Un primer llibre en castellà com a exponent de la línia que seguiran: un ampli ventall no només de gèneres –a la col·lecció de poesia seguiran altres de narrativa, novel·la juvenil i altres gèneres, encara per ultimar la planificació– sinó també d’idiomes. Fenoll, que a més d’obrir camí és una de les impulsores del projecte, va explicar que l’objectiu és no tancar-se portes, a la recerca del gruix de lectors més ampli possible.
Aloma Editors neix de les il·lusions comuns de cinc amics, recorda Fenoll: Montserrat Cardelús, que ocupa la presidència de la societat; Josep Maria Betriu, vicepresident; Joan Carles Casal (que acaba de posar també en marxa A4 Editors), tresorer, i Fenoll i Inès Martí com a vocals. “Era un somni comú. Sempre havíem parlat que hi ha molts títols, però no sempre estan ben editats, i nosaltres volíem donar valor al llibre en sí”, indica la poetessa i ara editora. El segell, per tant, no té marcada la quantitat de novetats que vol treure al mercat cada any –en tot cas, no sembla que hagi de ser una producció molt profusa–, però sí que cadascuna d’elles serà tractada amb cura i dedicació. “Volem un producte estètic, de qualitat, que doni al lector una sensació agradable.” Res de llibres de butxaca, “encara que totes les opcions són molt respectables”, matisa Fenoll.

Distribució
Tot això no vol dir, però, que pensin deixar de banda el futur que ja està aquí, el llibre electrònic. “No pots passar-lo per alt. I, de fet, jo també llegeixo molt en pantalla, no tenim cap objecció, encara que no hem tingut temps ni estructura per posar-nos-hi”.
Sí, en canvi, tenen previst que la major part de les vendes a l’exterior es facin a través d’internet. “Les distribuïdores són caríssimes, igual s’enduen un quaranta per cent”, argumenta la portaveu del segell. Per tant s’ho hauran de fer d’una manera més casolana: a Barcelona, la Seu i per Andorra ho distribuiran ells mateixos i per arribar més lluny hi ha el comerç electrònic. Perquè l’ambició de l’equip és abastar un públic ampli, posant-se com a horitzó possible països de l’Amèrica Llatina.
És bon moment, aquest, per llançar-se a un projecte així? “No, però és la força dels somnis la que ens empeny, i creure en el que fas”. Tampoc, admet, s’ho plantegen com un negoci per guanyar diners, “però està bé que en moments durs surtin coses noves, que no tot sigui parlar de tancaments”.

I el llibre?
Agradezco tu amor, pero tengo otros planes és el fruit d’un treball que va començar tres anys enrere. La gènesi, un encàrrec de l’Ambaixada d’Espanya per a la revista Pirineus. “Em va costar arrencar a escriure en castellà, però finalment sóc bilingüe i és la manera d’accedir a dos universos diferents”, i per això justament no pensa traduir-lo. Que hagi acabat sent l’apertura del projecte ha estat “conjuntural”.

IL·LUSTRACIONS D'EVA ARMISÉN I PRÒLEG DE BENJAMÍN PRAD0, LLETRISTA DE SABINA

El títol inaugural de la col·lecció compta amb dues d’aquelles col·laboracions que habitualment es consideren de luxe: la il·lustradora Eva Armisén i l’escriptor Benjamín Prado com a prologuista. Armisén perquè els seus dibuixos, naïf  i alhora amb missatges punyents mig amagats, s’adiuen molt bé amb l’esperit de les composicions de Fenoll. Armisén, que ha protagonitzat exposicions individuals al Principat, va ser contractada per dissenyar la portada. Ella mateixa, però, es va engrescar amb el poemari i va decidir il·lustrar algunes de les pàgines.
Pel que fa a Prado, amb qui  Fenoll té una bona relació, la seva signatura es deixa veure molt sovint a les pàgines culturals del diari madrileny El País. Una de les seves aportacions més emblemàtiques al món cultural és haver estat lletrista de Joaquín Sabina. Les lletres de Vinagre y rosas, per exemple, van sortir d’un viatge del cantant i l’escriptor a Praga.

