Les platges de la Costa Brava són un dels petits tresors de Catalunya. Al bell mig de l’Empordà, molt a prop de Palafrugell trobem la població de Begur, una vila més coneguda per les seves platges que per ella mateixa. Al seu terme municipal n’hi ha un total de vuit, que estan comunicades entre elles pels camins de ronda, que se seccionen en quatre parts. Aquests recorreguts s’havien fet servir pels carrabiners per al control del contraban de tabac i pels pescadors i mariners de la zona.
La platja que se situa més al nord de la costa de la població és la del Racó, i representa l’inici d’una llarga extensió de sorra que arriba fins a l’Estartit, just al davant de les illes Medes, una zona protegida pel seu alt valor ecològic i un dels llocs preferits pels submarinistes. A peu de sorra hi ha diversos restaurants on es pot gaudir d’un bon àpat a l’ombra després de passar el matí al sol. Com a la majoria de platges de la Costa Brava, a la del Racó també hi ha lloguer de patins, de caiacs i gandules, fins i tot hi podem comprar un coco. Això sí, generalment és l’única venda ambulant que hi ha en aquesta àrea: no hi trobarem oferta de massatges, ni d’ulleres de sol, ni vestits, ni cap altra cosa que no siguin cocos.
Al costat d’aquesta platja hi ha una de les poques platges nudistes que es conserven a la Costa Brava; es tracta de la cala d’Illa Roja. No hi ha accés rodat a aquesta zona, però el camí de ronda que hi porta des de la platja del Racó és força curt, atès que una zona rocallosa és l’única separació entre una zona i l’altra. Als vespres, aquest espai rocallós sol omplir-se de pescadors aficionats i també de mosquits que cerquen la llum dels seus fanals i alguna cosa més.
El centre històric de Begur es pot visitar de nit. Un castell medieval s’erigeix per damunt de la resta d’edificis de la població, i són els estrets carrers de la vila el que demostra als visitants que l’estructura de la zona vella no s’ha modificat al llarg dels anys.  El cotxe més val deixar-lo de banda, ja que Begur s’ha de descobrir a peu. És petit però té un encant i una calidesa que conviden el visitant a quedar-s’hi.

Recomanem

Les nits
No deixeu de visitar la plaça de la vila alguna de les nits d’estiu. Un lloc idoni per tancar el dia, prenent alguna cosa en un entorn càlid. Això sí, trobar taula és un repte.

Un altre ciclista que va tenir celebració a la meta va ser Daniele Bennati, que li va prendre el mallot vermell de líder al seu company d’equip Jakob Fuglsang. L’etapa d’ahir, entre La Nucía i Oriola, arribava després de la contrarellotge que va obrir la Vuelta i va estar marcada per l’escapada de quatre corredors, que es va allargar durant més de 100 quilòmetres. Integraven el grupet  l’espanyol Jesús Rosendo, que es va emportar el mallot de la combativitat; Adam Hansen, que posteriorment va marxar en solitari, Paul Martens i Steve Hounard. Els valents, però, van ser atrapats pel gran grup quan faltaven 15 quilòmetres per al final.
En els metres últims Fabian Cancellara va llançar-se cap a la victòria en l’última pujada abans de la meta, el mateix que Bennati, que tot i no guanyar es va emportar el lideratge. Davant aquesta estranya situació, el més llest va ser el cicilista australià de l’Sky, Christopher Sutton, que es va adjudicar el triomf.
La jornada va servir per coronar el primer rei de la muntanya, l’alemany del Rabobank Paul Martens, i per veure el primer abandonament, que va ser protagonitzat per l’australià de l’HTC?Matthew Harley Goss.

Tercera etapa

S’espera un nou esprint

La tercera etapa de la Vuelta a Espanya portarà els participants a Totana després d’un recorregut total de 163 quilòmetres, en una de les jornades més curtes de l’edició actual de la ronda espanyola. La sortida estarà ubicada a la localitat alacantina de Petrer i s’espera una repetició de l’esprint final d’ahir per decidir el guanyador, tot i que hi ha un port de tercera categoria, l’alt de la Santa, a deu quilòmetres de l’arribada que podria provocar alguna sorpresa. I és que alguns especialistes en els esprints massius podrien cedir en un terreny que no els és favorable. Dimarts hi haurà la primera arribada en alt, a Sierra Nevada.

