La darrera demostració va arribar ahir amb les paraules del ministre de Turisme, Francesc Camp, que va avançar que Andorra ja ha demanat oficialment acollir una etapa del Tour de França del 2013, al temps que presentava el retorn de la Vuelta a Espanya per a l’any vinent, amb un final inèdit al Coll de la Gallina i la sortida d’etapa el dia següent, des del Parc Central d’Andorra la Vella.   
Camp va confirmar “contactes de forma permanent” amb ASO, empresa que organitza el Tour, a la qual ja li han fet arribar “la demanda per al 2013. Ara és qüestió d’anar insistint. Acord per anar plegats amb Barcelona? A l’ajuntament hi ha hagut canvi municipal i haurem de tornar a reprendre les converses. Si l’etapa ve de Barcelona, on es parlava d’una sortida del Tour, estaria bé, però el més important és que torni la prova”. El ministre va anunciar que sobre el Tour “no se sabrà res fins l’últim moment. Estem fent la feina i hem tingut diversos contactes amb ASO des del mes d’agost, però això no ens garanteix que vinguin. Són molt hermètics”.

Per què no vuelta i tour?
Camp va anar més enllà en l’aposta pel ciclisme i no va descartar que les dues grans rondes ciclistes puguin coincidir el mateix any a Andorra. “Que hàgim demanat el Tour del 2013 no descarta que pugui venir també la Vuelta. És  perfectament possible. Són dos objectius diferents. Amb la Vuelta promocionem la marca Andorra a Espanya i amb el Tour a França i a tot el món. Una altra cosa és si arriba el pressupost, però compatibles el mateix any ho són”, va assegurar.
La prova que segur tornarà l’any vinent és la Vuelta, que enguany ha passat de llarg “pel perfil del recorregut dissenyat”, segons va explicar el director general d’Unipublic, Javier Guillén. El Principat rebrà la ronda espanyola el 25 i 26 d’agost, recollint una de les demandes d’Andorra Turisme, que el pilot es mogués pel Principat en cap de setmana per tenir més repercussió mediàtica. A més el recorregut de la Vuelta tindrà un final d’etapa inèdit, amb l’arribada de la vuitena etapa al Coll de la Gallina (santuari de Canòlich) després de recórrer 60 quilòmetres per les carreteres andorranes, amb l’ascensió a l’Alt de la Comella com a aperitiu. “Aquesta serà una de les etapes reina de la Vuelta. Arriba en el primer cap de setmana de cursa i potser sabrem qui no pot guanyar la cursa”, va indicar Guillén. El director general d’Unipublic va assenyalar que l’objectiu és que l’arribada al Coll de la Gallina “es converteixi en una icona per al ciclisme professional i per al cicloturisme i crec que serem capaços de fer-ho. L’Angliru és un mite i hi hem arribat cinc cops i a la Bola del Mundo, una única vegada”. Guillén, que va assegurar que “una jornada com la que hem dissenyat no podia fer-se entre setmana”, va destacar les virtuts del Coll de la Gallina per convertir-se en un referent ciclista: “És un port explosiu, amb prop de 8 quilòmetres d’ascensió amb un percentatge mitjà del 8% i rampes del 18. Hem estudiat la possibilitat d’ar­ribar dalt del port [4 quilòmetres més] però per qüestions de logística no es pot.” Per acabar, Guillén no va descartar fer una etapa íntegra al Principat: “No és cap utopia; és un dels reptes futurs.”

