La projecció anirà seguida d'una xerrada que porta per títol Crisi econòmica i immigració a càrrec de l’expert en economia Arcadi Oliveras. Aquesta mateixa pel·lícula es tornarà a passar el divendres en una sessió per als escolars.
Aquesta projecció, i les que es faran durant tota la setmana, s’engloben en el marc de les activitats previstes amb motiu de la Festa de la diversitat, que té lloc a Encamp del 20 al 25 de setembre, i que organitza l’Associació Africand amb la col·laboració del Departament de Cultura. La propera projecció serà el dimecres 21 als cinemes Illa Carlemany on es podrà veure en primícia la pel·lícula Catalunya Über Alles, que narra la xenofòbia creixent que hi ha a Catalunya, i que comptarà a més amb la presència del seu director, Ramon Térmens.

El Ministeri de Salut i Benestar ha fet públiques aquest dilluns les recomanacions pel que fa a les vacunes dirigides a la població adulta.

Quan el dia 8 de juny el «nou» Govern d’Andorra va establir relacions diplomàtiques amb Kosovo, feia 6 mesos que el «vell» Govern d’Andorra havia estat interpel·lat per l’oposició sobre la conveniència de fer aquest pas.

A la sessió del Consell General del 9 de desembre del 2010 -en un context d’assetjament integral al Govern- el M.I. Sr. Ladislau Baró, aprofitava les declaracions del llavors cap de Govern sobre la intenció d’establir relacions diplomàtiques amb Kosovo, per interrogar-lo sobre aquest tema.

No va servir de gran cosa que Jaume Bartumeu, en la seva primera resposta, expliqués sense acritud i amb «pèls i detalls» l’estat de la qüestió, les converses mantingudes i les darreres novetats produïdes, entre elles el dictamen de la Cort Internacional de Justícia del 22 de juliol de 2010 en el qual s’establia que l’Assemblea de Kosovo «no va violar el dret internacional quan va declarar la seva independència unilateralment».

L’acritud, també aquell dia, estava en la trinxera de Baró, el qual demanà a Bartumeu -amb una impertinència impròpia del seu reputat tarannà- si la seva trobada amb el primer ministre de Kosovo havia estat «programada prèviament o entre passadissos». El «vell» conseller reformista -avui «nou» demòcrata- no es va estar de concloure: «Em preocupa el fet que no veig quina necessitat té el nostre país de pronunciar-se públicament d’una forma tan clara en un tema en el qual el posicionament polític dels nostres dos veïns no acaba d’estar tancat».

Encara que continuï sense «tancar» el posicionament dels nostres dos veïns, l’ex-vicepresident del grup parlamentari de CR i actual president del grup parlamentari de DA, ja no sembla preocupat per l’establiment de relacions diplomàtiques amb Kosovo.

La veritat és que Baró no ha estat preocupat mai pel tema; del que es tractava era d’emprar tots els mitjans i totes les ocasions per «carregar-se» el govern del PS. Tot valia, inclús per una persona d’afamada moderació i equanimitat, la qual, amb el seu sectarisme pràctic, ja ens té acostumats a donar per bona la dita del refranyer: «cobra fama i posa’t a seure».

Aquell 9 de desembre, en aquesta feina tan poc constructiva, l’ajudava amb especial dedicació un sarcàstic Nomen massa preocupat per la corbata del Sr. Moratinos. No va estar gens brillant el talentós líder del partit friki-rural que va demostrar greus forats en el coneixement del títol III de la Constitució Andorrana. O potser sabia molt bé quines eren les competències dels Coprínceps, però del que es tractava en aquella sessió només era fer el soroll que tant necessita el seu ego.

En la mateixa sessió, el novell company de Nomen, el M.I Carles Enseñat, s’empatollava en fer política ficció internacional i de fer-nos partícips d’una curiosa teoria de la «impartibilitat» dels Estats, segurament apresa en alguna casposa Universitat «d’elits». Amb una encomiable paciència pedagògica, Bartumeu va il·lustrar el jove Il·lustríssim, corregint la càndida visió simplista de la política tan estesa entre les «noves generacions» de les elits hispàniques.

