L'editorial de dilluns d'aquest diari comentava els esforços d'Andorra Turisme i d'Ski Andorra "per reforçar la presència del Principat arreu del món" i acabava amb dues afirmacions; la primera sabuda i compartida per tothom: "el turisme és clau en l'economia del Principat". Malauradament, al nostre país, la segona -"I l'estratègia conjunta, també"- encara està lluny de ser acceptada pels actors del sector.
Des de fa molts anys hi ha a Europa una presa de consciència progressiva del problema de la governança a les estacions de muntanya. Recordem alguns dels significats d'aquest concepte; Patrick Le Galès defineix governança com "el conjunt d'arranjaments i relacions formals i informals entre interessos públics i interessos privats que permetin que es prenguin i es posin en pràctica les decisions"; amb alguns matisos, en altres llocs trobem el significat "d'un procés de coordinació d'actors privats i d'institucions per assolir objectius definits col·lectivament en entorns fragmentats i caracteritzats per la incertitud".
Fa molts anys que parlem de canvi del model turístic, sense que ningú no descrigui exactament quins són els objectius i en què consistirà el canvi. Algunes vegades s'han apuntat com a elements d'aquest canvi el desenvolupament de nous productes (cases rurals, casino, parcs temàtics) o el realçament d'algunes motivacions (turisme cultural, etc.); rarament, a casa nostra, s'ha considerat com un canvi de model l'imprescindible canvi en les regles del joc que s'han anat practicant entre els actors econòmics presents en l'oferta turística del país. I quan parlem de governança ja estem apuntant un canvi significatiu en les maneres de fer, un canvi des del model actual: dispers, amb diagnòstics fragmentaris i esbiaixats segons els interessos individuals de cadascun dels actors, amb una inexistent o dèbil coordinació entre ells, incapaç d'anticipar el futur d'una manera estratègica; vers un nou model que legitimi l'actor públic per pilotar el desenvolupament turístic, que plantegi una gestió del destí turístic concertada amb els actors privats, que mobilitzi les capacitats i aprofiti les sinergies existents.
En primer lloc cal tenir instruments adients de diagnòstic més enllà de l'enrabiada individual de l'empresari que en veure els seus (dolents) resultats particulars crida més que els altres o és capaç de trobar les caricatures més afortunades per fer passar a l'opinió pública la seva (subjectiva) visió de les coses. És urgent posar en funcionament un observatori nacional del turisme, que reculli i tracti dades fiables de visitants, pernoctacions, freqüentació, capacitat d'allotjament (real), taxa d'ocupació i que reculli i analitzi dades de turisme de muntanya en els països del nostre entorn.
És un fet innegable que la darrera temporada d'hivern no ha estat bona a Andorra. A manca d'aquest observatori s'ha estès la idea que tot-hom hi ha perdut i que la causa han estat els preus (alts) dels forfets. Ni s'ha comparat amb el que ha succeït en altres països ni tan sols s'ha analitzat com s'ha distribuït aquesta temporada mediocre entre les diferents zones d'Andorra.
D'aquesta taula es pot deduir que, mentre que en el conjunt d'Andorra el descens del nombre de pernoctacions ha estat de més del 23%, les parròquies de Canillo i Encamp (excepte el Pas de la Casa) han experimentat un increment de més d'un 15%; a les parròquies de les valls del Nord l'augment ha sobrepassat el 21 % i a Sant Julià, gairebé un 32%. En canvi, la davallada a les parròquies centrals ha estat dramàtica.
Segurament, aquesta anàlisi manca encara molt de finor i caldria diferenciar les pernoctacions hoteleres de les d'apartament turístic, càmping o casa particular. Però en tot cas -crec jo- aporta un enfocament més objectiu del que majoritàriament s'ha publicat aquesta primavera, encara que dificulta el treball demagògic dels que sempre saben el que passarà i el que cal fer.
Si s'analitza la freqüentació dels dominis esquiables a Europa i Amèrica del Nord, aquesta temporada es constata una davallada general del 6 al 10% a les grans estacions allunyades de les grans aglomeracions urbanes. En canvi, les estacions petites i mitjanes properes a les urbs han augmentat la seva freqüentació gràcies a la bona innivació i a la llarga durada de l'hivern. Això ha succeït a l'estat de Nova York, a les estacions espanyoles del Cantàbric, del Solsonès, Prepirineu, Jura, Massís Central o Vosges, i ha perjudicat les estacions més allunyades situades a les Rocalloses (Utah, Colorado), Alps de Haute Savoie, Vall d'Aran i Andorra.
La diagnosi obtinguda a través d'una eina com un observatori permanent ha de permetre l'adaptació a l'evolució de la demanda turística, la presa en consideració dels riscos climàtics i, sobretot, la regulació de l'activitat turística.
Cal, després, una estructuració clara de les diferents institucions amb competències en el sector turístic amb taules i espais de relació entre entitats públiques i els diferents professionals del turisme, cal voluntat per anticipar de manera estratègica el futur, per definir col·lectivament objectius i, finalment, per prendre les decisions escaients per portar-los a terme.
|
Castellano 
Català
Français
English
|
0 
