La reducció dels guanys, segons el comunicat de l’entitat financera, passa per la disminució de l’activitat econòmica i la mala situació dels mercats internacionals. La reducció del volum de negoci que estan experimentant la major part del sectors econòmics nacionals han derivat en un menor nivell d’activitat bancària. A escala global el comportament dels productes       financers va ser complicat en molts aspectes.
Tot i la reducció dels revinguts MoraBanc qualifica l’exercici passat com a “satisfactori”, especialment perquè ha millorat la ràtio de solvència (fins al 29,7%) fet que el converteix en una de les entitats més solvents del món, segons va qualificar la revista The Banker, que va destacar l’entitat com la millor d’Andorra durant el 2011. Un altre dels aspectes destacats del balanç de l’any passat és l’increment del nombre de treballadors, que ha pujat de forma significativa. Dels 294 del 2010 es va passar als 309, una quinzena més. D’oficines se’n va comptabilitzar una menys. A nivell de ràtios també ha escalat el d’eficiència. Pràcticament cinc punts per superar ja el 40%.

Canvi de marca
Un dels elements que va marcar l’any passat MoraBanc va ser el canvi de marca. L’històric Banc Internacional Banca Mora va donar pas a un nom que pretén combinar la forma “de fer banca tradicional amb un projecte amb voluntat d’expansió”. Quant a proposta social l’entitat considera que l’any 2011 es va consolidar el patrocini de la Temporada de música i dansa d’Andorra la Vella com a pal de paller cultural. En aquest certamen es va passar del simple patrocini a l’assumpció de l’organització dels esdeveniments.
A nivell numèric cal destacar dues xifres importants. L’increment dels actius totals que arriben als 2.368 milions d’euros i els recursos propis, que se situen en 269 milions. Respecte als dipòsits dels clients la situació és pràcticament idèntica a la del 2010, amb un descens gairebé imperceptible. Els dipòsits es troben en 1.850 milions d’euros. En la carta dels presidents inclosa en la memòria de l’any passat Francesc Mora i Jordi Mora destaquen l’altíssima solvència de l’entitat, que pràcticament triplica els percentatges exigits pel supervisor, molt per sobre de la mitjana de la majoria d’entitats financeres. Recorden que Moodys va qualificar MoraBanc amb un A2 “la millor de la plaça andorrana”. Consideren que la situació financera permet encarar els reptes de diversificació i internacionalització en què s’està immers.
El model és Mora Wealth Management, la gestora de patrimonis del grup, que està present a Suïssa i els Estats Units. Les gestores van assolir durant l’exercici corresponent al 2011 un creixement d’activitat superior al quaranta per cent.

"FONAMENT SÒLID I GESTIÓ PRUDENT"

Dins de la valoració de l’exercici inclosa en la memòria de l’any passat, Francesc Mora (president de MoraBanc grup SA) destaca que l’entitat “es troba en una posició de solvència i de referència i posa de manifest una manera de fer basada en uns fonaments sòlids i una gestió prudent”. Jordi Mora (president de MoraBanc SAU) destaca el guardó de The Banker a millor entitat andorrana del 2011 “com un reconeixement al nostre recorregut, a la nostra visió d’empresa i a les nostres decisions”. L’entitat ha aconseguit la distinció de la prestigiosa revista financera dues vegades els últims tres anys.

Tal com informa el Govern en un comunicat, el ministre Saboya ha traslladat a la seva homòloga la voluntat d’Andorra d’aprofundir en la relació amb la Unió Europea, que té com a base l’informe elaborat per la presidència hongaresa. Saboya ha reiterat l’interès per crear un nou marc institucional per als petits estats europeus en vistes a una progressiva integració al mercat interior tot i respectant les seves particularitats.
D'altra banda, les dues parts han coincidit en la conveniència d’intercanviar experiències a través del treball de delegacions tècniques bilaterals. Saboya considera que per Andorra pot ser molt enriquidora l’experiència d’adaptació d’un estat com Xipre a la realitat europea fins a la plena integració. Igualment ha subratllat l’interès de compartir els respectius processos d’obertura i diversificació econòmica i les respectives polítiques turístiques. En el marc del procés d’obertura econòmica, Andorra ha manifestat la voluntat d’establir un conveni de no doble imposició amb Xipre.
El ministre d’Afers Exteriors, que ha estat acompanyat per la directora d’Afers Multilaterals i Cooperació, Gemma Cano, s’ha reunit també amb el ministre de Comerç, Indústria i Turisme de Xipre, Neoklis Sylikiotis, i el president de la Cambra de Representants de Xipre, Yiannakis Omirou.