No podia mancar, la intervenció final -la cirereta- del president dels reformistes, avui feliçment retirat com el seu homònim ciclista. Al Sastre li preocupava -aquell dia- si l’establiment de relacions diplomàtiques amb Kosovo «podia tenir conseqüències negatives al nostre país a nivell de turisme». ¿Temia Joan Gabriel que els turistes originaris de «l’esfera para-russa» (sic) canviessin de destinació turística? No, en absolut; ell sabia que els «para-russos» venen a esquiar per la qualitat de les nostres pistes, dels nostres hotels i els preus competitius de certs articles de luxe. L’ex-síndic del PLA, no podia ignorar que des de 2007, Andorra col·laborava amb Kosovo finançant la Fundació Together (Centre Regional pel Benestar Psicosocial dels Infants) a la regió multiètnica de Prizren, a Kosovo. I sabia que els països de «para-Rússia» no tenen el costum d’establir embargs, ni boicots internacionals als que no comparteixen els seus criteris polítics ni les seves prioritats en les relacions internacionals. Però Gabriel es prestava voluntari a fer el ridícul i sumar els seus grotescs arguments a la innoble causa compartida amb el centrista Baró i els friki-rurals Nomen i Enseñat.

Al seu darrer film, Pedro Almodóvar relata l’experiment mèdic d’un metge embogit,el doctor Ledgard, per dotar -contra la seva voluntat- d’una nova pell (i d’un nou sexe) a Vicente, un noi que ha segrestat. Un cop trasplantada, la pell obtinguda per mutacions genètiques de cèl·lules de porc (amb perdó!) convertirà a Vicente en Vera, una bellíssima noia (Elena Anaya).

El coqueteig d’Almodóvar amb el gènere de terror ha fructificat en un conte gòtic que converteix un típic melodrama familiar hispànic en un thriller transgènic, amb abundoses notes de cruel ironia, com l’escena de la panòplia de penis sintètics per acostumar Vicente&Vera al seu nou òrgan. Almodóvar resta fidel als temes obsessius de la seva filmografia: sexe, bogeria, gelosia, instint de possessió, follia amorosa, rancúnia, fòbies i cobdícia.

La història recent de la dreta andorrana s’assembla molt al conte gòtic d’Almodóvar: polítics-cirurgians que fabriquen pells artificials transgèniques (APC, CR, PRA, DA), en les quals puguin habitar -després d’un curt període d’acostumament- i amb més o menys comoditat, els «compares» familiars de principis camaleònics i d’obsessions almodovarianes.

A Andorra, els polítics causants del desprestigi de la política tenen nom, cognoms i una fama immerescuda de moderació i mesura. En l’afer de Kosovo ,el que podem retenir no és l’agressivitat que van emprar contra el Govern del PS, sinó la manca de respecte a la ciutadania que han demostrat amb la seva actitud destralera i irresponsable. Aquests polítics de la dreta transgènica, tenen també -com li agrada repetir a Ladislau Baró-- «la marca de la casa»: la marca dels camaleons. Només s’han de contemplar en un mirall.

Les dades per tipologia de vehicle apunten que 462.719 han estat turismes i 6.910 vehicles pesats, i que en conjunt i en termes interanuals representa un comportament lleugerament a la baixa en turismes, amb una tendència de l' -1,1%, i marcadament a la baixa en vehicles pesats, amb una tendència del -31,7%.
Estadística assenyala que durant l’agost, només l’entrada de turismes per la frontera francoandorrana presenta registres a l’alça. La tendència mensual es manté estable en turismes i en el total de vehicles entrants però, en termes interanuals, es registra un creixement del 10,9% en turismes i del 7,3% en el total de vehicles entrants.
Per contra, la tendència interanual dels turismes que accedeixen al país des d’Espanya continua mantenint-se a la baixa ja que, durant l’agost, se situa en un -5%, i en un -6,3% en total de vehicles entrants.

Per la seva banda, els vehicles pesats registren tendències anuals a la baixa en totes dues fronteres: un -10,2% en el cas dels provinents de França, i un -28,7% en els que procedeixen d’Espanya.

Es preveu que aquests nous obligats tributaris hagin de pagar almenys el mateix percentatge d’impostos a què han de fer front els treballadors amb uns ingressos mitjans, segons va avançar el director de comunicació de la Casa Blanca, Dan Pfeiffer. El diari The New York Times, que cita alts funcionaris, va apuntar que la mesura només afectaria el 3 per cent de la població contribuent dels Estats Units.
La proposta tributària ha estat anomenada com a llei Buffet, en referència al multimilionari War­ren Buffet, que va demanar als més rics una ajuda extra i va denunciar que els que més tenien pagaven menys impostos que la classe mitjana. En comparació, la pressió és d’un 15 per cent per als més rics i d’entre el 10 i el 35 per cent per a la resta.
La mesura haurà de passar pel comitè especial del Congrés dels Estats Units, amb presència de demòcrates i republicans, i que va ser creada amb l’objectiu de reduir el dèficit del país i estalviar 3 bilions de dòlars en deu anys. La proposta planteja no continuar amb les retallades d’impostos a les rendes més altes que va aprovar George W. Bush i que acaben el gener del 2012. Amb això s’estima que es podria reduir un bilió el dèficit. Els republicans ja han mostrat l’oposició a la iniciativa. John Boehner, president de la cambra de representants, va comentar que “no és una opció viable per al comitè bipartidista”.  

