L’entitat, creada el 1999, es defineix com una institució de caràcter privat sense ànim de lucre, la finalitat de la qual és contribuir al desenvolupament d’Andorra com a país modern, obert al món i, alhora, respectuós amb els seus valors històrics.

Quins són els projectes, la línia que seguirà a la fundació, ara que n’agafa les regnes?
Vista la crisi i tot plegat, s’obre una nova etapa. La nostra visió segueix sent la mateixa, no canvia l’esperit de la fundació, però ens hem d’adaptar a l’entorn i això vol dir que no podem tancar els ulls al que succeeix i que dirigirem molts esforços a l’àmbit social. Fins ara hem funcionat en l’àmbit editorial, cultural i, sense descuidar-ho, mirarem de veure les necessitats socials.

En l’apartat cultural, el Museu del Tabac ha estat el vaixell insígnia, que va ajudar a engegar.
Sí, vaig treballar en el projecte des del principi, des de l’inventari, fins a la inauguració, i per tant és un projecte que conec molt bé i amb el qual sempre m’he sentit molt compromesa. Durant anys ha complert una funció important com a infraestructura i per la feina prèvia, la de recerca, la que no es veu però que ens va permetre, per exemple, recuperar testimonis valuosos del passat.

Seguirà complint la mateixa funció?
De moment, seguirem treballant com fins ara, mantenint la línia de les exposicions temporals, que són les que li donen vida, el dinamitzen perquè segueixi sent un referent. Estem molt contents de les exposicions que s’hi han fet, que el mantenen viu perquè és la manera que funcioni; sinó, es moriria, perquè una vegada l’has vist ja no hi tornes.

Seguiran amb les dues mostres d’envergadura a l’any?
Almenys una per any segur. Al marge de les més petites. Però encara estem ajustant el pressupost i estudiant propostes, que sempre n’hi ha unes quantes d’interessants, però encara no tenim res lligat. Acabo d’aterrar en el dia a dia i espero a tenir-ho tot sota control. Però mantindrem el pressupost i la línia serà de continuïtat. El museu no s’entendria amb retallades, sense les exposicions temporals.

Com veu el panorama cultural?
El panorama cultural, no tan sols el d’Andorra, sinó el d’arreu, és bastant complicat, perquè és el primer a rebre en temps de crisi, i en certa manera té una lògica, perquè estem en un moment d’urgències. I no tan sols es treuen recursos de la part cultural, també de l’esport i altres àmbits que es podrien considerar menors. Que no és que ho siguin. Jo, que vinc del món cultural –sóc restauradora–, ho he vist, que sempre és un sector tocat. En èpoques de vaques grasses sí que tot són flors i violes, però quan vénen magres, és el primer a rebre les retallades. Si la crisi continua, repercutirà d’una manera important en un sector en què no s’ha confiat prou, en el passat, per desenvolupar-lo com a aposta seriosa de futur. No tan sols a Andorra. I no sabem si podria haver estat un bon motor i tot hauria estat diferent.

Un dels objectius de la fundació parla de contribuir a la imatge exterior d’Andorra.
En aquests moments, hi ha urgències que cal solucionar més de cara a dins.

El fondista, que disputarà les seves cinquenes Olimpíades si no hi ha cap altre andorrà que millora la seva mínima B (2 h 17’16’’), ha decidit no prendre part en cap marató a la primavera com a preparació per a Londres. “Ja tinc la mínima feta i tampoc  m’ar­regla res córrer una marató abans en 2 h 20’. Per fer marca és molt complicat, gairebé impossible, així que no correré cap altra  marató. A més, s’ha de tenir en compte que el desgast és gran.”
Bernadó, que podria batre un rècord mundial si disputa la seva cinquena marató olímpica després de les d’Atlanta 1996, Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008, manté la il·lusió per participar en una de les proves més emblemàtiques dels Jocs i es mostra ambiciós, tot i la seva veterania: “Aquestes maratons no són per fer marca. La idea, encara que serà la cinquena, és fer-ho el millor possible i estar millor que a les dues últimes, Pequín i Atenes. M’agradaria quedar entre els cinquanta primers.” Si és així, l’andorrà aconseguiria com a mínim igualar la seva millor classificació, que a hores d’ara és el 49è lloc que va aconseguir a Sydney 2000. Quatre anys abans va debutar en els Jocs amb un 87è lloc a Atlanta i les dues últimes cites olímpiques les ha acabat en el lloc 57 (Atenes) i 58 (Pequín).
Bernadó, que va assolir la mínima el març passat a la marató de Barcelona, assegura que no ha vist el recorregut olímpic, tot i que, comenta, “he corregut a Londres i és pla. El traçat no ha de tenir moltes complicacions”. El que sí que el capfica més és l’hora que l’organització ha programat la sortida, les onze del matí, inhabitual per a una cursa tan llarga i exigent. “No ho acabo d’entendre. La marxa la col·loquen a primera hora del matí i a nosaltres en canvi ens faran cór­rer a partir de les onze. Acabarem passades la una i encara que Londres no és un lloc on faci molta calor estarem a l’agost i si surt un dia càlid ho podem passar malament. Les onze es un horari estrany.”
Quant a la preparació per a Londres, Bernadó preveu la possibilitat de competir en dues mitges maratons, una amb la intenció de no forçar la màquina i l’altra, a final de febrer o principi de març, més ràpida. “No sé quines mitges correré, però la intenció és fer-ne dues. Abans també correré el Campionat de Catalunya i el d’Espanya.”

