El PS es remunta a la sessió de Consell General del passat dijous per justificar aquesta afirmació. Els socialdemòcrates recorden que el conseller David Ríos, durant la seva intervenció, va fer referència 'sense cap segona intenció' al 'govern de Demòcrates per Andorra'. Segons el comunicat, aquesta al·lusió va posar 'neguitós' al ministre Jordi Alcobé que va respondre que el seu era el 'Govern d'Andorra' i no el de Demòcrates per Andorra.
El comunicat fa especial èmfasi en el fet que, segons indiquen, durant aquell mateixa sessió del Consell General, el Govern d'Andorra va reenviar pel Twitter la intervenció de la portaveu de DA en el debat al Consell General. En aquest sentit, el PS afegeix que 'no cal dir que la intervenció del portaveu del grup parlamentari socialdemòcrata no fou pas reenviada en el Twitter del Govern d’Andorra'.
El comunicat va més enllà i qualifica d''il·lustratiu' veure quines persones o forces polítiques segueix el Twitter del Govern d’Andorra, i assenyalen que han pogut comprovar que l'Executiu segueix a 'Demòcrates per Andorra, a Jordi Cinca i Francesc Camp, a Rosa Ferrer i a l'alcalde convergent de la Seu d'Urgell, Albert Batalla', però que no segueix 'ni als consellers socialdemòcrates, ni a cap persona representativa dels Verds d'Andorra'.

En aquest sentit, la corporació vol que l'Executiu 'ens digui quan es podran començar, ja que el que no podríem acceptar és que es descarti el projecte' perquè cal tenir en compte que 'tenim nens en barracons'. Cabot també ha indicat que la decisió del Govern no té res a veure amb el retard que hi ha hagut a l'hora de disposar el terreny on s'ha de construir l'equipament, i que es preveu que l'acord definitiu es pugui signar a principis de setembre.

Després que el cap de Govern hagi fet públic que difícilment el projecte de construcció de les noves escoles de Canillo s'inclourà en el pressupost del 2012, la cònsol menor, Dolors Cabot, ha assegurat que el projecte no s'ha aturat i que el Comú continua les negociacions per tal d'adquirir el terreny de les escoles.
En aquest sentit, té previst posar-se en contacte amb el ministre d'Economia i Territori en breu per tal de conèixer quines són les possibilitats que està estudiant el Govern i parlar-les, sense tancar-se a cap opció. Cabot ha assegurat que si el projecte no es pot assumir a causa del cost, estan disposats a parlar de canvis en la infraestructura, de canvis en els terminis o de buscar qualsevol altra via 'per poder treure els nens dels barracons'. La cònsol menor ha afegit que la voluntat no és tancar-se en banda ni posar pals a les rodes, sinó parlar de les possibilitats que hi ha, com ara poder posposar el projecte un any.
El que no podria acceptar el Comú 'és dir que no hi ha projecte'. De fet, Cabot s'ha mostrat convençuda que el Govern no ha volgut dir això, i que si no es comença l'obra l'any vinent no és pas per voluntat de l'Executiu sinó per la manca de diners. Per tant, entén que actualment no es pot fer el que es feia fa cinc anys i que 'tots haurem de cedir', i ha assegurat que 'en cap moment hem d'estar enfadats ni dolguts' per la decisió.
Pel que fa a la permuta del terreny de Cal Roig, Dolors Cabot ha explicat a l'ANA que després que el Comú arribés a un acord amb el propietari fa un any, la seva mort va fer que s'hagi hagut de tornar a negociar amb els hereus, que no veien bé el terreny que el Comú els oferia a canvi. Malgrat tot, Cabot espera que durant el mes d'agost s'acabi de decidir com es farà finalment la cessió i quin terreny es donarà a canvi, i que l'acord definitiu es pugui tancar a principis de setembre.

El sinistre s'ha produït entre el Pas de la Casa i la duana de Porta, quan han xocat un turisme i una motocicleta, aquesta darrera amb matrícula andorrana, segons ha informat el Cos de Policia. A conseqüència de l'accident, s'ha hagut de tallar la carretera en els dos sentits de la marxa durant aproximadament una hora, cosa que ha provocat importants retencions tant per entrar com per sortir del Principat.