Coses d’aquesta lliga tan atípica per tantes coses. A una hora intempestiva ja que es jugava a les 22 hores d’aquí i dos equips amb dues dinàmiques ben diferents, però dues grans plantilles. I per acabar-ho d’adobar dos ex-ACB vinguts a menys i amb aspiracions de tornar al més a dalt des de la més absoluta modèstia. El River Andorra cada jornada que passa té millor pinta i ahir ho va confirmar amb un triomf vital a la pista del Tenerife Baloncesto per 68 a 78. Nova lliçó de solidesa defensiva i efectivitat de quasi bé tots els homes. Allò de la força del grup.
L’inici de partit va comptar amb un convidat sorpresa al joc ofensiu del River Andorra. Els de Joan Peñarroya, sense Ed Cage, van tornar a apostar per un jugador amb molta confiança: el gallec Devin Wright. El pivot va anotar els vuit punts consecutius i el seu contrapunt va ser Isma Torres, que es va carregar amb dues faltes personals. El Tenerife de Jou Costa va apostar per les rotacions massives. Canvis constants i el millor exemple va ser que als 30 segons Dani López va entrar per Javi Pérez. La igualtat va ser màxima en aquests 10 primers minuts fins que un triple de Pablo Sánchez i dos punts d’Isma Torres van situar un 9 a 13. Els locals van reaccionar amb un triple de Sammy Monroe i una cistella de Roberto de la Rosa (16 a 13). El final del primer quart va ser per al Tenerife per 18 a 16 amb una cistella final de Javi Pérez després d’aprofitar una assistència del millor dels locals, Nacho Guigou –un ex-ACB a Fuenlabrada–.
El parcial del Tenerife va seguir al segon quart amb un 14 a 3 continuat que va deixar un 23 a 16 i va obligar Joan Peñarroya a demanar un temps mort. Devin Wright continuava anotant sota cistella –9 punts i 5 rebots– i Dmitry Flis rebia un tap del cubà Elías Sayu. Aquest tap va despertar l’ala pivot rus nacionalitzat espanyol i va anotar 5 punts consecutius. Amb el 29 a 25, Jou Costa va rebre una tècnica i el River es va situar a només un punt amb els tres tirs lliures convertits per Jon Santamaría. L’únic jugador que mantenia l’equip local a cop de triple va ser Guigou i sort va tenir el River Andorra de l’encert de Pablo Sánchez per arribar un punt per sobre a l’electrònic al descans (37 a 38). El novè punt de Pablo Sánchez va rivalitzar amb els 13 punts de Nacho Guigou. I?tot sense Isma Torres, que va romandre assegut a la banqueta amb les seves dues faltes. Tot en joc per a la represa amb emoció i incertesa.
Dani López Dittert va ser el botxí del tercer quart fins que els àrbitres van xiular una nova tècnica a Jou Costa. Igualtat i més igualtat amb intercanvi de cistelles fins arribar al final amb un 50 a 54 amb quatre tirs lliures transformats per Jon Santamaría. Aquest va ser el preludi d’un últim quart excel·lent amb l’aportació d’Isma Torres que fins aleshores havia estat a la banqueta a causa de les faltes personals. Els de Joan Peñarroya es van posar amb 61 a 68 a quatre minuts del final, avantatge que va ser decisiu per al triomf.

APEL·LACIÓ DESESTIMA ELS RECURSOS D'ÀVILA I FC BARCELONA B

La cançó de l’enfadós va viure un nou capítol. Abans els antecedents: el partit va acabar amb victòria del Barça però per una errada de la taula a 3’41’’ del final la Federació decideix que es repeteixi el temps que faltava a partir de l’errada. L’Àvila demana que el donin com a guanyador i el Barça Regal B que es repeteixi tot el partit. Fins al dia d’avui la Federació Espanyola dóna l’Àvila com a guanyador. El jutge únic d’a­pel·lació, amb els recursos plantejats per l’FC Barcelona i la Federació de Bàsquet de Castella i Lleó, va decidir desestimar els dos recursos. “Les al·legacions del Barça B no tenen cap consideració jurídica i es tracta de meres al·legacions d’oportunitat, pobres de fonament jurídic”. I sobre l’Àvila, la FEB va ser clara. “No hi ha cap element de prova nou, amb transcendència, que hagi estat aportat que permeti contradir que els fets i la responsabilitat d’allò que va succeir no és sinó dels oficials auxiliars de taula”. Hi ha 15 dies hàbils per recórrer al comitè espa­nyol de disciplina esportiva.

