De fet, els catorze noms de la llista ja els tenen escrits en un paper Ferrer i Jordi Minguillón. Fins a la reunió del grup que lidera l’actual cònsol major de la capital té de temps Demòcrates per Andorra (DA) per mirar d’arribar a una entesa si és que entesa es vol. Als independents ja els aniria bé l’acord, i es garantirien “una llista guanyadora i arraconar el PS”, segons les fonts consultades. Però no els va bé qualsevol acord. Cd’I hauria proposat als dirigents de DA que el pacte hauria de passar perquè la formació de Ferrer triés els llocs senars de la llista i els taronges es quedin els parells.
O sia, Rosa Ferrer encapçalaria la llista i el candidat a cònsol menor el designaria DA. Les pressions dels principals dirigents de la formació que dóna suport al Govern sobre el comitè local d’Andorra la Vella han anat en augment a mesura que han anat passant els dies. I es preveu que encara sigui més forta en les properes hores. El forcing va portar a una trobada en solitari entre Fer­rer i qui ha estat designat candidat a cònsol major per DA, Carles Torralba. La reunió no va anar enlloc. Les fonts consultades van explicar que l’excònsol menor de la capital i actual secretari general dels demòcrates a nivell nacional va assegurar a la cònsol que només podia escoltar però que no estava mandatat per negociar i, encara menys, per prendre una decisió. Torralba no és dels opositors més ferms al pacte, però tampoc no hi és gaire procliu. I si Cd’I ja tindria molt avançada una llista formada en la seva majoria per professionals reconeguts sense un marcatge polític gaire notable, DA també tindria triats els primers noms de la candidatura. Juntament amb Torralba i Conxita Marsol, en les primeres posicions hi hauria Miquel Canturri, Pilar Armengol, Madhu Jethani Aswani, Josep Anton López Alcántara o David Gallego Insa.

Els empresaris de la localitat estarien disposats a fer una aportació similar a la de les dues anteriors, uns 20.000 euros, perquè l’esdeveniment es dugui a terme. Sense la clientela que els garanteix en un mes tan fluix com el març, alguns es veuran obligats a tancar el negoci a final de temporada, adverteix el president de l’Associació de Promoció Turística d’Arinsal i Erts (Aptae), Toni Corominas.
“Les negociacions estan encara en un estadi molt inicial”, va explicar des de Tui Travel Ian Kaye, qui ja havia estat l’impulsor del Big Snow Festival –ara traslladat a Sèrbia– a través de Thomas Cook.  Té prevista una reunió imminent amb responsables de Vallnord, a Londres, va apuntar, després de la qual començarà a prendre forma el festival i els seus continguts. Encara resulta, però, massa aviat, per avançar extrems com amb quines expectatives de turistes treballen.
Temps és el que, en opinió de Corominas, no sobra. Un esdeveniment d’aquestes característiques s’ha de començar a difondre ràpidament: “Anem molt justos de temps, jo diria que més aviat al límit i ha d’haver-hi reaccions molt ràpides”. El teixit empresarial d’Arinsal, va assegurar, “està totalment al costat d’aquest projecte, perquè és de vital importància, i seria bo que a nivell polític es veiés de la mateixa manera”. Sempre que, va matisar, la demanda de suport dels organitzadors sigui raonable. El president d’Aptae va estimar que “en quinze dies hauria d’estar el projecte sobre la taula i tancat”.

Retorn de més de mig milió
Pel que fa als empresaris d’Arinsal –que van calcular un retorn  gobal de més de mig milió d’euros en la segona i última edició del festival–, estan disposats a col·laborar en les despeses d’organització. I així li van fer saber a l’operador turístic. Les aportacions de cadascú dels negocis difereixen en funció de si acullen o no actuacions, entre altres variables, però la suma global que calculen haver invertit és d’uns 20.000 euros per cada edició. Un import que estan novament disposats a desembutxacar a canvi de veure garantida l’ocupació durant un dels mesos de més baixa afluència turística de l’any.  
Els anys anteriors, va recordar Corominas, el festival “va ser una empenta molt forta per passar un mes molt dolent i dir-nos que no es faria va suposar rebre un gerro d’aigua freda”. Aquestes negociacions, en canvi, els tornen les expectatives. “I si algú ho necessita, són els comerços i establiments establerts a Arinsal, perquè si la resta del país pateix la crisi, imagini’s allà, en aquell cul de sac, el lloc pitjor situat”.
A les aportacions del Govern i els empresaris se sumaria, en principi, la de Vallnord.