A banda del Tobotronc, que continua sent l'activitat que més atrau, n'hi ha d'altres que també estan funcionant molt bé, com la iniciació al golf, els inflables i llits elàstics, les passejades amb ponis, el paintball o la biatló en bicicleta, segons ha explicat el director de Naturlàndia, Ricardo Masegosa.Ricardo Masegosa ha explicat a l'ANA que enguany cada mes s'ha incrementat lleugerament la facturació de l'any anterior, i també en el cas del mes de juliol, que serà entre un 5 i un 6% superior, ja que a mitjans de la setmana passada ja es van superar les xifres del juliol del 2010. En canvi, ha volgut ser una mica més prudent a l'hora de preveure com anirà l'agost, ja que el de l'any passat va ser 'espectacular' i serà complicat superar les xifres. A més, també ha indicat que 'hem de ser conscients que l'any passat va fer molt bon clima'.
Pel que fa a les activitats, el Tobotronc continua sent el principal pol d'atracció, tot i que va perdent pes en la facturació, en benefici de la resta d'activitats que es duen a terme al Camp Base i al Camp de Neu. Així, Masegosa ha destacat que estan tenint molt bona acollida les novetats d'aquest estiu, com és el cas del Pràctic Golf i el circuit de biatló, que durant la temporada estiuenca es fa en bicicleta. I segueixen tenint molt d'èxit els clàssics com les passejades en ponis, els inflables, i el paintball, que enguany ha estrenat un segon circuit a la zona del camp de tir, que complementa el que es troba a la muntanya.
La majoria dels clients de Naturlàndia són públic familiar, i procedent de Catalunya en un 85 o 90%, sobretot de l'àrea metropolitana de Barcelona. Masegosa ha indicat que cada cop hi ha més públic andorrà, i d'altra banda, també es registra públic procedent de la resta de l'estat espanyol, principalment de València, Balears, Madrid i Aragó. A més, durant el mes de juliol s'ha registrat un increment de turistes francesos, cosa que ha sorprès als responsables de Naturlàndia, ja que 'fins ara costava que arribessin fins a Sant Julià de Lòria'.
El director de l'ecoparc ha lamentat que un dels inconvenients és que un elevat volum de visitants es concentra al mes d'agost, posant com a exemple que la xifra de viatges del Tobotronc és més del doble de la que es registra al juliol. Per aquest motiu, ha reiterat que el repte és aconseguir desestacionalitzar el producte, treballant a la primavera i la tardor amb el públic escolar, d'empreses i de la tercera edat. Mentrestant, una de les mesures que s'ha posat en marxa aquest estiu és el trasllat de les taquilles a l'aire lliure per fer més còmode el temps d'espera.
Malgrat tot, Masegosa ha indicat que la tendència, almenys a l'estat espanyol, és que les grans empreses facin tres blocs de deu dies de vacances, un canvi de cultura que pot beneficiar Andorra. A més, ha assegurat que la crisi econòmica també està fent que les famílies s'ho pensin més a l'hora d'optar per agafar un avió i marxar lluny, i sovint opten per fer sortides més curtes a llocs segurs, propers i que ja coneixen, com pot ser el Principat.

El nombre de permisos de construcció d’obra nova durant el 2010 ha estat de 41 amb una superfície total autoritzada de 56.610 metres quadrats, el que suposa una disminució del 47,7% respecte el 2009 del nombre de metres quadrats d’obra nova autoritzats. Respecte altres anys, Estadística posa de relleu com durant l’any 2007 només es van concedir 78.685 metres quadrats per construir, mentre que l’any 2004 es van autoritzar 605.751 metres quadrats per obra nova.
La superfície autoritzada d’obra nova durant el 2010, per tipus d’edificació, ha estat majoritàriament per a altres tipus d’edificis, entre els que es troben magatzems, edificis agrícoles, locals comercials amb 29.104 metres quadrats, augmentant un 43,1% respecte l’any passat. Els xalets i construccions unifamiliars, han representat 13.737 metres quadrats d’obra nova autoritzada i es mantenen en valors similars als dels tres anys anteriors, augmentant un 12% respecte l’any passat. En canvi, les autoritzacions d’obra nova per a edificis d’habitatges només han representat 13.769 metres quadrats de superfície autoritzada.

El Govern parla de retallades, a  Educació com es faran?
Ens ho han dit a tots els ministres però nosaltres no podem fer retallades ja, hem de fer un pla d’optimització de recursos que no sempre vol dir retallar. Segur que podem fer moltes polítiques d’estalvi mantenint una qualitat similar però necessitem temps i replantejar la planificació.

