Dimecres passat en aquesta mateixa tribuna comentava els problemes que apareixien, en un sistema democràtic, quan el Govern no respectava el principi constitucional fonamental de la separació dels poders.

L'endemà, dijous, en defensar davant el Consell General, en nom del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, l'esmena a la totalitat al projecte de llei del Pressupost general per al 2012, ja vaig denunciar -sí, aquesta és la paraula- que el Síndic, amb les seves presses i els seus escurçaments de terminis, ens estava negant el dret a debatre amb un cert rigor, amb el màxim coneixement, el Pressupost.

Deia el dijous 15 de desembre, al faristol de la Sala del Consell General, i ho repeteixo avui en aquesta tribuna que, d'aquesta manera, pel camí que el Síndic ha volgut imposar-nos amb aquesta tramitació del pressupost per l'any vinent, no es pot exercir responsablement el mandat de consellers generals. I també reitero avui que les «noves formes» de DA fan que el debat del pressupost sigui, clar i català, un simulacre. Tant és així que l'endemà del debat de totalitat la sindicatura del divendres passat, 16 de desembre, va acordar (per 3 a 1, amb el vot contrari del conseller David Rios) que els terminis d'anàlisi de la documentació pressupostària es reduïssin dels cinc dies hàbils que fixa el Reglament del Consell a mig dia. Això fa més evident encara que DA ha promogut una acció simulada, un simulacre de debat.

Ahir al matí la comissió legislativa de Finances i Pressupost va començar a les 10.12 hores, el que l'ordre del dia definia cerimoniosament com l'«Anàlisi de l'informe del ponent relatiu al projecte de llei del Pressupost per a l'exercici 2012».

A les 10.31 hores, dinou minuts més tard, la comissió havia enllestit.

Simulacre doncs i ben gros.

Observava ahir al matí a les xarxes socials com un ciutadà, gens sospitós de votar socialdemòcrata, qualificava sense embuts el procediment promogut pel Govern i executat pel Síndic de «presa de pèl».

Ho subscric. Per haver-ne estat, en primera línia i junt amb el company conseller David Rios, la víctima directa he de dir que, efectivament, hauríem fet més bé d'estalviar-nos d'emprar hores en analitzar, amb un termini molt limitat pel Síndic, el Pressupost i a formular-hi 13 esmenes parcials. Unes esmenes que proposaven al capdavall modificacions a 26 articles i conceptes del pressupost pel 2012 i que havíem motivat amb arguments treballats.

No ens calia fer-ho perquè el Govern i la Sindicatura de DA ja havien decidit que no calia perdre temps. De fet només els haurem fet perdre dinou minuts. Dinou!

Fa gairebé vuit mesos que el Síndic Vicenç Mateu prenia possessió amb un discurs en el qual manifestava:

«Iniciem en aquest acte un compromís de servei i col·laboració amb tots vosaltres, des del ben entès que des d'ara mateix, volem ser els síndics de tots, amb independència de l'adscripció política i de l'aritmètica parlamentària, garants de la equanimitat i justícia que han de presidir els treballs d'aquesta Molt Il·lustre Assemblea» (Diari Oficial del Consell General núm. 3/2011, pàg. 7)

Tot just 236 dies després ja hem vist el pa que hi donen amb aquestes noves formes d'actuar i, també, com l'equanimitat i justícia han desaparegut.

Som, sense cap dubte, davant les males formes, davant pràctiques que neixen d'una desconsideració, d'un menysteniment de la independència institucional del Consell General. És la traducció de la voluntat de manar per damunt de les regles i els procediments, amb un personalisme autoritari que no s'atura.

S'està intentant consolidar una política d'instrumentalització de totes les institucions al servei del poder executiu. I es fa sense respecte i amb males maneres.

Es considera que tots els ens i organismes -i també doncs el Consell General i els que el presideixen- s'han de subordinar a les directriu del cap de Govern.

Som davant d'una patologia preocupant i contrària als principis d'un sistema democràtic parlamentari, amb separació de poders i de funcions. Es tergiversen els continguts de la Constitució i tot es pretén situar al servei de la majoria.

