I ja ha fet el primer pas presentant la candidatura a la Unió Ciclista Internacional (UCI) per acollir l’any vinent la màxima competició internacional de bicicleta de muntanya. Així ho van confirmar al Diari fonts del comú de la Massana, principal impulsor de la demanda, que ha comptat amb el suport de la Federació Andorrana de Ciclisme, encarregada de fer efectiva la sol·licitud, Andorra Turisme i Vallnord, que repetiria en el Bike Park de Pal les experiències del 2008 i del 2009, que van ser resoltes amb èxit.
Andorra ha enviat una carta a l’UCI amb el dossier que s’ha d’omplir per demanar organitzar una prova de la Copa del Món i que, entre altres coses, inclou les preferències sobre quan es vol acollir la competició (s’ha d’incloure un parell o tres de possibles dates). El comú de la Massana, amb el responsable de Turisme, Sergi Balielles, com a impulsor, i Andorra Turisme aposten per recuperar la BTT en un període de l’any que serveixi per augmentar de manera significativa la presència de visitants. En aquest sentit, el mes preferit seria el de juny i comptaria amb la complicitat del calendari provisional de l’UCI, que preveu competició el cap de setmana del 15 i 16, tot i que coincidiria amb el Campionat d’Europa de cross country, a Berna.
La demanda d’Andorra inclou l’organització de dues disciplines presents a la Copa del Món, el cross country i el descens, deixant de banda el cross country eliminator, que ha entrat enguany en el programa de proves.
El termini per presentar les candidatures a l’UCI es tancarà dimarts vinent i les fonts consultades han confirmat que Andorra tindrà competència, tot i que creuen que el bon posicionament del Principat per les dues edicions anteriors organitzades li                    garanteixen una bona entrada en l’organisme internacional. Per als països, rebre la Copa del Món representa un actiu important, tant a nivell de repercussió mediàtica com turística. Sense anar més lluny les edicions organitzades a Vallnord van ser seguides in situ per uns 34.000 aficionats, segons es va informar en el seu moment.  

Una més
L’aposta l’any vinent per la màxima competició de BTT se suma a les que enguany ha fet Andorra Turisme per l’esport com a atractiu per rebre més visitants. L’estrena de l’Andorra Triatló, el 29 de juliol vinent, és el primer exemple d’aquesta política, al qual s’ha de sumar el 29 de setembre l’organització de L’Etape, prova cicloturista que repetirà el recorregut de l’etapa del Tour de França del 2009 entre Barcelona i Andorra.

PRÈVIES

DOS BONES EXPERIÈNCIES EL 2008 I 2009

El Bike Park de Vallnord ja té experiència a l’hora d’acollir la Copa del Món UCI de BTT. La competició va aterrar per primera vegada l’any 2008 –dies 1 i 2 de juny– amb la disputa de tres disciplines, cross country, four cross i descens, tant en categoria masculina com femenina. L’arribada per primera vegada de la Copa del Món va engrescar els aficionats que, segons l’organització, es van aplegar en una xifra propera als 20.000 en els tres dies de la competició (el primer era d’entrenaments). La bona resposta, tant a nivell d’espectadors com organitzativa, va portar la Unió Ciclista Internacional (UCI) a confiar l’any següent de nou en Andorra per acollir el circuit. El 2009, la Copa del Món va celebrar-se a meitat del mes de maig, amb uns 14.000 aficionats al Bike Park, i el cross country va caure del programa de curses. La data va fer treballar de valent l’organització per condicionar els circuits degut a l’abundància de neu. Aleshores Vallnord, vist l’èxit de la segona edició i la bona valoració de l’UCI, es plantejava repetir el 2010 i fins i tot estudiava poder ser l’escenari del Mundial el 2012. La sorpresa negativa va arribar al juny, quan l’organisme internacional va deixar el Principat fora del calendari, que va reduir les proves. L’any vinent Vallnord podria agafar el relleu.