EL MATEIX OPERADOR TURÍSTIC BRITÀNIC QUE ORGANITZA EL SALOUFEST A L'ESTIU

Ian Kaye, que va ser un dels principals impulsors del Big Snow Festival quan treballava per Thomas Cook, està darrere de la nova proposta, a través de Crystal Ski, un dels majors operadors turístics especialitzats en turisme de neu al Regne Unit, que treballa habitualment amb Andorra, i una de les marques del grup Tui Travel. La mateixa companyia que ha posat en marxa esdeveniments com el Saloufest, a través de la marca I Love Tour. El grup posseeix més de 500 companyies. Arinsal, va recordar Corominas, es va especialitzar en bona mesura en el turista britànic i els resultats eren molt bons en el període comprès entre el 20 de desembre i el 30 de març. En aquest últim mes, precisament, s’obtenien els millors resultats de l’any. La crisi, però, ho va llançar tot per ter­ra i les últimes tres o quatre temporades, es plany, la baixada d’ocupació en aquest mes era preocupant. Per això la proposta del Big Snow va ser molt ben rebuda.

L'assemblea de militants d'UL que s'ha celebrat aquest dijous a la nit a Sant Julià de Lòria ha donat tot el suport a la decisió de Montserrat Gil d'acceptar ser la candidata a cònsol major en la llista electoral que el partit lauredià presentarà amb DA als comicis comunals del 4 de desembre.
Segons ha explicat Montserrat Gil a l'ANA, la proposta la va rebre ja fa uns dies per part dels membres de la comissió electoral, de la qual ella mateixa en forma part a més dels dos cònsols, Josep Pintat i Enric Sangrà, l'altra consellera general, Roser Bastida, i la presidenta d'UL, Maria Àngels Tarrés.
ls motius que l'han fet acabar de decidir per acceptar el repte, i que formaven part també d'alguns dels arguments pels quals se li proposava, són bàsicament pel seu "perfil d'encaix amb DA". Els responsables d'un i altre partit buscaven una persona que representés "l'obertura d'UL a DA", i qui millor que una de les persones que sent d'Unió Laurediana treballa diàriament dins del grup parlamentari demòcrata.

Gil, que s'ha definit com una persona "molt de poble i molt executiva", ha dit que es tracta d'un exercici de "coherència", no només per traslladar l'estreta relació parlamentària entre els dos grups a la política comunal, sinó perquè "en temps de crisi calen unions". Pel que fa a la persona que ha d'ocupar el segon lloc i la resta de la llista, Gil ha dit que ho aniran tancant en els propers dies i que l'assemblea li ha donat "via lliure" per escollir les persones que cregui oportunes. La lògica indicaria que darrera de Gil hauria d'anar una persona de DA. La candidata no descarta tampoc la incorporació d'independents.
Gil haurà de deixar el seu escó de consellera general per poder presentar-se, lloc que ocuparà Pere Obiols Mogio.

L'assemblea de militants d'UL que s'ha celebrat aquest dijous a la nit a Sant Julià de Lòria ha donat tot el suport a la decisió de Montserrat Gil d'acceptar ser la candidata a cònsol major en la llista electoral que el partit lauredià presentarà amb DA als comicis comunals del 4 de desembre.
Segons ha explicat Montserrat Gil a l'ANA, la proposta la va rebre ja fa uns dies per part dels membres de la comissió electoral, de la qual ella mateixa en forma part a més dels dos cònsols, Josep Pintat i Enric Sangrà, l'altra consellera general, Roser Bastida, i la presidenta d'UL, Maria Àngels Tarrés.
ls motius que l'han fet acabar de decidir per acceptar el repte, i que formaven part també d'alguns dels arguments pels quals se li proposava, són bàsicament pel seu "perfil d'encaix amb DA". Els responsables d'un i altre partit buscaven una persona que representés "l'obertura d'UL a DA", i qui millor que una de les persones que sent d'Unió Laurediana treballa diàriament dins del grup parlamentari demòcrata.