El 3 d'abril les ciutadanes i els ciutadans van dir que volien, majoritàriament, un govern de DA.

Així ho vam reconèixer i ho reconeixem.

Les eleccions van deixar les coses clares pel que fa a l'aritmètica parlamentària. Un 55% dels electors va donar a DA el mandat de dirigir el Govern i la llei electoral li va atribuir un 79% de la representació al Consell General. D'altra banda un 35% d'electores i electors van encomanar al PS el treball d'oposició, indispensable en un sistema parlamentari, i la llei electoral ens ha donat un 21% de la representació.

Això és així i no hi ha cap discussió a fer.

Però el que no s'hi val és a pensar que les urnes han donat a DA l'exclusivitat de representar Andorra i de decidir quines són les fronteres del debat.

Perquè hi ha dies que sembla que gairebé hauríem d'agrair al Govern que es digni acudir al Consell General de tant en tant, i es molesti a contestar algunes de les nostres demandes d'informació. Sí, gairebé ho hauríem d'agrair, de tan evidents i reiterats que són els menysteniments al paper institucional del parlament i als drets de l'oposició parlamentària.

Insisteixo: ens estan negant el dret a debatre amb un cert rigor, amb el màxim coneixement. Així no es pot exercir responsablement el mandat de consellers generals.

Vostè va començar aviat a entrenar...
Sí. Amb 18 anys. I als pocs mesos vam guanyar la Copa de la Reina amb el Sant Cugat, l’antic Hispano Francès. La banqueta em va captivar.

M’han dit que de jove va tenir problemes amb l’exèrcit francès, com va anar?
Vaig marxar de França per anar a estudiar a Espanya i no vaig fer la mili. Vaig ser insubmís. No li veia cap tipus d’interès a la mili. La trobava una estupidesa.

I què va passar?
El dia que m’havia de presentar a la caserna, prop de Bordeus, no ho vaig fer. I això que m’esperava el pare, que era militar, com el meu tiet.

Seria un gran trasbals, oi?
Per al pare sí. Durant uns anys no vaig poder entrar a França. Després es va arreglar tot i ell em va ajudar amb la documentació.

Vostè anava a contracorrent, com en l’esport. Té assumit que el vòlei no serà mai un esport majoritari?
No. Malauradament a Espanya, no. I no sé per què no qualla. A tot Europa el vòlei té el seu estatus.

I a Andorra, el vòlei està maltractat?
Sí. Des de fa anys. Potser “maltractat” no és la paraula, però estic convençut que mai hem tingut   el suport que hauríem pogut tenir.

Deixi’m ser dolent, si mires a les graderies en un partit d’enguany potser hi ha 50 persones, i això que van segons.
Som el club que ha voltat més per Andorra la Vella.

És a dir, que s’ha de donar subvenció a tothom, encara que els segueixin quatre?
El primer que s’hauria de fer és fer taula rasa, però hi ha molts amiguismes, molt politiqueig. Ara ens diuen que ens hem d’estrènyer el cinturó. Nosaltres fa 10 anys que ho fem. Vam ser els primers a viatjar en furgoneta.

Vostè ha posat molts diners al CV Andorra
Sí. M’hi he deixat molta pasta al vòlei; és una passió.

Ha fet comptes?
Fa uns anys 55.000 euros, que ja he recuperat. I ara el club me’n deu uns 25.000. I tinc la firma a la pòlissa del banc.

El seu cap no perilla així.
Difícilment.

I què en diu la família?
La dona s’emprenya, però no hi ha res a fer. No és que sigui milionari, però he tingut la sort d’una petita herència i m’ha permès ajudar el vòlei. Algun dia suposo que recuperaré els diners.

Vostè té dos fills adoptats.
Sí, del Perú. La María de 7 anys i el Jan Jacob, que acaba de fer-ne 3. Ella va venir fa quatre anys i el monstre, any i mig.

Li va costar portar-los?
Vam tenir sort, va anar ràpid i n’estem encantats. A Espanya és una mica més complicat, a França molt més, i a Itàlia, hipercomplicat. És una sort poder adoptar.