Arribada al mall londinenc
La marató dels Jocs no acabarà curiosament a l’Estadi Olímpic, com acostuma a passar en la majoria d’Olimpíades, sinó que tant l’arribada com la sortida estarà situada al Mall, una avinguda propera als monuments històrics de la capital anglesa, que seran testimoni de la cursa. Així, llocs com la catedral de Saint-Paul, Trafalgar Square o el Parlament de Westminster veuran el pas dels maratonians. El maig passat, un grup d’esportistes va fer la prova del recorregut i va donar el vistiplau a l’organització, que va apostar per portar la marató pels llocs més turístics de la capital en lloc de per altres zones més desfavorides, cosa que va provocar no poques crítiques.

Sant Silvestre

Tancarà l’any a Mallorca

Toni Bernadó era un fix els darrers anys a la popular Cursa dels Nassos, la prova de Sant Silvestre que tanca l’any pels carrers de Barcelona. Enguany, però, el maratonià ha decidit fer un canvi i correrà a Mallorca, terra que li porta bons records. “He competit tres vegades allà i m’ha anat força bé”, explicava ahir Bernadó abans de marxar a la tarda cap a les Illes Balears. “Volia córrer la Cursa dels Nassos, però com que tenia uns dies de vacances m’he decantat per participar a la cursa de Mallorca”, va assegurar. En la darrera edició de la Cursa del Nassos, Bernadó va finalitzar en la dotzena posició, sent el segon andorrà, per darrere de Marcos Sanza.

Tot està a punt perquè dijous s’estreni la temporada al Sunset Park Peretol de Grandvalira, que estarà obert des de les 14.00 fins a les 21.00 hores, de dimarts a diumenge.

En el segon dia d’entrenaments oficials de descens de la Copa del Món de Bormio els dos corredors andorrans el van poder concloure. Kevin Esteve va demostrar haver-se recuperat de la caiguda que va patir dimarts per finalitzar 46è, i serà el representant nacional que participi demà en la prova de descens, on sortirà amb el dorsal 56 de 57 participants.

Simon ha explicat que malgrat els treballs de rehabilitació de murs de sosteniment i barreres de protecció que s'han efectuat darrerament, el Govern aconsella el tancament definitiu durant el període hivernal per precaució i per garantir la seguretat dels vehicles i fins i tot del personal del COEX.

La cònsol major sortint de Canillo, Dolors Cabot, ha explicat que a Ensisa hi va haver 1,5 milions d'euros d'ingressos menys que la temporada anterior, però ha assegurat que unes pèrdues de 400.000 euros 'no són tan greus quan parlem d'un volum de negoci tan gran', amb ingressos al voltant dels 23 o 24 milions.

