El Principat ha estat i és terra d’acollida. Ara. O més que ara, que la situació també és la que és, d’ençà dels anys de la dècada del 1960, quan la revolució de la neu i del comerç feien sorgir llocs de treball com bolets a la tardor. Però no sempre havia estat aquesta la idiosincràsia de les Valls. Anys enrere, la misèria era mestressa d’aquestes ter­res. I els seus homes i les seves dones havien de buscar-se les    gar­rofes allà on podien. Andorra no era terra d’immigrants. També ho era d’emigrants. Noies, dones, que anaven a servir en cases bones de Barcelona. Joves ben fornits que anaven a veremar o a segar en contrades relativament properes del cantó francès. O que  amb l’experiència de les mines de ferro del Principat s’oferien a d’altres companyies mineres de la vora. Els uns, els que al seu dia van deixar el Principat, i els altres, aquells que hi van venir, buscaven una vida millor. Guanyar-se el pa. La vida. Hi deixaven el seu lloc d’origen amb temor. I sempre, ho gairebé, amb una maleta sota el braç on hi cabien, i encara sobrava espai, totes les pertinences que tenien. I molta il·lusió. La il·lusió de trobar quelcom millor on dur a terme un projecte de vida.
Tot aquest pou de sentiments viscuts per desenes, centenars, alguns milers de persones lligades un dia o un altre al Principat són els que vol evocar l’escultura Homenatge a l’immigrant. És una ofrena de Casa Galícia al comú d’Andorra la Vella. Una mena d’agraïment dels immigrants gallecs a la bona acollida històrica que han sentit, que han tingut al Principat. Una escultura creada per un immigrant de Villalba, a la província de Lugo. Un Antonio Tenreiro que quaranta anys després de fer la maleta al seu poble d’origen ja se sent més d’aquí, del Principat, que d’allí. La maleta, doncs, no podia faltar en aquest tribut a l’emigrant / immigrant. “Quan surts de casa, quan deixes la teva terra, agafes fort la maleta i mires a l’horitzó”, asegura Tenreiro.
L’home de la maleta, com també s’ha denominat l’obra, ubicada a la plaça del Poble que simbolitza un punt de trobada de gent i cultures, fa uns dos metres i pesa uns 140 quilos. Tenreiro, que usa multitud de materials, es va inclinar en aquest cas pel ferro corten. I el va rovellar. Així aguanta per sempre més les inclemències meteorològiques. Un home gran perquè no volia que l’immigrant “es vegi petit”. Un “home caminant i buscant un altre indret per projectar-hi el seu futur”. Amb la maleta per bandera.

El detall

El secretari general
d’Emigració de la Xunta de Galícia, Santiago Camba, va presidir la inauguració de l’escultura, el setembre passat.

On ho trobaràs?

A Andorra la Vella
L’escultura d’homenatge a l’immigrant està ubicada a la plaça del Poble, molt a prop de la sortida de l’ascensor Vinyes.

Zapatero, que es va reunir al Palau de la Moncloa amb la secretària d’Estat dels Estats Units, amb motiu de la seva visita oficial a Madrid, va informar Clinton dels esforços que la UE està realitzant per assegurar l’estabilitat de l’euro i millorar la seva governança econòmica.
D’aquesta manera, Zapatero responia a les paraules de Clinton que, hores abans, després de reunir-se amb la ministra Trinidad Jiménez, animava el govern espanyol a completar el paquet de reformes econòmiques que té en marxa, tot i que va dir que entén que es tracta de mesures “difícils” i que necessiten “temps i paciència”.
A més, durant la trobada, Zapatero i Clinton van passar revista a les grans qüestions internacionals i a l’estat de les relacions bilaterals. Ambdós van coincidir que la primavera àrab és una oportunitat de democratització de les societats d’aquests països i que la comunitat internacional ha d’exercir una tasca d’acompanyament.
En el cas de Líbia, van refermar el compromís de mantenir la pressió sobre el règim libi i aplicar amb firmesa les resolucions del Consell de Seguretat de Nacions Unides (CSNU) i, pel que fa a Síria, el president espanyol va reiterar davant Clinton la seva gran preocupació per la repressió, advocant per un procés de diàleg integrador.
Durant la reunió, es va comprometre la intenció del govern d’Obama d’iniciar a l’Afganistan el replegament nord-americà a partir de juliol i Clinton va reconèixer l’important esforç realitzat per Espanya, tant amb la presència de les seves forces armades, com amb la formació de l’exèrcit i forces de seguretat i les seves aportacions en cooperació i fons multilaterals.

