Inici caòtic. I tens. Tothom volia parlar, respondre’s i retreure’s però ningú, des de casa, sentia res.
Es parlava de finances i, amb els números, tothom llançava la pilota a casa del veí. Carolina Poussier (PS+I) assenyalava directament amb el dit els companys de debat per haver “hipotecat” les arques públiques i el futur de la parròquia per als propers 25 anys amb solucions “nefastes”. Ventura Espot (ACO+DA) mostrava amb un gràfic la pujada en picat de l’endeutament en l’etapa Dolsa i com, durant aquests quatre anys, ells han “rebaixat” la càrrega financera i han “optimitzat” els serveis per gastar menys. Enric Dolsa (CDO) s’adjudicava el mèrit d’haver invertit 46,7 milions en vuit anys: “Vam fer la volta en positiu a la parròquia.” I just aquí, les bombes. “Senyor Dolsa, vostè no és el culpable de l’endeutament del comú d’Ordino?”, li demanava Espot. “No són tan bons gestors? Des de fa tres anys que haurien de tenir 3 milions a la caixa amb el projecte de la Querola”, responia el líder de CDO. “I els càrrecs de confiança? Necessitàvem gastar 36.000 euros en càrrecs de confiança?”, deixava caure Poussier a l’actual cònsol, que la va titllar d’estar poc capacitada per als negocis. Ella, però, no va badar boca. “No tinc cap empresa per posar-la al comú”, li va respondre, en una clara al·lusió al cas Neida. En aquell punt, Dolsa treia l’artilleria pesant i parlava d’“il·legalitats”. Va acusar l’actual equip d’utilitzar la seva, la de Dolsa, signatura digitalitzada per signar un document públic el maig del 2009. Però Espot, amb cara de pòquer, va demanar “excuses anticipades” en una situació que, va afirmar, desconeixia.
Política social i frivolitats
El segon bloc, el de la política social, va arribar amb més ordre a la sala. Tots van prometre accions per assegurar serveis socials. Poussier ho posava com una “prioritat”, Espot anunciava en breu el conveni per al nou centre de salut –i de passada, per segon cop en el debat, deixava caure que la candidata del PS?era nouvinguda a la parròquia– i Dolsa, sense que vingués a compte, es preguntava “per què la segona cònsol va autoritzar fer una obra de teatre a la sala de sessions del comú, amb el Sant Crist obert” per gastar una broma al cònsol “amb una boda fictícia”. Espot va reaccionar ràpid: “Hi ha famílies que tenen dificultats per arribar a final de mes i vostè treu això, em sembla de molt mal gust.” La socialdemòcrata va decidir que tocava deixar les “frivolitats” a un costat i parlar de programa. També retreia la poca dedicació als aspectes socials de la resta. Com si allò no anés amb ell, el candidat de CDO airejava un altre cas que, al seu entendre, bordejava la legalitat. El geriàtric de la Cortinada, on “es pensaven fer pisos per especular”. Espot, molest, va tancar la discussió assegurant que allà no s’hi farà res –un tram del terreny és públic– que no sigui social.
LA GESTIÓ D'ARCALÍS I EL DEBAT DE SER O NO SER VALLNORD
La gestió d’Ordino-Arcalís va posar, en alguns moments, la candidata del PS?i el de CDO en la mateixa línia. Ambdós van lamentar que es faci la gestió separada de Pal-Arinsal i sense el paraigua comú de Vallnord. El d’ACO ho va atribuir a un “problema de gestió” perquè “no podíem permetre perdre 5 milions”. Sobre el futur de l’estació, tothom hi va aportar la seva solució. Poussier es va queixar, i ho va argumentar amb fotos, del servei deficient que dóna avui el camp de neu amb racons plens de brossa, i va anunciar accions per potenciar la zona freeride. Dolsa rememorava l’episodi de la no entrada de capital privat de la mà de Crèdit Andorrà i apostava, de nou, per la injecció privada per fer reviure l’estació. I Espot ressaltava la feina feta, amb la reducció de les despeses de personal i la “millora” dels resultats. Va posar-hi, també, una frase lapidària: “Ell [Dolsa] va fer Ordino i jo he fet Arcalís.”