La sessió de Consell Sabut de Canillo d'aquest dimecres ha servit també per informar sobre el tancament dels comptes de la societat explotadora de Soldeu El Tarter, Ensisa, i de la societat explotadora de Grandvalira, Nevasa, que els consells d'administració de cada societat van aprovar la setmana passada i aquest dimarts respectivament.
Pel que fa a Ensisa, si bé la temporada 2009-2010 s'havia tancat amb un superàvit de 400.000 euros, la 2010-2011 va generar un dèficit de 403.000 euros, ja que els ingressos es van quedar en 22,6 milions (1,5 milions menys que l'hivern anterior), i les despeses, tot i ser 750.000 euros inferiors que l'exercici anterior, van ser de 23 milions d'euros.
En canvi, les xifres de Nevasa han estat una mica millors, ja que sempre s'intenta arribar a l'equilibri pressupostari, i s'ha tancat amb 45.539 euros de dèficit, a diferència dels 196.000 euros de superàvit de la temporada anterior. La disminució d'ingressos ha estat de 250.000 euros, quedant-se en 4,7 milions, mentre que les despeses també s'han pogut reduir en 85.000 euros.
Cabot ha atribuït els resultats negatius al mal final de temporada que hi va haver, amb altes temperatures i manca de nevades que van obligar a tancar anticipadament algunes pistes i a no poder arribar en bones condicions a la Setmana Santa, que va caure molt tard. En canvi, de cara a aquesta nova temporada, la cònsol sortint ha desitjat que la neu acabi arribant en abundància i que la Copa del Món sigui un èxit. També ha dit que un descobert de 400.000 euros, tenint en compte l'important volum de negoci, és només 'una petita mostra que s'està treballant molt ajustadament'.

El Comú de la capital ha estat l'escenari, aquest dimecres, del jurament dels nous consellers de la parròquia. Seguidament, Rosa Ferrer ha pres possessió del càrrec de cònsol major, Jordi Minguillón el de cònsol menor, Eron Estany ha jurat com a conseller major, Meritxell Rabadà com a consellera menor i Manel Bal com a capità del sometent.
La cònsol major ha pronunciat un discurs com a cònsol sortint en què ha fet referència als quatre anys de mandat, que assegura que han estat marcats per la necessitat de reduir el deute mantenint els serveis i creant-ne de nous, i ha indicat que aquesta serà la mateixa línia que haurà de seguir la nova corporació. També ha destacat la feina feta amb la nova ordinació de funcionament dels comuns, i la tasca que queda pendent per delimitar les competències.
Ferrer ha volgut dirigir-se a tots els membres de la corporació sortint, i ha apuntat que 'hi ha hagut moments difícils de relació', però que 'tots hem donat el millor de nosaltres mateixos'.
Pel que fa al treball per al proper mandat, Ferrer ha insistit en la feina que s'haurà de fer per vigilar les finances públiques, ja que hi ha menys ingressos i s'han de mantenir els serveis. Ha indicat que es treballarà a les comissions juntament amb els consellers de la minoria, i que 'la idea és que d'aquí a pocs mesos puguin participar en la Junta de Govern o en una Junta General', i que això es decidirà en funció de les actituds i de com es treballi a les comissions.
En aquest sentit, el conseller de la minoria socialdemòcrata Marc Cornella ha apuntat que tot i que encara no saben en quines comissions participaran, les preferències serien Finances i Urbanisme, que són les més importants, però que sigui en quines sigui 'comptaran amb el nostre treball'.
Per la seva banda, el conseller de Demòcrates per Andorra Carles Torralba ha opinat que serà un mandat difícil i que per això 'hem ofert el nostre treball perquè la parròquia necessita de tothom'.
Pel que fa als càrrecs que ocuparan els consellers electes, la conselleria de Social l'assumirà la cònsol major, Rosa Ferrer, i el cònsol menor, Jordi Minguillón, es farà càrrec de la Promoció Econòmica. El conseller major, Eron Estany assumirà Serveis Públics, la consellera menor, Meritxell Rabadà, es farà càrrec de Cultura i Participació Ciutadana, i Manel Bal serà conseller d'Higiene, Jordi Cabanes de Medi Ambient, i Marc Pons d'Esports.
L'acte s'ha celebrat a la sala del Consell de Comú, que ha estat plena de familiars i amics que han volgut ser presents en el moment del jurament. Entre ells s'ha comptat amb el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, i els consellers generals Josep Anton Bardina i Sílvia Riva.

La veig més prima.
20 quilos.

Corporación Dermoestética?
No! (riu) 10 mesos a Cambdoja.

Que no menja?
Sí, però molt sa. Arròs, verdures i en menys quantitat peix i carn.

Com porta el retorn?
Els trobo a faltar. Treballes dia a dia, 24 hores de 24, amb 68 criatures. Omple molt.

