Aquesta revolució no passarà de llarg a Andorra, perquè el Principat, a més, ha d’afrontar reptes propis. Ara mateix el país depèn en un 96% de l’exterior per abastir-se, ja sigui de carburant o d’electricitat, les dues grans fonts d’energia que alimenten Andorra. Tots els actors implicats coincideixen a dir que es tracta d’una “dependència excessiva” i amenaçadora. Per què? Pel risc d’escalada de preus i la consegüent pèrdua de competitivitat, perquè en una vintena d’anys la xarxa elèctrica podria arribar al límit de capacitat sense tenir possibilitat d’ampliar la importació i perquè ser tan dependent dels altres ja és un perill en si mateix. I si algun dia els veïns tenen problemes d’abastiment propi?
Per tot plegat s’ha posat en marxa el Fòrum Energia i Futur, que a final del primer trimestre del 2012 ha d’haver enllestit el llibre blanc de l’energia, un full de ruta per als anys que vénen. “El que no podem fer és d’aquí a quinze o vint anys trobar-nos en un carreró sense sortida. Ens hem d’anticipar, i la nostra anticipació ha de ser produir més dins del país.” La frase la diu un dels dos coordinadors del Fòrum, Ramon Reguant, que hi afegeix que del treball en aquesta taula d’intercanvi que lideren el Govern i Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) han de sortir les accions que caldrà emprendre a curt, mitjà i llarg termini. El punt de partida és que “en cap cas no es pot pensar que Andorra pot ser autosuficient des del punt de vista energètic” però sí que hi ha possibilitats i que passen per aprofitar més la capacitat hidràulica i instal·lacions eòliques, solars, de geotèrmia i de biomassa. Sense oblidar la cogeneració.
Les opcions
FEDA i també les mútues elèctriques parroquials ja s’han posat mans a l’obra. La parapública produeix ara mateix el 15% de l’electricitat que es consumeix, entre el que surt de la central hidràulica i del Centre de Tractament de Residus. El plantejament futur té en compte l’aprofitament més gran de la capacitat hidràulica –les mútues posen sobre la taula la construcció de sis minicentrals més– però s’avisa que ja s’aprofiten 150 quilòmetres quadrats de conca i que s’ha de tenir en compte, un: el cabal ecològic i, dos: que la capacitat productora més important és a la primavera i a la tardor, quan la punta de demanda no és tan elevada.
Les mútues i FEDA també han coincidit en el temps a instal·lar punts de mesura per determinar la capacitat per produir energia eòlica. Ho fan al Maià (FEDA) i a Pal i la Rabassa (mútues). Quins són els punts febles? Els vents aprofitables se situen a uns 2.500 metres i hi ha dificultats orogràfiques per instal·lar els aerogeneradors i també climatològiques, per les baixes temperatures.
FEDA, a més, provarà l’energia fotovoltaica. Les primers plaques, de fet, ja estan instal·lades, al Consell General, i la companyia les explota a través d’un conveni. I a iniciativa de FEDA s’instal·laran uns panells al complex esportiu d’Encamp i també es busca una escola per fer-ho. Un dels responsables d’aquestes iniciatives de la parapública, David Astrié, explica que “el que fem amb aquests projectes pilot és demostrar que són factibles i portar-los a la població i també als tècnics, que coneguin aquesta tecnologia”. I és que el que és clar és que la producció energètica deixarà d’estar en mans exclusives de FEDA. Més fabricació requerirà més inversió i es trucarà a la porta dels privats. Abans d’arribar a aquest horitzó s’hauran de fer modificacions legislatives.
De fet, la llei ja permet que les instal·lacions fotovoltaiques que es puguin instal·lar en cobertes d’edificis es connectin a la xarxa de distribució elèctrica. Ara, però, manca el desplegament reglamentari. Reguant assenyala que ja està a punt i que la filosofia és la mateixa que se segueix en l’entorn. “Són inversions elevades que ara mateix no són rendibles per elles mateixes”, comenta, així que, per afavorir-ne la implantació el que es projecta és pagar als propietaris de la instal·lació els kilowatts que generin a un preu més elevat. Vaja, subvencionar-la. Però no eternament, perquè tothom està d’acord que arribarà un moment en què el preu baixarà. “Crec que d’aquí a sis anys el preu del kilowatt l’hora fotovoltaic serà equivalent al preu que comprem nosaltres”, assenyala Astrié. El Govern, a més, ha prorrogat sis mesos el pla d’ajuts per a la instal·lació de sistemes d’aprofitament d’energies renovables en l’edificació. L’objectiu és el mateix, incentivar-los. I la subvenció màxima és de 10.000 euros. Dades facilitades per la taula de gremis de la construcció constaten, a més, que apostar per l’energia neta és rendible malgrat que la inversió inicial sigui més elevada. El preu del kilowatt l’hora de gasoil per escalfar-se era al novembre de 9,7 cèntims d’euro. El de biomassa, de 5,75 i el de geotèrmia, de 2,30.