Espot va criticar la política comercial de Vallnord i va demanar als seus responsables més “professionalitat” i “rigorositat” a l’hora de fer els pressupostos. El cònsol va remarcar que mentre que al comú es fan esforços de contenció i es deixen de fer inversions a la par­ròquia, al final de temporada “hem de portar un xec pel dèficit de Vallnord”. En aquest sentit, va explicar que cal canviar la política comercial i va assegurar que es farà. Així, va informar que en la darrera reunió del consell d’administració es va decidir fer una taula rodona per trobar noves opcions. “M’agrada que la gent pugi a esquiar, però no estic tan encantat que si pugen 4.000 esquiadors 1.500 o 2.000 no paguin pels 2x1 o aquestes promocions que al final d’any ens toquen el crostó a la comptabilitat”, va manifestar Espot.
El mandatari ordinenc va recordar que malgrat la bona qualitat de la neu d’aquesta temporada, “estic descontent dels serveis”. Així, parlant dels “quadres superiors”, va afegir que “si tenen un sou més elevat els exigeixo més. Si són bons per cobrar també ho són per treballar”. Amb tot va assegurar que “no demanaré canvis de persones”, però va deixar clar que “el consell d’administració marcarà directives noves en l’àmbit comercial i el braç executor serà el director general. Si no les porta a terme ho revisarem, però si fa la feina evidentment que no”.

Privatització
El conseller de la minoria Enric Dolsa va atribuir bona part del deute del comú als números vermells del domini d’Arcalís. És per això que va demanar que es tornés a posar sobre la taula la proposta de privatitzar l’estació per evitar “el llast continuat” que representa per a les finances del comú, i més tenint en compte que no hi ha perspectives de millora a curt termini.
Ventura Espot no va rebutjar la proposta, però va remarcar que de moment no existeix aquesta possibilitat perquè no s’ha presentat ningú. “És clar que és una solució per a les finances del comú, però l’inversor no el conec. Estaria encantat de qualsevol persona, empresa o entitat que volgués invertir a Vallnord o Arcalís, i l’esperem amb els braços oberts”, va comentar, però hi va afegir que cal que “s’avingui a unes regles de joc”.

SUPERÀVIT D'1,4 MILIONS EN ELS COMPTES DEL 2011

La sessió de consell de comú celebrada ahir a la tarda a Ordino també va servir per aprovar la liquidació dels comptes de l’exercici 2011. Segons va explicar el conseller de Finances, Jordi Ordóñez, la corporació ha aconseguit un superàvit d’1,4 milions i va destacar la disminució de la despesa corrent (un 6,16% menys) gràcies a la reducció en despesa de personal, l’estalvi aconseguit en lloguers i 20.000 euros estalviats gràcies a la central de compres conjunta amb la parròquia de la Massana. Amb tot, la corporació ha patit una disminució del 9,23% dels ingressos corrents en relació amb el 2010 i un 35% des del 2009. Una davallada que el conseller de Finances va atribuir a la reducció dels ingressos relacionats amb les taxes i impostos de construcció i a les transmissions patrimonials, que va indicar que des del 2010 s’han reduït un 40%.
Pel que fa al deute, s’ha aconseguit rebaixar de 803.000 euros situant-se en 21,3 milions. Ordóñez va indicar que les dades tenen lloc per “la política de contenció i inversió limitada”. Així, malgrat que la caiguda dels ingressos ha fet baixar el sostre d’endeutament un 18%, actualment el comú supera el límit en un 9%.

VUIT PADRINS PODRAN CONREAR ELS HORTS SOCIALS

El comú d’Ordino va sortejar ahir els horts socials per a jubilats i va poder donar resposta a tota la demanda que tenia. Tot i que s’havien rebut onze sol·licituds, la demanda és de vuit persones ja que la resta van ser descartades “per motius de salut”, com va indicar la responsable de la casa pairal, Rosa Florit. Dos dels participants tindran hort per primera vegada.