Es pot retallar en personal?
Ni es planteja, la necessitat dels docents és claríssima.

El treball del pla estratègic és prioritari?
El pla estratègic de renovació i millora del sistema educatiu andorrà és una de les línies de treball importants que hi haurà aquests anys. No és res miraculós en el sentit que no ens estem inventant res, forma part del procés típic de tot ensenyament. La idea és fer una reflexió sobre millores qualitatives i s’ha vist que val la pena que reflexionem sobre segona ensenyança. Estem continuant el treball engegat el curs passat que em sembla molt interessant de gent de fora i d’aquí bàsicament sobre el treball per competències. L’alumne continua aprenent continguts però amb aplicació al món quotidià per fer-lo més competent amb el món on es trobarà, capacitat d’anàlisi, de síntesi, que ja hi és en les metodologies actuals però s’aprofundeix i es fa un treball més transversal de les àrees.

Quan s’aplicarà?
La idea és continuar el treball que s’està fent i això implica que en el curs 2012-2013 hi hauria d’haver els primers treballs directes al primer curs de segona ensenyança. És una fita que vull mantenir però no sacrificaré la qualitat tècnica i si durant el procés aquest any per alguna raó que considerem suficient i important pensem que necessitem uns mesos més de treball tècnic ho farem.

S’ha detectat que els alumnes no estiguin ben preparats?
No té cap relació amb això. No és qüestió de preparació, sinó d’evolució. És cert que ens obligarà, i això és important, a tenir els indicadors de qualitat. No estem fent en aquest moment proves de qualitat per saber quin és el resultat de l’aprenentatge i el pla ho preveu. El treball serà de legislatura perquè s’ha de fer curs per curs. Serà, a més, un treball de reflexió i s’ha de fer formació del cos docent. És una eina que permet la regulació del progrés del docent i els perfils a definir. És un treball molt interessant i molt ambiciós i haurem de saber-nos pautar per no anar o massa a poc a poc o massa ràpid.

També preveu reformular el tractament dels idiomes.
Sí, ha de fer una reflexió important. És evident que mantindrem l’ensenyament de català com a llengua vehicular i l’aprenentatge en castellà i francès, però no podem menystenir l’anglès. I això en què es concreta, perquè no sembla lògic augmentar les hores lectives? Hem de replantejar-nos com podem treballar d’una manera més acurada l’anglès perquè el resultat sigui millor, perquè és una llengua important per a la progressió del futur del país i dels alumnes, i si comencem en una etapa jove i amb la reflexió del treball metodològic hauríem d’arribar a millors resultats.     

Com es milloraria aquest aprenentatge?
Una possibilitat és canviar la llengua vehicular d’una matèria per l’anglès, o fer d’altres activitats en llengua anglesa, perquè hem de tenir consciència que ja aprenen tres idiomes i el fet diferencial dels alumnes del país a d’altres llocs és que parlen francès.

La prova d’aprendre en anglès que es fa amb els petits a Santa Coloma no s’estendrà?
Hem demanat que facin la valoració global de com ha estat l’experiència per veure com es continua i de què ha servit fer-la.

Quin nivell de fracàs escolar hi ha al país?
També és el pla estratègic el que ens ha de permetre conèixer els indicadors. La franja de 16 a 18 anys necessitarà una atenció específica perquè ja no és ense­nyament obligatori i s’ha de fer una reflexió sobre quines sortides hi ha, perquè és evident que no tots van a FP, tampoc no troben feina en aquests moments i alguns van al centre de formació bàsica d’adults, on es treuen el graduat escolar, però hem d’analitzar què passa. Ara no tinc cap tipus de xifra per fer la valoració. És un dels compromisos de treball; volem saber on se’ns queda l’alumnat i com progressa.

Està preocupada pels episodis de robatoris i vandalisme de menors que s’estan donant?
Forma part d’aquesta reflexió sobre què està passant amb alguns d’aquests perfils a nivell de sortides escolars, en el sentit de quin encaix tenen després, què se’ls proposa per poder continuar. La reflexió també ha de ser de la societat perquè no és únicament l’escola la que és responsable d’aquesta part. Hi ha d’haver un compromís de molts agents, els pares, l’estructura de carrer, penso que els educadors de carrer eren una bona aposta. Estem en una societat canviat i no ho podem obviar. És un tema important que no menystinc i val la pena saber el que està passant.