EL GOVERN TANCA EL PATROCINI DEL DARRER QUILÒMETRE I EL PAS PEL PAÍS PER 285.000 EUROS

El ministre de Turisme, Francesc Camp, va anunciar ahir “la renovació i ampliació de l’acord del 2011 amb l’organització de la Vuelta”, que permetrà mantenir el patrocini de l’últim quilòmetre (arc inflable), a més de l’arribada d’una etapa i la sortida d’una altra. En total, l’acord representarà una inversió de 285.000 euros, 95.000 més que l’any passat, quan el Govern va ser patrocinador de la Vuelta, però el país no va rebre el pilot. Camp va  lloar la prova, al mateix temps que assegurava que “s’adequa a l’objectiu d’Andorra Turisme d’incrementar la notorietat a Espanya”.
Segons els càlculs presentats per Unipublic, empresa organitzadora de la Vuelta, el retorn indirecte del patrocini de la marca Andorra suposa aproximadament 300.000 euros, als quals s’han de sumar més de 200.000 en impacte directe al Principat en l’arribada i sortida de les etapes (allotjament, compres, restauració...). la Vuelta 2011 va ser seguida per 805.00 espectadors de mitjana entre Teledeporte i La 1.

Després d’anunciar la pròrroga del pressupost, en l’inici del debat d’investidura, es va fixar l’ocupació, el creixement i “que Espanya recuperi el seu lloc en el món” com les directrius principals del pròxim executiu. I va desplegar una bateria d’anuncis per fer front a la crisi i al dèficit de l’Estat. Rajoy va dir que calen “mesures valentes” i “grans reformes”, “pensant en l’Espanya d’aquí 20 anys”.
El futur president va afirmar que dedicarà tota la capacitat del seu executiu a aturar la sagnia de l’atur i a estimular el creixement econòmic. En aquest sentit, va subratllar que “hem de sembrar amb urgència si volem que broti aviat la nova florida de creació de llocs de treball”.
Una de les poques xifres que va donar Rajoy durant el discurs la va pronunciar pocs minuts després d’arrencar: va assegurar que caldrà reduir el dèficit en 16.500 milions aquest 2012. I va deixar clar que “a la sortida de la crisi res serà igual al món”.

Eliminar les prejubilacions
Rajoy va anunciar, així mateix, una reforma integral del mercat de treball en el primer trimestre de l’any, que vol aconseguir d’acord amb els agents socials. També va dir que eliminarà les prejubilacions, a excepció de casos molt puntuals.
D’altra banda, va afirmar que té la intenció d’eliminar els ponts i traslladar els dies festius als dilluns mes propers, amb l’excepció de les dates amb més arrelament social, per augmentar així la competitivitat de les empreses. Aquesta mesura, va especificar, vol fer compatibles els drets dels treballadors i la bona marxa de les empreses, per la qual cosa s’abordaran els costos que suposen els ponts per a l’economia. Aquesta iniciativa s’hauria d’incloure en la reforma laboral, per la qual Rajoy ja va demanar a empresaris i sindicats que es posessin d’acord per després de Reis.
Pel que fa a les retallades en el sector públic, Rajoy va apuntar que cal redimensionar-lo i rebaixar-ne el cost. En aquest sentit, va indicar que a partir d’ara “no hi haurà reposició de personal”, mesura de la qual només quedarà exempt el col·lectiu de la policia. Però Rajoy va anar més enllà i va assenyalar la seva intenció d’estendre els ajustos. “Volem un pacte d’austeritat de totes les administracions”, va assegurar.
En un altre ordre de coses, el futur president també es va referir al sistema educatiu, i es va proposar recuperar l’autoritat del personal docent i incentivar-ne la tasca. Va anunciar que ampliarà a tres anys el batxillerat, afegint un any als dos actuals. I pel que fa a la llengua vehicular a l’escola, va parlar d’un sistema bilingüe, en castellà i anglès, i d’un sistema trilingüe en aquelles comunitats on es parla més d’una llengua.
Al seu torn, el portaveu del grup parlamentari del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va deixar clar a Rajoy que qualsevol retrocés en matèria social o educativa comptarà amb “l’oposició ferma” del seu partit. Així, sobre les retallades i ajustos en matèria sanitària, en educació i en dependència, li va demanar que garanteixi la Seguretat Social bàsica, perquè són sectors que “creen ocupació i donen confiança”.
D’altra banda, el portaveu de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va assegurar que està compromès per aconseguir l’estabilitat pressupostària però que no vol que Madrid demani austeritat a les comunitats, i va recomanar que se l’apliqui el mateix govern central. També va insistir en el pacte fiscal, ja que, al seu entendre, Espanya no podrà sortir de la crisi sense Catalunya. Rajoy, però, va deixar clar que aquesta qüestió “no serà prioritària” per al nou govern.