L’accent es posarà, de manera especial, a Andorra la Vella i Escaldes. El nou model se sustentarà sobre tres potes renovades: un grup especialitzat en la vigilància de les fronteres, la denominada policia administrativa i un altre col·lectiu, probablement el més important, que serà el que es dedicarà a patrullar. Es mantenen gairebé com fins ara les àrees de policia criminal, que es dedica a la investigació. I l’àrea tècnica, d’on se n’ha separat fronteres i la policia administrativa.
Després de decidir recuperar alguns efectius que estaven fent tasques que es considera que podien assumir altres professionals (com ara, per exemple, la vigilància de certs edificis), i un cop confirmada la direcció, formada pel triangle que configuren els tres comissaris majors del cos (Jordi Lluís, Frederic Gutiérrez i Teresa Ferreira), el ministeri va procedir a fer un estudi de les necessitats amb els recursos existents abans de procedir a una              reestructuració que fa unes setmanes va ser comunicada tant als sindicats que apleguen la major part dels treballadors del cos com al conjunt d’agents. De fet, fins i tot es va obrir un termini per tal que els policies poguessin triar, si esqueia, el grup al qual preferien ser assignats.
El canvi més profund és el que afecta la fins ara denominada àrea de seguretat ciutadana i policia de proximitat. Es mantenen els despatxos parroquials oberts. Però amb el mínim d’efectius. Hi haurà torns de dos agents que garantiran l’atenció administrativa a les parròquies i una primera intervenció en cas que sigui necessari. Però el gros de les patrulles tindran com a base el despatx central “tal com es feia temps enrere”, segons les fonts consultades ahir, que van recordar que la feina s’iniciarà a Escaldes per repartir-se, posteriorment, arreu del país en funció de les necessitats del servei. Les fonts consultades van assegurar que d’aquesta manera es poden optimitzar millor els recursos.
Aquest canvi en la policia de proximitat no vol dir que no es consideri positiu l’esforç fet per cobrir policialment i de manera directa i estable totes les parròquies. Però davant les necessitats actuals i amb la intenció de procedir només a les incorporacions imprescindibles, s’ha mirat d’organitzar el servei d’una altra manera. L’àrea de policia criminal serà comandada pel director ajunt Frederic Gutiérrez. La també directora adjunta Teresa Fer­reira s’encarregarà de coordinar, segons les fonts consultades ahir, les tres noves àrees: despatx (que gestiona l’atenció al públic, la centraleta de comandament i l’atenció als detinguts), fronteres (amb una vintena d’agents) i patrulles. Finalment, l’àrea tècnica, que es responsabilitza dels atestats en matèria de circulació, de la formació del personal i de l’arxiu, serà comandada per la comissària Maribel Lafoz.

ANUL·LACIÓ D'UNA CINQUANTENA DE PERMISOS DE RESIDÈNCIA

El departament de policia ha incoat una cinquantena d’expedients de proposta d’anul·lació del permís de residència i treball a persones que, segons ha pogut constatar el cos d’ordre, no resideixen ni treballen de forma permanent ni efectiva al Principat. El seguit d’expedientats apareixen en el darrer Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA), la via perquè ha optat el cos d’ordre per comunicar el procediment de retirada del permís “atesa la impossibilitat de fer la notificació, en trobar-se en parador desconegut”, tal com assenyala l’edicte. Ara les persones que apareixen als edictes disposen d’un termini de deu dies per al·legar el que estimin pertinent.
Des del departament d’Interior van exposar ahir que aquest és un procediment habitual que du a terme la policia per tal d’evitar fraus així com l’atorgament de permisos de residència i treball a persones que ja no fan vida al país. La tasca, que es fa “amb el màxim rigor”, segons van puntualitzar des del ministeri, s’ha anat fent en el passat i hi ha la voluntat de continuar-la desenvolupant.
Tal com van detallar ahir, al cos de policia poden arribar indicis que algú, malgrat disposar de l’autorització legal per residir  a Andorra, no ho faci de manera real. Així doncs, les alertes poden arribar a través dels controls permanents dels agents desplaçats a les fronteres (pot ser, per exemple, que la persona visqui a l’Alt Urgell i no ho hagi comunicat) o avisos per part dels comuns (actualment estan centrats en la neteja dels censos de població per determinar quanta gent viu realment al Principat) i altres administracions. La constatació, van explicar, també es pot fer arran de l’acumulació de pagaments pendents, com per exemple impostos, taxes o sancions diverses.