Dues visites més
Hillary Clinton va fer dues visites més. L’una al cap de l’oposició, Mariano Rajoy, i l’altra al rei Joan Carles, que va rebre la cap de la diplomàcia nord-americana en crosses en la que va ser la primera compareixença pública des de l’operació de genoll. Rajoy va exposar a Clinton que el camí de les reformes és l’adequat per sortir de la crisi i que no es pot comparar Espanya amb Grècia.

EL JUTGE INTERROGA BAUTISTA I DOS DIRECTIUS MÉS DE L'SGAE

Els jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz interrogarà avui el president de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE), Teddy Bautista, i dos directius més d’aquesta entitat, el director general Enrique Loras i el director financer Ricardo Azkoaga, i decidirà si és necessari imposar-los mesures cautelars. Demà seran posats a disposició judicial els altres sis detinguts.
Mentrestant, els representants del món de la cultura no han estat indiferents a aquests fets, i ahir van advocar perquè la justícia “arribi fins al final”. L’escriptor Luis García Montero va afirmar durant la presentació del manifest Una il·lusió compartida al Cercle de Belles Arts de Madrid que “si és cert el que es diu, seria l’acte de pirateig més gran que mai s’hagi produït en la història recent d’aquest país”.

Diuen que la millor manera de conèixer una ciutat és caminar-hi. Motius catòlics, ira, confiança nacionalista, ideals polítics, liberalisme social, art contemporani, surrealisme i altres elements es conjuguen en aquest passeig imperdible per la capital d’Irlanda del Nord. Una oportunitat de conèixer aquesta ciutat d’una manera ben diferent. El tour es pot realitzar amb el famós taxi negre (black cab), però la recomanació és experimentar per un mateix. Pintures de guerra i el silenci creat per la mateixa expectació.
Belfast és una ciutat on les parets estan totes cobertes de murals qua actuen com si d’una pantalla de cinema es tractés. Projecten imatges d’un passat recent i un present marcat per una intensa agitació política. Tot està fixat per dos carrers molt importants: Shankill Road (protestant) i Falls Road (catòlic). Tots dos estan separats pel mur de la pau, d’unes tres milles de longitud. A Shankill Road hi trobes nombroses banderes angleses, amb la vorera pintada de vermell, blau i blanc, que donen la benvinguda a un barri solitari, farcit de descampats i casetes residencials. Els murs estan ornejats amb pintures bèl·liques o la mateixa reina d’Anglaterra. En sortejar el mur de la pau, trobes Falls Road, la zona catòlica. Aquí les pintures són ben diferents i veus al·lusions a l’IRA (Irish Republican Army), les víctimes del conflicte o Bobby Sands (membre de l’IRA que va morir a la presó després de 66 dies de vaga de fam). També s’hi veuen murals que reivindiquen lluites més enllà de les seves fronteres que advoquen per la pau. El costat més fosc de Belfast amb escenes bucòliques i angelicals. Cas a part és la ciutat de Derry, al barri del Bogside, escenari del famós Bloody Sunday (Diumenge sagnant) on l’art, la guerra i la pau arriben a un punt d’unió. Els murs de les cases s’han omplert del color i la història que hi ha a l’ambient. Per tant, pintures, murals que van néixer amb un fi polític i reivindicatiu. Murals que formen part del que podria anomenar-se com a turisme polític. Un important llegat pictòric d’una història amb molta sang innocent.