AMAIUR RECORRERÀ AL TC EN QUEDAR-SE SENSE GRUP PROPI

El portaveu d’Amaiur al congrés, Mikel Errekonodo, va anunciar ahir que la coalició abertzale recorrerà davant el Tribunal Constitucional contra la decisió de la Taula del Congrés de negar-los la possibilitat de comptar amb grup parlamentari propi. En una roda de premsa a la cambra baixa, Errekondo va considerar que la decisió de la Taula, que té el suport de la majoria del PP i amb l’abstenció dels representants de PSOE i CiU, és “totalment política i sense base jurídica”. Segons va apuntar, la coalició abertzale no té “gaire esperança” que el PP recapaciti sobre aquesta decisió i permeti una altra sortida a Amaiur perquè tingui grup parlamentari al llarg de la legislatura. El Senat sí que preveu aquesta possibilitat, però no el Congrés, que estableix un termini de cinc dies per a la formació dels grups parlamentaris a partir de la sessió constitutiva de la cambra. Errekondo, acompanyat dels diputats de la coalició poc abans de l’inici de la sessió d’investidura, va atribuir aquesta decisió a la “por” del PP a la confrontació política. També va insistir que es tracta d’un símptoma de “debilitat” per part del principal partit, al qual va recordar que és un agent “imprescindible” per a la resolució del conflicte basc.

Així ho han acordat els grups parlamentaris demòcrates i socialdemòcrates durant la negociació d’esmenes de la llei que introdueix les primeres mesures d’estalvi en la Seguretat Social, text que mantindrà, però, entre d’altres, la possibilitat de fer canvis en el copagament de determinats medicaments i actes, com ara la fisioteràpia, i l’augment a tres dies de la carència per començar a cobrar les baixes.
Inicialment, el Govern volia congelar aquelles prestacions que estiguessin per sobre dels mil euros i actualitzar la resta amb un increment del 2%. La negociació en comissió ha suavitzat aquesta mesura. Un altre acord entre els dos grups ha estat mantenir la revalorització de pensions segons la inflació, i no per llei com indicava el redactat original del text.
L’acord en la comissió de Sanitat, però, no ha estat total. Els vots demòcrates han permès mantenir en el projecte altres mesures amb les quals el Goven preveu aconseguir un estalvi important, com ara el tercer dia sense cobrament de les baixes i els canvis en copagaments d’alguns serveis. Des del PS, que havia proposat eliminar aquestes actuacions, s’ha optat per presentar reserves d’esmena i, d’aquesta forma, obligar a discutir aquests aspectes en el ple. “Ho hem fet en tot el que considerem retallades”, va explicar al Diari la consellera socialdemòcrata, Mariona González.
No és l’únic text que ha quedat enllestit per a la seva votació final al Consell General. La comissió d’Economia també ha tancat la modificació de la Llei de comptabilitat. Malgrat l’oposició dels socialdemòcrates, s’ha incrementat fins als 150.000 euros (actualment està a 100.000) el llindar d’ingressos anuals per sota del qual no s’ha de dipositar els comptes a Govern. També es permetrà fixar per via reglamentària el llindar per poder-se acollir al règim simplificat, que ara està a 250.000 euros d’ingressos anuals.