Els petits amants del bàsquet ompliran el Principat durant els quatre dies d’aquest pont gràcies a la quarta edició del TIM Pirineus, que aplegarà 79 equips.

Segons un comunicat del Govern, el ministre Alcobé ha transmès a la ministra Pastor la seva preocupació per l’estat de les obres a la carretera N-145 i la necessitat de dur a terme una actuació urgent per garantir la seguretat dels vehicles i millorar-ne el seu nivell de servei. La ministra s'ha mostrat receptiva a trobar una solució. Durant la reunió el ministre Alcobé ha recordat a la ministra Pastor que Andorra acollirà a principis del 2014 el XIV Congrés Internacional de Viabilitat Hivernal en el que espera hi hagi una àmplia participació espanyola. La ministra ha ofert tota la col·laboració, nomenant un responsable per coordinar la seva participació. D’altra banda, s’ha convingut iniciar les negociacions d’un conveni bilateral de transport de mercaderies i passatgers entre Andorra i Espanya. En relació a l’aeroport de La Seu d’Urgell–Pirineus, la ministra s’ha compromès a avançar en el dossier per reconvertir-lo d’aeròdrom privat a aeroport comercial

Les estadístiques són molt il·lustratives i  mostren que la pista més complicada que hi ha a la Segona Divisió és la del Manzanares FS, precisament la que dissabte visitarà l’Hotels Plaza Andorra. Un repte complicat però que afronten amb esperança, ja que els play-off d’ascens encara els han d’assegurar.

Estadística posa de relleu que el nombre d’abonats als serveis de telefonia al mes de març se situa en 48.821 pel que respecta a la fixa, i 64.703 pel que fa a la mòbil. La tendència mensual dels dos serveis presenta variacions marginals, però reiteradament a la baixa durant el 2011 i el que portem d'aquest 2012. En aquest sentit, les dades indiquen que és en termes interanuals, on les variacions acusen un major diferencial: un -2,1% en telefonia fixa i un -1,3% en abonats a telefonia mòbil.
En el cas de la telefonia fixa, Estadística apunta que la causa és la davallada dels abonats al canal XDSI, ja que els abonaments a línies telefòniques es poden considerar estables, tot i el marginal augment del 0,1% interanual. En el cas de la telefonia mòbil, el retrocés interanual s’explica per la davallada que durant el darrer any han experimentat els abonats en modalitat de prepagament, ja que els de contracte han augmentat en un 3,4%.
D'altra banda, el trànsit telefònic durant el mes de març ha comptabilitzat 24,4 milions de minuts. En aquest sentit, les dades mostren que totes dues tendències presenten una evolució baixista durant el darrer any; la interanual de manera més acusada, en registrar aquest mes un -9%, en consonància amb els diferencials registrats durant els últims mesos. En aquest context, la tendència baixista es manifesta tant en el cas del trànsit telefònic internacional, que davalla un -6,4% interanual, com en el nacional, que registra un -8,5%.
Pel que fa al trànsit d’Internet banda ampla, continua evolucionant a l‘alça en termes interanuals (39%) i també en la tendència mensual (2,1%). A aquesta situació contribueixen tant el trànsit nacional com, sobretot, l’internacional, que durant el mes de març registra una tendència interanual del 35,2%. La progressiva migració del servei ADSL cap al servei basat en fibra òptica, consolida aquesta última modalitat com la de major consum d’Internet de banda ampla, tant a nivell de trànsit nacional com internacional. Actualment el trànsit d’Internet a través de fibra ja representa un 73,5% del total. Com a conseqüència, la part internacional del trànsit via ADSL es redueix un -37,3% interanual, en favor del servei de fibra òptica que augmenta un 122,1%. Del trànsit total per Internet, la major part és internacional, és a dir, dirigit a llocs web ubicats a l’estranger. Concretament, el mes de març, el trànsit internacional va representar el 94% del total.