De l’altra banda, PSOE, CiU, EU-ICV, UPyD i la major part dels grups minoritaris hi van votar en contra, i Amaiur, PNB i CC es van abstenir. Un cop investit, Rajoy va assegurar que se sent “amb forces i il·lusió per afrontar una difícil tasca”. El seu predecessor, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, va comentar que la seva marxa del govern és una conseqüència de la “normalitat democràtica”.
Ahir també va tenir lloc la dar­rera part del debat al parlament. Iñaki Antigüedad, portaveu d’Amaiur, va expressar que hi ha condicions per superar “un conflicte” que té “una naturalesa política”, i hi va afegir que el seu grup aposta per la reparació de “totes les víctimes” i que s’han de desactivar les “mesures restrictives dels drets” dels presos d’ETA. Antigüedad li va dir a Rajoy que estan “condemnats a enten-  dre’ns”. Des d’Amaiur es va justificar l’abstenció a la votació per la voluntat de “no participar” en l’elecció del governant espanyol. Rajoy va respondre a Antigüedad que “a vostè no li dec absolutament res”, i va reiterar que ETA ha de dissoldre’s definitivament. Un altre grup que es va abstenir va ser el PNB. Josu Erkoreka va explicar que la decisió és fruit del compromís de Rajoy de tenir “una interlocució destacada” amb els nacionalistes bascos.
CiU va anunciar ahir mateix que hi votaria en contra i el portaveu, Josep Antoni Duran i Lleida, va indicar que els hauria agradat abstenir-se, però que van prendre aquesta posició per la manca de resposta del nou president respecte al pacte fiscal. “Rajoy no ha estat receptiu”, va comentar el polític català, i va afegir que semblava “que no desitjava el nostre vot”. També va lamentar la indefinició en altres temes com la confirmació del desenvolupament del corredor ferroviari del Mediterrani o el pagament a Catalunya dels diners pendents del Fons de Competitivitat.
Rajoy prendrà possessió del  càrrec aquest matí i a la tarda està previst que doni a conèixer el noms dels ministres que formaran l’equip de govern.

MERKEL I OBAMA FELICITEN EL NOU CAP DE L'EXECUTIU

La cancellera alemanya, Angela Merkel, va desitjar ahir “molt d’èxit” a Mariano Rajoy com a nou president del govern espa-nyol, al mateix temps que el va convidar a implementar “de manera ràpida i conseqüent” el seu programa de contenció anunciat dimarts. “El govern federal elogia l’anunci realitzat per Mariano Rajoy respecte al seu programa d’austeritat”, va indicar el portaveu del govern alemany, Steffen Seibert, al final del consell de ministres presidit per la cancellera.
També el president dels Estats Units, Barack Obama, va transmetre la seva felicitació a Rajoy, en aquest cas per telèfon. Tots dos, segons fonts del Partit Popular, van parlar durant uns 10 minuts, i el dirigent nord-americà va mostrar la seva disposició perquè els Estats Units i Espanya mantinguin “unes relacions excel·lents”.

El líder de l’oposició va expressar el seu enuig per “les noves formes d’actuar” d’una majoria que va rebutjar totes les propostes de modificacions que s’havien fet des del PS.
De les tretze esmenes presentades, només ha reeixit transaccionada amb una altra presentada pels demòcrates la que havia de corregir els dubtes sobre la constitucionalitat que hi havia en alguns dels articles. “Han descobert ara que hi havia articles contraris a la Carta Magna. Ara ja no serà inconstitucional”, va comentar un Bartumeu que no va estalviar-se retrets envers la resta de membres de la comissió. “L’ambient de simulacre que em temia s’ha confirmat”, va apuntar, per després afirmar que “el que ha passat és una presa de pèl i una trepitjada evident del respecte que es deu als elegits de la minoria”. Les crítiques també es van dirigir cap al síndic general, Vicenç Mateu. “Seguint els designis del seu grup, ja havia imposat la reducció del temps per poder examinar les esmenes”, va recordar el líder socialdemòcrata.
El parlamentari del PS va deixar clar que tant ell com la resta de consellers de l’oposició no donaran suport al projecte de pressupost quan aquest sigui tractat en el ple. “Aquest pressupost, tal  com vaig dir durant el debat a la totalitat, no el podem votar”, va reiterar.
L’últim tràmit que resta per deixar el text enllestit és l’aprovació de l’informe del ponent, que es farà demà en una nova reunió de la comissió de Finances. “L’únic dubte que tinc és si durarà tres o cinc minuts”, va ironitzar Bartumeu. De la seva banda, els consellers demòcrates consultats pel Diari van optar per no fer valoracions sobre el pressupost fins que no s’hagi donat el vistiplau a aquest informe.