MALESTAR DEL PS PER COM ES TRAMITA EL PRESSUPOST

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va mostrar ahir el seu malestar per la rapidesa amb què els demòcrates estan tramitant el pressupost i la reducció de terminis permesa pel síndic. Ahir es va nomenar ponent (serà el conseller demòcrata Pere Altimir) i avui ja es pretenen analitzar totes les esmenes en comissió. Bartumeu va reiterar ahir el que ja havia manifestat davant la cambra parlamentària durant la defensa de l’esmena a la totalitat a la previsió pressupostària del Govern. “Més que un debat, tot plegat em sembla un veritable simulacre”, va dir el líder parlamentari, que va lamentar la situació amb la qual s’està desenvolupant el treball parlamentari i va criticar que “ni tan sols es guarden les formes”.

LA DIVISIÓ INTERNA A DA DILATA LA TRAMITACIÓ DE LA LLEI DEL TABAC

El grup parlamentari demòcrata –com ja havia fet divendres amb la proposició de llei de l’IVA– va sol·licitar ahir, a darrera hora, una pròrroga per al termini de presentació d’esmenes a la proposició de llei que ha de regular els espais on no es podrà fumar. La pròrroga, que dóna marge fins al mes de març, seria conseqüència de les diferències que hi ha dins del grup demòcrata. Per ara, no s’ha aconseguit tancar una posició unitària i amb l’allargament del termini es vol gua-nyar temps per mirar de trobar una solució que pugui satisfer totes les parts. Mentrestant, el grup socialdemòcrata va presentar dues esmenes tot optant, segons la consellera general Sílvia Bonet, per mantenir “una posició valenta”. Mentre els demòcrates es divideixen entre els que voldrien prioritzar els espais sense fum sense haver de passar per gaires processos intermedis i el sector que es mostra contrari a qualsevol limitació, el PS és partidari de “defensar la salut de les persones”. Els socialdemòcrates han descartat esmenar la proposició per tal de permetre que certs locals puguin decidir entre prohibir fumar o permetre-ho. Bonet va explicar que introduir aquesta possibilitat generaria “discriminacions entre els uns i els altres”. I, per tant, “hi ha d’haver la mateixa norma per a tothom. I s’ha de mantenir l’essència de la llei i la línia que s’està seguint a tot Europa, si no sempre quedem a la cua”. L’exministra de Salut va explicar que les dues esmenes introduïdes pel PS fan referència, d’una banda, al fet d’introduir la prohibició de fumar en els espais de preeminència infantil, com ara els parcs. I s’introdueix un nou redactat en l’article 4 per tal d’establir exactament en quins llocs es podrà habilitar una sala específica per a fumadors. Es limitaria, pràcticament, als centres psiquiàtrics de llarga durada.

Va rivalitzar amb el millor del món, Valentino Rossi, il Doctor, i l’enemic es va instal·lar a casa dels dos. El 2010 va ser campió del món i allà van quedar en un segon pla les discussions i el foc creuat amb Rossi. Ell és pur talent i la temporada passada només va ser superat per la seriositat i el gran pilotatge de l’australià Casey Stoner. El pilot mallorquí, exresident d’Andorra –del 2006 al 2007– i que actualment viu a Barcelona, va inaugurar oficialment la temporada d’esquí a Vallnord. Entre tanta blancor per la neu, ell no podria suportar un any més en blanc. “Tinc moltes esperances dipositades per a la nova temporada. La moto serà molt competitiva i si la millorem podrem aspirar a guanyar una altra vegada el títol.” Paraula de campió que té al seu cap la trista desaparició de Marco Simoncelli. “Ha estat el més destacat de la temporada i a nivell intern ha estat un any difícil perquè la moto no tenia la mateixa competitivitat que els altres anys i els resultats no ens han acompanyat”.
En clau andorrana, Jorge Lorenzo recorda d’aquesta manera el seu passat al Principat. “Que recordo d’aquí??Que es menjava molt bé, la neu, el fred, les muntanyes i estar envoltat d’elles és molt especial. No passa a molts llocs. Ah! i algunes coses són molt barates i suposo que per això ve aquí la gent d’Espanya.” Va viure a la Massana i aquí va compartir bons moments amb un amic i també amb la seva exparella. “Aquí estava molt tranquil i em molestava menys gent que a Espanya. M’agrada Andorra i si t’apassiona la neu és un paradís.” Va pujar-se a una moto... de neu i va estar acompanyat per Ricky Cardús –Moto2–, el nebot de l’exgran Carles Cardús.