Ja se sap que la gratitud és una qualitat humana, però, com tot, portada a extrems, té el seu perill. M'explico: ja ningú ignora com d'útils van ser els poders fàctics andorrans a l'hora d'empènyer DA cap al Govern.

De fet aquest quart poder, que es diu que és la banca, va ajudar a Demòcrates per Andorra a obtenir la majoria aclaparadora amb la qual aquesta força política, que òbviament avui és majoritària al Consell General i ha format sola el Govern, va ser elegida. Però malgrat la ciutadania andorrana s'hagi de conformar amb el Govern que mereix, el preu que ara li pretén fer pagar l'Executiu és massa alt.

Davant la vènia de DA als recàrrecs establerts pels bancs andorrans als pagaments amb targeta de crèdit, d'un costat, el Grup Parlamentari Socialdemòcrata, exercint la nostra responsabilitat de representants elegits d'un 35% de ciutadans i ciutadanes, va plantejar el dia 19 d'abril un seguit de preguntes orals al Govern per saber per quina raó i en quines condicions s'ha arribat fins als gravàmens que vénen a perjudicar la utilització de les targetes de crèdit per efectuar pagaments en un moment tan poc oportú com el present. D'una altra banda el Grup Parlamentari Socialdemòcrata proposa una llei que congeli durant dos anys la decisió presa en relació a les comissions i eviti així la seva aplicació durant aquest període.

La nostra sorpresa ha estat majúscula quan hem sentit de boca del cap de Govern els arguments sota els quals es pretén escudar DA per justificar el seu tàcit recolzament a l'augment de les comissions bancàries. Unes comissions que, pel que sembla, pretén deixar que prosperin lliurement, tot i manifestant que no els ha semblat una decisió oportuna.

AMB LA MÀXIMA objectivitat, i abans que la demagògia de DA no s'accentuï, convé denunciar públicament el pretès argument de moment tímidament apuntat pel cap de Govern, que l'acord monetari recentment signat no permetria al Principat d'Andorra dur a terme el que proposa el Grup Parlamentari Socialdemòcrata, en el sentit de no augmentar les comissions per pagaments amb targetes del crèdit del país. Aquesta afirmació del cap de Govern no és certa.

Contrastar que des de DA no s'ha dit la veritat afirmant que no és possible congelar les comissions bancàries relatives a la utilització de les targetes de crèdit és tan simple com consultar el BOPA que va ser publicat el dia 22 de desembre de l'any passat i llegir-hi que:

1.-L'acord monetari estableix en el seu «Annex: Actes jurídics a aplicar» (BOPA núm. 79, any 23, de 22.12.2011 pàg. 4863) que la directiva 2009/110/CE del Parlament Europeu i del Consell del 16 de setembre del 2009 sobre l'accés a les activitats dels establiments de diner electrònic només s'ha d'aplicar a Andorra quatre anys després de l'entrada en vigor de l'acord, el que situa la efectiva aplicació al dia 1 d'abril del 2016;

2.-La mateixa Directiva 2009 pel que fa a l'accés a l'activitat de les entitats de diner electrònic i el seu exercici així com la supervisió cautelar d'aquests establiments, tan sols serà d'aplicació a Andorra el primer d'abril del 2016 (pàg. 4864 del BOPA);

3.-La Directiva 2007/64/CE del Parlament Europeu i del Consell del 13 de novembre del 2007 relativa als serveis de pagament en el mercat interior no serà tampoc d'aplicació a Andorra fins el primer d'abril del 2016 (pàg. 4864 del BOPA); i

4.-La recomanació 97/489/CE de la Comissió del 30 de juliol del 1997 relativa a les operacions efectuades mitjançant instruments de pagament electrònic no serà d'aplicació a Andorra fins el primer d'abril de 2018, d'aquí a sis anys (BOPA, pàg. 4866).

Tot això em porta a concloure que ni el senyor Martí en primera persona, ni tampoc el Grup parlamentari DA no podran fer servir l'acord monetari com un amagatall aquest any 2012, perquè no hi ha dubte que, fins el primer d'abril del 2016, és a dir fins d'aquí quasi quatre anys, no serà d'aplicació en els aspectes citats, i que trigarà fins a gairebé sis anys a aplicar-se a determinats aspectes de les operacions efectuades mitjançant instruments de pagament electrònic.