L’adjectiu dissonant porta implícit que el mot adjectivat és desagradable perquè no és conforme amb el que hauria de ser-ho, segons el parer de qui el diu. Quan es fa servir en política es tracta d’un adjectiu amb dard enverinat incorporat. És una altra pinzellada al retrat negatiu que es vol fer de l'adversari polític per desprès penjar-lo a la vista de tothom. Darrerament es fa servir molt. Potser ens hauria de preocupar que la discrepància, el pensar diferent, el manifestar i argumentar una opinió diferent sobre la cosa pública, dissentint del pensament únic oficial, sigui menystingut pels que ostenten la màxima representació del poble andorrà. Són tics poc democràtics.
Discrepar és legítim, saludable i enriquidor. Enfrontar una oposició política desperta, tenaç, activa hauria de fer la tasca de governar més engrescadora, fent servir la discrepància com una palanca vers l’excel·lència. Carlos Castaneda escrivia que qui és blanc del que allí anomenen "pinche tirano", una persona que et feia la vida impossible, s’havia de considerar afortunat. Però no. Aquí, novament, la reacció a la discrepància és l’intent de desautorització i del descrèdit de l’adversari, malgrat ser dipositari d’una gran part de la confiança dels votants. Serà legítim però és lleig, molt lleig. Com ho es dir que la iniciativa legislativa correspon només al Govern.

Els fets són els que són, i més enllà de la retòrica imperant, de caire èpic, amb paladins, princeses i dracs amenaçant des del pic de Padern, el poble seguim esperant que algú o alguna cosa ens ajudi a portar el menjar a taula cada dia. Ens diuen que la inversió estrangera ens traurà de la recessió i ens tornarà a portar a l'Olimp del consum i del negoci immobiliari. Que faran que nevi i faci sol quan ens convingui. Que corrues de gent vindran a obrir els seus moneders diligentment als taulers dels comerços i casinos. I que ho faran en helicòpter.

Discrepo, i que em perdonin, que això arribi mai a succeir. Perquè no anem pel bon camí. És cert que Andorra té molts atractius. Crec que ens podem considerar uns privilegiats de viure en el racó de món que vivim. Tenim bon clima, un entorn saludable, mengem bé i estem a prop de ciutats amb una atractiu important. Gaudim d’una seguretat envejable, mantenim la pau social i les nostres dimensions ens permeten reaccionar com a comunitat en un temps raonable.

Si tenim tot això, i molt més, com és que apostem cegament, fem "la mise" en el talent forà i el diner estranger? Per què no confiem en els nostres atractius, el nostre capital humà, el nostre capital social i el nostre capital a seques? On són els diners guanyats a cabassos els darrers decennis? Estan aquí o només van generar plusvàlues a inversions estrangeres que han fugit després sense deixar aquí res? Ens haurem venut Andorra un cop i ara volem vendre’ns les restes?

Rebre tants missatges sobre l’obertura econòmica, sentir sempre que el que ara toca és fer la constitució econòmica, que no hi ha temps ni energia per fer res més, em porta a pensar, i m’excuso novament per ser una veu dissonant, que aquí el que sembla és que la colla de cleptòmans de sempre volen plomar una vegada més a tots aquells empresaris que, confiats i poc avesats a pagar impostos als seus llocs d’origen, aterrin a les nostres valls atrets pels cants de sirena d’uns assessors d’alt estàndard.

Confio plenament en la nostra solvència com a poble. En la nostra capacitat, autenticitat i talent. Al Govern li demano que ens doni les eines necessàries per poder-nos desenvolupar aquí i ara. Sense excepcions, arbitrarietats, amiguismes i tebior. Si venen de fora i ajuden, benvinguts siguin. Però fem des d’avui mateix amb el que tenim nosaltres, perquè de fer coses ja en sabem. Ara cal que ens ajudeu a vendre-les.