La reunió va tenir lloc en el marc de la primera etapa de la Vuelta a Espanya, tot aprofitant que l’empresa francesa té participacions a Uni­public, l’organitzadora de la cursa espanyola, i que Turisme patrocina enguany la prova.
Camp va assegurar després de la trobada –la primera des de l’ar­ribada al Govern de l’executiu de Toni Martí– que havia estat “una primera presa de contacte en la qual hem manifestat el nostre interès perquè torni el Tour al nostre país. Hi haurà properes trobades, tot i que no hem detallat quan seran”.  El ministre va avançar que la intenció del Govern és enviar una carta a l’organització per fer la demanda –pràctica habitual– mirant ja el 2013. “L’any vinent ni pensar-hi, perquè ja està tot tancat. Si el Tour sortís de Barcelona tindríem més possibilitats, però amb el canvi a l’ajuntament la situació està una mica aturada”. La capital catalana apostava pel 2014 per organitzar la sortida de la Grande Boucle, ja  que l’inici genera una gran expectació mediàtica cada any.
Camp va indicar que “ara que hem fet el contacte personal amb ASO treballarem perquè el Tour torni al més aviat possible. Esperem que sigui durant aquesta legislatura”.
Un dels punts que podria fer perdre pes a la demanda andor­rana és que els ciclistes es trobarien amb l’alta muntanya massa aviat si la cursa acaba sortint de Barcelona. En aquest sentit el titular de Turisme va assenyalar que “hem parlat sobre el tema amb Le Moenner i en principi no hauria de suposar, això, cap problema. Es podria fer una etapa plana fins a Andorra i al país pujar un sol port. No caldria més. Aquest tipus d’etapes ja s’estan fent ara”.

TURISME PODRIA APOSTAR PER FER ALGUNA ACCIÓ AL SILK WAY RALLY RUS

L’empresa Amaury Sport Organisation promou, a banda del Tour, altres esdeveniments esportius. Un és el Silk Way Rally,  un ral·li raid que es desenvolupa a Rússia i que enguany ha portat els participants entre Moscou i Sochi. “El mercat rus també és prioritari per a l’hivern i podria ser una alternativa per iniciar alguna acció”, va avançar Francesc Camp. Aquest va ser un altre dels temes que el ministre va tractar amb Le Moenner. Turisme patrocina enguany per primera vegada la Vuelta a Espanya, amb un pressupost de 225.000 euros.

Precisament ahir al matí va celebrar l’acte més multitudinari de la seva estada a la capital d’Espanya. Prop d’un milió i mig de persones van rebre a l’aeròdrom de Cuatro Vientos el Pontífex, que va recórrer tota la base aèria en el Papamòbil i, posteriorment, va presidir l’eucaristia des de l’altar, sota un arbre que li va garantir l’ombra durant tota la cerimònia. L’última jornada d’actes de la visita del Papa amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut va començar a dos quarts de vuit del matí, quan la megafonia va dir bon dia als centenars de milers de joves que havien passat la nit a l’aire lliure mentre esperaven per assistir a la missa presidida pel Papa.

Progrés d'Espanya
El Pontífex va fer durant el seu últim dia de visita una menció a Espanya en afirmar que el país “pot progressar sense renunciar a la seva ànima catòlica”.  També va ser rebut pel rei Joan Carles I, que va agrair públicament al Sant Pare “l’esperança que heu dipositat en la joventut”. ?Benet XVI, a més, va voler agrair la seva tasca als prop de 30.000 voluntaris que han fet possible aquesta trobada de joves catòlics de tot el món. “Sou la cara de l’amabilitat d’aquestes trobades. La meva gratitud és també una necessitat del cor, perquè no només heu estat atents als pelegrins sinó també al Papa”, va comentar.
Al llarg de la jornada d’ahir va augmentar el nombre de fidels que van decidir apropar-se fins a la madrilenya avinguda Pío XII, on es troba la seu de la Nunciatura, per acomiadar el Pontífex abans del seu retorn a Roma. L’actuació d’un grup rociero va posar el punt i final a la presència de Benet XVI?a la capital d’Espanya mentre entonava el No te vayas todavía, no te vayas por favor.
La visita ha tingut també una inevitable lectura política. Benet XVI es va reunir amb el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, malgrat i que l’executiu va voler mantenir les distàncies amb el Papa. El Pontífex també va rebre el president del Partit Popular, Mariano Rajoy, durant quinze minuts.