I COM que queda clar que és el 2012 i el 2013 -i no el 2016 ni el 2018!- que cal afrontar la problemàtica, la demagògia intentada no serveix. En conseqüència, si DA vol rebutjar una proposta positiva socialdemòcrata, destinada a donar suport al comerç i l'hostaleria, ho haurà de dir sense buscar excuses infonamentades.

El coratge polític és sempre important, però en moments crítics i de crisi, ho és més encara. I les veritats també. Tots recordem que, quan el senyor Martí va ser elegit, va assegurar que governaria pels 70.000 ciutadans d'Andorra. Malauradament està passant a fer-ho només pels 700 que conformen l'elit fàctica que tant li va venir en ajuda, en detriment de tots els altres.

El Partit Socialdemòcrata va tornar a demanar celeritat al trup parlementari de Demòcrates per Andorra i al Govern. Aquesta vegada per regular el dret de vaga i modificar el paquet de lleis laborals i sindicals. Altra vegada, si la majoria no presenta els textos en un termini de temps «prudencial», serà el grup socialdemòcrata qui ho presenti en forma de proposició de llei.

El president del PS, Víctor Naudi, va valorar positivament la declaració d’intencions del cap de Govern, Toni Martí, de regular el dret de vaga, i va apuntar que el treball avançat durant la legislatura anterior a partir de les proposicions presentades conjuntament entre socialdemòcrates i Andorra pel Canvi podria servir de base. De fet, va expressar l’esperança que així sigui.

Malgrat això, Naudi i la primera secretària del PS, Judith Salazar, posen en dubte la credibilitat de Martí, doncs «ens té acostumats a dir una cosa i que el seu grup en faci una altra», o «hi ha una sèrie de compromisos del cap de Govern i esperem que es materialitzin, que es posin d’una vegada per totes a avançar en aquests compromisos», van manifestar l’un i l’altra respectivament.

Així, en aquelles lleis que els socialdemòcrates consideren «importants i necessàries», i la regulació del dret de vaga i la modificació del codi de relacions laborals i de la llei de llibertats sindicals ho són, la iniciativa de Demòcrates per Andorra «brilla per la seva absència», serà el PS qui la tingui. «Però entenem que els toca a ells», va puntualitzar Naudi. Ni ell ni Salazar van voler concretar quin termini de temps consideren «prudencial» per què la majoria faci el pas, doncs hi ha d’altres iniciatives en les que treballa el PS. De totes maneres, «estem parlant de mesos», i en cap cas d’anys.

INFORME IMPRESCINDIBLE / En l’àmbit de la inversió estrangera, Naudi va qualificar l’informe preceptiu -i no vinculant- de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis «d’imprescindible». A l’entendre socialdemòcrata, no hi ha organisme que conegui millor «la realitat» del teixit econòmic del país i sàpiga quins són els sectors a impulsar. Així, Naudi considera que el de la Cambra seria «un bon consell» a tenir en compte i aportaria criteris tècnics per decidir l’autorització de la inversió; «un altre punt de vista a afegir», segons Salazar.

Que el grup demòcrata no hagi presentat l’esmena per comptar amb aquest informe demostra «la intenció de tancar la decisió en l’àmbit del Govern», és a dir, «que sigui completament discrecional», va manifestar la primera secretària socialdemòcrata. I «tenint en compte que no volen que cap òrgan extern hi digui la seva», doncs cal una llei de defensa de la competència «com abans millor».

El PS «aposta per fórmules de control». Una d’aquestes seria l’informe de la Cambra. Una altra passaria perquè el Govern hagués de presentar un informe anual al Consell General. «Esperem que amb el treball a la comissió legislativa es pugui reconsiderar aquest aspecte», va manifestar Naudi, doncs això podria fer decidir el vot socialdemòcrata a la llei d’inversió estrangera.

Una llei que defensi la lliure competència hauria d'estar elaborada al més aviat possible. Aquesta és l'opinió del Partit Socialdemòcrata (PS), que ahir va demanar a la majoria demòcrata que n'acceleri la redacció.

"El Govern hauria de tenir més celeritat que la que ha demostrat  fins ara i presentar una llei que eviti situacions que no convindrien en el mercat econòmic andorrà", va afirmar el president del PS, Víctor Naudi. DA ja ha anunciat que es preveu que aquesta llei entri a tràmit a la tardor, igual que la del comerç. "Volem un entorn de seguretat jurídica que no sigui contraproduent per a l'obertura econòmica", va afegir Naudi. Naudi va comparèixer ahir, acompanyat per la primera secretària del partit, Judith Salazar, per reiterar les crítiques al projecte de llei d'inversions estrangeres per la discrecionalitat que atorga a l'executiu a l'hora de concedir les autoritzacions.

