Temps enrere, tenir un fill grassonet era un orgull per als pares, avui és una preocupació. Què ha canviat?
Era un orgull tenir un fill grassonet actiu, però avui dia s’han estès els hàbits sedentaris i això és motiu de preocupació, per això proposem un programa de prevenció que eduqui els nens en hàbits més saludables.

En molts casos, però, l’obesitat és deguda a una disfunció del metabolisme. No n’hi hauria prou, doncs, de seguir un tractament mèdic?
El pediatra sovint disposa de poc temps a la consulta per poder explicar amb deteniment per què és recomanable seguir una dieta saludable i fer exercici físic. Amb el programa Nereu el que fem és allargar aquests temps de consulta i a més amb un seguiment específic de cada cas.

El programa es desenvolupa al llarg de nou mesos, però al final el nen torna al seu entorn habitual. Què garanteix que no tornarà a caure en hàbits poc saludables?
Aquesta és la gran preocupació que tenim, i per això fem també una tasca de conscienciació de les famílies. Tanmateix, al cap dels nou mesos els pares ja veuen canvis positius en el fill: està més alegre, la seva autoestima ha crescut, es relaciona més amb altres nens...

On està el límit entre un nen gras i un nen obès? Sempre és una circumstància a corregir?
Més aviat el que cal corregir és la tendència a la passivitat. Canvia molt de veure un nen gras actiu i feliç a veure un nen passiu trist. Un nen ha d’estar actiu i tenir ganes de jugar. És molt difícil que un nen passiu sigui feliç, i encara i així s’està tancant en un entorn del qual després no voldrà sortir.

Aquesta actitud activa, no s’hauria de fomentar sobretot a l’escola i també a l’entorn familiar?
No es tracta només de l’escola i de la família, sinó de tot el conjunt de la societat. Som tots els que hem de donar a l’infant uns models i uns hàbits de vida saludable.

El que succeeix amb la nostra societat, però, és que fomenta  uns cànons estètics que fa que molts nens i sobretot molts adolescents estiguin tot sovint acomplexats amb el seu cos.
És molt difícil canviar les tendències de l’entorn, però de mica en mica es pot aconseguir. El que no podem oblidar en tot cas és que els nens són nens i hem de fer tot el possible perquè puguin fer el que correspon a la seva edat.

Digui’m quins resultats ha assolit el programa Nereu en els sis anys que fa que funciona?
El programa Nereu va començar amb una prova pilot a Lleida i ara hi ha una vintena de poblacions on se segueix. Durant tot aquest temps, hem acon seguit que un 80 per cent dels nens que l’han seguit hagin adoptat una actitud més activa i sana. Però més important encara que aquesta xifra és veure al final del període d’activitats l’expressió de felicitat que mostren tant els nens com els pares.

Aquestes mesures pretenen estalviar a la Generalitat 625 milions d’euros, dels quals uns 300 procediran probablement de la rebaixa salarial que s’obtindria amb la reducció de les pagues extra de juny i desembre del 2012 de tots els empleats públics.
Les converses van acabar en la setena reunió de la mesa de negociació de la funció pública, que va durar una mica més de tres hores i en la qual, com en altres ocasions, sindicats i Generalitat no van aconseguir acostar posicions en pràcticament cap àmbit, van informar fonts sindicals. Després d’acabar la reunió, els portaveus dels sindicats, Josefina Pujol (CCOO), Ricardo Rodilla (IAC) i Xavier Casas (UGT), van denunciar, en declaracions als mitjans de comunicació, la falta de voluntat negociadora per part de la Generalitat, i van qualificar la ronda de negociacions celebrada de “teatre, farsa i pantomima”.
D’altra banda, els mossos d’esquadra van detenir almenys tres estudiants arran dels incidents registrats al migdia a la Universitat de Girona, on el president de la Generalitat, Artur Mas, va presidir un acte institucional. Prop de 300 estudiants es van concentrar davant de la facultat de Lletres i una cinquantena van intentar boicotejar-lo per mostrar el seu desacord amb les retallades en educació. Els estudiants van trencar el cordó policial i van accedir al claustre, on van tirar a ter­ra una porta. Això va provocar la reacció dels agents, que van aturar els joves amb les porres. Els enfrontaments van acabar amb sis estudiants i divuit agents contusionats.