APOSTA PER UN NOU MODEL D'ACTUALITZAR PRESTACIONS

La revalorització de les prestacions de la CASS?es mantindrà ara per ara amb l’IPC, però des del grup demòcrata ja s’ha advertit que això té data de caducitat. El parlamentari Xavier Montané va explicar ahir que malgrat que el canvi que es volia impulsar des del Govern per fixar aquesta actualització mitjançant la llei s’ha eliminat de les modificacions legislatives que es faran a la CASS, aquest tema es tornarà a posar sobre la taula quan comencin les reunions amb l’oposició per buscar el pacte d’Estat sobre la reforma de la Seguretat Social.
“Enteníem que és un canvi prou important per tractar-lo en aquestes converses”, va comentar Montané. Des del grup, però, també es va expressar la convicció que cal apostar per una fórmula alternativa. “Una revalorització automàtica no té sentit. Es podrien buscar altres índexs de referència perquè seria bo ser més flexibles”, va apuntar.
Els demòcrates van defensar el projecte de llei, tot recordant que “es beneficia tres col·lectius”, i lamentant que “s’hagi fet una valoració negativa precipitada”. En aquest sentit, la consellera Sílvia Calvó va apuntar que “s’oblida l’objectiu real del text i que el dèficit de la CASS no es pot fer més gran”. Sobre les mesures més polèmiques, com ara l’ampliació a un tercer dia de la carència sense cobrar les baixes, Montané va recordar que “abans del 2008 ja estava així i durant dècades havia funcionat bé; és un criteri economicista”.
Montané també va justificar la decisió de demanar una pròr­roga per esmenar la llei antitabac, tot assegurant que l’objectiu és “aportar uns criteris” perquè el Govern pugui enllestir posteriorment el reglament que ha de desenvolupar el text. El conseller, però, va donar a entendre que no s’apostarà per una prohibició total. “La proposició preveu uns espais per a fumadors i el grup està treballant amb aquest esperit”, va comentar el parlamentari encampadà, que va admetre, però, que “la societat civil és conscient de com està evolucionant tot i que hi ha un canvi imparable”.

Fonts governamentals van afirmar que l’executiu no dirà res fins que “s’hagi estudiat amb prou cura la situació”. El líder del PS va afirmar ahir que sobre aquest afer no pensa manifestar-se.
En canvi, els empresaris del sector de la neteja que estan associats a l’AENA –i entre els quals no hi ha cap representant de Vallnet– van mantenir una trobada ordinària en el transcurs de la qual van parlar de “certes adjudicacions de concursos públics que s’haurien efectuat de manera irregular per quan una empresa adjudicatària del sector de la neteja no estaria legitimada per contractar amb l’administració per no reunir tots els requisits exigits en la Llei de la contractació pública”. L’associació considera que “l’administració pública, com no pot ser d’una altra manera, actuarà en conseqüència, respectant el previst a la llei per tal de donar compliment a la mateixa”. L’entitat, que recorda que si “realment s’haguessin efectuat adjudicacions irregulars, les mateixes haurien de ser declarades nul·les de ple dret”, reitera que “espera que des de l’administració es respecti el previst en la llei i s’actuï de conformitat amb la mateixa i estem segurs que així es farà”.

MORABANC ENTRETGA 33.000 EUROS A CINC ONG

MoraBanc va fer entrega, ahir al matí, dels xecs amb la recaptació dels darrers sis mesos de les targetes solidàries, que ascendeix a 33.183 euros, a cinc ONG. Va ser el segon lliurament de l’entitat, que en tot el 2011 ha recollit 60.827 euros.