RIO DE JANEIRO ACOLLIRÀ LA TROBADA DE LA JMJ EL 2013

El papa Benet XVI va anunciar a Cuatro Vientos que Rio de Janeiro serà la seu de la XXVIII?Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) el 2013. “Em complau anunciar ara que la seu de la propera Jornada Mundial de la Joventut, el 2013, serà Rio de Janeiro.” D’aquesta manera, i després de Buenos Aires, el 1987, la ciutat brasilera serà la segona d’Amèrica del Sud que acull la trobada internacional.
L’alcalde de Rio de Janeiro, Eduardo Paes, va assegurar ahir que la Jornada Mundial de la Joventut del 2013 que organitzarà la seva ciutat “serà tan impactant que pot reunir més per­sones que la Copa del Món de futbol”.  El Brasil serà la seu de l’esdeveniment esportiu el 2014 i dels Jocs Olímpics el 2016.
Paes va fer aquestes declaracions després d’haver assistit, juntament amb el governador de Rio de Janeiro, Sergio Cabral, a l’eucaristia que va clausurar ahir la JMJ de Madrid. “És un esdeveniment de dimensions molt més grans del que es pot imaginar. La multitud que he vist en la celebració de la missa i que ha pres els carrers de Madrid m’emociona i em fa pensar en les proporcions que una trobada com aquesta tindrà en la nostra ciutat”, va assenyalar l’alcalde carioca.
Benet XVI va viatjar al Brasil el maig del 2007 per inaugurar a Aparecida la V Conferència general de l’episcopat de Llatinoamèrica i el Carib, i va aprofitar el seu desplaçament, el més llarg que havia dut a terme fins llavors després de ser elegit Sant Pare, l’abril del 2005, per canonitzar el beat Frei Galvao i celebrar una trobada amb joves en un estadi.

La millora en la imatge de la selecció no ha estat de moment suficient per puntuar i Andorra només té Montserrat i San Marino al dar­rere en el rànquing de la FIFA.

El preocupa estar més avall que mai en la llista ?
Ni la vaig mirar quan vaig començar l’etapa ni era un dels objectius. En aquest sentit, sumar punts ha de continuar sent el nostre objectiu. No sé si ja arribaran en aquesta fase, però estic molt content de l’actitud dels jugadors i de la seva valentia. Ara intentem arriscar en zones on abans no ho fèiem i molts partits els hem acabat amb la sensació d’haver competit.

Què falta?
Les nostres distraccions i la manca de concentració en alguns moments les paguem molt cares encara.

I com se soluciona això?
Vivint molts partits i competint. Crec que l’equip va creixent dia a dia. Sí que se’ns plantegen reptes i problemes diferents, però el grup va posant-hi solució, i en aquest sentit tenim més arguments cada dia. Ara bé, hem de jugar i competir molts partits encara per guanyar-nos la llicència de poder vèncer-ne un.

La selecció que va sumar els cinc punts era millor que aquesta?
No sé si era millor. El que sí que te­nia era més elements professionals o que venien del món professional que no ara.

Aleshores sí que era millor…
No, no. A aquesta selecció se li ha de donar temps, encara. Aquella mentalment venia de competir, de tenir més ofici, però possiblement en qualitat aquesta és millor. Ara, no tenim tants jugadors veterans i amb tant saber estar al camp.

Canviem de tema. Defensi’m l’estadi nacional. Tal com estan les arques públiques, moltes persones es demanen si ens hem de gastar tants diners en un camp de futbol. Cada dia se sent més aquesta reflexió…
Sí, cada vegada se sent més aquest raonament, però cada vegada s’avança per totes les parts i es fan moviments que fan indicar que tothom vol avançar. Potser no és tan ràpid com a tots ens agradaria, però entenc que estem en el bon camí.