Blanco es justifica
Finalment, des de Madrid, el portaveu del govern en funcions, José Blanco, va ser categòric en la seva resposta a la Generalitat sobre l’impagament de la disposició addicional tercera de l’Estatut. Blanco va deixar clar que els 759 milions no són per tapar forats ni per pagar sous, sinó per a infraestructures.

EL DEUTE DE LES AUTONOMIES CREIX UN 22% I MARCA RÈCORD

El deute de les comunitats autònomes va augmentar un 22% el tercer trimestre d’aquest any, fins a registrar 135.151 milions d’euros (el 12,6% del PIB), la xifra més alta de tota la sèrie històrica, segons dades que va fer públiques el Banc d’Espanya. Catalunya és, de nou, la comunitat amb més volum de deute, amb 39.268 milions d’euros, el 29,05% del total del deute acumulat en el conjunt de les comunitats. A continuació se situa el País Valencià (20.469 milions d’euros), davant de Madrid (15.191 milions). Pel que            fa al deute total de l’Estat –que inclou el de les autonomies–, ha crescut en un any un 14,89%, fins als 706.340 milions acumulats en tancar el tercer trimestre del 2011, la qual cosa equival al 66% del PIB.

Des d’una baralla verbal fins a una de física, passant pel bullying o altres en què un alumne necessiti ajuda i també algú que actuï com a àrbitre. De fet, la intenció és que el professorat no hi entri i que sigui una qüestió entre els mateixos joves. “Moltes vegades quan hi ha conflictes els professors no ens n’assabentem o simplement no ens arriben. Nosaltres no vivim en el seu món. A més, entenem que no tot ha de ser càstig i que són ells els que han de tenir eines per saber reaccionar”, explica al Diari Rosa Fernández, coordinadora de l’anomenada Comissió de convivència, de nova creació i integrat per set professors de sis departaments. La idea, per tant, és que els mateixos escolars que hi participin vagin correctament identificats com a mediadors i puguin, quan detectin una baralla per exemple, intercedir-hi.
De moment són 25 els alumnes de tercer i quart d’ESO i primer i segon de batxillerat que s’han prestat, de manera totalment voluntària, a exercir d’àrbitres. “Vam exposar el projecte als quatre cursos i els vam explicar clarament que ser mediador no serà fàcil, que no servirà per apujar nota ni per guanyar punts, que els farà perdre temps i que potser els durà algun problema. Però malgrat això, hem tingut molt bona resposta”, detalla Fernández.  Per ensenyar-los com han d’actuar s’ha començat a dotar els integrants d’eines. Aquesta setmana la Creu Roja ja ha impartit les primeres formacions tècniques fent-los veure que un mediador ha de tenir, entre d’altres, qualitats com les de saber escoltar, dialogar i prendre distància dels problemes dels altres.

Totalment confidencial
Un dels aspectes clau del projecte, i en què s’ha insistit molt en els voluntaris, és el de la confidencialitat. Ells es comprometen –de fet, han signat un codi ètic– a guardar el secret d’allò que vegin i escoltin quan actuïn de mediador i únicament comentar-ho als professors de la Comissió de convivència. “Ells hauran de saber valorar si són capaços de ser neutrals i imparcials i també mesuraran la importància de les coses”, detalla.
El pla s’aplica al centre espa-nyol de manera experimental –“és el primer cop que s’intenten resoldre els conflictes entre ells i per amb ells”, ressalta Fenández– i més endavant es transmetrà a la resta de sistemes educatius. Se’ls presentarà un cop s’hagi aplicat i detectat els punts forts i allà on es pot millorar.