Europa
A l’altra banda de l’Atlàntic, el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, va plantejar la possibilitat d’aturar els ajuts a Grècia. “Sense un informe positiu de la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional que Grècia compleix els seus compromisos, no es pot pagar la propera part de les ajudes”. Segons Schäuble, formar part de l’euro “és una oportunitat, però també un difícil compromís” i “són els grecs els que han de saber si estan disposats o no a suportar aquesta càr­rega”.
També a Alemanya, el president del banc central del país, el Bundesbank, Jens Weidmann, va advertir que el Banc Central Europeu (BCE) ha assumit “riscos apreciables” a l’hora d’intentar tranquil·litzar els mercats financers. “Hem de reduir una altra vegada aquests riscos, ja que el contribuent alemany n’assumeix el 27 per cent.” Weidmann ja s’havia mostrat contrari en altres ocasions que el BCE comprés deute públic i considera que és una errada renunciar “als principis que han donat resultat, davant d’un situació d’emergència general”.

EL PRESIDENT DE SIEMENS ANUNCIA QUE L'EMPRESA DEIXARÀ EL NEGOCI NUCLEAR

El president de Siemens, Peter Löscher, va afirmar que el consorci tecnològic alemany abandonarà el negoci nuclear. Així ho va explicar en una entrevista a Der Spiegel, després d’anys de Siemens dedicats a la construcció de centrals nuclears i altres instal·lacions en diferents llocs del món. Löscher va assegurar que “aquest capítol està tancat per a nosaltres” i que aquesta decisió és “la resposta” de l’empresa “al clar posicionament de la societat i la política a Alema­nya a favor de l’abandonament de l’energia nuclear”, sobretot després dels incidents que hi va haver a la central de Fukushima després del terratrèmol que va afectar el Japó.
Löscher veu fonamental la mesura adoptada per les autoritats germàniques d’aprovar l’apagada nuclear per al 2022 i de tancament progressiu de les centrals. A més, considera “factible” poder aconseguir al país augmentar fins al 35% la producció d’energia procedent de fonts alternatives el 2020. Siemens deixaria de participar en la construcció de centrals i només continuaria fabricant components per a turbines, que també s’utilitzen en centrals elèctriques convencionals. Löscher també va anunciar que la companyia alemanya deixarà la societat compartida amb el consorci nuclear rus Rosatom.

A la supre­macia tra­dicional del centredreta a la parròquia, suposadament incrementada per la injecció de l’onada taronja, ara s’hi afegeix el debilitament socialdemòcrata, amb baixes prou signi­ficatives (Manel Casal i Júlia Mar­tínez-Illescas). Així, fonts de la direcció del partit van reconèixer que és difícil que la comissió de candidatures hagi de validar una llista canillenca. Però és clara la presència a la resta de parròquies. L’esmentada comissió tindrà poc més de deu dies per fer la tasca que li encomani, l’1 d’octubre vinent, el comitè directiu. Això sí, els comitès parroquials van treballant.
El primer pas ha estat l’elaboració del programa electoral, tancat  (a Andorra la Vella s’havia de finalitzar el dia 15) o molt avançat en la majoria de parròquies. A partir d’aquí, formalment, se cerquen les persones que puguin defensar les propostes. Les fonts oficials consultades han assegurat que no hi ha d’haver problemes per trobar candidats. Altres fonts han explicat que hi ha comitès que tindran serioses dificultats. I que, en molts casos, es  recorrerà a persones ja bregades en l’arena política per no cremar cares noves vist que els aires bufen en contra.

