo van eliminar el campió en empatar 2 a 2 i fer bo l’1 a 0 de l’anada. Ho van fer amb un gol a les acaballes de Fernando Torres –la bèstia negra dels blaugrana– i això que van jugar amb deu jugadors bona part del partit per l’expulsió infantil de Terry.
El discurs de l’FC?Barcelona i el Chelsea va ser el mateix que el del partit d’anada. Els de Pep Guardiola van portar la iniciativa del joc davant uns londinencs tancats amb pany i forellat. Els blaugranes van sortir a per totes i al minut 2, Leo Messi va combinar amb Alexis Sánchez i el crac argentí, tot sol, va enviar a l’exterior de la xarxa. La pitjor notícia per als de Guardiola va ser la lesió de Gerard Piqué, que va xocar contra Víctor Valdés. El defensa va continuar al terreny de joc deu minuts. Després d’aquesta jugada, Messi va realitzar una paret de luxe amb Cesc i Cech va refusar amb el peu. El refús el va recollir Iniesta i Terry va salvar. Al minut 24 va arribar la millor oportunitat del Chelsea. Drogba es va aprofitar d’un Piqué marejat i tot sol va estavellar el seu xut a l’exterior de la xarxa. Pep Guardiola va reaccionar ràpid i el va substituir per Dani Alves. Al minut 34 va arribar l’1 a 0 amb un gol de Sergio Busquets a porteria buida després de fer bona una assistència d’Isaac Cuenca. Dos minuts després, el capità del Chelsea es va autoexpulsar després de donar un cop de genoll a la part de darrere de la cuixa a Alexis Sánchez. L’àrbitre turc Cüneyt Çakir el va expulsar. L’assetjament blaugrana va continuar i Iniesta va marcar el 2 a 0 en aprofitar un servei de luxe de Leo Messi. I tal com va passar al partit d’anada, en els minuts d’afegitó, el brasiler Ramires va convertir una assistència de Lampard en una vaselina que va superar Víctor Valdés. Massa premi per a un equip ultradefensiu.
A la represa, Messi va fallar un penal dubtós de Drogba sobre Cesc. El travesser va impedir el gol de l’argentí. Al minut 81, Alexis Sánchez va marcar amb un fora de joc dubtós assenyalat per l’assistent i un minut després Messi va estavellar una pilota al pal. Amb un Barça abocat a l’atac, Fernando Torres es va aprofitar d’una pilotada per sentenciar. El campió, out.

EL MADRID APOSTA FORT PER ELIMINAR L'AMFITRIÓ PER SER A MUNIC

Per obligació de la UEFA, però José Mourinho va tornar a realitzar una roda de premsa prèvia al partit d’avui (20.45 hores) al Santiago Bernabéu contra el Bayern de Munic. Va tornar a deixar anar algunes perles. “Per ser justos, no he tingut gaire sort en les semifinals. Vaig perdre’n una amb un gol que no va ser perquè la pilota no va passar la línia, una altra temporada vaig perdre als penals, que és una qüestió de mala sort, i la temporada passada vaig perdre d’una manera que tothom recorda. Aquesta espero guanyar-la, tot i que vam perdre el primer partit amb un gol en fora de joc. Espero que aquesta vegada passem, perquè aquests jugadors s’ho mereixen”, va indicar el tècnic portuguès de l’equip blanc.
De la seva banda, Jupp Heynckes continua convençut que el seu equip estarà a la final de Munic. “Tinc jugadors amb més de 100 partits internacionals, no s’impressionaran per l’ambient del Bernabéu. El clima d’aquest estadi és fantàstic, però no s’impressionaran.”

El Club Vòlei Andorra, un cop finalitzada la temporada té molta feina fosca als despatxos, i l’entitat presidida per Nacho Maset, que compta com a alma mater amb Lluís Hillaire, ja ha començat a moure fils. El primer d’ells va fer una petició de suport econòmic a Andorra Turisme i fa poc va rebre la resposta de la societat que no va ser l’esperada. “No entrem dins de la seva manera de fer perquè la promoció exterior no és la que ells volen. Sense un retorn directe a Andor­ra”, va explicar el tècnic del CV?Andorra, Lluís Hillaire. Per tant, el segon objectiu del club s’està treballant des de fa dies i s’està buscant tancar alguns patrocinadors privats. “Com va? Estem esperant una resposta. De moment, no ens han dit res. Hem parlat amb sis  patrocinadors i no tenim res.”
El curs passat, a la Superlliga 2 el pressupost del club va ser de 120.000 euros –la subvenció de Govern va ser de 108.000, amb la rebaixa del 10%–. Des del club s’intentarà arribar a tenir 75.000 euros més, que és la quantitat que ells pronostiquen per poder inscriure’s a Superlliga. “Com a data límit per reunir aquests calés ens posem la primera setmana de juny, si no reunim aquesta xifra o aproximada ja veurem què fem”, va indicar Hillaire. La inscripció per jugar a la Superlliga la temporada passada va ser de 6.000 euros i els clubs preveuen que la       data límit serà a mitjan o final de juny.

FEV i Superlliga 2 s’uniran
El plantejament de la Federació Espanyola de Vòlei sembla que és clar, però tot està en estat embrionari. L’objectiu de l’ens serà unir la FEV i la Superlliga 2 i crear dos grups. “Els desplaçaments d’aquesta categoria són molt més cars, ja que a Superlliga es viatja a ciutats com Sòria –on milita l’andorrà Xavi Folguera–, Saragossa, Terol, Castelló, Eivissa o Almoradí. Són set equips que es troben molt a prop”, va dir Hillaire, que està igual d’il·lusionat que els jugadors. “Ells s’ho mereixen i volen estirar més la seva carrera.”

Reforçar i convèncer

La plantilla actual, il·lusionada

Alguns són molt veterans i d’altres són joves amb molta projecció. La plantilla que dirigeix Lluís Hillaire va assolir l’ascens amb jugadors com el lliure José García, també del millor receptor punta de la categoria, el brasiler Geni da Silva o de Javi Borrego i Héctor García. També estan els joves David Castillo, Iván Lanza, Erik Olivera o Christian Salvador. “Si em fa il·lusió jugar a Superlliga? Clar! Això sí, necessitem una sèrie de reforços i una estructura d’equip. Això té uns costos i si no trobem els patrocinadors millor ens quedem on som. Hem viscut en anteriors èpoques del club i les hem vist de tots els colors. No hem de sortir per sortir”, va dir José García.