Gil, que s'ha definit com una persona "molt de poble i molt executiva", ha dit que es tracta d'un exercici de "coherència", no només per traslladar l'estreta relació parlamentària entre els dos grups a la política comunal, sinó perquè "en temps de crisi calen unions". Pel que fa a la persona que ha d'ocupar el segon lloc i la resta de la llista, Gil ha dit que ho aniran tancant en els propers dies i que l'assemblea li ha donat "via lliure" per escollir les persones que cregui oportunes. La lògica indicaria que darrera de Gil hauria d'anar una persona de DA. La candidata no descarta tampoc la incorporació d'independents.
Gil haurà de deixar el seu escó de consellera general per poder presentar-se, lloc que ocuparà Pere Obiols Mogio.

Caprabo va facturar el curs passat més de 1.400 milions d’euros. Té una xarxa de 340 supermercats. La immensa majoria a Catalunya. Aliats amb els bascos d’Eroski arriben a Andorra.

Tenen mig segle de vida.
Fa 51 anys que existim. Encara tenim oberta la primera botiga que vam obrir.

Encara aguanta?
Aguanta.

Que no nota la crisi, Caprabo?
En vendes anem bé.

I en què no anem bé?
Això no és un tema meu. L’hauria d’informar la direcció general. Però si mira les dades del tancament de l’any passat...

El Jordi Lahiguera compra sempre a Caprabo?
Sempre, sempre.

I si no què passaria?
No passaria res. Però entenc que si treballo en una empresa que és  Caprabo he de comprar a Caprabo. Si treballés per a una altra insígnia compraria en l’altra insígnia.

Vaja, que si no ho fes seria jugar al Barça i ser soci del Madrid?
Correcte.

Vostès regalen una cistella als pares de cada nadó que neix. Se sent padrí de molta canalla?
Hem entregat, fa tres mesos, la cistelleta un milió. Per tant, sí, som padrins de molta canalla des de fa divuit anys. I estem molt contents d’aquesta acció. Vam ser pioners. Hi ha hagut còpies però mai no han estat com la de Caprabo.

I ara neixen a Andorra.
Tenim un model de proximitat que penso que és únic i a Andorra no hi ha una insígnia com la nostra.

És com una mena de comerç del barri de qualitat?
D’una primera marca, amb una notorietat a Catalunya que es pot traslladar a Andorra i un model d’èxit: la proximitat.

La botiga del costat de casa, vaja.
No és la botiga de barri, que deu tenir 50 o 60 metres quadrats. És supermercat complet, amb una oferta completa, 4.000 referències i un escalat de preus que van des de la marca blanca d’Eroski, molt barata, fins a primeres marques de grans distribuïdors.

I un logotip que feia de comecocos. Es volen menjar el mercat?
Fins que vam entrar a Eroski, sí que era un comecocos. Però es va fer un restyling, era antiquat. Ara són tres boletes.

I no em dirà que aterrant a Andor­ra no volen menjar-se mercat... D’on pensen rascar?
Caprabo, a Andorra, es posiciona per agafar, no un segment nou, si no diferents segments. Podem agafar gent que busca preu o gent que busca marca. I amb qualitat.

Per a residents o per a turistes?
El nostre model és per al resident. És una botiga de proximitat que dóna servei al resident. Si vol venir un turista, benvingut. Però si busca moltes marques de tabac o de licor, que en tindrem, no serà la botiga apropiada. Ara, si busca el millor preu en oli, sucre, llet, aigua... a Caprabo ho tindrà.