Candidats
Una primera parròquia on ara per ara no és gens clar qui serà el número u és Andorra la Vella. El cònsol menor, Josep Vila, hi repetiria. Al segon lloc. La nova des­­tinació professional de l’exsecre­tària d’Estat d’Educació Dolors Carmona sembla que la deixaria fora de joc. I les fonts consultades del comitè de la capital han afirmat que de moment, els noms que es poden posar sobre la taula són els de Manel Blasi, Carles Blasi o Jan Cartes. Tres habituals de les darreres conteses electorals.
Un altre rostre públic, el del president del partit, Víctor Naudi, podria esdevenir el cap de cartell de la formació a Escaldes. I?l’actual consellera de Cultura del comú d’Encamp, Olga Areny, seria ara mateix la persona més ben situada per mirar d’agafar les regnes que deixarà el tàndem format per Miquel Alís i Gabriel Dallerès. La renúncia a la militància d’un gros notable d’afiliats (que afirmen que es mantindran al marge de qualsevol opció en aquestes eleccions) dificultaria el repte. Dos exministres, Pere López i, especialment, Claudi Benet, podrien comandar la llista que presenti el PS a la Massana, mentre que Carolina Poussier seria una cara nova per a la candidatura d’Ordino, que no tindrà el suport del GUPI. A Sant Julià, Rossend Areny torna a figurar en les travesses.

UNIÓ LAUREDIANA SERÀ ALS COMICIS AMB DA O SENSE

Els militants d’Unió Laurediana (UL) han reafirmat aquesta setmana que la formació parroquial serà present als comicis del desembre hi hagi una entesa o no amb Demòcrates per Andor­ra (DA). En la mateixa trobada en la qual es va ratificar que “passi el que passi UL?farà llista” es va nomenar, també, una comissió encarregada de configurar la candidatura. En formen part els dos cònsols actuals (Josep Pintat i Enric Sangrà), les conselleres generals d’UL?integrades en el grup parlamentari de­mòcrata (Montserrat Gil i Roser Bastida) i la presidenta de la formació, Maria Àngels Tarrés. El treball de recerca de candidats “encara està molt verd”, segons les diverses fonts consultades. Això no obstant, ja s’haurien posat dos noms damunt la taula per liderar la llista:?els de Joan Albert Farré i Meritxell Duró Sánchez. Tanmateix, el ventall d’opcions encara és molt obert. La comissió treballa pensant en candidats de “perfil tècnic”, però es considera que “no serà fàcil” trobar-los. Paral·lelament s’està elaborant el programa electoral.
Demòcrates per Andorra és el primer que té interès a arribar a una entesa amb UL. I fonts d’aquesta darrera formació han recordat que els estatuts de DA “permeten els acords parroquials i altres pactes puntuals”. En cas que finalment es constituís l’aliança, i a diferència de les darreres eleccions generals, la candidatura es presentaria sota les sigles UL-DA.  Les mateixes fonts van recordar que Montserrat Gil forma part de la comissió gestora de DA. I que Gil i el també parlamentari lauredià Pere Altimir són integrants de la comissió d’enllaç amb la formació taronja.

EL GUPI SERÀ BAIXA I CONVERGENTS ALTA A ORDINO

O?molt canvia l’escenari o el Grup d’Unió Parroquial Independent (GUPI) d’Ordino no tindrà cap mena de presència formal aquestes properes comunals. Fonts de la formació han reconegut que el grup local està en stand by i molt desencisat per l’evolució política. I que la idea inicial és mantenir-se al marge de qualsevol pacte formal o, encara més, presentar-se en solitari. Mentrestant, Convergents d’Ordino, la nova formació liderada per l’excònsol Enric Dolsa, ha confirmat la voluntat de presentar candidatura i fer-ho de manera deslligada de qualsevol altre partit. 52 persones configuren les comissions de treball. Pel que fa als cònsols actuals, Ventura Espot i Consol Naudí, repetiran com a caps de cartell d’ACO-DA.

DAVID BARÓ I JORDI SERRA, 'TARONGES' PER A LA MASSANA

El comitè de Demòcrates per Andorra (DA)?a la Massana, que coordina la consellera general Olga Gelabert, té un escenari molt obert quant a la confecció de la candidatura que haurà de mirar d’agafar el relleu del cònsol Josep Maria Camp. El repte principal és consolidar l’aliança entre els antics liberals i el sector Garrallà. Justament, el fet que encara hi hagi algunes escletxes fa que els favorits a
liderar la llista siguin diversos i diferents en funció de les preferències d’una ala o una altra del grup. Mentre que l’actual equip comunal hauria situat el conseller David Baró com a dofí de Camp (amb Raül Farré també en les travesses), l’entorn del GDP es decantaria per l’exministre Jordi Serra, sense oblidar noms com el de l’excònsol menor Robert Albós.