El PS es va tornar a mostrar a favor que "per controlar la discrecionalitat del Govern" sigui necessari un informe no vinculant de la Cambra de Comerç per concedir una autorització a una inversió forana. A més, els socialdemòcrates han entrat una esmena al projecte de llei per incloure-hi l'obligatorietat que es faci un informe anual per al Consell sobre les empreses autoritzades a invertir al país.

El PS considera necessari que la Cambra de Comerç pugui fer informes no vinculants sobre els projectes d'inversió estrangera. Aquesta possibilitat, demanada des de l'entitat i amb la qual no està d'acord el grup demòcrata, ha estat introduïda en les esmenes que s'han presentat a la llei.

A l'entendre del president de la formació, Víctor Naudi, i de la primera secretària, Judith Salazar, seria una fórmula que permetria reduir l'excessiva discrecionalitat que el text deixa al Govern a l'hora de decidir qui pot i qui no pot invertir al país.

"La Cambra és un actor directament implicat en l'obertura i seria una proposta constructiva i un altre punt de vista per al procés de decisió", va defensar la política canillenca, que lamenta que "sembla que la intenció del Govern és que sigui tot completament discrecional". La seva posició va ser referendada per Naudi. "Qui coneix millor l'economia andorrana i la situació dels sectors?", es va preguntar amb referència a l'entitat que presideix Marc Pantebre.

Malgrat aquesta opinió, tots dos dirigents van evitar pronunciar-se sobre quin pot ser el vot final del grup parlamentari a la llei i si aquest quedarà vinculat a punts concrets com la discrecionalitat o que s'accepti l'informe de la Cambra. "Hi ha la tasca del grup, s'haurà de veure com evolucionen les converses i el treball en comissió", va limitar-se a indicar la primera secretària del PS. Malgrat això, Naudi sí que va posar en relleu que la participació de l'entitat "seria per a nosaltres molt important perquè pot aportar més arguments".

Legislació laboral
Des de la formació també es va valorar l'anunci fet per part de Toni Martí d'impulsar una nova legislació en matèria laboral. "Les paraules queden bé, però cal que passi als fets", va apuntar Naudi. En aquest sentit, es va tornar a criticar la manca d'iniciativa que, al seu entendre, té el grup de DA i es va avançar que si "en un temps prudencial" aquests textos no arriben al Consell General, la intenció és, tal com s'ha fet en altres àmbits, tramitar-los des de l'oposició. En aquest cas, la base seria el treball realitzat l'anterior legislatura conjuntament amb Andorra pel Canvi.

Una llei que defensi la lliure competència hauria d'estar elaborada al més aviat possible. Aquesta és l'opinió del Partit Socialdemòcrata (PS), que ahir va demanar a la majoria demòcrata que n'acceleri la redacció.

"El Govern hauria de tenir més celeritat que la que ha demostrat fins ara i presentar una llei que eviti situacions que no convindrien en el mercat econòmic andorrà", va afirmar el president del PS, Víctor Naudi. El grup parlamentari de DA ja ha anunciat que es preveu que aquesta llei entri a tràmit a la tardor, igual que la del comerç. "Volem un entorn de seguretat jurídica que no sigui contraproduent per a l'obertura econòmica", va afegir Naudi.

Naudi va comparèixer ahir, en l'habitual roda de premsa dels dijous, acompanyat per la primera secretària del partit, Judith Salazar, per reiterar les crítiques al projecte de llei d'inversions estrangeres per la discrecionalitat que atorga a l'executiu a l'hora de concedir les autoritzacions. El PS es va tornar a mostrar a favor que "per controlar la discrecionalitat del Govern" sigui necessari un informe no vinculant de la Cambra de Comerç a l'hora de concedir una autorització a una inversió forana.

A més, els socialdemòcrates han entrat una esmena al projecte de llei per incloure-hi l'obligatorietat que es faci un informe anual per al Consell General sobre les empreses autoritzades a invertir al país. "Nosaltres estem a favor d'una obertura, però com a país petit i fràgil que som hem de prendre garanties perquè vinguin empreses que ens donin prestigi i que creïn llocs de treball", va assenyalar Naudi.