Fins ahir al vespre, no s’havia reivindicat l’autoria de l’atac, encara que els primers indicis apuntarien al grup integrista islàmic al-Shabab, vinculat a al-Qaida. Les dues cooperants pertanyen a l’aparell logístic d’MSF i viatjaven en un vehicle que va ser assaltat a trets, el conductor va resultar ferit.
La treballadora catalana de Metges Sense Fronteres és Montserrat Serra, una professora de l’institut d’educació secundària de l’Escala i veïna de Palafrugell (Girona) de 37 anys d’edat, segons van confirmar fonts municipals, que van apuntar que també és cosina d’una exregidora d’ERC en aquest últim municipi. Aquesta cooperant compta amb una àmplia trajectòria en aquest tipus de tasques solidàries, que l’havien portat a realitzar treball de camp en diversos països abans de fer-ho a Kenya.
L’ONG també va confirmar que les dues treballadores estaven al camp de refugiats kenyà de Dadaab, a uns 100 quilòmetres de la frontera amb Somàlia, que acull uns 50.000 refugiats somalis i on MSF té sis professionals mèdics i de logística del seu equip internacional i també compta amb seixanta treballadors locals.

SENSE SEGURETAT PRIVADA
Aquest equip de cooperació estava construint un hospital per proporcionar atenció mèdica primària i un programa d’atenció nutricional per als exiliats somalis que fugen de la guerra i la fam al seu país. MSF és l’única ONG que es mou per la zona sense personal de seguretat privada, una norma de l’entitat que només trenca a Somàlia.
El darrer precedent de segrest d’una ciutadana espanyola en aquesta regió va tenir lloc a final del 2007, quan la metgessa Mercedes García i la infermera argentina Pilar Bauza, també treballadores d’MSF, van romandre en captiveri durant sis dies a la regió semiautònoma de Puntlandia (Somàlia).
En l’àmbit diplomàtic, representants del govern de la Generalitat, inclòs el president català, Artur Mas, es van posar ahir en contacte amb Metges Sense Fronteres, amb la diplomàcia espanyola a Nairobi i amb l’entorn familiar de la cooperant catalana, per oferir la seva col·laboració, van explicar fonts del govern.
L’ambaixada de l’Estat espa-nyol a Kenya i el departament d’emergència consular d’Exteriors van activar també les primeres mesures per afrontar la situació i mantenir informats els familiars. La ministra d’Exteriors, Trinidad Jiménez, que tornava de Viena, estava al corrent de l’assumpte, així com la secretària d’Estat de Cooperació Internacional, Soraya Rodríguez.
Mentrestant, MSF va condemnar ahir enèrgicament el segrest de les dues cooperants a Kenya i va demanar que tornin al més aviat possible a casa. La directora d’operacions, Raquel Ayora, va llegir un comunicat en el qual l’ONG expressa la seva enèrgica condemna dels fets ocorreguts ahir al matí i va demanar el retorn de les seves companyes, així com “extremada prudència” informativa per motius de seguretat. MSF no havia pogut establir encara contacte amb les segrestades, per la qual cosa es desconeixia el seu estat de salut.

CONFUSIÓ SOBRE EL SUPOSAT ARREST D'UN DELS FILLS DE GADDAFI DURANT L'ASSALT A SIRTE

Les forces de les tropes del Consell Nacional Transitori libi van haver de retirar-se del centre de Sirte, mentre es creuaven notícies contradictòries sobre la suposada detenció d’un dels fills de Muamar al-Gaddafi, Mutasim. Els dirigents de la insur­recció havien assegurat que el fill de Gaddafi havia estat capturat quan intentava fugir de Sirte, i que l’havien traslladat a Bengasi per in-terrogar-lo. Els rebels van celebrar aquest anunci amb trets de metralladora, que segons fonts hospitalàries van causar vuit morts i uns 250 ferits. Posteriorment, diversos responsables del nou govern libi, com el president Mustafa Abdeljalil, van desmentir la detenció i van considerar que la situació ha estat provocada per una “disfunció del canal de transmissió d’informacions”. Al centre de Sirte, les tropes fidels a Gaddafi van realitzar una contraofensiva amb artilleria pesada que va aturar l’atac dels rebels. Fonts dels atacants van explicar que esperaran a un bombardeig a les posicions dels gaddafistes abans d’una nova ofensiva.  

Contraban
Les forces de seguretat egípcies van interceptar diversos carregaments d’armes il·legals a la frontera amb Líbia i que es pretenien vendre al Sinaí. Fonts militars consideren que aquest tipus d’armes poden anar destinades a atacar Israel des de Gaza.