I a la inversa. Es va enyorar d’aquí quan va arribar?
Només de la família i dels amics, de les comoditats que tenim per aquí gens ni mica.

Com és Cambodja?
Terriblement precària.

Continuï.
És una monarquia parlamentària encaixada entre Vietnam i Tailàndia que no ha fet net encara de la gent pròxima a Pol Pot. Els ciutadans no han perdut la por i hi ha molta pobresa.

I aquí entra Infants del Món.
Som una ONG andorrana, que crec que s’ha de remarcar, i allà donem un sostre a nens molt desfavorits que en la major part dels casos són orfes i no tenen on anar.

Per quin motiu en una zona rural hi ha tants orfes?
En la major part dels casos els pares de la criatura han mort d’hepatitis B o sida i també es pot donar el cas que, els més grans, hagin perdut la família durant la guerra.

Lluiten contra fenòmens com la prostitució infantil?
És clar que sí. La nostra zona és totalment rural i no n’hi ha però a Siem Reap, a 80 quilòmetres, sí que n’hi ha i per a molts joves és una alternativa laboral.
Una experiència colpidora d’aquests 10 mesos.
Una mare em lliurava el seu fill perquè el cuidés just després que un cotxe atropellés i matés l’altre fill. Jo li deia que no podia ser però ella em deia que amb nosaltres estaria millor. Molt dur.

Saben què és la crisi allà?
No del tot perquè allà la crisi és permanent, viuen dia a dia, però jo els ho intento explicar.

Com?
Els dic que a Europa hi ha una crisi important i que potser no sempre podrem rebre les ajudes que rebem ara, per això és important que siguem capaços de generar recursos. Amb l’agricutura o amb l’art.

I com se la miren a vostè?
Bé, saben que els occidentals que anem allà ho fem per ajudar. Tot i això, sempre hi ha una recança històrica. Ens diuen barans, una paraula que ve de l’ocupació francesa i fa referència als estrangers.

Deu haver-se trobat amb un gran xoc cultural.
Els asiàtics i nosaltres som molt diferents. Són austers en tots els sentits. No es toquen. No discuteixen. I el que és més important, se sobreposen a l’adversitat d’una manera molt diferent. No s’aturen gaire. Pateixen però de seguida somriuen i tiren endavant.

El club català ha canviat de parer després de decidir substituir la gespa del Camp Nou –raó esgrimida per al canvi– un cop finalitzat el partit contra l’equip navarrès. Al marge d’això, la demanda tenia poques possibilitats de ser admesa per la federació, que el gener passat va denegar una sol·licitud semblant del Betis, a la Copa contra el Barça.
D’aquesta manera, el primer partit que jugaran els de Pep Guardiola amb la nova gespa, procedent d’Alemanya i que suporta millor les baixes temperatures, serà el 15 de gener, en matx de lliga contra el Betis. Les queixes dels jugadors han estat determinants perquè el club decidís la substitució a mitja temporarada. A més, no es descarta que es torni a fer un nou canvi a la primavera.
D’altra banda, el xilè Alexis Sánchez va assegurar ahir que encara no “ha fet res” especial al Barça i que al club va “pas a pas.  Crec que l’equip vol seguir gua-nyant coses i hi ha Barça per a estona”.

SIMEONE, "ENTUSIASMAT" AMB EL REPTE DE DIRIGIR L'ATLÈTIC

MADRID. L’Atlètic de Madrid va presentar ahir el tècnic Diego Pablo Simeone, que va assegurar conèixer “l’exigència que té aquest club. No m’espanta, m’entusiama”. Simeone, que va ser 5 anys jugador matalasser, va dir que vol un Atlètic “agressiu, fort i que jugui al contraatac”.

El govern va esperar fins a la seva última reunió ordinària de l’any per aprovar un projecte sortit del compromís adoptat per CiU i ERC en el passat debat de política general al Parlament.
La llei pretén desplegar l’article 122 de l’Estatut, que atorga a la Generalitat la competència exclusiva en les consultes populars que no siguin per la via de referèndum, una via que sí que exigeix el permís de l’administració central de l’Estat. Per sortejar l’inconvenient, el govern que presideix Artur Mas ha dissenyat una norma que intenta blindar jurídicament la possibilitat que Catalunya convoqui una consulta.
La iniciativa, segons va explicar el portaveu del govern, Francesc Homs, s’emmarca en “l’exercici del dret a decidir i la transició nacional” plantejada per Mas, la primera estació de la qual ha de ser el pacte fiscal, sobre el qual la Generalitat es reserva la possibilitat de convocar una consulta a Catalunya. Homs va assegurar que el projecte se cenyeix al marc jurídic que va definir la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut: l’article 122, va recordar, “va passar el filtre”.