Hi ha problemes de violència dins dels centres escolars?
Que jo sàpiga no, no m’han arribat.

I de consum de drogues?
Es continuarà amb el pla de prevenció de conductes delictives i drogoaddicció. La policia de tant en tant fa rondes per les escoles, això forma part de la societat.

Es troben aquests problemes?
Suposo, si no, no es farien les rondes. Dins de les escoles no hi ha circulació, això segur, i l’escola és responsable de la seva part.

Miquel Alís ha estat cònsol major d'Encamp durant les darreres dues legislatures. En aquesta entrevista exposa les iniciatives impulsades en aquests dos consolats i les que han quedat al calaix. Defensa la tasca a nivell social, però també en l'embelliment i la dinamització de la parròquia. 

 ¿Com definiria els darrers dos consolats?
En el primer hem hagut de gestionar un deute molt important que tenia el Comú d'Encamp el 2004, que era de 52 milions d'euros. Tot i que estava dins el límit d'endeutament considero que era massa elevat. I en el segon mandat hem hagut de gestionar la crisi. Per tant, han estat dos mandats molt difícils. Tot i això, s'han fet moltes coses com el Pla d'Urbanisme i també el cadastre. Encamp és la primera parròquia que l'ha acabat. Un cop aprovat, els ciutadans comuniquen les modificacions. Això dóna seguretat als propietaris, perquè coneixen els límits de les finques, i al Comú, perquè pot gestionar millor i tothom paga pel que té, que és el que diu la nostra Constitució.

¿Quines obres s'han impulsat?
Quant als carrers, a Encamp es va fer la carretera que uneix Vila amb la carretera nacional. Això ha permès donar sortida als residents de la zona i la construcció de les escoles de segona ensenyança i del tanatori. També es va obrir un carrer nou al Pas de la Casa, el carrer de les Pistes, que es demanava des de feia anys. També és important un nou aparcament vertical i l'edifici de pisos al Pas. Aquestes obres s'han fet en concessió.

¿Com definiria els canvis soferts per la parròquia?
Som un comú elegit amb una etiqueta socialdemòcrata i hem insistit molt en l'aspecte social. Quan vam entrar hi havia llista d'espera a les guarderies, que va desaparèixer. També s'han fet moltes actuacions per a la gent gran com el menjador, els horts amb la Fundació Julià Reig, un parc o el servei d'atenció a domicili. Per als joves, tenim les activitats extraescolars, que les hem mantingut malgrat la crisi perquè els pares no poden cuidar els fills fins que arriben de treballar. També hi ha el Punt d'informació juvenil i l'espai jove. A més, hem tractat molt l'embelliment de la parròquia, sobretot la neteja, l'arranjament de voravies (n'hem fet de noves des de Valira nova fins a Encamp, i al Pas les estem eixamplant i renovant) i les flors. Hem volgut convertir Encamp en una parròquia agradable. Volem que els residents s'hi trobin bé, i els turistes també.

A nivell comercial hi ha certes dificultats.
Ara estem fent un estudi per saber per què la majoria d'habitants no compren a Encamp. Perquè si això passés, tots els comerços treballarien. Volem saber si és pel preu, pels productes, perquè treballen fora… Saber el perquè i trobar-hi una solució. Suposo que tindrem un resultat aquest estiu i al setembre ja podrem fer reunions. Això va sortir del comitè consultiu de turisme, on caldrà analitzar la resposta de l'estudi.

¿Com evoluciona l'equilibri entre obertures i tancaments de comerços?
Més o menys és igual que a les altres parròquies. A tot Andorra s'han tancat molts comerços. Al Pas notem que és on millor es manté el comerç però a Encamp crec que hi falten hotels…. no hi veiem massa turisme i hi ha molts locals tancats. És per això que voldríem anar a buscar coses noves, anar una mica més lluny i fer d'Encamp un centre de negoci. Que noves empreses s'hi instal·lin, donant més activitat a la parròquia. Espero que abans de finals d'any hi hagi empreses que s'instal·lin a la parròquia. Si no és així voldrà dir que no hem anat prou de pressa.