"DETECTEM MÉS COSES"

bans hi havia molts conflictes al col·le... baralles i de vegades coses grosses; hi havia gent que es pegava per coses per les quals no cal arribar a les mans.” Així detallen els mateixos alumnes del centre, i els que a partir d’ara tindran el paper de mediadors, la situació que fa un temps es vivia a l’institut espanyol de la Margineda, un centre del qual volen desvincular la fama de conflictiu. “No és cert... però tot el que passa a la Margineda sempre es magnifica”, lamenten.
L’Ismael, la Natàlia, la Beatriz, l’Eder, la Kelly, el Vicente i l’Estíbaliz tenen entre 15 i 16 anys i seran alguns dels 25 àrbitres del projecte. Denoten, quan xerrem amb ells, molta implicació en el projecte. “M’hi he apuntat perquè m’interessa el tema i perquè volia ajudar”, confessa l’Ismael. “També serà una formació que ens servirà per a més endavant, per a la vida, quan ens trobem amb un conflicte”, hi afegeix l’Estíbaliz. De fet, són plenament conscients que a ells els és més fàcil saber on i quan hi ha problemes. “Nosaltres detectem moltes més coses”, reconeixen. “I el bullying? En coneixeu algun cas?”, els demanem. Ens responen que habitualment sol ser complicat veure-ho, perquè les mateixes víctimes ho amaguen i els qui se n’assabenten, o ho viuen de més a prop, sovint callen “per no passar per chivatos” o, senzillament, per no ser les pròximes víctimes. Altres situacions que els joves viuen són, ens expliquen, baralles. De vegades passen als lavabos i d’altres al pati. Els mediadors tenen clar, malgrat que saben que no serà fàcil, com hauran d’actuar: en primer lloc, no hi podran intervenir si coneixen els protagonistes del conflicte, hauran de ser neutrals i imparcials i, evidentmentment, no decantar-se per cap de les parts.
Per conèixer el projecte, els nois i noies han participat aquesta setmana en el primer taller de la Creu Roja sobre mediació, on s’han posat en els rols d’un dels bàndols i també en el d’àrbitre i en el de les taules de negociació que intercedeixen en els xocs internacionals. Durant la xerrada, una de les noies aixeca la mà i li demana a la Salima el-Khattabi, la coordinadora de voluntaris de l’ONG que els ha impartit el curs, un aspecte que la preocupa: “I la gent com confiarà en nosaltres per explicar-nos què li passa?” La Salima hi posa molt èmfasi i els dóna una reflexió clau per al procés que emprendran d’ara en endavant: “La confiança s’ha de guanyar, i aquí rau la importància de saber ser neutrals i imparcials.”

Per contra, però, la corporació reduirà l’aportació que fa als comptes del Palau en 400.000 euros gràcies a l’externalització dels serveis de restauració i del gimnàs i al fet que la previsió d’amortització de la pòlissa s’està complint. “Aquest any, el pressupost va ser elevat, d’1,1 milions, però per a l’any que ve l’aportació serà de 700.000 euros”, va indicar Cabot, que va subratllar que gràcies a les externalitzacions, que donen bon resultat, de mica en mica l’equipament ha d’anar sent més autosuficient.
“És difícil poder arribar a posar una data perquè sigui autosuficient, la voluntat del comú és que generi uns benficis, que tingui unes entrades i que pugui funcionar correctament amb els seus ingressos”, va explicar, i va insistir en el fet que es tracta d’un mecanisme conjunt: “Si funciona la restauració, també funcionen la resta d’activitats.”