Salazar va demanar al grup parlamentari demòcrata que "acceleri el procés legislatiu i s'avanci de forma ferma" davant de les poques iniciatives que han tingut. "Hi ha compromisos legislatius i esperem que es materialitzin perquè tenen una majoria de 22 consellers", va dir la primera secretària del PS.

En quin nivell de glamur està Andorra?
Estem al nivell mitjà.

Què falla?
Crec que no tenim temps de ser glamurosos. Com a Catalunya, no tenim aquesta idea d’arreglar-nos per anar a un sopar i tampoc hi ha possibilitats per poder-ho fer. Aquí, quan es tanca tot a les vuit anem cap a casa, no anem a prendre una copa de vi, per exemple. I quan fas això crees un cercle glamurós.

Andorra és un espai difícil per a dissenyadors com vostè per obrir-se camí?
Aquí costa molt, però a poc a poc et vas fent el teu camí. Jo em presento com a andorrà, i això dóna molt rotllo. I hi ha moltes celebrities que porten roba meva.

Digui, digui...
Genoveva Casanova, Olivia de Borbó... També vaig fer un vestit per al casament de la duquessa d’Alba, que ja té un quadre meu al palau.

No hi ha molt de divinisme en aquest món que es mou?
Des de fora sembla que sí, però quan hi ets... tampoc és tant. Després la gent és molt maca, vas a les festes i xerres del que podem xerrar tu i jo en el dia a dia.

Com veu l’estilisme de la classe política del país?
Els falta un bon relooking. Pel que ha de ser un polític, van seriosos, però han d’anar més monos.

Un consell?
Encara que vagin amb vestit fosc, cal buscar el punt aquest entre el clàssic i l’actual. Tenim tendència a pecar de clàssic, i als polítics d’aquí els fa falta aquest punt, sobretot amb corbates mones. I sabates, que són superimportants.

Per vestir bé cal rascar-se la butxaca?
Crec que no. El que cal és tenir el teu estil ben definit i sobretot saber-ho portar i fer-ho supersegur, perquè és el look que a tu t’agrada i vols dur, no el que et fan dur. I quan vas així... com si vols anar amb una flor al cap.

Necessito un ‘look’ imprescindible per a aquest estiu.
Un vestit dels anys 50 amb un color molt pastel –com turquesa claret, verd aigua o rosa pal– càrdigan, bossa clàssica però de color viu i sandàlies de taló. Ideal.

I ja que hi som... per a noi?
Camisa blanca, uns pantalons xinesos beix, mocassí d’ant claret, blazer blau marí, mocador i pajarita. Moníssim.

Una mica ‘pijo’, no?
No, és ideal. (riu)

En temps de crisi hem d’optar pel reciclatge?
En temps de crisi és ideal comprar-se bàsics i combinar-ho amb peces superespecials que puguis combinar tant per vestir com per a diari. I importantíssim: complements. És brutal.

El ‘look ochentero’ torna. No està horroritzat?
Torna tot. Ara es porten molt els 80, però també els 50, els 60... és saber agafar el millor de cadascun. Trobo espantós anar tot dels 80, però agafar alguna cosa, sí, per trobar-li el rotllo.

Una mesura desesperada per arrencar el “sí” al tècnic de Santpedor. Tot indica que Pep Guardiola donarà avui una resposta a Sandro Rosell, després se la comunicarà al vestidor i tot seguit farà una roda de premsa per fer-ho públic. Hi ha arguments que situen Guardiola a prop de dir el “sí”, com ara el disseny de la pretemporada, on no hi haurà gira i els recents fracassos en la lliga i la Lliga de Campions, que conviden a no abandonar la nau blaugrana en el moment més delicat d’aquests últims quatre anys. Tot i així, altres dades apunten a la sortida del tècnic, entre les quals el retard en la seva resposta, el fet que hagi defensat que la permanència d’un entrenador en un club ha de ser limitada, els problemes de salut pels quals va travessar el seu segon, Tito Vilanova, i els profunds reajustaments que exigeix la plantilla.
Durant quatre hores Sandro Rosell, Pep Guardiola, el director esportiu del Barça, Andoni Zubizar­reta, i el representant del tècnic, Josep Maria Orobitg, van tractar la possible continuïtat i han deixat caure que el tècnic havia decidit abandonar l’equip aquest any, tot i que ho volia fer amb algun dels grans títols als quals aquesta temporada ja no aspira, tot i que la lliga no està decidida matemàticament. El Barça torna avui als entrenaments per preparar el partit de diumenge a dos quarts de deu del vespre contra el Rayo Vallecano a Vallecas. Es parlen com a possibles candidats per substituir Pep Guardiola: Marcelo Bielsa (Athletic de Bilbao), Laurent Blanc (selecció francesa) i Ernesto Valverde (Olympiakos).