¿Què les pot atraure?
Abans no van venir perquè necessitaven prestanoms. Però amb les modificacions legislatives, penso que aquestes empreses tindran ara el motiu per venir. A Encamp hi trobaran uns lloguers més baixos i a través del niu d'empreses podem oferir assessorament. A més, les taxes són molt inferiors que als països veïns.

¿De quins sectors es tracta?
De moment no ho volem limitar. Volem que sigui una cosa oberta.

¿Tot i la crisi creu que això pot avançar?
Sí, perquè són empreses que treballen a fora i que en instal·lar-se a Andorra pagaran menys impostos, potser menys lloguer i tindran molts més avantatges.

¿S'ha fet prou en turisme?
Hem fet una nova caseta de turisme al Pas, que té molta més activitat. En ser entrada d'Andorra, molt turisme es para per demanar informació del país. També hem renovat l'oficina d'Encamp i amb el comitè consultiu de turisme hem d'intentar donar una empenta al turisme, tant a Encamp com al Pas. Moltes coses s'han fet per al turisme. Hem acabat la carretera de les Pardines i hem fet un jardí botànic, hem obert camins. Es tracta de donar activitats perquè el turista no només ve per anar a l'hotel i comprar. I una cosa important és la iniciativa publicitària del Pas de la Casa. Són particulars que ho han tirat endavant i el Comú hi col·labora amb un 25% i tota la logística. Es treballa molt bé amb aquesta gent. Crec que és una iniciativa que s'hauria d'ampliar a tota la parròquia, però també a tot Andorra. Ja hi va haver una primera experiència amb el Mercat de les oportunitats.

Es parla de convertir el centre del Pas en zona per a vianants.
Nosaltres hi treballem des del principi del mandat. Hem fet del carrer Major un carrer limitat al trànsit. Però quan s'hagin fet més reunions amb els veïns, crec que hi haurà més demanda de carrers d'aquest tipus per fer que els pares puguin comprar mentre els fills juguen al carrer. Un estudi de mobilitat indica que el Pas és un nucli molt petit amb molta gent i per això cal que els visitants deixin el cotxe a l'aparcament en arribar. Cal començar a donar la prioritat al vianant. És per això que eixamplem i canviem voravies, embellim el poble.

Tot i els esforços, ¿el Pas acaba de trobar aquest punt de qualitat cap on es vol anar?
El Pas ha patit la crisi, però avui encara hi ha cues des de França. Això et dóna un optimisme perquè és un nucli que treballa molt amb el turisme francès, un turisme que anys enrere es va deixar de costat. I ara cal reforçar-lo perquè sembla que França sortirà més aviat de la crisi que Espanya. Cal insistir en el turisme de proximitat. Quant a la qualitat, no s'ha d'enganyar el client i cal vendre el que tenim. Tot el que es ven al Pas és de molta qualitat, amb garantia, i per això vénen els turistes. La imatge que no hem de donar és que sempre venem productes que no són de la temporada.

¿Quines iniciatives a nivell turístic s'haurien de desenvolupar per afrontar l'actual conjuntura de crisi?
A nivell de país i d'Encamp tenim molt per oferir. Amb tot el que tenim, com el romànic, les muntanyes, els camins… el que ens falta és fer-ho conèixer al turista. Explicar-ho i acompanyar-los cap aquí. No sóc professional del sector, però penso que cal tornar a tractar bé el turisme, perquè torni i en porti altres. Vendre-li el que realment demana, no enganyar-lo, tractar-lo bé, explicar-li què és el país, vendre-li productes de qualitat i amb diferencial de preu. Abans es feia. Però els últims anys, potser perquè Andorra no ho necessitava, aquest tracte al turista no hi ha estat i cal tornar-hi.

¿Això s'ha de fer conjuntament amb el sector privat?
La part privada hi ha d'entrar. La iniciativa del Pas s'ha de donar com a exemple a Andorra. La participació privada té l'avantatge que quan alguna cosa no funciona demana aturar-ho i quan funciona es demana millorar-ho. El sector públic sí que controla, però no com un privat.

També hi ha el projecte de l'amfiteatre a Engolasters. El Govern ja ha dit que està aparcat.
Espero que tiri endavant perquè és un projecte de país a nivell turístic i que pot tenir un impacte positiu. El llac d'Engolasters és una de les zones més visitades. El Govern, ara per ara, no m'ha comentat res.