Hi haurà estadi, doncs?
Sí, crec que tindrem estadi i confio que sigui més d’hora que no pas tard.

La UEFA fa temps que amenaça, fins i tot, de fer fora la selecció i els equips de les competicions europees si no veu moviments…
Si passés, no agradaria a ningú, però podria passar. Ho desconec. No és una cosa que em pertoqui, però m’agradaria veure l’estadi i entenc que les decisions que s’han pres darrerament van totes en el camí que es pugui construir.

Parlem del Koldo seleccionador. Com valora l’any i mig que fa que ocupa el càrrec?
Sembla molt de temps, però si m’aturo a comptar no hem passat de la setantena d’entrenaments i  hem jugat onze partits, sis d’oficials i cinc d’amistosos. És el que hi ha… Ho sabia abans d’acceptar, però trobo a faltar el dia a dia.

No se’n deu penedir ara?
Gens, perquè com a experiència és única i et dóna moments que guardes i que ningú no et pot treure: camps, jugadors… Són detalls que queden per sempre.

Si només han jugat onze partits i han fet una setantena d’entrenaments en un any i mig, què fa Koldo en el dia a dia ?
S’han de preparar. A més, en aquesta federació per sort o per desgràcia no només treballes per a l’absoluta, si bé és cert que hi dediques bona part del temps.  Amb la nostra feina intentem que la federació millori dia a dia.

El seu contracte s’acaba amb la fase de classificació. Ja ha tingut alguna conversa per renovar?
No, i per part meva no hi ha d’haver cap problema per seguir. El que vingui de la federació benvingut serà.

Quina és l’ambició màxima del Koldo entrenador. Portar un equip?
Ara mateix no m’ho plantejo. Només penso en Armènia i Macedònia. Sí que és cert que, com a tothom, m’agradaria evolucionar, i sí que m’agradaria algun dia entrenar algun club.

Pot ser la selecció un trampolí per a un segona B o un segona A?
Crec que els resultats hi tindrien molt a veure.

Les Sèries Mundials van canviar de continent. Després que les quatre primeres proves es van disputar a Europa, Amèrica va agafar el relleu. I a més amb una cursa que va fer posar al límit els corredors. El millor dels andorrans va ser Òscar Casal, amb una 13a posició. El seu germà Marc va acabar 18è.

L’equip andorrà no va poder repetir la segona posició d’ara fa dos anys en el Campionat dels Petits Estats. En aquella ocasió, en què es disputava al Principat en la que era la primera edició, va lluitar pel títol fins a la darrera jornada, però aquest cop, a les illes Fèroe, els objectius han hagut de ser uns altres i ha finalitzat la competició quart.

Ja havia treballat amb altres companyies de prestigi com Dagoll Dagom o La Cubana, però l’últim projecte de Meritxell Duró ha estat amb Comediants, amb qui mai fins ara havia fet res, i ara ha estrenat Persèfone.