A l’energia de la terra també ha acudit FEDA. En col·laboració amb el comú d’Escaldes, està avaluant la possibilitat d’una més gran explotació de l’aigua termal per fer una xarxa de distribució urbana de calor. I, finalment, hi ha la cogeneració de gas a Soldeu, un projecte que produirà llum i calor, que ha estat aturat per la manca de pressupost els dos darrers exercicis però que ara tirarà endavant. “La cogeneració és una solució energètica que és interessant no tan sols per l’eficiència sinó també perquè dóna una seguretat en aquesta etapa de transició entre un període en què hem depès molt d’energies fòssils cap a una situació que dependria més d’enegies renovables”, comenta Astrié. I Reguant apunta una opció a llarg termini: “D’aquí a una colla d’anys i si hi ha consums relativament importants de gas podríem pensar a fer arribar el gasoducte.”
Estalvi, sostenibilitat
Andorra és absolutament dependent de l’exterior i també dels combustibles fòssils. El 2010, el país va consumir 2,7 milions de megawatts l’hora. El 23% de la despesa provenia de la xarxa elèctrica, un 1% de l’aigua termal escaldenca (hi ha una petita xarxa de distribució a la parròquia) i el 77% restant de combustibles fòssils (carburant de locomoció i de calefacció i, en molta menor mesura, gasos butà i propà). El resultat és que també es constata un “excés d’emissions” i que en el plantejament del nou model també s’ha tingut en compte l’aspecte mediambiental.
Però és un peix que es mossega la cua, perquè el model net de mobilitat és el vehicle elèctric. I malgrat que la implantació és lenta –i els preus no són encara competitius– és una qüestió que cal preveure a l’hora de valorar futurs increments del consum elèctric i eventuals problemes per satisfer la demanda. De fet, FEDA també es planteja aquest interrogant futur respecte de la calefacció. Ja s’ha constatat que algunes promocions immobiliàries noves han instal·lat sistemes de calor per electricitat, i la parapública també es planteja aquest dilema, com posa de manifest el director comercial, Claudi Sala. “Si el preu del petroli augmenta, les calefaccions de gasoil seran cada cop més cares i pot ser que la gent basculi de manera massiva cap a l’electricitat, però les xarxes que tenim no estan previstes per a això.”
El punt final és que no hi haurà canvi de model exitós si no s’aposta també per l’estalvi, el públic i el privat. Les administracions ja ho han inclòs en l’agenda. El Govern va iniciar un pla que el 2010 ha aconseguit una reducció del 5,03% del consum d’electricitat i de gasoil en els edificis de l’administració general. Això no obstant, immobles de parapúbliques o de dret públic i de societats públiques han empitjorat els resultats finals. I és que en aquests edificis el consum va créixer un 2,04%, amb la qual cosa el balanç final és d’un estalvi del 2,53%. I en la factura econòmica de prop de 116.000 euros. Caldrà fer molts més passos. Ara tot just és l’inici del camí.
DESPESA ZERO
na directiva europea diu que l’any 2020 tots els edificis nous hauran de consumir zero d’energia i “això que sembla una carta als Reis en realitat és fruit de tota una tecnologia que s’ha desenvolupat”. L’enginyer Jordi Llovera sap de què parla. L’edifici Aconcagua, a l’avinguda Meritxell, és un exemple clar del que suposa invertir en aïllament. Abans de la reforma, cada apartament gastava 129 euros mensuals en calefacció. Amb la reforna, únicament 13. I és que “el gran consum d’energia en els edificis és la calefacció i d’aquesta calefacció, el 90 per cent se’ns en va a través de les parets, les finestres i la teulada”.
Les noves construccions i les reformes que es facin han de respectar el que dicta el Reglament d’eficiència energètica. Però el cert és que Andorra té un parc immobiliari molt antic. L’enginyer indica que “els d’abans dels anys 80 són edificis sense cap mena d’aïllament i els que es van construir des de la dècada dels 80 fins ara tenen aïllaments insuficients”. Els professionals defensen els grans avantatges de la rehabilitació. “Aquest tipus d’inversions s’amortizen fàcilment: entre cinc i deu anys, l’estalvi que et produeix paga la inversió”, assegura Llovera, que recorda que l’executiu dóna subvencions i préstecs per a aquesta mena de reformes.
L’aposta per tenir una edificació més eficient també forma part del canvi de model energètic. Aquesta mateixa setmana FEDA i el Col·legi d’Arquitectes han signat un acord pel qual els professionals faran un inventari dels edificis en funció del seu comportament energètic.
|
Castellano 
Català
Français
English
|
0 