RAMOS ES VA MOSTRAR DOLGUT PEL PENAL FALLAT

El lateral andalús del Reial Madrid, Sergio Ramos, va reconèixer que “moments com el del penal fallat fan molt de mal”, després que l’equip blanc quedés eliminat de la Lliga de Campions després de caure contra el Bayern de Munic en el Bernabéu a la tanda de penals. “Hi ha sentiments majors, com l’orgull de deixar-se l’ànima per una samarreta com aquesta i tenir un equip, un cos tècnic i una afició com la que tenim. Junts a per la Lliga!”, va dir.

El ministre, Jorge Fernández Díaz, va explicar que no és “un pla d’acostament de presos” al País Basc. “El missatge col·lectiu per a ETA és que no hi haurà negociació política, ni amnisties, ni apropaments generalitzats”, va assegurar. Fernández Díaz va explicar que el programa de reinserció inclou “aules, trobades, iniciatives i conferències”, al qual es podran acollir els que de forma “clara, solemne i pública” mostrin que volen deixar el terrorisme. A més, va ressaltar que no tan sols va dirigit als integrants d’ETA, “també del Grapo i per a organitzacions jihadistes, entre altres”. S’estima que el pla podria implicar un miler de presos.
El ministre va dir que la petició de perdó a les víctimes no serà condició necessària per acollir-se al programa, però que sí que ho serà “per acollir-se als beneficis penitenciaris, tal com estableix la llei penitenciària”. El president del govern, Mariano Rajoy, va remarcar que la proposta del pla d’inserció no implica cap benefici penitenciari i que la política antiterrorista no es modifica.
Fernández Díaz va animar els presos a no deixar-se “enganyar per ETA” per les “falses esperances” que havia difós l’organització sobre possibles “indults generals” després de l’anunci del cessament que l’activitat armada. El ministre d’Interior va remarcar que “ETA no està en condicions operatives d’actuar, però els seus individus, si tenen armes, poden fer-ho.”  

Suport polític
El pla de reinserció del govern del PP va tenir el suport del PSOE i el PNB. La vicesecretària general socialista, Elena Valenciano, va considerar que la decisió ha estat “ben adoptada” i que ataca “el nucli més dur” d’ETA. De la seva banda, Jesús Loza, comissionat del lehendakari per a la convivència i memòria, va definir el pla com “un avenç positiu en la bona direcció” i va manifestar que és fruit del treball dels executius espanyol i basc.
Des del PNB, el portaveu al Congrés, Josu Erkoreka, va felicitar el govern per “moure fitxa i desbloquejar” la situació dels presos en un model penitenciari que necessitava més “flexibilitat”. Una postura diferent va tenir la dirigent d’UPyD, Rosa Díez, que va opinar que el pla és “un engany i una irresponsabilitat”.
L’esquerra abertzale es va mostrar crítica amb el programa. En un comunicat va indicar que només és “una cortina de fum que té com a base els criteris bàsics de la política penitenciària” i va exigir que “acabi amb la política de dispersió”. Martin Garitano, de Bildu, va explicar en un acte de commemoració del 75è aniversari del bombardeig de Gernika que el pla no suposa un avenç i va exigir “la repatriació immediata dels presos polítics bascos”, i la sortida “dels que han complert tres quartes parts de la condemna i dels malalts”. De la seva banda, el líder d’Aralar, Patxi Zabaleta, va afirmar que el programa és “insuficient” i que amb l’anunci que va fer ETA no és important la declaració “de cada individu”.

VALORACIONS NEGATIVES DE LES VÍCTIMES DE TERRORISME

El programa de reinserció plantejat pel govern no ha agradat a les associacions de víctimes del terrorisme. Ángeles Pedraza, presidenta de l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), va afirmar que el pla és “prematur” perquè ETA encara existeix, que suposa “una cessió als inte­ressos” dels terroristes i que és un “trasbals” per a les víctimes. Des de la Fundació Miguel Ángel Blanco es va considerar que qualsevol “mesura d’indulgència” és donar força a ETA. A més, la confederació espanyola de la policia veu un programa “a mida” dels interns. En l’altre costat, el portaveu del col·lectiu de defensa dels presos d’ETA, Beñat Zarrabeitia, va opinar que el govern ha entès que “ha de moure’s”, però que continua “sense canviar la seva postura”.