Millores imminents
La raó que justifica l’increment de la partida destinada a inversió, però, és que després de l’auditoria que s’ha fet de les instal·lacions s’han detectat diverses deficiències que s’hauran de solucionar els pròxims anys. De fet, la cònsol major va concretar que del total de la inversió, la partida destinada a les millores marcades per l’auditoria seria de 30.000 euros.
En aquest sentit, l’actuació que demana més celeritat és la millora del cablejat de FEDA, que costarà 20.000 euros. “Hem detectat que hi ha un cablejat que si mai hi ha una pujada de tensió podria tenir dificultats per aguantar aquesta càrrega i existeix el risc que pugui derivar-se’n un incendi. Per tant, això serà immediat”, va detallar. L’auditoria, a més, també va posar de manifest que cal una reparació imporatnt de la coberta, ja que la tela asfàltica té molts anys de vida i es podrien produir filtracions d’aigua. D’altra banda, la coberta de la piscina i de la pista de gel s’hauria d’aïllar i més endavant s’haurà de replantejar el sistema de producció de gel perquè el gas que s’utilitza serà inviable. Totes aquestes millores, però, no estan incloses en la inversió, ja que la mandatària canillenca considera que “és una decisió per al nou equip comunal. Té l’estudi damunt la taula i podran treballar en conseqüència mirant de prioritzar el que considerin més adient”. Un aspecte que cal tenir en compte és la millora de part del material de què es disposa, ja que per exemple els patins, han quedat força vells.
Pel què fa al tancament de comptes del Palau de Gel, tot i que no va donar la xifra exacta, va apuntar que anirà en la línia del pressupost establert. “El resultat serà òptim pensant que el comú aporta 1,1 milions d’euros”, va exposar, i va indicar que creu que ja s’ha tocat fons i que a partir d’ara s’ha d’anar remuntant.

LA SESSIÓ, EN DIRECTE PER LA WEB

Les sessions de comú de Canillo es podran seguir a partir d’ara en directe a través de la pàgina web de la corporació (www.canillo.ad). Ahir es va fer l’estrena de les retransmissions, gràcies a la instal·lació d’una càmera web a la sala de plens. Cabot va assenyalar que la inversió, “molt” reduïda, servirà com una “nova manera d’apropar la política a la gent” i perquè el ciutadà “s’hi interessi”. “Serà una millora per a la ciutadania”, va comentar. Des del comú van remarcar que el projecte ja estava previst aquest mandat en el pressupost del departament d’informàtica.

UNA DELEGACIÓ XINESA VISITA LA PARRÒQUIA PER APROFUNDIR EN L'INTERCANVI TURÍSTIC

El comú de Canillo ha rebut aquesta setmana la visita d’una delegació de la ciutat xinesa de Zhangjiajie, agermanada amb la parròquia, per avançar en les accions que es poden dur a terme per potenciar l’intercanvi turístic entre els dos territoris. La cònsol major, Dolors Cabot, va explicar ahir que una de les propostes fetes pels representants de Zhangjiajie és que una delegació de joves vinculats amb el sector turístic visitin la parròquia durant un o dos mesos per conèixer el model turístic d’aquí amb l’objectiu de potenciar la destinació d’Andorra en aquesta regió de la Xina. I més endavant, va afegir-hi, aquestes estades es podrien produir a la inversa, per conèixer la cultura xinesa. “Perquè hi ha molt desconeixement”, va evidenciar la cònsol.
També es vol intentar “obrir aquest nou mercat” i fer contactes amb agències turístiques del país per intentar introduir Andorra en el circuit dels turistes xinesos que visiten desti-nacions com Madrid o Lisboa, segons va detallar. A més, s’avalua la possibilitat de fer intercanvis culturals i que una delegació canillenca pugui viatjar a Zhangjiajie per estudiar xinès o conèixer el seu model turístic sempre que hi hagi joves d’aquí disposats a participar-hi.
La delegació xinesa, formada per set persones, comptava amb representants de l’ajuntament de Zhangjiajie. Durant l’estada ha visitat els diferents punts culturals i turístics de la parròquia, així com la zona comercial d’Andorra.