CAIGUDA

Relliscada amb 'trikke ski'

Està en plena pretemporada i a final de gener encetarà els entrenaments a Sepang. Yamaha, segurament, en veure les imatges es podia haver alarmat, però no va passar res. Jorge Lorenzo va relliscar mentre baixava amb trikke ski, el tricicle de neu. El pilot s’ho va prendre amb molt d’humor. “Com es diu la bici amb la qual he caigut? trikke ski? I tant trikke... M’he fotut un bon pinyo als 20 metres de baixada, però no ha passat res”, va dir amb humor.

La corporació va donar llum verd, amb el vot en contra de l’oposició, a un text que estableix un preu màxim de 135.000 euros per a cadascun dels trenta habitatges –un bloc sencer dels vuit totals– que es posaran a la venda d’aquí a uns dos anys i mig, quan es preveu tenir-los enllestits.
Els pisos tindran, doncs, un preu “molt per sota del del mercat” –1.804 euros el metre quadrat– i hi podran accedir els joves de fins a 36 anys que acreditin un màxim d’ingressos: en el cas de tractar-se d’una persona sola, haurà de demostrar que no cobra més de 30.000 euros anuals; si és una parella els ingressos no podran superar els 36.000 euros; si el demandant és una família composada per tres persones el màxim serà de 42.000 euros; i si són quatre membres el sostre es fixa en 48.000 euros. Els sol·licitants, a més, no poden disposar de cap altra propietat i hauran de destinar l’apartament a ús exclusiu propi, perquè queda “taxativament prohibit” arrendar-lo a tercers. Això sí, se’n permetrà la venda sempre pel mateix preu que s’ha pagat amb l’únic increment aplicat del de l’IPC.

Possibilitat d’ampliar-ho
Els habitatges tindran 75 metres quadrats –una capacitat màxima per a quatre persones–, un pàrquing i un traster. En cas que les demandes superin l’oferta, tal com va exposar el mandatari local, les adjudicacions es faran per sorteig. Amb tot, la propietat i el comú també es reserven la possibilitat que, si la demanda és molt més elevada, acordar posar un altre bloc de trenta pisos més amb “condicions similars”. Paral·lelament, dos blocs més passaran a ser propietat del comú en virtut de l’acord adoptat fa anys i serà la corporació qui decidirà què hi fa. “Hi pot destinar serveis o decidir, per exemple, vendre’ls i rebaixar deute”, va comentar Camp, que es va felicitar perquè l’Astra finalment s’hagi pogut desbloquejar. I que les obres, segons els ha garantit la promotora, donin feina a unes 300 persones del sector de la construcció.
La cap de l’oposició, Míryam Avellana, però, considera que “no es tracta de pisos de caire social” i va lamentar que el comú acabarà “actuant com una immobiliària per promoure uns habitatges privats”. La socialdemòcrata, que va assegurar que “avui a Arinsal es poden trobar pisos de 75 metres a un preu més assequible”, va afirmar que si es posessin a lloguer a un preu reduït “seria una solució més ben adaptada per als joves”. En aquest sentit, va posar en dubte que els bancs donin avui dia als joves, amb els sous que tenen, crèdits per adquirir els apartaments. “L’única cosa positiva és que els compradors tindran l’exempció de l’ITP”, va comentar.