Les tasques, que han costat 26.525 euros costejats a parts iguals entre la corporació local i el Govern, s’han fet després del despreniment d’un bloc rocós a la urbanització del Mas de Ribafeta. Els fets van ocórrer fa unes setmanes, segons van informar ahir des del comú, quan un bloc de la part més alta del vessant es va desplaçar i va impactar contra el mur posterior d’un xalet en  construcció i un vehicle que estava estacionat, que va quedar malmès. A més, alguns fragments del roc, que feia una mica més de mig metre cúbic, van impactar contra el jardí i la barbacoa d’un altre xalet i contra una barana. Amb tot, els desperfectes van ser únicament de caràcter material i no es van haver de lamentar danys personals.
A conseqüència dels fets, i per prevenció, es va decidir desallotjar una família que viu a la zona afectada (els altres dos xalets adjacents, però, no estan habitats de manera permanent i no va ser necessari desocupar cap altre immoble) mentre s’hi van fer els treballs per restablir les condicions de seguretat. Unes tasques que, van ressaltar ahir des de la corporació massanenca, es van fer “amb caràcter d’urgència”, han durat uns quinze dies i han consistit en el sanejament de l’àrea despresa, l’estabilització de dos blocs adjacents a la roca que va caure i l’assegurament de les zones contigües. De la seva banda, la família desallotjada ja ha pogut tornar a casa seva, ja que no es va detectar que s’haguessin produït danys estructurals a l’edifici.

Treballs definitius
Els pròxims mesos es preveu, una vegada s’han donat per concloses aquestes tasques d’urgència, dur a terme al Roc Rodó un seguit de treballs tècnics per fer l’estabilització definitiva i que complementaran aquesta primera fase.
El cònsol major de la Massana, Josep Maria Camp, va voler posar de manifest que aquest va ser “un cas aïllat” i que el vessant del Roc Rodó no és una zona amenaçada per esllavissades freqüents. “A la muntanya passen coses d’aquestes, hi ha aquests riscos”, va dir el mandatari, alhora que va insistir que “el més important és que s’han pres ràpidament mesures per evitar qualsevol risc posterior” i que la intervenció que s’ha dut a terme les darreres setmanes per estabilitzar el punt de l’incident no ha estat especialment complicada.

UN PLA DE PENSIONS PER ALS FUNCIONARIS DEL COMÚ

El comú ha donat llum verd al reglament del pla de pensions dels funcionaris i agents de l’administració de caràcter indefinit de la corporació massanenca amb l’objectiu de regular algunes disfuncions que s’han anat detectant. Fins ara els treballadors reservaven una part del sou a la jubilació (el 4,5% el posava directament el comú i l’1%, els empleats públics) però, tal com ha explicat la consellera de l’oposició Míriam Avellana, hi havia alguns funcionaris que després de les festes de Nadal o quan tenien una despesa major de l’esperada, retiraven part dels estalvis (els proporcionals a aquest 1%). Ara, amb els canvis (el pla s’ha adjudicat a una empresa privada, no el comú però es reservaran els mateixos percentatges salarials) queda clarament establert en quins supòsits es poden retirar part dels estalvis abans de la jubilació, com per exemple, en cas de malaltia.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va reiterar ahir el seu malestar per la rapidesa que els demòcrates han donat a la tramitació del projecte de pressupost per a l’any vinent amb la intenció d’aprovar-lo al més aviat possible, i en tot cas abans que acabi l’any en curs.

La pròrroga del termini per presentar esmenes a la proposició de llei de protecció contra el tabaquisme passiu ambiental respon a la voluntat de definir els criteris que tindran els espais de fumadors i no a una divisió interna de Demòcrates per Andorra (DA) sobre aquesta qüestió.

Andorra tindrà un consolat honorari portuguès després del tancament de l’ambaixada. Així ho ha anunciat el secretari d’Estat de les Comunitats, José Cesário, a través dels mitjans de comunicació.