RECOMANEM

El castell de Belfast
Aquest bonic castell de finals del segle XIX té unes vistes impressionants i un entorn espectacular. Un passeig preciós per uns paisatges difícils de descriure.

Dijous, 30 de juny, es tancava oficialment l’exercici esportiu 2010-2011 i es manté la incertesa sobre si es podran per­­cebre les quantitats pendents –el mes de maig i retencions del 35% que es van fer en les mensualitats de quatre mesos més–. Els jugadors esperen amb preocupació notícies però mantenen la confiança en el club i que es pugui resoldre el problema. Des de l’entitat, el director gerent, Emili Puig, cridava a ser pacients davant una situació que reconeixia complicada i inhabitual.
En el fons dels problemes econòmics hi ha 50.000 euros de subvenció del Govern que la directiva de l’Andorra considera que li pertoquen, que tenia pressupostats segons el compromís adoptat pel Govern i que no ha rebut. Puig va explicar que “si no tenim els diners no podem pagar els jugadors. És cert que és una situació complicada, però hem de tenir paciència i confiar en la resposta del Govern”, va explicar. El gerent hi va afegir que té molt clar que aquest escenari “no és culpa nostra, ni tampoc de l’actual Govern”, i deixa clar que el club treballa amb vista a la temporada vinent sense pensar de moment en la pitjor de les situacions, que és clar que de donar-se pot acabar afectant decisivament el pres­supost per a la lliga de l’any que ve.
Es planifica, treballant també a la recerca de patrocinadors però no es tanca cap operació esportiva, ni renovacions ni nous fitxatges –s’ha anunciat que es volen fer quatre incorporacions–. Tot i que no s’ha fet pública l’entesa, que es tancaria en funció del projecte esportiu, en principi Xavi de la Rosa seguiria al capdavant de l’equip des de la banqueta. I els jugadors que van finalitzar la temporada passada es­peren a saber quins són els plans per a la temporada vinent i sobre la regularització de les nòmines. Nacho Llamas va explicar que “és una situació difícil”, però es va mostrar optimista. “Tranquil·litza que el club hagi fet la inscripció per a la propera temporada. Amb l’entrada del nou Govern, potser tot s’està retardant, però a nosaltres no ens queda més que esperar”. Ell, juntament amb Carlinhos, Paulinho i Cabinho, són els quatre jugadors amb contracte. També es compta amb Aitor Rubio, Ludo i Jona, tres homes del país. “Jo no sé res de com està el tema del sou. Preocupa una mica, però tampoc no podem fer-hi res”, va dir el porter. Jona va valorar que “esperem que se solucioni, perquè ens han dit que si no hi ha subvenció no es podrà cobrar. No s’ha parlat ni d’aquest tema ni de la temporada vinent”.
Un cas més particular és el de Moisés. El jugador brasiler ja va comunicar al club que abandonava l’entitat quan acabés la temporada i ahir es va mostrar inquiet perquè no tenia notícies sobre com es resoldria la qüestió econòmica. “Estic esperant una resposta des de fa un mes i no tinc cap tipus de notícia per part del club. Estic preocupat perquè el meu únic vincle amb el club és ara mateix aquest deute. Els jugadors som perjudicats, perquè som els que hem estat corrent tota la temporada”. De tota manera es va mostrara esperançat que la qüestió es pugui solucionar. “No he tingut problemes en nou anys a l’Andorra, o sigui que no crec que els tingui ara.”

LA CATEGORIA ES POT QUEDAR AMB 15 EQUIPS

De les dues places que restaven per conformar a la segona divisió, i a les quals  podrien tenir accés l’Esplugues-Martorell, el Leganés i l’Alacant per aquest ordre de preferència, només els primers han complert amb els requisits d’inscripció. Els altres dos clubs demanen més temps per poder formalitzar l’ingrés, però des de l’LNFS?no s’està disposat a concedir la prerrogativa. Per tant, i tenint en compte que dimarts se sorteja el calendari, la competició podria quedar formada per 15 equips.