LLUM VERD A UN PRESSUPOST AMB MÉS INVERSIONS

La darrera sessió del comú de la Massana del mandat va arribar, ahir, amb la sorpresa del reglament dels pisos per a joves de l’edifici Astra d’Arinsal, un projecte que du anys encallat i que ara, segons va exposar el cònsol major,  Josep Maria Camp, la propietat ha reprès. La corporació va donar llum verd, amb el vot en contra de l’oposició, a un text que estableix un preu màxim de 135.000 euros per a cadascun dels trenta habitatges –un bloc sencer dels vuit totals– que es posaran a la venda d’aquí a uns dos anys i mig, quan es preveu tenir-los enllestits.
Els pisos tindran, doncs, un preu “molt per sota del del mercat” –1.804 euros el metre quadrat– i hi podran accedir els joves de fins a 36 anys que acreditin un màxim d’ingressos: en el cas de tractar-se d’una persona sola, haurà de demostrar que no cobra més de 30.000 euros anuals; si és una parella els ingressos no podran superar els 36.000 euros; si el demandant és una família composada per tres persones el màxim serà de 42.000 euros; i si són quatre membres el sostre es fixa en 48.000 euros. Els sol·licitants, a més, no poden disposar de cap altra propietat i hauran de destinar l’apartament a ús exclusiu propi, perquè queda “taxativament prohibit” arrendar-lo a tercers. Això sí, se’n permetrà la venda sempre pel mateix preu que s’ha pagat amb l’únic increment aplicat del de l’IPC.

Possibilitat d’ampliar-ho
Els habitatges tindran 75 metres quadrats –una capacitat màxima per a quatre persones–, un pàrquing i un traster. En cas que les demandes superin l’oferta, tal com va exposar el mandatari local, les adjudicacions es faran per sorteig. Amb tot, la propietat i el comú també es reserven la possibilitat que, si la demanda és molt més elevada, acordar posar un altre bloc de trenta pisos més amb “condicions similars”. Paral·lelament, dos blocs més passaran a ser propietat del comú en virtut de l’acord adoptat fa anys i serà la corporació qui decidirà què hi fa. “Hi pot destinar serveis o decidir, per exemple, vendre’ls i rebaixar deute”, va comentar Camp, que es va felicitar perquè l’Astra finalment s’hagi pogut desbloquejar. I que les obres, segons els ha garantit la promotora, donin feina a unes 300 persones del sector de la construcció.
La cap de l’oposició, Míryam Avellana, però, considera que “no es tracta de pisos de caire social” i va lamentar que el comú acabarà “actuant com una immobiliària per promoure uns habitatges privats”. La socialdemòcrata, que va assegurar que “avui a Arinsal es poden trobar pisos de 75 metres a un preu més assequible”, va afirmar que si es posessin a lloguer a un preu reduït “seria una solució més ben adaptada per als joves”. En aquest sentit, va posar en dubte que els bancs donin avui dia als joves, amb els sous que tenen, crèdits per adquirir els apartaments. “L’única cosa positiva és que els compradors tindran l’exempció de l’ITP”, va comentar.

El sistema informàtic debutarà a la missa de Nadal, tot i que no desplegarà tot el seu potencial fins al recital d’Echipía. La millora serà una mena de regal d’aniversari per a l’orgue de Sant Esteve, que enguany ha fet els vint anys (va ser construït el 1991, per George Danion).
El nou equipament permet memoritzar les combinacions de registres –ni més ni menys que 40.000 de diferents–, la qual cosa dóna molta més agilitat a l’executant, que entre altres coses no necessita tenir algú al costat ajudant-lo a fer els canvis de registre (el tipus de so). Per això justament amplia les possibilitats concertístiques de l’instrument de Sant Esteve. “Permetrà un repertori més ampli”, explica Ribas, “i poder-lo tocar d’una manera més senzilla”. Obre el camp especialment a poder interpretar amb més facilitat els autors del romanticisme cap a l’actualitat. Per exemple, amb la nova funció afegida al pedal d’expressió: si habitualment serveix per obrir les persianes interiors i modular el volum, ara permetrà que el pas d’un pianissimo a un fortissimo s’executi a una gran velocitat. Una de les exigències que marca el repertori escrit des del segle XIX fins a l’actualitat.