Lliure, directe i secret
El projecte preveu la convocatòria de consultes dirigides a conèixer l’opinió de la ciutadania, mitjançant un vot lliure, directe i secret en relació amb qualsevol aspecte de la vida pública. Les consultes es podran celebrar en l’àmbit municipal o de tot Catalunya, segons les respectives competències, a instàncies dels poders públics o dels ciutadans.
La convocatòria de consultes en l’àmbit competencial de la Generalitat correspon al president català, mentre que les de l’àmbit local corresponen a l’alcalde o president d’entitat local. En el cas d’una consulta popular a tot Catalunya, serà necessari un mínim de 50.000 firmes vàlides, mentre que en el cas de les consultes municipals la xifra dependrà del nombre d’habitants de la localitat en concret.
D’altra banda, el govern català negocia amb entitats financeres un crèdit extraordinari per relaxar les tensions que pateix la tresoreria de la Generalitat i poder pagar així com més aviat millor l’extra de Nadal als funcionaris. Així ho va assegurar ahir el portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’executiu, en la qual va recordar que el Banc Central Europeu (BCE) va posar la setmana passada a disposició de les entitats financeres diners a un baix interès. La Generalitat espera beneficiar-se d’aquesta liquiditat extra que s’ha aportat als mercats, i per aquest motiu Homs va insistir que esperen tancar un crèdit en un breu període de temps.

EL REI OBRE LES CORTS AMB UNA DEFENSA DE LES INSTITUCIONS

El rei Joan Carles I va presidir ahir l’obertura de la legislatura a les corts espa­nyoles davant dels diputats i senadors, excepte els d’Amaiur i ERC, que no van assistir. El cap d’Estat va indicar que els parlamentaris han de “reforçar la confiança” en les institucions, i treballar per superar la situació de crisi. En un acte posterior amb la premsa, el monarca es va mostrar satisfet per les reaccions al discurs de Nadal, en què va demanar a les figures públiques que actuïn amb honorabilitat i va destacar que “la justícia és igual per a tots”, tot i que va comentar que no s’ha de personalitzar el missatge del discurs. Per primer cop les infantes Elena i Cristina no va assistir a la sessió, després de la decisió de la Casa Reial d’apartar Iñaki Urdangarin dels actes oficials per la investigació que hi ha en marxa.

ANA BOTELLA PROMET AUSTERITAT EN LA PRESA DE POSSESSIÓ COM A ALCALDESA DE MADRID

La nova alcaldessa de Madrid, Ana Botella, va prometre ahir que governarà la ciutat amb austeritat, però que també ho farà “en primer lloc” pensant en els més desafavorits, en les persones grans, els aturats, els que viuen sols i els exclosos, en una presa de possessió que va reunir gairebé mig govern.
“Seré l’alcaldessa de tots els madrilenys, però en primer lloc seré la seva alcaldessa”, va garantir Ana Botella en la seva primera intervenció davant del ple municipal després de ser escollida per substituir Alberto Ruiz-Gallardón al capdavant de l’ajuntament de Madrid, després del seu nomenament com a ministre de Justícia.
Cinc ministres del govern de Rajoy van assistir a la presa de possessió d’Ana Botella, que va estar acompanyada pel seu marit, José María Aznar, i dos dels seus fills: Ana, que hi va assistir amb el seu marit, Alejandro Agag, i el menor, Alonso.
Ni en el seu primer discurs com a alcaldessa ni preguntada pels periodistes va revelar Ana Botella quin serà el seu govern ni el moment en què el farà públic. El primer que va fer en pujar a la tribuna va ser subratllar la legitimitat de la seva elecció, posada en dubte per part de l’oposició.
Precisament des de l’oposició, el portaveu socialista, Jaime Lissavetzky, va advertir Botella que la ciutat necessita una “líder” capaç de gestionar “amb eficàcia, rigor i austeritat”, i d’afrontar la lluita contra l’atur, “la prioritat bàsica de la tasca municipal”.