Entre els arrestats hi ha el president del consell de direcció, Eduardo Teddy Bautista, el director financer, Ricardo Azcoaga, i el director general de la filial Societat Digital d’Autors i Editors, José Neri, al qual els investigadors assenyalen com el màxim responsable de la trama delictiva. Mentre que consideren que Bautista tenia coneixement del desviament de fons.
El jutge Pablo Ruz va autoritzar el bloqueig i l’embargament de diversos comptes bancaris. La causa ha estat declarada secreta i va començar el març del 2010 per una denúncia per part d’anticor­rupció. La investigació tracta un suposat desviament de fons en la filial digital, segons va informar la guàrdia civil. Ara per ara, se’ls imputen delictes societaris i d’apropiació indeguda per haver creat una estructura  al voltant de       l’SGAE que s’hauria enriquit amb una beneficiosa relació econòmica amb les entitats del denominat “grup SGAE”, segons un comunicat de la guàrdia civil. En la nota de premsa s’explica que “en el marc de la investigació, igualment estan implicades algunes de les entitats depenents de l’entitat de gestió de drets d’autor”.

Escorcolls
La guàrdia civil va realitzar set escorcolls, entre ells a la seu central de l’SGAE, a diverses empreses i domicilis particulars. Els agents van entrar en la seu central de l’entitat a les onze del matí i durant més de set hores es va dur a terme l’escorcoll. Els treballadors de l’SGAE van ser retinguts una estona al pati inferior del Palau de Longoria i després van ser evacuats per departaments. A la sortida els van increpar indignats que es van apropar a la porta.  
L’SGAE, en un comunicat, va confiar en la innocència dels directius i espera “conèixer el sentit de les investigacions i dels escorcolls”. També va manifestar la “sorpresa” perquè l’acció ha tingut lloc un dia després de les eleccions a la junta directiva de l’entitat, en la qual han participat més autors en tota la història recent”. La Candidatura Professional d’Autors i Compositors, que dóna suport a Bautista, va aconseguir 30 dels 38 membres de la junta. Alguns integrants de la nova junta directiva van tenir ahir a la tarda una trobada en què van reclamar la “presumpció d’innocència” dels detinguts i van fer públic el “respecte cap a les actuacions judicials i policials” que tenen lloc, en espera que es conegui el final de la investigació.
Caco Senante, integrant de la junta de l’SGAE, va mostrar el seu suport i el de “la majoria dels socis” al president de l’SGAE. “No som conscients que s’hagi comès res il·legal”, va assegurar el músic. Senante també va assenyalar que “tenim molts enemics i hi ha molta gent que no vol pagar per l’ús del nostre talent”, i hi va afegir que es tracta “d’interpretacions lamentables” d’uns fets que “si queden en res, segur que els mitjans no posen el mateix esforç a dir-ho”. D’altra banda, el president de l’Associació d’Internautes, Víctor Domingo, va acusar el ministeri de Cultura de no haver fiscalitzat correctament els comptes de l’SGAE. “El que ha passat és un toc d’atenció per al ministeri i la ministra González Sinde”, va dir Domingo.

PERFIL

Eduardo ‘Teddy’ Bautista, President de l’SGAE

34 ANYS DINS DE L’SGAE

Eduardo Teddy Bautista ha estat músic, actor i compositor, però és més conegut per la tasca que ha realitzat dins de l’SGAE, que presideix des del 1995 i dijous passat va revalidar el càrrec. Bautista porta 34 anys dins de la Societat General d’Autors i Editors, a la qual va entrar el 1977 com a integrant de la junta directiva, i també ocupa la presidència de la Fundació Autor i la Societat Digital d’Autors i Editors. La gestió de Bautista ha estat notícia en diferents moments per assumptes com el cobrament de drets en establiments públics, noces, concerts benèfics o en representacions teatrals tradicionals, i sobretot pel cànon digital i la legislació de les descàrregues per Internet.