L’enginyeria alemanya sense grans jugadors, però ben conjuntats. El Bayer Leverkusen se las veurà contra l’FC?Barcelona. El duel més interessant d’aquests vuitens de final serà el que disputin l’Arsenal d’Arsène Wenger contra el Milan d’Zlatan Ibrahimovic. Mentre, el Benfica, colíder de la Superlliga portuguesa, s’enfrontarà amb el Zenit de San Petersburgo i el Nàpols ho tindrà ben difícil contra el Chelsea. Altres equips tenen quasi bé via lliure per a quarts de final amb l’Olympique de Lió contra l’Apoel Nicosia, el Bayern de Múnic contra el Basilea i l’Inter de Milan contra l’Olympique de Marsella. Els partits d’anada es jugaran el 14 i 15 de febrer i també el 21 i 22 del mateix mes. “En el futbol mai no se sap. És un rival perillós i amb altres factors que afectaran com la baixa temperatura i també la superfície del ter­reny de joc”, va assegurar el director de relacions institucionals del Reial Madrid, Emilio Butragueño. De la seva banda, Andoni Zubizarreta, el director tècnic de l’FC?Barcelona, va lloar la Bundesliga. “Ja sabeu que m’agrada molt el futbol d’aquest país. L’eliminatòria contra el Leverkusen és preciosa.”

El Porto contra el City
L’Europa League enguany té més pinta de Champions que mai. El Porto, colíder amb el Benfica, se les veurà amb el totpoderós Manchester City. I l’altre partit de Lliga de Campions serà l’Ajax contra el Manchester United. Mentre, l’Atlètic de Madrid jugarà contra el Lazio, el València contra l’Stoke City i l’Athletic de Bilbao contra el Lokomotiv de Moscou.

EL MADRID VOL REFER-SE DEL CLÀSSIC A SEVILLA

El clàssic continua en la ment dels blancs. El Reial Madrid comparteix fins al dia d’avui lideratge amb l’FC?Barcelona. Els de José Mourinho, amb un partit menys que els blaugranes, visiten avui (22 hores) el Sevilla sense el fitxatge estrella el turc Nuri Sahin i un dels seus productes de La Fábrica, Granero. De la seva banda, l’Espanyol visita l’Sporting Gijón; el Saragossa l’Athletic Bilbao i el Getafe al Mallorca.

Es veu que el llibre ha arrencat bé.
N’estic molt content de com van les vendes. És un llibre que sorprèn perquè se surt dels cànons, i a mi m’encanta fer-ho això.

És l’arrencada més potent que ha tingut una obra seva?
La més potent va ser Jaume I, amb diferència. Aquesta va per sobre de la mitjana.

El relat transcorre a Praga i Pisa entre d’altres llocs, hi ha anat?
No és imprescindible per escriure però sí que vaig estar a Praga.

I va amb una llibreta anotant tot el que veu?
La llibreteta sempre a sobre, però a Praga el que vaig fer són moltes fotos de racons interessants.

I on ven més vostè?
A Catalunya, sobretot a Barcelona.

I fora de Catalunya?
Bona pregunta. Desconec el motiu però venc molts llibres a Cartagena i Ourense.

Quants n’ha venut durant tota la seva carrera?
Mmmm [pensa], uns 250.000 aproximadament.  

Qui li ho havia de dir quan treballava a la CASS.
Ni jo mateix ho hauria dit. Quan vaig dir que em volia dedicar a escriure molts em van prendre per boig. No m’ha anat malament oi?

S’ha fet milionari?
No contestaré però sí et diré que he cobrat talons molt sucosos.

I ara el llegiran en format digital també.
L’editorial diu que les vendes van bé. Fa temps no hi creia gaire en això, però als Estats Units ja és un 20 per cent del negoci, és a dir, que aquí acabarem igual. M’engresca.

Va votar a les últimes comunals a Andorra la vella?
Sí.

En blanc?
No.

I per qui va votar?
Això no es diu.

Perquè no voldrà, però sí que es pot dir.
Doncs no ho vull dir.

Com que és un escriptor en  promoció li puc demanar el que vulgui oi?
Prova.

Faci’m un relat que inclogui  Jaume Bartumeu, Toni Martí i Rosa Ferrer.
[Riu durant 30 segons] A veure, és un triangle amorós. La Rosa i el Jaume durant molts anys havien anat de la mà però arriben a tenir molts problemes i ella marxa. Després Toni Martí li tira els trastos i la Rosa flirteja, però finalment es decideix per intentar ser feliç en la solteria. Què et sembla?

Boníssim però no sé si adular-lo gaire.
Per què?