irin-la tants cops com vulguin. Mai no serà igual. Només que facin un pas a la dreta o a l’esquerra, l’escultura es muda. Es transforma. En funció del reflex lumínic que caigui damunt les varetes me­tàl·liques que donen forma a El Matí pot desprendre més lluentor o menys. Com si canviés de pell. Tant pot semblar un ventall desplegat com una mena d’hac sui generis. O el plomall estès que tenen per cua els galls d’indi. Són només tres formats que pot adoptar l’escultura parida per Andreu Alfaro. Una de les moltes obres que el reconegut artista valencià té repartides arreu del món. Una de les moltes escultures de grans dimensions i que tenen el seu fonament en una llei matemàtica. La successió de bar­res que configuren l’obra que competeix, per dir-ho d’alguna manera, amb el pont romànic de la Margineda no són fruit de l’atzar. Ben al contrari. La ubicació de cada vareta està minucio­sament calculada. Com (més o menys, perquè va ser retirada esporàdicament) la situació que ocupa a l’entrada sud d’Andorra la Vella. Alfaro va prendre’s tants miraments en el moment de col·locar les barres com a l’hora de triar l’emplaçament. Anys després d’haver instal·lat El Matí a la capital, l’escultor d’aire nacionalista català ex­plicava que la seva obra i el pont romànic eren “la unió del principi i del futur”. I?això el va encoratjar. “L’escultura de la Margineda té un gran respecte pel pont. Estic encantat d’haver-la col­­·locat allà. És un lloc molt adequat, de soledat respectuosa. Té un cert encant, un lirisme. Almenys ho vaig intentar. Potser l’hagués fet una mica més gran, però potser hauria perdut aquest caràcter respectuós i digne i, al mateix temps, idíl·lic.”
L’obra andorrana d’Alfaro forma part del grup d’es­cultures monumentals anomenades generatrius. I que l’artista valencià va crear entre les dècades del 1970 i el 1980. El Matí és del 1986. I es va sufragar amb el superàvit dels comptes del II?Congrés internacional de la llengua catalana que va tenir lloc aquell any al Principat. No es volia que la cita, organitzada per les principals institucions dels territoris de parla catalana i que va ser presidida per l’insigne Antoni Maria Badia i Margarit, quedés en l’oblit. I?no hi queda ni hi quedarà si hom coneix el motiu que va portar el joc geomètric d’Alfaro a la rotonda de la Margineda. De geometria en sabia un pou, Alfaro. I d’això es va valdre per donar forma a un seguit d’obres germanes gairebé bessones que va resultar que funcionaven de meravella per realçar espais públics. La llum, el color, la cinètica..., el moviment. Tot val per donar forma a les múltiples formes que pot adoptar El Matí. Mil i una perspectives. O?el que és el mateix, les matemàtiques fetes escultura. Per Andreu Alfaro.

El detall

Fill de carnissers, Andreu Alfaro i Hernández va néixer a València el 1929. Tot i la seva inquietud artística, no es va dedicar del tot a l’escultura fins als 45 anys.

El danès Jakob Fulgsang es va enfundar el primer mallot vermell de líder.
La contrarellotge per equips que va donar el tret de sortida a la Vuelta va finalitzar sense grans sorpreses. L’organització havia preparat un recorregut molt exigent per als ciclistes, amb molts revolts d’alta precisió. El vent va bufar contra els corredors en l’últim tram de l’etapa i la calor va apretar (30º C) i va haver un índex elevat d’humitat que va provocar una sensació de xafogor constant.
Amb aquests ingredients va ser el conjunt luxemburguès del Leopard-Trek de Fabian Cancellara,  el que va aconseguir la victòria, amb un temps final de 16 minuts i 30 segons i el seu corredor danès, Jakob Fuglsang, el primer a pujar al més alt del podi de la Vuelta. Darrera see, a només quatre segons, va finalitzar el Liquigas de Vincenzo Nibali, que va demostrar que vol reeditar el podi final de Madrid de la passada edició. Mentrestant, els grans favorits per endur-se la victòria d’ahir, l’HTC de Mark Cavendish i Tony Martin, va acabar tercer, amb un temps de 16 minuts i 39 segons, nou segons més que el Leopard-Trek.
El danès Jakob Fuglsang es va mostrar “sorprès” en veure’s vestit amb el mallot vermell, ja que no entrava en els seus plans acabar primer. “No tenia pensat passar el primer per la línia de meta, només vaig entrar al relleu i em vaig trobar a l’arribada. Encara no m’ho crec”, va assenyalar Fuglsang. El ciclista danès va afegir-hi que ara la seva aspiració és defensar tant de temps com sigui possible el lideratge. De manera semblant es va expressar Fabian Cancellara:?“L’equip està content amb el resultat de la contrarellotge, però ha estat per a nosaltres una gran sorpresa”.
Finalment Javier Guillén , el director general de la Vuelta, va ressaltar la presència d’un nombrós públic en la primera etapa i va concloure que “hem començat amb bon peu i es veu que hi ha ganes entre l’afició de veure la Vuelta”.