¿S'ha trobat una solució definitiva per als pisos socials del Pas?
Els pisos es van oferir a un preu un 30% per sota del de mercat, però amb la crisi els lloguers s'han reduït i, per tant, la concessionària hauria d'haver fet el mateix. Ara em consta que ja hi ha força pisos llogats.

Tot i així es valorava vendre una part de la concessió.
Si ens ho proposen, i si no va en contra del plec de bases, nosaltres estem oberts a parlar-ne. Vaig llegir que l'empresa presentaria una demanda contra el Comú però fins ara no ens ha arribat res. La voluntat és arreglar-ho sense haver d'arribar als tribunals, encara que hi hagin de perdre les dues parts. Hi ha hagut un intercanvi de notes, però de moment res no ha canviat.

¿La concessionària diu que hi perd diners?
Ens diu que sí. Però la concessionària comptava, amb la situació que hi havia en un principi, llogar tots els pisos. Això ha passat a tothom que té lloguers.

El Comú també reclama una indemnització a l'arquitecte del carrer Major del Pas. ¿En quin estat es troba l'afer?
Això acabarà a la justícia, un procés que ja està en tràmit, tot i que sempre es pot aturar. Hi ha hagut un perjudici molt gran per al Comú i els propietaris, i cal reclamar perquè si no ho féssim crec que no faríem bé la nostra feina.

¿Com està el projecte del Liceu?
Finalment es farà a Prada de Moles. Ara sols han de treure les terres. La situació és idònia perquè amb el túnel dels Dos Valires es trobarà al centre d'Andorra. També hi ha el tema del Prat Gran. Ara se n'està negociant l'adquisició. Hi ha moltes possibilitats i la intenció és que es pugui arribar a un acord a finals de l'estiu. Cal buscar fórmules per adquirir el prat sense passar el sostre d'endeutament. 

El Comú ha rebut crítiques per l'augment del cost dels serveis com la guarderia.
La intenció és augmentar el cost un 10% cada any fins arribar a un 50% perquè ara estem molt per sota. Vam organitzar un comitè consultiu, perquè els pares sàpiguen quan i com es gasten els diners de la guarderia. Els pares poden fer propostes per reduir la despesa. Si aquestes compleixen la llei i la qualitat del servei, el Comú està disposat a escoltar-los. Per a les famílies que tinguin dificultats poden sol·licitar una subvenció total o parcial del cost.

S'havien fet passos per externalitzar el llaç del Pas.
De moment no hi ha hagut ofertes. El Comú dóna molts serveis i cal mantenir-los tots controlant-ne el cost. Si s'externalitzen hem d'assegurar que no siguin més cars que quan els gestionava el Comú. De moment no preveiem externalitzar cap més servei.

¿Quins projectes no ha pogut desenvolupar?
Primer de tot, la residència per a la gent gran. Un altre tema important és la Prada de Moles, on volíem fer un complex esportiu i turístic però que s'ha aturat a causa de la crisi. I també n'hi ha un altre que al Comú li sap molt greu que és l'ampliació del domini esquiable a la zona d'Envalira, als terrenys de Concòrdia.

Les patronals han fet un seguit de propostes per afrontar la conjuntura actual. ¿Ho veu com una limitació a l'estat del benestar?
Hi ha gent que vol que els comuns desapareguin. Jo hi estic en contra. Així com estic en contra de retallar les competències dels comuns. Cal no duplicar feines entre administracions, agilitar encara més els tràmits. A més, cal anar molt alerta a tocar l'estat del benestar. Defenso els funcionaris, però han d'entendre que en temps de crisi no tindran tots els avantatges d'abans. Ara bé, a l'hora de retallar cal estar alerta, cal continuar oferint serveis, les ajudes per als aturats també són una bona cosa. Hauríem de mirar, però, que puguin anar a treballar al Pas, on hi ha manca de personal. Oferir-los formació. Si tot i així, cal un altre perfil, potser sí que s'haurà de deixar entrar treballadors de fora.

¿Quines perspectives de futur té a nivell polític?
No em puc tornar a presentar com a cònsol però sí que podria fer-ho com a conseller. Ara no hi ha res decidit. Des de l'any 76 que estic a la vida política i no és que em senti gran, però cal donar l'oportunitat a altres persones d'estirar del carro. Jo puc ajudar el partit i també qui entri al Comú d'Encamp, sigui del partit que sigui. Això no vol dir que algun altre dia em puguin veure en un altre lloc.