Perquè tothom diu que vostè és un cregut.
I tenen raó, és un dels meus defectes. Però ja no lluito contra ell, més aviat intento aportar objectivitat. Obro els ulls i...desperto!

De perfil de segona divisió B espa-nyola. I després a plorar, i tot queda ennuvolat per la greu lesió de David Villa. El davanter asturià es va trencar la tíbia esquerra i romandrà de quatre a sis mesos de baixa i lògicament no podrà disputar la final de diumenge contra el Santos de Neymar. La golejada per 0 a 4 sobre l’Al-Sadd qatarià dels de Pep Guardiola va quedar en un segon pla després d’aquesta pèssima notícia per als blaugranes.
Del partit, dir que el Barça va tornar a ser fidel al seu estil, tot i les rotacions del tècnic de Santpedor. Aquesta vegada a l’onze inicial van entrar Thiago Alcántara –va fer de Xavi–, Seydou Keita, Pedro Rodríguez i David Villa. A la banqueta es van quedar Xavi, Cesc, Piqué, Sergio Busquets i Dani Alves. El canvi de cromos no va afectar el dibuix ni l’estil i Thiago va complir a la perfecció en el lloc de Xavi. Això sí, al camp Leo Messi no coneix les treves i es va associar com ningú amb Andrés Iniesta. Els blaugranes van tocar i tocar fins que al minut 25 va arribar el gol de la riure. El porter –per anomenar-lo d’alguna manera– de l’Al-Sadd, Mohamed Saqr, va deixar la pilota morta en comptes de refusar-la i quan es va adonar del perill es va trobar amb Adriano Correia a sobre. El brasiler va marcar amb el genoll i sense voler. Són les coses del futbol. Moltes vegades marques quan ni ho busques. Al minut 37 va arribar la pitjor notícia possible. Si el gol va ser inesperat també va ser l’acció desagradable de David Villa. El Guaje va lluitar una pilota fins a l’extenuació, fins que la seva tíbia esquerra va dir prou. Només caure ja va notar què tenia. La seva temporada ja s’ha acabat. El Barça va continuar amb el que sap fer millor: jugar a futbol, i a un minut del descans, Adriano Correia va marcar el 0 a 2 amb un xut creuat que va tornar a comptar amb la col·laboració de l’amic Saqr. Thiago va fer la primera assistència del partit. Abans del descans, Keita va marxar de Mascherano amb una autopassada i després d’Abidal i el seu xut va marxar als núvols. Descans i 0 a 2 i sense David Villa camí de l’hospital.
Els següents 45 minuts d’entrenament van comptar amb una assistència de luxe de Leo Messi cap a Seydou Keita i que el recentment nomenat com a millor jugador d’Àfrica no va desaprofitar. Els de Pep Guardiola van continuar i Alexis Sánchez, que havia entrat per David Villa a la primera part va deixar el seu lloc a Isaac Cuenca per molèsties a l’adductor. Per tant, el quart gol va arribar de nou per el lateral. El brasiler Maxwell va rebre una bonica assistència de Thiago Alcántara i va batre Saqr. Un nou regal de l’amic dels guants de l’Al-Sadd.
El Barça va posar l’anestèsia al seu rival i ja pensa en la final de diumenge contra el Santos que lidera el mediàtic Neymar. Serà un bonic duel entre dos grans cracs, el brasiler com a emergent.

EL TOTTENHAM, FORA D'EUROPA

Un dels millors equips anglesos de l’actualitat, el Tottenham Hotspur, els Spurs de Gareth Bale i Emmanuel Adebayor va quedar fora de les competicions europees en ser eliminat a l’Europa League a la lligueta de grups, tot i golejar per 0 a 4 el Shamrock Rovers. L’empat entre el PAOK Salònica i el Rubin Kazan va donar l’accés a aquests dos equips. Un altre conjunt històric que va ser eliminat va ser el Cèltic de Glasgow, tot i empatar contra l’Udinese. Els escocesos van reclamar dos penals al minut 89 per mans.