ORIOLA, OPCIÓ PER A L'ESPRINT

La segona etapa de la 66a Vuelta a Espanya, que es disputa avui entre les localitats alacantines de la Nucia i Oriola, amb 174 quilòmetres de recorregut, és la primera oportunitat per als velocistes. La jornada es presenta propícia per als especialistes en l’esprint, malgrat que dins de l’últim quilòmetre hauran d’afrontar un pendent de 270 metres del 8% que pot trencar moltes estratègies.
La primera dificultat muntanyenca de la Vuelta 2011 arribarà molt aviat, en el quilòmetre 28,6, amb l’ascensió a l’alt de Relleu, de tercera categoria, que servirà per vestir amb el mallot de punts blaus el primer líder de la muntanya. La sortida des de la Nucia és inè-dita en els 66 anys de funcionament de la cursa.

“No hi ha més treva amb l’enemic”, van informar els Batallons Azedin al-Qasam en un breu comunicat. El missatge explicava la decisió en la continuació de les “massacres israelianes injustificades contra el poble palestí”, en al·lusió a l’onada de bombardejos aeris contra Gaza després dels atemptats de dijous passat, en què van morir vuit israelians. Les víctimes mortals de les incursions israelianes a Gaza han estat catorze des de dijous.
Malgrat aquest anunci, les milícies palestines ja havien disparat més de vint coets i projectils de morter entre dijous i divendres, i en total més de quaranta des dels atemptats. Durant el matí d’ahir tres obrers palestins que es trobaven a la ciutat israeliana d’Ash-dod de manera il·legal van resultar ferits, un de gravetat, per un d’aquests coets.
L’anunci del braç armat de Hamas contrasta amb altres informacions sobre el fet que el primer ministre de Hamas, Ismail Haniye, havia contactat amb representants de l’ONU, la Lliga Àrab i Egipte per tractar de relaxar la tensió a la zona. Tot i que trencada esporàdicament durant aquests dos últims anys, la treva va ser assolida el gener del 2009 després de l’operació Plom Fos en la treva de Gaza, en la qual van morir uns 1.400 palestins i 13 israelians.

Incident diplomàtic
D’altra banda, Israel intenta impedir per la via diplomàtica el retorn de l’ambaixador al seu país, en protesta pel suposat atac d’un avió hebreu en una zona fronterera dijous que va deixar tres militars morts. El Caire va anunciar ahir que havia decidit retirar el seu ambaixador a Israel i citar el representant de l’Estat hebreu al Caire en protesta per l’atac, sobre el qual Israel encara no ha donat a conèixer la seva postura. Egipte va condemnar enèrgicament aquest atac i va exigir a Israel que presentés una disculpa oficial pel que havia passat. Una font oficial israeliana va afirmar que el seu país “no té la possibilitat d’investigar de manera completa els fets perquè es van produir en territori  egipci, al qual òbviament no tenim accés”. Però va assegurar que si el Caire “desitja una investigació conjunta, nosaltres els donarem les dades que tenim al nostre costat, i esperem que ens donin accés a les seves”.
L’incident es va produir durant la nit de dijous en la frontera entre Israel i Egipte, a la península del Sinaí, poc després de la cadena d’atemptats d’Eliat. Segons va informar el govern egipci, un avió israelià que perseguia dos suposats terroristes va disparar contra membres de les forces armades egípcies, tres dels quals van morir i un altre va resultar ferit. Consultat divendres passat sobre els fets, l’exèrcit israelià va assegurar que investiga les al·legacions egípcies i va confirmar que havia rebut una “queixa” que s’està investigant. “Investigarem què ha passat de manera exhaustiva i lliurarem les nostres conclusions al govern d’Egipte” va asseverar un portaveu militar.

LA LLIGA ÀRAB CONVOCA AVUI UNA REUNIÓ D'EMERGÈNCIA

La Lliga Àrab mantindrà avui una reunió d’emergència per estudiar la situació a la franja de Gaza després dels últims enfrontaments entre l’exèrcit israelià i les milicies palestines, van informar responsables de l’organització regional.
D’altra banda, el ministre israelià d’Afers Exteriors va considerar ahir responsable l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) de l’espiral de violència a la zona des de dijous passat, malgrat que la seva jurisdicció es limiti només a Cisjordània. “Els líders de l’ANP estan embarcats contínuament en una campanya d’incitació contra Israel i afalaguen els ter-roristes, i són comple­tament responsables de l’atemptat terrorista assassí contra israelians innocents que se n’anaven de vacances” va assegurar.