Els resultats de les eleccions nacionals a Encamp s'han pres pel PS com un avís o cal diferenciar entre nacionals i parroquials.
Hi ha diferents factors que han influït en les eleccions. Amb la crisi fa que els governs canviïn de color. A més, el Govern del PS ha governat sense majoria ni pressupost, i amb bastons a les rodes. La dreta ha donat la culpa de la no entesa al PS quan no sempre ha estat del PS. Alguna cosa també hem fet malament i els partits de dreta ho han repetit en diverses ocasions en els mitjans que tenen i això ens ha fet mal. El PS a Encamp no ho té fàcil però tampoc no ho té perdut.

¿S'està començant a treballar en els candidats i el programa?
Fins al setembre no se'n comença a parlar. A nivell de programa ja es té molta feina feta, però caldrà revisar-la per adaptar-la al context de crisi. Tenim un partit estructurat, ara per ara és l'únic que hi ha. Ja veurem què fa DA.

També hi ha hagut baixes del PS a Encamp.
Hi ha baixes que saben greu, però no passa res. Quan algú no està bé en un partit es dóna de baixa. Això no vol dir que no hi pugui mantenir una relació. El que no s'ha de fer és aixafar el partit un cop ets fora.

També s'ha parlat de la poca democràcia interna al PS.
Jo sempre he pogut dir el què pensava, he pogut oposar-me o defensar posicions. Dir que no hi ha democràcia al PS no és cert. Si el que defenses no té majoria, són les regles del partit.

Els rius poden crear formes singulars, estètiques que atrapen qui les descobreix per primer cop. Això ho ha aconseguit el riu Grande en ple cor de la Canal de Navar­rés, a l’interior de València, que tot i no tenir un corrent gaire important ha creat un congost amb una particular distribució en escala anomenat los Charcos. Des del poble de Quesa s’arriba per una serpentejant i estreta carretera fins a una zona recreativa que obre les portes als bassals. El riu ha creat una sèrie de tolls repartits en nivells esglaonats i comunicats, que tenen diferent mida i profunditat. Des de petites llacunes en què no es veu el fons a la part central, fins a reduïts tolls que donen sentit al nom amb què en el poble es coneix el conjunt.
El primer, el Charco de las Fuentes, és el més gran i el que trien molts visitants per prendre el bany. Però només és el pas inicial. Per continuar avançant cal passar per una passarel·la artificial sobre la part final de la llacuna que obliga pràcticament a caminar sobre les aigües, o almenys aquesta és la sensació que fa. La resta de tolls també tenen el seu nom, la Cacerola, l’Horteta, la Bañera o el Chorro, i en alguns fins i tot es pot llegir a la roca. L’accés d’un bassal a un altre no és senzill. Es poden seguir els senders que ha creat el pas dels senderistes fent voltes pels vessant de les parets, o passar per la vora dels tolls. Aquesta és la forma més directa, però també arriscada, pel perill de trepitjar una roca quasi llisa, que si està mullada o amb algues és força relliscosa. Un cop acaben els bassals, la part més alta del llit del riu es pot seguir per un camí més pla, que continua pel mig d’un espectacular congost.
El paratge és força visitat, però en dies de temporada baixa és fàcil trobar-se sol, la sensació que s’espera quan es recorre una de les zones amb menys densitat i més bellesa de la província de València, el massís del Caroig. Fer senderisme per una gorja solitària, que combina l’aigua i el bosc mediterrani, és el principal atractiu d’un lloc que encara manté part de l’encant salvatge.

Recomanem

El Charco del Chorro
té la particularitat de tenir una petita platja interior al voltant d’un dels tolls més grans. Ideal per estendre la tovallola amb una bonica cascada al front.