Tenerife sempre és una plaça complicada, tot i que el seu equip no està en el seu millor moment. El BC River Andorra va suar per aconseguir un nou triomf (68-78), tot i que no se li sumarà fins que no conclogui, a començaments d’any, la primera volta, ja que ahir només es jugaven partits avançats. Una victòria treballada que es presenta com la millor manera d’acabar l’any.

Els col·legis professionals consideren que abans de procedir a l’obertura cal tenir regulades les professions liberals al Principat. Així ho van expressar en una reunió mantinguda amb el cap de Govern, Antoni Martí.

S’ha fet esperar, però finalment l’ordre de partits del grup D de la fase de classificació per al Mundial del Brasil del 2014 està confirmat. Això sí, s’ha hagut de decidir mitjançant un sorteig, ja que les federacions nacionals implicades no van arribar a un acord complet per decidir la composició dels enfrontaments i les jornades. La selecció obrirà la competició i la tancarà amb el mateix rival, Hongria.

El mateix dia que l’escriptora Lucía Etxebarría anuncia que deixa d’escriure llibres, farta de les descàrregues il·legals (la pirateria també afecta, i molt, la literatura), el panorama editorial andorrà està d’enhorabona. Cinc valents s’atreveixen amb un nou projecte: Aloma Editors.

La consellera de Joventut i Esports del Comú d'Encamp, Elisabet Pirot, i el director general de Gatzara Espectacles, Gerard Pifarré, han presentat aquest dimecres al matí les novetats del Saló de la Infància i la Joventut d'Andorra. La temàtica d'aquest any serà la música i el cinema, i per això les activitats, tallers i espectacles que se celebrin giraran entorn d'aquest àmbit per presentar-lo "de manera lúdica i divertida".
Una de les principals novetats seran els simuladors de vol, que substitueixen el simulador de Fórmula 1 que hi va haver l'any passat i que va tenir molt d'èxit. Pifarré ha indicat que se'n posaran quatre per permetre que hi hagi una rotació. L'altra gran novetat, per destacar el món del cinema, serà la caravana Puk, amb una capacitat màxima de set persones, i on es projectaran pel·lícules curtes d'uns quatre minuts, també per afavorir la rotació.
Les activitats d'altres anys que sempre han tingut èxit seran les que es mantindran, com la ludoteca, on hi ha activitats per als més petits, de fins a quatre anys, perquè hi puguin estar jugant sense cap perill. Els inflables també tornaran a ser protagonistes, amb alguns de nous i altres que ja van estar a la passada edició, i el famós jumping, on els nens poden saltar fins a alçades molt importants, es tornarà a portar perquè gaudeixin de l'experiència.
Pel que fa als tallers, Pifarré ha explicat que sempre s'intenta "que no siguin com els que poden fer a l'escola", i per això els de cinema seran per crear pel·lícules animades o efectes especials, i els de música per construir instruments que després es puguin endur a casa.
Igual que l'any passat, l'entrada al Saló costarà 4 euros al dia i 20 euros l'abonament per a tota la setmana. L'afluència que s'espera és similar als anys anteriors, que sol rondar els 7.000 o 8.000 nens en total, amb una mitjana d'uns 1.200 a 1.500 nens al dia a Encamp, i uns 400 o 500 al Pas de la Casa. Precisament, al Pas de la Casa, on se celebrarà el Saló del 2 al 6 de gener, l'any passat ja es va aconseguir tenir més nens turistes, i en aquesta ocasió, amb la publicitat que en farà Grandvalira, s'espera atraure encara més nens visitants.