Una nova concepció
La novetat introduïda “canvia totalment la concepció de l’orgue”, apunta Ribas. També a l’hora de realitzar improvisacions –com la de Jürgen Essl durant la projecció de la pel·lícula El maquinista de la general, el film de Buster Keaton, l’estiu passat–. L’intèrpret pot preprogramar, abans d’iniciar l’actuació, els canvis de registres que farà i li queden les mans lliures per sobrevolar el teclat, desentenent-se de tot el sistema de registres situat als laterals dels teclats. El mateix Ribas, que també és compositor, gaudirà de més “agilitat d’especulació, a l’hora de provar tímbriques noves”.
Del sistema en gaudeixen actualment gairebé tots els orgues de certa mida. Els que disposen com a mínim d’un parell o tres de teclats i una trentena de registres, com és el cas del de l’església arxiprestal. El combinador de registres s’ha anat afegint als instruments d’arreu al llarg dels últims vint anys, i a tots els que s’han construït de nou en aquest temps. De fet, Danion ja va preparar els registres per poder-los adaptar, una idea sempre present però que s’ha ajornat fins ara. “S’hi ha anat fent el manteniment i alguna petita reforma de detall, afinacions i coses puntuals”, recorda Ribas, però mai encara cap millora d’aquesta envergadura. Una reforma important per a un instrument que ara per ara té un cost estimat    de mig milió d’euros, aproximadament.

UNA REFORMA REALITZADA PELS ORGUENERS DE MONTSERRAT I LA SAGRADA FAMÍLIA

De les modificacions a l’orgue de l’església arxiprestal se n’encarrega el taller Blancafort, de Collbató, empresa familiar fundada el 1963 i que ara està a les mans de la segona generació, personificada en Albert Blancafort. Del taller n’han sortit projectes com l’orgue de la basílica de Montserrat o el de la Sagrada Família barcelonina, així com un projecte “futurista” realitzat colze a colze amb l’arquitecte Santiago Calatrava. “Un concepte del segle XXI, per disseny i sonoritat”, explica l’orguener. També els seus tècnics –set, conformen l’equip– s’han encarregat de la restauració dels instruments de les catedrals de Barcelona i Mallorca. Més a prop, se’n cuiden del de Vielha i són autors dels de Llívia i Puigcerdà. “Alguns són emblemàtics, però, com els fills, tots són importants per a nosaltres”, assegura Blancafort. “Són obres úniques; un piano,  un violí o una guitarra es diferencien, però no substancialment; entre els orgues, no n’hi ha dos iguals”.

Les lesions mai són oportunes, però la de Mireia Gutiérrez arriba en molt mal moment. La temporada que estava realitzant anava en la bona direcció i la progressió es mantenia. Però estarà de baixa al voltant d’un mes i mig, cosa que complica la seva presència en les curses de la Copa del Món del pròxim mes de febrer a Grandvalira-Soldeu. Cites que no es vol perdre, però no forçarà per ser-hi si no està en condicions.

Les eufòries les volen deixar aparcades al BC River Andorra. Ni la temporada que s’està fent ni la proximitat a classificar-se per segon any consecutiu per a la Copa LEB Plata han de ser motius suficients per caure en l’autocomplaença dels resultats. Els objectius són a llarg termini.

En tots els sectors es busquen referents. Aquests són aquells que destaquen, que per les seves característiques, valors o funcions són alguna cosa més del model general. I en aquesta tessitura es vol posicionar el coll de la Gallina, que l’any vinent serà final d’etapa de la Vuelta a Espanya, per ser un referent entre els amants de les dues rodes i els pedals.

El servei d’atenció al consumidor del Govern ha atès entre el mes de novembre de l’any passat i el d’aquest any 636 consultes, de les quals 300 eren queixes o reclamacions.