L’urgellenc, que ja manava al final de la primera jornada, no va tenir problemes ahir per mantenir la primera posició de la categoria negra amb només un punt de penalització total. En segona posició es va classificar Sergio Puyo, amb 9 punts, mentre que el tercer de la general va ser Francesc Ciurana, amb 10.
Els Dos Dies van aplegar un total de 240 participants, tot i que enguany el nivell a la categoria negra va ser inferior a d’altres edicions perquè la prova d’Arinsal coincidia amb altres de gran nivell internacional.
En la categoria vermella, Oriol Vilarnau va ser el primer en sènior, trencant el triple empat del final de la primera jornada amb Òscar Mill, que va ser segon, i Rafel Sanromà, tercer. En veterans, Sergi Rodríguez va superar el líder provisional de dissabte, Antoni Ramonet, i va emportar-se la victòria amb 4 punts de penalització i tres menys que Ramonet i que Ismael Lobato.
La categoria groga de veterans A se la va adjudicar Manuel Pérez Mora i la B Manel Campoy. Santiago García va ser el millor en júnior, Marc Casas en cadet i Anton Gelabert en juvenil. El triomf en motos clàssiques va correspondre a Álvaro Luna.
Josep Anton Parra, alma mater de l’organització dels Dos Dies, va confirmar la continuïtat de la prova per a l’any vinent. “El 2009 vam fer una aturada tècnica per descansar i reprendre l’organització amb més ganes. De tant en tant s’ha de fer. L’any vinent tornarem a tenir trial a Arinsal”, va assegurar.

Amb 50 vots a favor i 49 en contra, Reid no va aconseguir la majoria de 60 vots que necessitava per posar fi al debat i donar via lliure a la votació del seu pla sobre elevar el sostre del deute, que ja va ser rebutjat dissabte passat en el ple de la Cambra de Representants.
El vot va ser, però, un simple procediment legislatiu que no valora encara el contingut del pla de Reid, i que queda en un segon pla davant el potencial acord que sembla estar prenent forma en negociacions a porta tancada entre el Congrés i la Casa Blanca.

Incertesa
El mateix Reid va indicar després de la votació que té “esperances i confia” que l’acord que negocia el líder republicà al Senat, Mitch McConell, amb el govern de Barack Obama, “pugui sortir endavant”, tot i que va subratllar que encara “no és una realitat”. Malgrat que Reid es va reservar la capacitat de tornar a presentar el seu pla en el Senat per aconseguir votar-lo, el més probable és que el projecte que votin els senadors sigui el que es plasmi a la Casa Blanca, on el vicepresident, Joe Biden, es troba en permanent contacte amb els líders del Congrés.
McConell va assegurar ahir que existeix un principi d’acord entre el Congrés i la Casa Blanca, i que el pla definitiu per evitar que el país entri en cessament de pagaments el 2 d’agost està molt a prop. En una entrevista a la cadena CNN el senador republicà va confiar que aquest acord es concretarà “aviat”, i va avançar que projecta una reducció del dèficit de 3 bilions de dòlars en els propers 10 anys i que no comptarà amb “cap augment dels impostos”.
Gene Sparling, un dels principals assessors d’Obama, va confirmar a la cadena que el pla preveu reduir el dèficit en dues fases, amb una primera immediata de prop d’un bilió de dòlars i una altra posterior que es decidiria abans del desembre, en un comitè creat especialment amb aquesta finalitat al Congrés.

EL TEA PARTY ACONSEGUEIX PROVOCAR LA CONFRONTACIÓ

La crisi del deute ha estat provocada sobretot pels electes republicans vinculats al moviment del Tea Party. Són una trentena a la Cambra de Representants però han tingut prou influència per bloquejar qualsevol sortida a la crisi del deute. Les seves demandes han romàs inalterables i sense terme mitjà. Creuen que el fantasma del desastre del deute és una exageració del govern i volen posar límit a la despesa de l’Estat aplicant retallades en l’àmbit social i en la sanitat i no apujant els impostos als més acabalats.
La seva insistència en aquest àmbit va provocar l’enuig de Barack Obama, que va assegurar que “pujar el sostre del deute no permet gastar més, només significa donar-li al país la capacitat de pagar les seves factures. El sostre del deute no determina quants diners es poden gastar”, hi va afegir.
La fermesa dels membres del Tea Party va aconseguir derrotar primer la proposta d’acord que havia ofert la Casa Blanca en aquest àmbit, i psoteriorment van fer el mateix amb una iniciativa que va prendre John Boemer, el líder dels republicans en el Senat. I és que malgrat que Boemer va obtenir el suport a la seva iniciativa per resoldre el conflicte de la majoria dels republicans, els membres del Tea Party es van plantar i van aconseguir que retirés la proposta.
El moviment del Tea Party va sorgir el 2010 i pren el nom del motí del te del 1773, en què alguns colons nord-americans van atacar un vaixell de la corona britànica carregat amb te per expressar el rebuig contra una imposició fiscal abusiva sense representació política.